{"id":2863,"date":"2010-11-04T10:55:05","date_gmt":"2010-11-04T08:55:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2863"},"modified":"2010-11-15T18:07:48","modified_gmt":"2010-11-15T16:07:48","slug":"josep-oliver-crisi-i-reforma-educativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-oliver-crisi-i-reforma-educativa\/","title":{"rendered":"Josep Oliver: Crisi i reforma educativa"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La crisi ha reobert la ferida d’algunes importants car\u00e8ncies que com a societat fa temps que arrosseguem. Entre aquestes, no \u00e9s la menor la d’un sistema educatiu que nom\u00e9s \u00e9s parcialment capa\u00e7 d’atendre els requeriments de formaci\u00f3 de la m\u00e0 d’obra. Aix\u00ed, mentre un ter\u00e7 dels actius catalans menors de 40 anys nom\u00e9s han assolit estudis obligatoris, el pes d’aquells amb estudis superiors passa del 40%, i aix\u00f2 es tradueix en una redu\u00efda aportaci\u00f3 de la formaci\u00f3 professional o t\u00e8cnica, que se situa escassament entre el 25% i el 30% del total de la m\u00e0 d’obra (molt allunyat del 60% d’Alemanya).A Catalunya vam comen\u00e7ar a parlar d’aquestes disfuncions educatives en el context de les necessitats que plantejava la nova economia, a finals dels anys 90. Els reptes plantejats i les insufici\u00e8ncies del sistema educatiu per abordar-los adequadament es van traduir en la incorporaci\u00f3 de l’educaci\u00f3 al Pacte per la Internacionalitzaci\u00f3 i la Competitivitat, impulsat pel conseller Antoni Castells<\/strong> i rubricat per patronals, sindicats i el Govern el 2005. I encara que algunes de les mesures llavors proposades s’han instrumentat (per exemple, la sisena hora per a l’escola p\u00fablica o la progressiva incorporaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia en angl\u00e8s), van quedar molts serrells pendents que la llei d’educaci\u00f3, aprovada al Parlament en aquesta legislatura, intenta abordar.<\/p>\n

En aquest context, s’ha de saludar com a molt positiva la promulgaci\u00f3 feta recentment del decret que desenvolupa un aspecte cr\u00edtic de la nova legislaci\u00f3: el de les compet\u00e8ncies dels directors de l’escola p\u00fablica. L’anunci ja ha generat cr\u00edtiques de part dels col\u00b7lectius afectats, que acusen aquesta nova definici\u00f3 de la figura del director de provocar un retroc\u00e9s fins a temps franquistes. No em sembla que amb comparacions com aquesta avancem. Al contrari, crec que el debat s’ha de centrar en les raons que han exigit aquest canvi. Que no s\u00f3n altres que les de dotar-nos d’un sistema escolar de primer nivell, capa\u00e7 de reduir, entre altres aspectes, les elevades taxes de frac\u00e0s escolar i dotar Catalu-<\/p>\n

nya d’un sistema educatiu que ens permeti competir m\u00e9s b\u00e9 en el m\u00f3n global que ens ha tocat viure.<\/p>\n

El conseller Ernest Maragall<\/strong> ha liderat un proc\u00e9s del qual, com a ciutadans que exigim la millor escola p\u00fablica, ens hem de sentir orgullosos. Perqu\u00e8 la nova norma obliga els directors a formar-se en les tasques directives, dissenyar i aplicar un projecte educatiu per al centre, i proposar el perfil de professorat que aquell exigeixi, escollir directament alguns dels professors (els interins substituts), controlar la qualitat de la doc\u00e8ncia que s’imparteixi als seus centres (vigilant si \u00e9s necessari els docents en la seva funci\u00f3 educativa) o sancionar faltes lleus. Juntament amb aquestes modificacions, destaquen dos canvis substancials. Primer, la possibilitat de proposar que un professor, inter\u00ed o funcionari, sigui expulsat del centre si no realitza adequadament la seva funci\u00f3, sanci\u00f3 que haur\u00e0 de ser aprovada pel Departament d’Educaci\u00f3. Segon, la determinaci\u00f3 d’objectius pedag\u00f2gics a l’inici del seu mandat i, al final, quatre anys m\u00e9s tard, sotmetre’s a una avaluaci\u00f3 exterior de la qual dep\u00e8n la seva continu\u00eftat com a director. Com el lector pot comprovar, un llistat de funcions que qualsevol pare de fam\u00edlia preocupat per l’educaci\u00f3 dels seus fills consideraria pertinent i imprescindible.<\/p>\n

Un canvi com aquest \u00e9s necessari tant per l’elevat nombre de joves que avui dia no finalitzen adequadament l’escolaritat com per les baixes taxes d’escolaritzaci\u00f3 dels 16 als 18 anys. I aix\u00f2 perqu\u00e8 els problemes de formaci\u00f3 s\u00f3n, en l’aspecte econ\u00f2mic, un malbaratament, i en el social, una injust\u00edcia intolerable en un pa\u00eds avan\u00e7at.<\/p>\n

I els \u00faltims anys hem tingut exemples de les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquestes disfuncions. En l’\u00e8poca de l’expansi\u00f3 econ\u00f2mica, quan la falta de m\u00e0 d’obra adequadament formada ha hagut de cobrir-se en part amb la immigraci\u00f3. I en la crisi, quan la desocupaci\u00f3 s’est\u00e0 acarnissant en aquells amb menys nivell educatiu: en el tercer trimestre del 2010, la dist\u00e0ncia entre les taxes d’atur dels actius sense estudis (del 34%) o amb prim\u00e0ria (24%) respecte dels que tenien formaci\u00f3 t\u00e8cnica (12%) o superior (8%) s\u00f3n prou expressives de la bretxa social que generen les defici\u00e8ncies de la nostra educaci\u00f3.<\/p>\n

El frac\u00e0s escolar, i la baixa taxa d’escolaritzaci\u00f3 postobligat\u00f2ria, procedeixen directament de l’ambient familiar en qu\u00e8 es desenvolupa l’estudiant. I per aix\u00f2 aquests flagells es concentren en zones on hi ha menys capital cultural. S\u00f3n, per sobre de tot, l’expressi\u00f3 d’una greu, per injusta i ineficient, fallida del principi d’igualtat d’oportunitats. Dotar els directors dels centres p\u00fablics d’unes funcions que tenen els de l’escola privada i concertada pot no ser la soluci\u00f3 d’aquesta lacerant desigualtat, ni del desavantatge competitiu en qu\u00e8 ens situa. Per\u00f2 apareix com una de les peces essencials per posar-hi remei. Catedr\u00e0tic d’Economia Aplicada (UAB).
\n
\nEl Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La crisi ha reobert la ferida d’algunes importants car\u00e8ncies que com a societat fa temps que arrosseguem. Entre aquestes, no \u00e9s la menor la d’un sistema educatiu que nom\u00e9s \u00e9s parcialment capa\u00e7 d’atendre els requeriments de formaci\u00f3 de la m\u00e0 d’obra. Aix\u00ed, mentre un ter\u00e7 dels actius catalans menors de 40 anys nom\u00e9s han assolit …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2863","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2863"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2978,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2863\/revisions\/2978"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}