{"id":29245,"date":"2023-06-06T07:04:28","date_gmt":"2023-06-06T05:04:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=29245"},"modified":"2023-06-06T07:45:20","modified_gmt":"2023-06-06T05:45:20","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-138-el-federalisme-dels-fets-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-138-el-federalisme-dels-fets-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/139 (El federalisme dels fets, 2)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>El federalisme dels fets, 2<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>6 de juny de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>Fa tres setmanes, <strong>Jean-Philippe Tanguy<\/strong>, un diputat del <strong><a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Reagrupament_Nacional\">Rassemblement National<\/a><\/strong> (el partit d\u2019extrema dreta de <strong>Marine Le Pen<\/strong>) <em><a href=\"https:\/\/www.assemblee-nationale.fr\/dyn\/16\/comptes-rendus\/seance\/session-ordinaire-de-2022-2023\/deuxieme-seance-du-mercredi-10-mai-2023\">va exclamar, a L\u2019Assemblea Nacional<\/a> <\/em>francesa:<em>&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>\u00abVosaltres, els federalistes, avanceu sempre emmascarats, sempre!, i no deixeu res a l&#8217;atzar, mai! El vostre objectiu no \u00e9s complementar la bandera francesa; \u00e9s substituir-la <em>pura i simplement<\/em><\/em> <em>(\u2026) No adoptarem mai la bandera blava i us dir\u00e9 per quina ra\u00f3 ens hi oposarem sempre, amb tota la for\u00e7a del nostre patriotisme: la bandera tricolor ha fet la volta al m\u00f3n, amb la Rep\u00fablica, amb el nostre nom, amb la nostra gl\u00f2ria, amb la nostra llibertat; la vostra bandera blava nom\u00e9s ha fet la volta a&nbsp; Brussel\u00b7les, arrossegada pel menyspreu del poble!\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Deixant de banda els elements de pura flamarada ret\u00f2rica <em>patriotarde<\/em>, aquestes abrandades expansions del diputat, motivades  per un antifederalisme exasperat, no estaven del tot mancades de fonament. <br><\/p>\n\n\n\n<p>La Uni\u00f3 Europea \u00e9s un cas especialment  il\u00b7lustratiu d\u2019un federalisme dels fets, pragm\u00e0tic i operatiu. Malgrat que la paraula \u00ab<em>federaci\u00f3<\/em>\u00bb no apareix en els Tractats,&nbsp; s\u00ed que hi figura&nbsp; l\u2019objectiu expl\u00edcit  d\u2019\u00ab<em>una uni\u00f3 cada cop m\u00e9s estreta entre els pobles d&#8217;Europa<\/em>\u00bb. Els successius tractats  han perm\u00e8s avan\u00e7ar en  la federalitzaci\u00f3 de les pol\u00edtiques europees, que s\u2019ha anat refor\u00e7ant malgrat les crisis, o&nbsp; a causa d\u2019elles: <em>\u00abEuropa es far\u00e0 en les crisis i ser\u00e0 la suma de les solucions aportades a aquestes crisis\u00bb<\/em>, deia <strong>Jean Monnet<\/strong>. Les respostes a les darreres crisis (la pand\u00e8mia, la guerra d\u2019Ucra\u00efna) en son els&nbsp; exemples m\u00e9s recents.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En la visi\u00f3 de <strong>Monnet<\/strong> o <strong>Schuman<\/strong>, l&#8217;objectiu federalista no s\u2019expressava. Era impl\u00edcit: es tractava d&#8217;aconseguir-lo en els fets, a trav\u00e9s d&#8217;una integraci\u00f3 progressiva, pas a pas, sense grans proclames. <strong>Spinelli <\/strong>i el moviment federalista en general (que  considera el <strong><a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Manifest_de_Ventotene\">Manifest de Ventotenne<\/a><\/strong>, de <strong>1941<\/strong>, com a fonament),  haurien volgut veure una Europa expl\u00edcitament federal, i el m\u00e9s aviat possible.  <br><\/p>\n\n\n\n<p>De fet, les dues vies eren federalistes, per\u00f2 no s\u2019han fet la guitza m\u00fatuament, amb enfrontaments est\u00e8rils (com,entre semblants, succeeix sovint en pol\u00edtica). Han discutit amb passi\u00f3 quan ha calgut, per\u00f2  s\u2019han mostrat complement\u00e0ries.  <strong>Jacques<\/strong> <strong>Delors<\/strong> ho ha posat de relleu en moltes ocasions, conven\u00e7ut tant de la necessitat de definir i executar pol\u00edtiques transnacionals en un marc federal europeu, com del  car\u00e0cter permanent de les nacions, i dels sentiments que hi associem. Es tracta, diu <strong>Delors<\/strong>, de desenvolupar un \u00ab<em>federalisme com a m\u00e8tode<\/em>\u00bb, de \u00ab<em>conciliar l&#8217;ideal i la necessitat<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>Resulta ir\u00f2nic que fos justament el vot negatiu de l&#8217;Assemblea Nacional francesa que liquid\u00e0, l\u2019agost de <strong>1954<\/strong>, el\u00a0 projecte de Comunitat Europea de Defensa, el fet determinant\u00a0 que\u00a0 va refor\u00e7ar\u00a0 la visi\u00f3 funcionalista d\u2019un <strong>Monnet<\/strong> o d\u2019un <strong>Schumman <\/strong>(que proposaven fer\u00a0 lleva en el terreny dels fets econ\u00f2mics), i la va imposar  enfront de la visi\u00f3 d&#8217;un <strong>Altiero Spinelli<\/strong> i del moviment federalista (que proposaven crear primer les institucions d\u2019una expl\u00edcita federaci\u00f3 europea).  <br><\/p>\n\n\n\n<p>El funcionalisme europeu ha estat, en la pr\u00e0ctica, un federalisme \u00ab<em>emmascarat<\/em>\u00bb.  La \u00ab<em>indignaci\u00f3<\/em>\u00bb del diputat lepenista \u00e9s, doncs, explicable; per b\u00e9 que profundament equivocat.  Pels nacionalistes, compartir sobiranies resulta insuportable. No comprenen que nom\u00e9s compartint-les\u00a0 podr\u00e0 Europa  mantenir una sobirania real i un futur millor, en el m\u00f3n d\u2019avui. \u00a0<\/p>\n\n\n\n<p> Sobre la dial\u00e8ctica entre enfocaments \u00ab<em>radicals<\/em>\u00bb i \u00ab<em>pragm\u00e0tics<\/em>\u00bb, que poden complementar-se, per\u00f2 tamb\u00e9 fer-se la llesca destructivament, <strong>Manuel Castells <\/strong>explica, en el seu llibre de mem\u00f2ries (<a href=\"https:\/\/www.alianzaeditorial.es\/libro\/alianza-ensayo\/testimonio-viviendo-historia-manuel-castells-9788411482752\/\"><strong><em>Testimonio. Viviendo historia<\/em><\/strong><\/a>) que, en el tram final del Maig del <strong>68<\/strong>:<\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>(<\/em><strong><em>Alain<\/em><\/strong><em>) <\/em><strong><em>Touraine<\/em><\/strong><em> ens va demanar que f\u00f3ssim raonables, que calien canvis, per\u00f2 democr\u00e0tics i no revolucionaris. <\/em><strong><em>Cohn-Bendit<\/em><\/strong><em> li va contestar amb una frase que em va quedar gravada i va inspirar tota la meva vida: \u201cAmic <\/em><strong><em>Touraine<\/em><\/strong><em>, perqu\u00e8 els reformistes com vost\u00e8 tinguin \u00e8xit, els revolucionaris com nosaltres hem d&#8217;intentar revolucions fallides\u201d<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n<p>A vegades \u00e9s aix\u00ed, en efecte; per\u00f2 no sempre (ni molt menys), i sempre amb&nbsp; una condici\u00f3: que els enfrontaments i divisions no provoquin la fallida dels uns i dels altres. \u00c9s millor viatjar junts, amb projectes comuns, encara que no es coincideixi en altres coses. No \u00e9s una garantia suficient de vict\u00f2ria, per\u00f2 si&nbsp;una condici\u00f3 necess\u00e0ria. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El federalisme dels fets, 2 6 de juny de 2023 Fa tres setmanes, Jean-Philippe Tanguy, un diputat del Rassemblement National (el partit d\u2019extrema dreta de Marine Le Pen) va exclamar, a L\u2019Assemblea Nacional francesa:&nbsp; \u00abVosaltres, els federalistes, avanceu sempre emmascarats, sempre!, i no deixeu res a l&#8217;atzar, mai! El vostre objectiu no \u00e9s complementar la &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":29257,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[16,285,1],"tags":[],"class_list":["post-29245","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-europa","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29245","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=29245"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29245\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":29280,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/29245\/revisions\/29280"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/29257"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=29245"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=29245"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=29245"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}