{"id":28469,"date":"2023-05-11T18:37:04","date_gmt":"2023-05-11T16:37:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=28469"},"modified":"2023-05-11T20:44:42","modified_gmt":"2023-05-11T18:44:42","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-113-marina-bru-una-camisa-immaculadament-blanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-113-marina-bru-una-camisa-immaculadament-blanca\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/114 (Marina Bru, una camisa immaculadament blanca)"},"content":{"rendered":"\n

Marina Bru, una camisa immaculadament blanca<\/strong><\/p>\n\n\n\n

11 de maig de 2023<\/p>\n\n\n\n

He conegut, al llarg de la meva vida pol\u00edtica, bastants casos de gent que exhibia amb seguretat tota mena de certeses i conviccions immutables, que canviaven a l\u2019albur del temps i de  les circumst\u00e0ncies. En alguns casos,  a contracor i mirant de posar-hi  bona cara, quan les evid\u00e8ncies desmentien all\u00f2 que creien veritats definitives. En altres, amb el c\u00e0lcul  lleuger de qui t\u00e9 un tombant pels canvis de camisa. <\/p>\n\n\n\n

Per sort, he conegut molts m\u00e9s altres casos de persones que, fins i tot quan canviaven d\u2019opini\u00f3, ho feien mantenint unes fidelitats essencials, un entramat de principis irrenunciables. “De savis \u00e9s canviar d\u2019opini\u00f3. Al que no hem de perdonar \u00e9s al que canvia de camisa, que no \u00e9s el mateix que canviar d\u2019opini\u00f3. S\u2019ha de dur sempre la mateixa camisa, i s\u2019ha de dur immaculadament blanca<\/em>\u201d, escrivia Llu\u00eds Capdevila<\/strong>,  parlant d\u2019Emili<\/strong> Junoy<\/strong>, el 1931<\/strong>.  <\/p>\n\n\n\n

Hi ha gent que du tota la vida la camisa immaculadament blanca. Per sort. La Marina Bru<\/strong>, per exemple. Ara m\u2019ha telefonat en Daniel Font<\/strong> per dir-me que s\u2019acaba de morir. A la meva edat, les baixes d\u2019amics i amigues m\u00e9s grans que t\u00fa, o coetanis, es multipliquen. Fa un parell de setmanes hav\u00edem parlat, d\u2019ella i del seu germ\u00e0 Carlos <\/strong>(europe\u00edstes de pedra picada tots dos), amb Laura Baeza<\/strong>, a Montblanc. <\/p>\n\n\n\n

Dur sempre la camisa immaculadament blanca no s\u2019ha de confondre amb la \u00abcoher\u00e8ncia<\/em>\u00bb. Les persones sempre \u00abcoherents<\/em>\u00bb fan sempre una mica de por. Es tracta d\u2019una altra cosa, que no \u00e9s f\u00e0cil de definir, per\u00f2 que he apr\u00e8s a recon\u00e8ixer: \u00e9s una suma de rectitud i de bona voluntat en el judici; de passi\u00f3 per defensar les pr\u00f2pies idees respectant\u00a0 les dels altres; de sentit intens de l\u2019amistat; de tenacitat i perseveran\u00e7a; potser de manteniment d\u2019una determinada serietat de la inf\u00e0ncia, malgrat els cops i desenganys que d\u00f3na la vida.\u00a0 De tot aix\u00f2, la Marina Bru<\/strong> en tingu\u00e9 i en regal\u00e0 en abund\u00e0ncia.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En el m\u00f3n de la pol\u00edtica en sentit general (dels afers col\u00b7lectius), que \u00e9s molt m\u00e9s complicat\u00a0 que tots als estereotips pejoratius habitualment predominants, aquesta gent amb camisa immaculadament blanca \u00e9s indispensable. S\u00f3n el ciment gener\u00f3s sense el qual no \u00e9s possible cap empresa col\u00b7lectiva aut\u00e8nticament ambiciosa.\u00a0 En Miquel Iceta<\/strong> ha dit, comentant la mort de Marina Bru<\/strong>, que va ser \u00abuna companya imprescindible en el moment trascendental de la unitat socialista\u00bb. <\/em>En puc donar testimoni: era respectuosa, ferma i diplom\u00e0tica, elegant i sempre somrient, feminista de la primera hora. Amb ella, i amb moltes i molts altres companys i companyes, vam formar a Catalunya un partit d\u2019igualtat i d\u2019unitat civil, d\u2019amples fronteres, que segueix navegant en mar obert, espero que per molts anys.\u00a0

<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Marina Bru amb els seus companys i companyes de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Gr\u00e0cia (Barcelona) del PSC<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Marina Bru, una camisa immaculadament blanca 11 de maig de 2023 He conegut, al llarg de la meva vida pol\u00edtica, bastants casos de gent que exhibia amb seguretat tota mena de certeses i conviccions immutables, que canviaven a l\u2019albur del temps i de  les circumst\u00e0ncies. En alguns casos,  a contracor i mirant de posar-hi  bona …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":28475,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-28469","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28469","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28469"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28479,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28469\/revisions\/28479"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28475"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}