{"id":2860,"date":"2010-11-04T10:50:49","date_gmt":"2010-11-04T08:50:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2860"},"modified":"2010-11-15T18:08:16","modified_gmt":"2010-11-15T16:08:16","slug":"irene-boada-la-nova-cara-de-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/irene-boada-la-nova-cara-de-catalunya\/","title":{"rendered":"Irene Boada: La nova cara de Catalunya"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/09\/gent0910.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-2476\" title=\"gent0910\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/09\/gent0910-300x213.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"213\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/09\/gent0910-300x213.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/09\/gent0910.jpg 400w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Els anys 70, quan jo tenia pocs anys, pr\u00e0cticament tota la gent tenia el mateix aspecte. Recordo quan, anant a l&#8217;escola pel passeig de Gr\u00e0cia, ens atur\u00e0vem a veure algun turista admirant edificis de <strong>Gaud\u00ed,<\/strong> llavors bruts i ignorats per nosaltres, i l&#8217;arrib\u00e0vem a assenyalar amb el dit. Aquesta situaci\u00f3 d&#8217;a\u00efllament en qu\u00e8 molts vam cr\u00e9ixer i vam desenvolupar el nostre pensament primerenc es va allargar durant unes d\u00e8cades. Mentrestant, nord enll\u00e0, \u00abon diuen que la gent \u00e9s neta, i noble, culta, rica i feli\u00e7\u00bb, com deia <strong>Espriu,<\/strong> les societats esdevenien multiculturals com ho eren les nord-americanes, especialment el Canad\u00e0. \u00bfQui llavors m&#8217;anava a dir a mi que el meu fill aniria a una escola, al mateix Eixample, on hi ha m\u00e9s d&#8217;una trentena de nacionalitats?En els pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats econ\u00f2micament sovint l&#8217;\u00e8xit ha anat lligat al mestissatge. <!--more-->Per posar alguns exemples, un dels millors cantants que ha produ\u00eft el rock brit\u00e0nic, <strong>Freddie Mercury,<\/strong> va n\u00e9ixer i va cr\u00e9ixer a l&#8217;\u00cdndia, de pares parsis i, en el mateix univers musical, <strong>George Michael<\/strong> \u00e9s fill de pare grec. Els millors intel\u00b7lectuals francesos no s\u00f3n nascuts ni criats a Fran\u00e7a. <strong>Albert Camus<\/strong> (criat per la seva \u00e0via menorquina), <strong>Jacques Derrida<\/strong> i <strong>Louis Althusser<\/strong> van n\u00e9ixer i van ser criats a Alg\u00e8ria, mentre que <strong>Julia Kristeva<\/strong> era b\u00falgara. <strong>Isabelle Adjani<\/strong>, filla d&#8217;algeri\u00e0 i alemanya, i <strong>Serge Gainsbourg,<\/strong> l&#8217;autor d&#8217;aquella can\u00e7\u00f3 tan francesa, <em>Je t&#8217;aime, moi non plus,<\/em> no era franc\u00e8s, era rus.<\/p>\n<p>Qui viu i treballa a Catalunya \u00e9s catal\u00e0, va definir <strong>Jordi Pujol<\/strong> ben al comen\u00e7ament del seu mandat. En nom\u00e9s 10 anys han arribat a Catalunya m\u00e9s d&#8217;un mili\u00f3 d&#8217;immigrants. L&#8217;any 1999 la immigraci\u00f3 representava nom\u00e9s el 2% dels catalans, mentre que al 2009 ja arribava al 16% i no hem tingut grans problemes gr\u00e0cies a bones iniciatives com el Pacte Nacional i la llei d&#8217;acollida, pioneres i que han arribat a ser referents europeus. Abans de la crisi es calculava que Europa necessitaria uns 40 milions d&#8217;immigrants, en els propers 40 anys, i Catalunya un mili\u00f3 m\u00e9s, en els propers 10 anys. Ens conv\u00e9, doncs, encetar una fase de redefinici\u00f3 com a societat multicultural, que \u00e9s com seran pr\u00e0cticament totes les societats en el m\u00f3n obert d&#8217;avui.<\/p>\n<p>La nova identitat catalana hauria d&#8217;estar basada en el reconeixement d&#8217;uns valors comuns: l&#8217;aprofundiment de la democr\u00e0cia, el respecte per les nostres lleis, garantia d&#8217;igualtat de tracte per a tothom, de drets i deures, els valors de solidaritat, pau, conviv\u00e8ncia, toler\u00e0ncia. \u00c9s obvi que a les nostres societats europees no hi ha d&#8217;haver espai per a les mutilacions femenines o els matrimonis for\u00e7osos. D&#8217;altra banda, si hi ha mesquites que no deixen entrar-hi dones, cal veure la manera com es pot solucionar el problema. Igualment, volem un respecte col\u00b7lectiu per al nostre pa\u00eds, per la nostra llengua i per la nostra her\u00e8ncia. De fet, el catal\u00e0, com ho \u00e9s el franc\u00e8s al Quebec, \u00e9s un element molt \u00fatil per a la integraci\u00f3.<\/p>\n<p>A m\u00e9s d&#8217;una definici\u00f3 clara basada en aquests principis, necessitem m\u00e9s legislaci\u00f3 antidiscriminat\u00f2ria. Per exemple, no \u00e9s normal que dels 510 candidats per Barcelona en aquestes eleccions, nom\u00e9s 10 representin aquests nous catalans i nom\u00e9s dos tinguin possibilitats reals. Un altre exemple de discriminaci\u00f3 seria la passivitat del Govern davant la prostituci\u00f3, que podria ser deguda al fet que les v\u00edctimes del comer\u00e7 de dones s\u00f3n sovint estrangeres. \u00c9s fonamental que protegim el benestar de les dones independentment dels seus or\u00edgens, especialment les menors d&#8217;edat. En el m\u00f3n de la comunicaci\u00f3, necessitem m\u00e9s gent de diferents \u00e8tnies i cultures als mitjans de comunicaci\u00f3 perqu\u00e8 esdevinguin veritablement plurals. No menys important, necessitem eliminar expressions discriminat\u00f2ries en les nostres converses, en el nostre llenguatge i aquesta educaci\u00f3 m\u00ednima hem de procurar que s&#8217;estengui a tothom.<\/p>\n<p>El multiculturalisme no hauria de ser divisi\u00f3, sin\u00f3 diversitat en el respecte a uns valors comuns. Tindrem \u00e8xit si som capa\u00e7os de parlar de les nostres angoixes i pors en l&#8217;esdevenir de la nostra conviv\u00e8ncia, per\u00f2 mai amb atacs que puguin ofendre alg\u00fa. Convindria construir una idea col\u00b7lectiva d&#8217;agra\u00efment per l&#8217;aportaci\u00f3 que fan els immigrants. Londres \u00e9s una de les ciutats m\u00e9s admirades pel seu mestissatge, en un pa\u00eds on actualment \u00e9s m\u00e9s brit\u00e0nic el curri que el <em>fish &amp; chips<\/em>. Barcelona tamb\u00e9 pot ser un model de conviv\u00e8ncia. Per arribar-hi, necessitem m\u00e9s afirmacions de pluralitat, tamb\u00e9 de les m\u00e9s altes esferes, per exemple del rei <strong>Joan Carles.<\/strong> Ja fa gaireb\u00e9 una d\u00e8cada que la reina d&#8217;Anglaterra parla de \u00abla nostra rica, multicultural i multireligiosa societat\u00bb. Una Espanya veritablement multicultural, educada en el respecte per les minories, podria solucionar el problema intern d&#8217;encaix. Una Espanya que accepti la seva diversitat i que no vegi com un <em>problema<\/em> ni immigrants ni catalans. La immigraci\u00f3 s&#8217;hauria de veure com una oportunitat m\u00fatua i no pas com una amena\u00e7a. Haur\u00edem de ser capa\u00e7os de proveir esperan\u00e7a, ganes de prosperar i que la nova Catalunya sigui la suma de tots, una suma d&#8217;entusiasmes que s&#8217;encomanen m\u00fatuament Periodista i fil\u00f2loga.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.elperiodico.cat\/ca\/noticias\/opinio\/20101104\/nova-cara-catalunya\/575577.shtml\">El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Els anys 70, quan jo tenia pocs anys, pr\u00e0cticament tota la gent tenia el mateix aspecte. Recordo quan, anant a l&#8217;escola pel passeig de Gr\u00e0cia, ens atur\u00e0vem a veure algun turista admirant edificis de Gaud\u00ed, llavors bruts i ignorats per nosaltres, i l&#8217;arrib\u00e0vem a assenyalar amb el dit. Aquesta situaci\u00f3 d&#8217;a\u00efllament en qu\u00e8 molts vam &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2860","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2860"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2979,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2860\/revisions\/2979"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2860"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2860"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2860"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}