{"id":28103,"date":"2023-04-28T07:54:19","date_gmt":"2023-04-28T05:54:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=28103"},"modified":"2023-04-28T09:48:38","modified_gmt":"2023-04-28T07:48:38","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-100-disgregacio-o-socialisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-100-disgregacio-o-socialisme\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/100 (Socialisme o disgregaci\u00f3)"},"content":{"rendered":"\n

Socialisme o disgregaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

28 d\u2019abril de 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els cicles de fragmentaci\u00f3 que coneixen peri\u00f2dicament les esquerres (ara en tenim un nou cas amb la pugna entre Sumar<\/strong> i Podemos<\/strong>) tenen diverses causes. Una \u00e9s la que acostuma a comentar l’expresident d’Uruguai, Pepe Mujica<\/strong>: \u00abLes esquerres es divideixen per idees i les dretes s’ajunten per interessos\u00bb. <\/em>T\u00e9 <\/em>ra\u00f3, i tamb\u00e9 la t\u00e9 quan cr\u00edtica l\u2019individualisme i el consumisme com la \u00abcultura de fet<\/em>\u00bb, subliminal, que el capitalisme esperona en les nostres societats.  <\/p>\n\n\n\n

La cr\u00edtica a l’egoisme i a l’individualisme en la societat capitalista t\u00e9 una llarga d\u2019hist\u00f2ria, de tres segles.\u00a0 All\u00f2 que probablement \u00e9s\u00a0 m\u00e9s caracter\u00edstic del moment actual \u00e9s la constataci\u00f3 que la din\u00e0mica global del capitalisme es converteix en un \u00abfet social total<\/em>\u00bb, que s\u2019est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019esfera econ\u00f2mica (i fins i tot de les\u00a0 pautes de consum en sentit estricte), i tendeix a envair\u00a0 acceleradament tots els camps de l’exist\u00e8ncia humana, fins i tot les m\u00e9s \u00edntimes. La interioritzaci\u00f3, en cada persona, de la \u00abflexibilitat<\/em>\u00bb (\u00e9s a dir: de la precarietat, el desarrelament i la inseguretat) apareix com un imperatiu categ\u00f2ric de les formes de viure i de pensar que el capitalisme d\u2019avui imposa. <\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9: el rebuig d’aquesta mena de societat, que tendeix a\u00a0 reduir\u00a0 l’\u00e9sser hum\u00e0 a la condici\u00f3 d\u2019\u00e0tom a\u00efllat sense consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva, ha estat en el centre de gravetat intel\u00b7lectual i moral del moviment socialista, des dels seus inicis.\u00a0Els primers socialistes, en oposici\u00f3 a la concepci\u00f3 individualista de la tradici\u00f3 liberal, consideraven que la llibertat \u00e9s essencialment intersubjectiva (\u00abDes del punt de vista social, llibertat i solidaritat s\u00f3n termes id\u00e8ntics<\/em>\u00bb, deia Proudhon<\/strong>).\u00a0<\/p>\n\n\n\n

El progr\u00e9s havia de significar que els individus i els pobles conquer\u00edssin una vida realment aut\u00f2noma, una  “vida bona<\/em>“. No era, com avui tendim a veure (i a t\u00e9mer), una fugida endavant esperonada pel mercat desregulat i per uns canvis tecnol\u00f2gics que ning\u00fa sembla en disposici\u00f3 de dominar. El progr\u00e9s significava l\u2019assoliment d\u2019una vida social emancipada, entre lliures i iguals; no l\u2019atomitzaci\u00f3 de l\u2019esp\u00e8cie humana.  <\/p>\n\n\n\n

Un Marx <\/strong>anci\u00e0 escrivia, en una carta<\/a> de 1881<\/strong> a Vera Zasulich<\/a><\/strong>, que la \u00abvitalitat de les comunitats primitives<\/em>\u00bb era \u00abincomparablement m\u00e9s gran que la de les societats capitalistes modernes<\/em>\u00bb, i que una societat socialista  s’havia d’entendre com un “un renaixement en una forma superior d’un tipus social arcaic<\/em>“. \u00abNo cal t\u00e9mer la paraula  \u2018arcaic<\/em>\u2019\u00bb, afegia. Al\u00b7ludia a la necessitat de preservar unes estructures de solidaritat comunit\u00e0ria, essencials per a tota exist\u00e8ncia realment humana.<\/p>\n\n\n\n

El camp social i pol\u00edtic de les esquerres no \u00e9s immune a aquests processos de disgregaci\u00f3 i atomitzaci\u00f3. En els moviments que volen representar interessos de col\u00b7lectius espec\u00edfics s\u2019hi genera una tend\u00e8ncia creixent al refor\u00e7ament de la identitat pr\u00f2pia i a la victimitzaci\u00f3 com a criteris prioritaris de mobilitzaci\u00f3 i de just\u00edcia.\u00a0 \u00c9s un fenomen positiu; permet abordar, i eventualment superar situacions cr\u00f2niques d\u2019injust\u00edcia i discriminaci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 comporta el risc d\u2019una exasperaci\u00f3 dels conflictes \u00abidentitaris<\/em>\u00bb, i d\u2019una cronificaci\u00f3 dels \u00abvictimismes<\/em>\u00bb, com a categories exclusives i excloents. <\/p>\n\n\n\n

Els diversos col\u00b7lectius poden arribar a pensar que la seva hist\u00f2ria i condici\u00f3 s\u00f3n especials, intransferibles; que la seva  agenda pr\u00f2pia, de grup, \u00e9s  la preeminent, i que cal mantenir-la per damunt de les agendes col\u00b7lectives m\u00e9s \u00e0mplies o de la del conjunt de la societat, democr\u00e0ticament decidida.
<\/p>\n\n\n\n

Quan aquesta visi\u00f3 es generalitza, la disgregaci\u00f3 i l\u2019atomitzaci\u00f3 es fan inevitables i pot arribar a fer-se inviable l\u2019aspiraci\u00f3 comuna a una societat m\u00e9s lliure, igualit\u00e0ria i decent. Es poden obstaculitzar o impedir els governs progressistes, que es basen en majories que uneixen sectors plurals respectant les seves especificitats i difer\u00e8ncies. <\/p>\n\n\n\n

La dispersi\u00f3 en arxip\u00e8lags identitaris, desconnectats i a\u00efllats, pot significar la fragmentaci\u00f3 dels valors comuns, la disoluci\u00f3 de tota noci\u00f3 d\u2019espai p\u00fablic compartit, la substituci\u00f3 dels projectes pol\u00edtics i socials progressistes per una alternan\u00e7a de mobilitzacions i desmobilitzacions intermitents, sense continu\u00eftat; un malbaratant d\u2019energies i experi\u00e8ncies. La dispersi\u00f3 porta a l\u2019atomitzaci\u00f3.
<\/p>\n\n\n\n

Davant d\u2019aquest perill, invocar la tradici\u00f3 i l\u2019esperan\u00e7a del socialisme no sembla una mostra de nost\u00e0lgia, una ingenu\u00eftat idealista, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una recuperaci\u00f3 del realisme necessari, insubstitu\u00efble, que ens cal enfront de la disgregaci\u00f3. La vella antin\u00f2mia \u00absocialisme o barb\u00e0rie<\/em>\u00bb es declina tamb\u00e9, avui, en termes de \u00absocialisme o disgregaci\u00f3<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

P. S.- <\/a><\/strong>L\u2019\u00e8xit editorial<\/a> (8 <\/strong>edicions) de Feria<\/a><\/strong>, el llibre d\u2019Ana<\/strong> Iris Sim\u00f3n<\/strong>, (\u00abun llibre h\u00e0bil i a la vegada abominable<\/em>\u00bb, com l\u2019ha descrit Pau Luque<\/strong><\/a>) t\u00e9 molt a veure amb la creixent consci\u00e8ncia de dispersi\u00f3 i desarrelament dels individus urbans, que veuen afeblir-se els  lla\u00e7os hist\u00f2rics i culturals que els lligaven als llocs i  formes de vida del passat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Socialisme o disgregaci\u00f3 28 d\u2019abril de 2023 Els cicles de fragmentaci\u00f3 que coneixen peri\u00f2dicament les esquerres (ara en tenim un nou cas amb la pugna entre Sumar i Podemos) tenen diverses causes. Una \u00e9s la que acostuma a comentar l’expresident d’Uruguai, Pepe Mujica: \u00abLes esquerres es divideixen per idees i les dretes s’ajunten per interessos\u00bb. …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":28111,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-28103","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28103"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28140,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28103\/revisions\/28140"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28111"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}