{"id":28266,"date":"2023-05-05T06:11:38","date_gmt":"2023-05-05T04:11:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=28266"},"modified":"2023-05-05T07:55:16","modified_gmt":"2023-05-05T05:55:16","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-107-icones-8-andreu-morillas-passant-comptes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-107-icones-8-andreu-morillas-passant-comptes\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/107 (Icones 8: Andreu Morillas, passant comptes)"},"content":{"rendered":"\n

Icones 8: Andreu Morillas, passant comptes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

5 de maig de 2023<\/p>\n\n\n\n

No he treballat mai amb l\u2019 Andreu Morillas<\/strong>. Al llarg de la meva traject\u00f2ria pol\u00edtica, que no ha estat triomfal per\u00f2 s\u00ed llarga (i encara segueix, al ralent\u00ed), l\u2019he vist sempre com una figura notable que es perfilava a mitja dist\u00e0ncia, de manera intermitent, en diferents moments i circumst\u00e0ncies. No recordo haver-hi tingut mai una conversa llarga.  Essent, com crec que \u00e9s, una persona discreta, i essent el meu car\u00e0cter poc expansiu, aix\u00f2 no t\u00e9 res d\u2019estrany. Ni redueix la meva apreciaci\u00f3, perqu\u00e8 sempre n\u2019he sentit parlar amb consideraci\u00f3 i afecte a les persones que han treballat amb ell (Llu\u00eds Armet<\/strong>, Josep Maria Bricall<\/strong>, Mart\u00ed Carnicer<\/strong>, Antoni Castells<\/strong>, Arseni Gibert<\/strong>, Pasqual Maragall<\/strong>, Josep Maria Vall\u00e8s<\/strong>, i altres). <\/p>\n\n\n\n

Fa uns dies, en Llu\u00eds Armet<\/strong> em recoman\u00e0 la lectura del seu llibre de records, Passant comptes<\/a><\/em><\/strong>, que ha publicat la Fundaci\u00f3 Catalunya-Europa<\/strong>. Com que \u00e9s un text que es pot descarregar en PDF a la p\u00e0gina web de la fundaci\u00f3, ho vaig fer de seguida.
<\/p>\n\n\n\n

Recomano el llibre. T\u00e9 un doble inter\u00e8s: pel fet de ser el testimoni d\u2019un insider,  <\/em>present en determinats llocs i moments importants de la nostra vida col\u00b7lectiva dels \u00faltims quaranta anys, i  tamb\u00e9 per haver estat escrit, quasi en forma de dietari, durant els anys \u00e0lgids del Proc\u00e9s.   <\/em><\/p>\n\n\n\n

L\u2019Andreu Morillas<\/strong> \u00e9s un public servant <\/em>en <\/em>el millor sentit de l\u2019accepci\u00f3. Ell mateix subtitula el seu llibre com \u00abMem\u00f2ries d\u2019un economista al servei de les institucions<\/em><\/strong>\u00bb, i hi escriu: \u00abHe dedicat tota la vida al m\u00f3n institucional, i de forma majorit\u00e0ria, a la Generalitat<\/em>\u201d. De servidors p\u00fablics <\/em>d\u2019alt nivell, a Catalunya no n\u2019hi ha hagut (i no n\u2019hi ha) gaires. <\/p>\n\n\n\n

Morillas<\/strong>, que va  treballar  al Departament de Pol\u00edtica Territorial i Obres P\u00fabliques entre 1978<\/strong> i 1980<\/strong>, recorda que en el govern d\u2019unitat del president Tarradellas, <\/strong>es practicava \u00abuna certa manera de fer les coses\u00bb <\/em>(en paraules del President), que partia d\u2019uns pocs criteris b\u00e0sics: \u00abla racionalitat i neutralitat de l\u2019Administraci\u00f3, l\u2019acci\u00f3 descentralitzada i la corresponsabilitzaci\u00f3 en totes les decisions que afectessin a Catalunya, m\u00e9s enll\u00e0 de les compet\u00e8ncies precises,  i la voluntat de creaci\u00f3 d\u2019una funci\u00f3 p\u00fablica a l\u2019al\u00e7ada d\u2019uns alts requeriments<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s, afegeix Morillas<\/strong>, \u00abamb la Generalitat \u201cdefinitiva\u201d, les coses no anirien exactament aix\u00ed<\/em>\u00bb. \u00c9s molt discret: descriu amb un eufemisme un llarg per\u00edode de privatitzaci\u00f3 i patrimonialitzaci\u00f3, personal i partidista, de la Generalitat (1),   al llarg del qual es menysten\u00ed sistem\u00e0ticament la formaci\u00f3 de servidors p\u00fablics qualificats, competents, i no partidistes. <\/p>\n\n\n\n

Aquest punt \u00e9s fonamental. Josep Maria Bricall<\/strong>, en el pr\u00f2leg del llibre de Morillas<\/strong>, diu que pretendre construir un autogovern nacional fort,\u00a0 i a la vegada descuidar la\u00a0 formaci\u00f3 d\u2019 alts funcionaris (i, en general, la construcci\u00f3 d\u2019una administraci\u00f3 eficient i no partidista), equival a representar Hamlet<\/em> sense un actor que faci de pr\u00edncep de Dinamarca. Bricall<\/strong> practica la ironia per no plorar.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

La manca de centenars d\u2019alts funcionaris, qualificats, amb un rigor\u00f3s esperit institucional i sense ulleres partidistes,  ha estat el desastre de fons de la Catalunya dels darrers quaranta anys. Potser el principal, en perspectiva hist\u00f2rica, per damunt de les batzegades del Proc\u00e9s. (He viscut molt a B\u00e8lgica, un pa\u00eds pol\u00edticament complicat que a vegades ha  estat quasi dos anys sense govern. Gaireb\u00e9 no s\u2019ha notat: els alts funcionaris i una administraci\u00f3 neutral i eficient l\u2019han  fet rutllar perfectament, sense immutar-se; sense que la poblaci\u00f3 s\u2019immut\u00e9s per altra ra\u00f3 que les febrades intermitents de la  pol\u00edtica identit\u00e0ria).<\/p>\n\n\n\n

Escrit al fil dels fets ocorreguts a Catalunya i a Espanya entre el novembre de 2016<\/strong> i el  juliol de 2018,<\/strong> el text d\u2019Andreu Morillas <\/strong>traspua, inevitablement, els seus estats d\u2019\u00e0nim. A vegades, com ell mateix diu, les p\u00e0gines \u00abdestil\u00b7len una certa amargor o tristesa<\/em>\u00bb. A vegades, una considerable exasperaci\u00f3: \u00abAneu a pastar fang. S\u00f3n igual (els uns) que els altres. De fet jo crec que s\u00f3n sim\u00e8trics. A un costat el nacionalisme catal\u00e0 amb els seus abusos, i de l\u2019altra part del mirall, el nacionalisme espanyol amb els seus. S\u2019autoalimenten<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

O tamb\u00e9: \u00abEns trobem davant de dues insensateses confrontades. Per la part catalana (\u2026) voler declarar la independ\u00e8ncia com a \u201cmandat democr\u00e0tic\u201d d\u2019un refer\u00e8ndum on sols un <\/em>36%<\/em><\/strong> del cens va votar a favor de la independ\u00e8ncia i on la majoria de la poblaci\u00f3 catalana no s\u2019ha sentit cridada (\u2026) Per la part espanyola, del seu govern i del partit que li d\u00f3na suport i dels entorns nacionalistes espanyols que l\u2019envolten, ignorar l\u2019important moviment pol\u00edtico-social que es produeix a Catalunya, de l\u2019expansi\u00f3 del qual \u00e9s en gran mesura motor el propi Partit Popular i el seu govern, en els darrers anys i en l\u2019\u00e8poca <\/em>Aznar<\/em><\/strong>\u00bb. <\/em>
<\/p>\n\n\n\n

I encara: \u00abEscric aquestes ratlles en un moment molt delicat i fotut pel pa\u00eds, entremig d\u2019uns impresentables en el Govern de l\u2019Estat i uns independentistes temeraris i irresponsables.Em declaro derrotat, perdedor<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Per sort, el llibre acaba amb un  to esperan\u00e7at, arran de la formaci\u00f3 del govern S\u00e1nchez<\/strong>: \u00abS\u2019ha obert una escletxa d\u2019esperan\u00e7a, que els m\u00e9s eixelebrats dels nostres no deixaran de menysprear i boicotejar, i alguns jutges i fiscals d\u2019encoratjar; per\u00f2 pot imposar-se el sentit com\u00fa i obrir-se una via de negociaci\u00f3, que requerir\u00e0 per la part de <\/em>S\u00e0nchez<\/em><\/strong> molta valentia i gosadia, per enfrontar-se als recalcitrants i imposar un discurs que faci factible la necessitat de reconeixement de Catalunya<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

La conclusi\u00f3 del llibre \u00e9s positiva: \u00abJo, en definitiva, m\u2019ho he passat b\u00e9 i n\u2019he anat aprenent<\/em>\u00bb. Si els joves amb vocaci\u00f3 de servei p\u00fablic aprenguessin de l\u2019experi\u00e8ncia de Morillas<\/strong>, millor. Entre altres responsabilitats ben exercides, va ser secretari del Govern Alternatiu de Pasqual Maragall. <\/strong>Els 17<\/strong> compromisos d\u2019aquell govern a l\u2019ombra, que Morillas<\/strong> reprodueix en un annex del seu llibre,\u00a0 contenen pistes de futur, per quan ens calgui \u00abtornar-ho a fer<\/em>\u00bb, obrint un nou cicle d\u2019autogovern.
<\/p>\n\n\n\n

Caldr\u00e0 fer-ho, com diu Morillas<\/strong>, \u00abdes del respecte, la confian\u00e7a, l\u2019efic\u00e0cia, el consens, la transpar\u00e8ncia i la proximitat<\/em>\u00bb. \u00c9s a dir: \u00abequivocant-se cada vegada millor<\/em>\u00bb, com deia Samuel<\/strong> Beckett<\/strong>. Si \u00e9s possible, amb excel\u00b7l\u00e8ncia, encertant-la de ple, fent  diana. En aquest sentit, la lectura del llibre de Morillas<\/strong> \u00e9s de gran utilitat. <\/p>\n\n\n\n

P. S.- <\/strong>A Morillas <\/strong>(\u00abquan viatjo em poso nervi\u00f3s<\/em>\u00bb, confessa) li toc\u00e0 fer viatges amb Pasqual Maragall<\/strong>, <\/strong>quan aquest era cap de l\u2019oposici\u00f3. En el llibre, per tant, d\u2019an\u00e8cdotes no en falten.  
_______________<\/p>\n\n\n\n

(1)  \u00abA la tarda em vaig reunir a soles amb en <\/em>Llu\u00eds Prenafeta<\/em><\/strong>, el secretari general del govern que acabava de nomenar. Li vaig dir: \u201cLlu\u00eds, en aquests moments la Generalitat som tu i jo<\/em>\u201d\u00bb (Jordi Pujol<\/strong>, Mem\u00f2ries. Temps de construir, 1980-1993<\/em>).<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Icones 8: Andreu Morillas, passant comptes 5 de maig de 2023 No he treballat mai amb l\u2019 Andreu Morillas. Al llarg de la meva traject\u00f2ria pol\u00edtica, que no ha estat triomfal per\u00f2 s\u00ed llarga (i encara segueix, al ralent\u00ed), l\u2019he vist sempre com una figura notable que es perfilava a mitja dist\u00e0ncia, de manera intermitent, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":28269,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-28266","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28266","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28266"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28266\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28300,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28266\/revisions\/28300"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28269"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28266"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28266"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28266"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}