{"id":28073,"date":"2023-04-27T08:34:36","date_gmt":"2023-04-27T06:34:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=28073"},"modified":"2023-04-27T09:07:09","modified_gmt":"2023-04-27T07:07:09","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-99-un-noruec-de-vidre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-99-un-noruec-de-vidre\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/99 (La vida m\u00e9s privada d\u2019un noruec)"},"content":{"rendered":"\n

La vida m\u00e9s privada d\u2019un noruec<\/strong><\/p>\n\n\n\n

27 d\u2019abril de 2023<\/p>\n\n\n\n

Una vegada li vaig sentir dir a Jorge Sempr\u00fan<\/strong> que “Le sang noir<\/em><\/strong><\/a>” era una de les tres o quatre millors novel\u00b7les franceses del segle XX<\/strong>. \u00c9s de Louis Guilloux<\/strong>, un bon escriptor quasi oblidat, que deia: \u00abcal escriure com es parla, o gaireb\u00e9<\/em>\u00bb (\u00abIl faut \u00e9crire comme on parle, ou \u00e0 peu pr\u00e8s\u00bb). <\/em><\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 em va venir a la mem\u00f2ria ahir, llegint una entrevista a l\u2019escriptor noruec Karl Ove Knausg\u00e5rd<\/strong>, que Lara<\/strong> G\u00f3mez Ruiz<\/strong> va publicar a La<\/em><\/strong> Vanguardia<\/em><\/strong><\/a>.  Knausg\u00e5rd <\/strong>\u00e9s l\u2019autor d\u2019una autobiografia de t\u00edtol provocador (\u00abMin Kamp\u00bb<\/em> en noruec, evocant el \u00abMein Kampf<\/em>\u00bb de Hitler<\/strong>), i de dimensi\u00f3 gegantina (sis volums, 4.000<\/strong> p\u00e0gines), on explica amb tota mena de detalls \u00abla seva vida m\u00e9s privada\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

L’escriptor noruec va dir a un periodista de Le Monde <\/em>que volia \u00abescur\u00e7ar la dist\u00e0ncia entre pensament i escriptura<\/em>\u00bb. Assenyalant amb el dit el darrer dels sis volums, li va dir: \u00abAquest, l’he escrit en vuit setmanes. Vuit centes p\u00e0gines en vuit setmanes\u00bb. \u00abPenso massa\u00bb, <\/em>va afegir. \u00c9s a dir: Guilloux<\/strong> recomanava escriure tal com es parla, i Knausg\u00e5rd<\/strong> diu que encara ho fa m\u00e9s de pressa.
<\/p>\n\n\n\n

M’hauria agradat escoltar Guilloux<\/strong>, perqu\u00e8 he llegit alguns dels seus llibres i penso que devia parlar tal com escrivia. En canvi, el meu inter\u00e8s per \u00abla vida m\u00e9s<\/em> privada<\/em>\u00bb de Knausg\u00e5rd<\/strong> \u00e9s nul, inexistent. <\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 diuen  que a Noruega, on la poblaci\u00f3 supera amb prou feines els 5<\/strong> milions d\u2019habitants, de l\u2019autobiografia de Knausg\u00e5rd<\/strong> se\u2019n  van  vendre  mig <\/strong>mili\u00f3 d\u2019exemplars. <\/em>Aix\u00f2 voldria dir que, de cada deu noruecs, un l\u2019hauria comprat; cosa que trobo francament exagerada, tant si \u00e9s certa com si no.  
<\/p>\n\n\n\n

Per b\u00e9 que aquesta xifra fa pensar que les fake news <\/em> han penetrat  en el m\u00f3n editorial, el cert \u00e9s que aquesta voluminosa autobiografia ha estat un  \u00e8xit noruec i internacional (s\u2019ha editat en 22<\/strong> lleng\u00fces, inclosa la catalana<\/a> i la castellana<\/a>). <\/p>\n\n\n\n

No crec que aquest succ\u00e9s impressionant s\u2019hagi degut a la qualitat liter\u00e0ria o a la profunditat dels pensaments de l\u2019autor. M\u00e9s aviat es deu tractar de la  cruesa de les seves indiscrecions i crueltats \u00edntimes. Les cr\u00f2niques ho indiquen: despr\u00e9s de llegir el primer volum, l\u2019esposa de Knausg\u00e5rd<\/strong> va ser hospitalitzada per depressi\u00f3; una novieta d\u2019adolesc\u00e8ncia es va queixar amargament (\u00ab\u00c9s com si m\u2019hagu\u00e9s dit: ara et donar\u00e9 un cop de puny al nas. S\u00e9 que et far\u00e0 mal, i despr\u00e9s t\u2019haur\u00e9 de portar a l’hospital. Per\u00f2 ho far\u00e9 igualment<\/em>\u00bb); una tia de l\u2019autor va amena\u00e7ar amb dur-lo als tribunals, etc\u00e8tera. 
<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9: els qui han llegit tants\u00a0 detalls \u00edntims de l\u2019escriptor noruec, l\u2019han pogut con\u00e8ixer, m\u00ednimament? Ho dubto molt. \u00a0De Cripure<\/strong>, el protagonista de “<\/em>Le sang noir<\/em><\/strong>“, <\/em>deia <\/em>Guilloux<\/strong>: “Mai deia ni una paraula a ning\u00fa sobre el seu passat. Per\u00f2 malgrat la seva p\u00fadica reserva, no era sin\u00f3 un home de vidre<\/em>” (“Jamais il ne soufflait mot \u00e0 quiconque sur son pass\u00e9. Mais en d\u00e9pit de sa pudique r\u00e9serve, il n’\u00e9tait pourtant qu’un homme de verre\u00bb).\u00a0<\/em> La discreci\u00f3 pot ser di\u00e0fana, d\u2019una gran transpar\u00e8ncia. En canvi, l\u2019exhibicionisme pot amagar; pot ser d\u2019una opacitat absoluta. \u00abNo hauria escrit \u2018 La meva lluita\u2019 si hagu\u00e9s intu\u00eft la seva repercussi\u00f3\u2026<\/em>\u00bb, li ha dit l\u2019escriptor noruec a la periodista de La Vanguardia, \u00abper\u00f2 ja est\u00e0 fet<\/em>\u201d. De vidre, Knausg\u00e5d<\/strong> no ho sembla. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La vida m\u00e9s privada d\u2019un noruec 27 d\u2019abril de 2023 Una vegada li vaig sentir dir a Jorge Sempr\u00fan que “Le sang noir” era una de les tres o quatre millors novel\u00b7les franceses del segle XX. \u00c9s de Louis Guilloux, un bon escriptor quasi oblidat, que deia: \u00abcal escriure com es parla, o gaireb\u00e9\u00bb (\u00abIl …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":28081,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-28073","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28073","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28073"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28073\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28098,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28073\/revisions\/28098"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28081"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}