{"id":28539,"date":"2023-05-16T06:50:27","date_gmt":"2023-05-16T04:50:27","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=28539"},"modified":"2023-05-16T12:33:40","modified_gmt":"2023-05-16T10:33:40","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-118-icones-9-wifredo-lam-i-manolo-hugue","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-118-icones-9-wifredo-lam-i-manolo-hugue\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/118 (Icones 9: Wifredo Lam i Manolo Hugu\u00e9)"},"content":{"rendered":"\n

Icones: Wifredo Lam i Manolo Hugu\u00e9<\/strong><\/p>\n\n\n\n

16 de maig de 2023<\/p>\n\n\n\n

El pintor cub\u00e0 Wifredo Lam<\/strong><\/a> era a Madrid quan esclat\u00e0 la guerra civil, i s’un\u00ed a les tropes\u00a0 republicanes. Emmalalt\u00ed i fou enviat al balneari de Caldes de Montbui, on va fer un encontre que canviaria la seva vida. En un caf\u00e8 del poble va con\u00e8ixer a Manolo Hugu\u00e9<\/a><\/strong>, gran escultor i, segons els qui tingueren la sort de con\u00e8ixer-lo, entre ells el meu pare, la persona m\u00e9s divertida de la seva \u00e8poca (una an\u00e8cdota ho retrata: quan es va saber que traslladava el seu taller, d\u2019Arenys de Munt a Caldes, una corrua d\u2019arenyencs desolats an\u00e0 en process\u00f3 a suplicar-li: \u00abSenyor <\/em>Manolo<\/em><\/strong>, no ens abandoni, per favor!<\/em>\u00bb). \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Al caf\u00e8 de Caldes de Montbui, Lam<\/strong> i Manolo<\/strong> parlaren molt (sobretot l\u2019escultor). Segons contava Lam<\/strong>  anys despr\u00e9s, parlaren molt de l\u2019art negre, aleshores en voga. Manolo <\/strong> li  digu\u00e9 a Lam <\/strong>que s’hi havia d\u2019interessar (consell que el pintor segu\u00ed). Despr\u00e9s li va escriure una providencial carta de presentaci\u00f3 per a Picasso<\/strong>. No \u00e9s exagerat afirmar que Manolo<\/strong> va fer aix\u00ed la fortuna d\u2019un Lam <\/strong>prim\u00edssim i convalescent,  <\/strong>que el maig del 38<\/strong> truc\u00e0, carta  en m\u00e0, a la porta de l’estudi dels Grands-Augustins on Picasso <\/strong>pint\u00e0 el Guernica. Lam<\/strong>  va ser rebut efusivament per l\u2019artista malagueny, fascinat en aquell moment per les m\u00e0scares africanes: “Yo creo que t\u00fa tienes algo de mi sangre. T\u00fa debes ser uno de mis parientes, un primo, un sobrino<\/em>\u201d. El convid\u00e0 a sopar a la brasserie<\/em> de la cantonada. \u00abVa demanar per a mi un pollastre sencer\u00bb, <\/em>recordava Lam<\/strong>, \u00abque vaig devorar fins els ossos\u00bb <\/em>(Picasso<\/strong> va comentar a Dora Maar <\/strong>que el cub\u00e0: \u201cera capa\u00e7 de menjar-se les potes de la taula<\/em>\u201d\u00bb).  Refet Lam<\/strong>, de la fam i de la malaltia, va ser apadrinat per Picasso<\/strong> en el mercat de l\u2019art parisenc: al cap de pocs mesos, el marxant Pierre L\u0153b<\/strong> li munt\u00e0 una primera exposici\u00f3 individual i comen\u00e7\u00e0 a passar-li una quantitat mensual. Fent de poulain<\/em> de L\u0153b<\/strong>,  pint\u00e0 m\u00e9s de cent quadres en un any (una pintura cque posava elements  del cubisme i del surrealisme al servei dels s\u00edmbols i mites afrocubans). <\/p>\n\n\n\n

Quan els alemanys van ocupar Par\u00eds, el 1940<\/strong>, Lam<\/strong> fug\u00ed a Marsella, i va poder embarcar cap a Am\u00e8rica en un mercant, el Capitaine Paul Lemerle.<\/em><\/strong> En un llibre que dedic\u00e0 al periple del vaixell (Los \u00e1rboles port\u00e1tiles<\/a><\/strong>), Jon Juaristi<\/strong>, sense p\u00e8ls a la llengua, diu de Lam<\/strong> que era \u00abel primer surrealista negro que ni era negro ni habia sido hasta entonces surrealista\u00bb. <\/em>Judicis de valor a part, no anava desencaminat: Lam<\/strong> era fill d\u2019 Enrique Lam-Yam<\/strong>, un xin\u00e8s nascut a Canton i emigrat a Cuba, i  d\u2019Ana Serafina Castilla<\/strong>, una mulata criolla, \u00abdescendenta llunyana del conquistador <\/em>Alvar Nu\u00f1ez Cabeza de Vaca<\/em><\/strong>\u00bb, ha escrit Julia Luz\u00e1n<\/strong><\/a>. \u00abSi me van a llamar algo, \u2018afrochino\u2019 tiene mas sentido, pero \u00bfpor qu\u00e9 no \u2018Wifredo<\/strong>\u2019 solamente? O que me llamen cubano<\/em>\u00bb, deia ell.<\/p>\n\n\n\n

Miquel Berga<\/strong> ha recordat, en un article sobre Manolo<\/strong><\/a>, que l\u2019escultor <\/strong>\u00abhavia passat molta gana en diverses etapes de la vida<\/em>\u00bb, sobretot en els anys de guerra, i que en virtut d\u2019aquesta experi\u00e8ncia vital havia arribat a una conclusi\u00f3 rotunda: \u201cL\u2019olor de carn a la brasa \u00e9s millor que tots els perfums de luxe que es venen a Par\u00eds\u00bb.  <\/em>
<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 pot ajudar a entendre el cop de m\u00e0 que Manolo<\/strong> va donar a Wifredo Lam<\/strong>, i permet imaginar que, a l\u2019hora d\u2019acomiadar-se, en el caf\u00e8 de Caldes de Montbui, potser li devia recordar una citaci\u00f3, del Rei Lear<\/em> de Shakespeare<\/strong>, que sempre tenia a punt per a blasmar la cat\u00e0strofe de les guerres: \u00abS\u00f3n<\/em> la plaga d\u2019aquest temps: els bojos guien els cecs\u00bb. <\/em>

<\/p>\n\n\n\n