{"id":27903,"date":"2023-04-21T06:51:28","date_gmt":"2023-04-21T04:51:28","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=27903"},"modified":"2023-04-21T08:25:02","modified_gmt":"2023-04-21T06:25:02","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-93-la-incomprensible-normalitat-destripar-el-carnet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-93-la-incomprensible-normalitat-destripar-el-carnet\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/93 (La incomprensible normalitat d\u2019estripar el carnet)"},"content":{"rendered":"\n

Llegeixo a Twitter<\/strong>: \u00abEl meu avi va estripar el carnet de soci del Bar\u00e7a. Unes setmanes m\u00e9s tard va tornar a fer-se’n i va aguantar fins a la seva mort el 1974<\/strong><\/em>\u00bb. \u00c9s un comentari a un fil molt interessant<\/a> de Joan Carles Calbet<\/a> <\/strong>que, a prop\u00f2sit de les actuals trifulgues entre directius del Bar\u00e7a i del Madrid, explica com i per qu\u00e8 es va produ\u00efr \u00abla major golejada encaixada pel Bar\u00e7a davant del Madrid (11-1<\/strong>), un partit infame d’ara far\u00e0 80<\/strong> anys<\/em>\u00bb (exactament el 13<\/strong> de juny de 1943<\/strong>, al vell camp de Chamart\u00edn).
<\/p>\n\n\n\n

Entre altres detalls, explica Calbet<\/strong>, en els vestuaris, abans del partit, el director general de la Seguridad del Estado, Jos\u00e9 Finat y Escriv\u00e1 de Roman\u00ed<\/strong>, conde de Mayalde<\/strong>, va dir als jugadors del Bar\u00e7a: \u00abRecuerden que algunos de ustedes juegan gracias a la generosidad del r\u00e9gimen, que les ha perdonado su falta de patriotismo<\/em>\u00bb. Per tradici\u00f3 familiar, sempre he interpretat el resultat d\u2019aquell partit nefast com un gest de pragm\u00e0tica resist\u00e8ncia passiva de l\u2019equip del FCB<\/strong> (en aquella sinistra \u00e8poca rebatejat com a CFB<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Encara que no em consta, no m\u2019estranyaria que l\u2019expressi\u00f3, tan pr\u00f2pia, d\u2019\u00abestripar el carnet<\/em>\u00bb tingui un origen futbol\u00edstic i espec\u00edficament cul\u00e9, i que tal vegada comenc\u00e9s a difondre\u2019s a partir d\u2019 aquell partit infaust.
<\/p>\n\n\n\n

En un moment (el 2020<\/strong>) en que a Catalunya s\u2019estripaven molts carnets dels partits pol\u00edtics, un ciutad\u00e0 s\u2019adre\u00e7\u00e0 a Optimot<\/a><\/strong>, via Twitter<\/strong>: \u00abAra que passa sovint, hauriem de consensuar amb @optimotcat que se li fa a un carnet quan et d\u00f3nes de baixa del que representa<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n


La resposta d\u2019Optimot<\/strong> va ser la seg\u00fcent: \u00abSi tenim en compte el material amb qu\u00e8 es fan els carnets actualment, ‘trencar’ \u00e9s el verb adequat, mentre que si prenem com a refer\u00e8ncia el paper, el verb adient \u00e9s ‘esquin\u00e7ar’. En tot cas, en sentit figurat, malgrat que sembla que ‘estripar el carnet’ t\u00e9 un cert grau de fixaci\u00f3, ‘trencar el carnet’ tamb\u00e9 \u00e9s possible<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n


Un cert grau de fixaci\u00f3? \u00c9s el m\u00ednim que es pot dir! La\u00a0 f\u00f2rmula \u00abestripar el carnet<\/em>\u00bb no sols \u00e9s d\u2019\u00fas perfectament habitual a Catalunya, sin\u00f3 que el gest que designa \u00e9s un h\u00e0bit habitual\u00edssim, sobretot com un contrapunt permanent de les nostres trifulgues pol\u00edtiques: \u00abL’alcalde de X estripa el carnet del PDeCAT<\/em>\u00bb, “X tamb\u00e9<\/em> estripa el carnet del PSC<\/em>\u00bb, \u00abX tamb\u00e9 estripa el carnet del PDeCAT<\/em>\u00bb, \u00abUn<\/em> senador catal\u00e0 de Ciutadans estripa el carnet<\/em>\u00bb, \u00abX estripa el carnet de Podem<\/em>\u00bb, \u00abX estripa el carnet d’ERC<\/em>\u00bb, \u00abX estripa el carnet de la CUP<\/em>\u00bb, \u00abX es planteja estripar el carnet de Junts<\/em>\u00bb, etc\u00e8tera (llegit als mitjans: No hi ha partit que s\u2019en salvi). <\/p>\n\n\n\n

Com a expressi\u00f3, estripar (o esquin\u00e7ar, o trencar) el carnet no t\u00e9 en altres lleng\u00fces una equival\u00e8ncia tan gr\u00e0fica i contundent, que jo s\u00e0piga. Com a gest, mostra un determinat tarann\u00e0, que no \u00e9s exclusiu per\u00f2 s\u00ed summament caracter\u00edstic del nostre pa\u00eds. <\/p>\n\n\n\n

\u00abEstripar un carnet \u00e9s un acte molt expressiu que deu venir del temps en qu\u00e9 els carnets eren de paper \u00bb, <\/em>ha escrit Josep Maria Fonalleras<\/strong><\/a>, \u00ab\u00e9s un anacronisme, per\u00f2 encara funciona com a sin\u00f2nim de deseiximent, com a poderosa imatge de les relacions truncades, com a explosi\u00f3 gestual de la r\u00e0bia continguda<\/em>\u00bb. Cal afegir que el gest no s\u2019ent\u00e9n en totes les seves dimensions si no es t\u00e9 en compte que, en la majoria dels casos, va acompanyat, quan els \u00e0nims s\u2019atemperen, del subseg\u00fcent remordiment, o penediment.

L\u2019endem\u00e0 d\u2019 aquell fat\u00eddic 11<\/strong> a 0<\/strong> de 1943<\/strong>, el diari Marca<\/strong> coment\u00e0 el partit, i el defin\u00ed (amb una mena d\u2019excusatio non petita<\/em>) com \u00abun encontre d\u2019incomprensible normalitat<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

Vuitanta anys despr\u00e9s, un resultat com aquell \u00e9s inimaginable, per\u00f2 estripar el carnet segueix formant part de la nostra \u00abincomprensible normalitat<\/em>\u00bb.  <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Llegeixo a Twitter: \u00abEl meu avi va estripar el carnet de soci del Bar\u00e7a. Unes setmanes m\u00e9s tard va tornar a fer-se’n i va aguantar fins a la seva mort el 1974\u00bb. \u00c9s un comentari a un fil molt interessant de Joan Carles Calbet que, a prop\u00f2sit de les actuals trifulgues entre directius del Bar\u00e7a …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-27903","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27903","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27903"}],"version-history":[{"count":38,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27903\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27948,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27903\/revisions\/27948"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27903"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27903"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27903"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}