{"id":2882,"date":"2010-11-05T11:07:50","date_gmt":"2010-11-05T09:07:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2882"},"modified":"2010-11-07T13:18:19","modified_gmt":"2010-11-07T11:18:19","slug":"raimon-obiols-lula-per-exemple","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lula-per-exemple\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Lula, per exemple"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u201cQu\u00e8 passa amb els pol\u00edtics?\u201d, es demanava fa uns dies Josep Maria Espin\u00e0s en un article. A la majoria dels pa\u00efsos democr\u00e0tics, deia, \u201cels l\u00edders sembla que estan perdent confian\u00e7a, prestigi, seguretat, cr\u00e8dit davant els seus governats\u201d. \u201cJo no s\u00f3c capa\u00e7 de dictaminar qu\u00e8 els espatlla. Cada un deu haver com\u00e8s algun error, per\u00f2 sembla que comparteixen la impossibilitat de consolidar-se\u201d, conclo\u00efa Espin\u00e0s.<\/p>\n

Que una mala situaci\u00f3 econ\u00f2mica castiga els governs \u00e9s conegut; amb escasses excepcions, sempre ha estat aix\u00ed. Fins i tot s’han fet estudis quantitatius del fenomen: estudiant les eleccions de desenes de pa\u00efsos al llarg de 50 anys, la polit\u00f2loga Bel\u00e9n Barreiro diu que, quan l’economia s’estanca, \u201cel partit o la coalici\u00f3 que t\u00e9 el poder perd, de mitjana, cinc punts percentuals de vot\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 el fenomen que comenta Espin\u00e0s \u00e9s inquietant perqu\u00e8 va m\u00e9s enll\u00e0 del proc\u00e9s, diguem-ne \u201cnormal\u201d, de desgast dels governants en temps de crisi. L’administraci\u00f3 Obama s’enfronta a l’onada impressionant del Tea Party, Sarkozy t\u00e9 el pa\u00eds revoltat, Angela Merkel est\u00e0 en caiguda lliure en els sondejos. \u00c9s rar trobar avui un governant que s’escapi d’aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Hi ha algunes excepcions. Per exemple Lula. El president brasiler deixa el c\u00e0rrec, despr\u00e9s de vuit anys, amb m\u00e9s d’un 80% de suport popular. Quan Lula fou elegit president del Brasil va dir que no podia equivocar-se i n’explic\u00e0 les raons. No es podia permetre aquest luxe, va dir, perqu\u00e8 no havia estat elegit \u201camb el suport dels grans canals de la televisi\u00f3 privada, ni gr\u00e0cies al suport del sistema financer ni dels grans grups econ\u00f2mics\u201d. Els partits i coalicions que arriben al govern sense disposar d’aquests suports han de filar molt prim, com tenim ocasi\u00f3 de comprovar a casa nostra.<\/p>\n

En vuit anys de presid\u00e8ncia, d’errors, Lula n’ha fet pocs. Deixa el seu pa\u00eds millor, amb menys pobresa i amb m\u00e9s empenta: un extraordinari 90% de brasilers mostra en les enquestes la seva confian\u00e7a en un futur millor. Que el Brasil era \u201cel pa\u00eds del futur\u201d ja ho deia Clemenceau a comen\u00e7aments del segle XX; per\u00f2 afegia, amb sarcasme, que \u201cho ser\u00e0 sempre\u201d. Ara, al Brasil, aquest futur s’ha posat en marxa, i en bona mesura aix\u00f2 \u00e9s degut a Lula.<\/p>\n

Lula ha tingut algunes errades sobretot a l’hora de parlar, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s explicable. \u00c9s un orador en exercici permanent. Aquesta obsessi\u00f3 per comunicar de Lula no \u00e9s \u00fanicament deguda al seu passat de l\u00edder sindical. Reflecteix una voluntat deliberada de compensar, per la via directa, l’hostilitat que li dedicaven la majoria dels mitjans de comunicaci\u00f3. \u201cSi m’hagu\u00e9s fet pagar els discursos, seria milionari\u201d, ha dit en alguna ocasi\u00f3. No ha tingut m\u00e9s remei que parlar cont\u00ednuament, justament pel fet que no tenia a favor els mitjans de comunicaci\u00f3. Ha pronunciat milers de discursos p\u00fablics, i gaireb\u00e9 mai s’ha subjectat a un paper escrit. Una p\u00edfia de tant en tant era inevitable. Algunes s\u00f3n recordades, per exemple quan va dir que la seva mare \u201chavia nascut analfabeta\u201d.<\/p>\n

Per\u00f2 alguns dels seus comentaris m\u00e9s sonats, gens pol\u00edticament correctes, jo no s\u00e9 si foren o no involuntaris. En una reuni\u00f3 del G-20 a Londres, el 2009, va dir que la crisi financera havia estat provocada \u201cpel comportament irracional de la gent blanca d’ulls blaus\u201d; i a Nam\u00edbia en va deixar anar una de signe contrari: va dir que el pa\u00eds \u201cno semblava afric\u00e0\u201d perqu\u00e8 la capital era \u201cuna de les ciutats m\u00e9s netes i boniques del m\u00f3n\u201d.<\/p>\n

Jo he sentit a Lula queixar-se amargament, en termes irreprodu\u00efbles, de les brutals escomeses que rebia de les televisions brasileres, sobretot en els mesos previs a les eleccions.<\/p>\n

En aquest terreny de la manipulaci\u00f3 pol\u00edtica dels mitjans hi ha una pista per a explicar el fenomen de descr\u00e8dit de la pol\u00edtica que apuntava Espin\u00e0s en el seu article. Els partits i coalicions que no disposen de suports financers i medi\u00e0tics s\u00f3n objecte de campanyes dels mitjans de la dreta que, d’altra banda, estimulen una creixent ofensiva, cada vegada m\u00e9s exacerbada, contra la pol\u00edtica en general. Creuen que aix\u00f2 els conv\u00e9.<\/p>\n

A Brussel\u00b7les jo no tinc acc\u00e9s als canals privats de la televisi\u00f3 espanyola, i em sap greu, perqu\u00e8 de tant en tant s’han de mirar. Em diuen que en algunes tert\u00falies estan parlant de llan\u00e7ar Bel\u00e9n Esteban a una carrera pol\u00edtica. Afirmen que \u00e9s \u201cespecialment popular\u201d a Catalunya. \u201cQu\u00e8 tenen els pol\u00edtics catalans que no tingui l’Esteban?\u201d, s’exclamen… Tot aix\u00f2 pot ser rid\u00edcul, per\u00f2 no \u00e9s innocent en absolut. Desprestigia la pol\u00edtica, fomenta el cinisme dif\u00fas, fa desesperar de les solucions col\u00b7lectives, estimula la lluita competitiva de \u201ctothom contra tothom\u201d i, sobretot, fa cr\u00e9ixer la por al futur. Als EUA \u201cperiodistes i empresaris comprovaren, ja fa d\u00e8cades, que la por creava audi\u00e8ncia i el terror la disparava\u201d, deia fa poc un expert, David Altheide, en un diari de Barcelona. El fenomen s’ha expandit internacionalment i ara s’est\u00e0 accelerant, amb la crisi dels mitjans.<\/p>\n

Aquesta \u00e9s una altra pista per a tractar de trobar respostes a la interrogaci\u00f3 d’Espin\u00e0s. Es genera una trucul\u00e8ncia creixent en els mitjans. \u201cQuan encenc la tele, nom\u00e9s veig calamitats, i aix\u00f2 no ajuda a resoldre cap problema\u201d, ha comentat Lula en alguna ocasi\u00f3. Trucul\u00e8ncia i obscenitat: fa unes setmanes, en una gran cadena de televisi\u00f3 brasilera, el seu propietari, un senyor de 78 anys de rostre botoxat i cabells retenyits, comen\u00e7\u00e0 a treure’s bitllets de banc de les butxaques, tot llan\u00e7ant-los al p\u00fablic, adult, que es barallava com la quitxalla que ca\u00e7a confits en un bateig.<\/p>\n

Lula da Silva s’ha esfor\u00e7at, per contra, a elevar el nivell de consci\u00e8ncia pol\u00edtica de la societat. El seu tit\u00e0nic esfor\u00e7 comunicador s’explica sobretot pel fet que al Brasil la manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica \u00e9s brutal.<\/p>\n

El president brasiler va demostrar, fa vuit anys, contra tots els pron\u00f2stics i les enquestes, que es podia v\u00e8ncer la manipulaci\u00f3 medi\u00e0tica dels poderosos.<\/p>\n

Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cQu\u00e8 passa amb els pol\u00edtics?\u201d, es demanava fa uns dies Josep Maria Espin\u00e0s en un article. A la majoria dels pa\u00efsos democr\u00e0tics, deia, \u201cels l\u00edders sembla que estan perdent confian\u00e7a, prestigi, seguretat, cr\u00e8dit davant els seus governats\u201d. \u201cJo no s\u00f3c capa\u00e7 de dictaminar qu\u00e8 els espatlla. Cada un deu haver com\u00e8s algun error, per\u00f2 sembla …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[113,186],"class_list":["post-2882","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-brasil","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2882","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2882"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2882\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2895,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2882\/revisions\/2895"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2882"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2882"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2882"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}