{"id":2783,"date":"2010-10-26T14:20:55","date_gmt":"2010-10-26T12:20:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2783"},"modified":"2010-11-29T12:11:59","modified_gmt":"2010-11-29T10:11:59","slug":"francesc-trillas-i-siscu-baiges-dialegs-contra-la-resignacio-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/francesc-trillas-i-siscu-baiges-dialegs-contra-la-resignacio-2\/","title":{"rendered":"Francesc Trillas i Siscu Baiges: Di\u00e0legs contra la resignaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>INTRODUCCI\u00d3<\/strong><\/p>\n

Us presentem uns di\u00e0legs que farem per correu electr\u00f2nic des d\u2019avui fins al dia 29 de Novembre. En aquests intercanvis reflexionarem, si pot ser a diari, ni que sigui breument, sobre les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de Novembre i la campanya electoral. En l\u2019\u00faltim di\u00e0leg comentarem els resultats i ens acomiadarem.\u00a0Les eleccions s\u00f3n el gran moment de la democr\u00e0cia. El vot \u00e9s un dels pocs drets que est\u00e0 distribu\u00eft igualit\u00e0riament. Tots els vots valen igual. O quasi, perqu\u00e8 els sectors m\u00e9s privilegiats tenen mecanismes al seu abast per introdu\u00efr components no igualitaris fins i tot en les eleccions: sistemes electorals esbiaixats contra les zones densament poblades, pes dels mitjans de comunicaci\u00f3 conservadors, lobbies, etc. De totes maneres, les eleccions presenten una gran oportunitat d\u2019equilibrar les grans assimetries que hi ha en l\u2019acc\u00e9s als recursos i al poder en altres esferes de la societat. No som ingenus: no creiem que haguem d\u2019influir la decisi\u00f3 de vot de massa gent amb aquests di\u00e0legs. Per\u00f2 volem compartir, sense sentar c\u00e0tedra, les nostres reflexions, en primer lloc per clarificar les nostres idees. El t\u00edtol (\u201cDi\u00e0legs contra la resignaci\u00f3\u201d) no pret\u00e9n avan\u00e7ar una conclusi\u00f3 dels di\u00e0legs, tampoc no \u00e9s que volguem arribar a cap conclusi\u00f3. M\u00e9s aviat reflecteix una intenci\u00f3: la de lluitar contra la nostra pr\u00f2pia temptaci\u00f3 de caure en la resignaci\u00f3. Molta gent diu que aquestes eleccions s\u00f3n tan dif\u00edcils per a les esquerres, que el resultat d\u2019una vict\u00f2ria de la dreta \u00e9s quasi inevitable. Doncs no ens hi volem resignar. Dit molt breuement: no ens sembla just. I com ho podem combatre? nom\u00e9s amb la paraula i els arguments. Que ning\u00fa esperi, per\u00f2, consignes ni esl\u00f2gans (ni desqualificacions gratu\u00eftes). Les setmanes de campanya ja n\u2019aniran plenes en altres espais. No. Per\u00f2 no creiem que una campanya electoral sigui incompatible amb la reflexi\u00f3 i si cal la pedagogia. Comencem doncs.<\/p>\n

Siscu Baiges (dilluns 29 de novembre)<\/strong>
\nApanyats van els estudiants de Periodisme (ara s’en diu “Comunicaci\u00f3”) si m’agafen com a mestre!
\nAcabo d’escoltar l’Iceta dient que la crisi ha tingut part de responsabilitat en els resultats dolents de les eleccions per\u00f2 que tamb\u00e9 hi ha claus “aut\u00f2ctones” per interpretar-los. Diga’m tossut, per\u00f2 jo crec que la clau fonamental per interpretar-los \u00e9s aquesta sensaci\u00f3 del votant progressista, treballador, senzill, que l’eina del partit socialista perd energia per defensar els seus interessos, necessitats i, fins i tot, drets. Si els “teus” et diuen que l’\u00fanic que et poden oferir \u00e9s mirar de fer front a la crisi econ\u00f2mica mundial de la manera menys lessiva pels m\u00e9s febles, i que, tot i aix\u00ed, s’han de retallar els ajuts per alguns serveis socials o endarrerir l’edat de jubilaci\u00f3, i la sensaci\u00f3 que et queda \u00e9s que es legisla m\u00e9s a favor dels bancs i els empresaris que dels ciutadans normals, costa d’animar-te a votar-los.<\/p>\n

De tota manera, no em facis massa cas. Estava conven\u00e7ut que CiU havia entrat en barrena des del 1995, quan va aconseguir 1.320.071 vots i m’he equivocat. Havien anat perdent vots des d’aleshores en totes les eleccions auton\u00f2miques. Fins a baixar del mili\u00f3 de vots el 2006, per\u00f2 ara n’han aconseguit quasi 1.200.000 vots, sense arribar als “scores” dels temps del pujolisme m\u00e9s aut\u00e8ntic, per\u00f2 quasi!<\/p>\n

Tamb\u00e9 diu l’Iceta que \u00e9s possible que alguns ex-votants socialistes s’hagin passat a CiU. Is that possible? Qui que apost\u00e9s en el seu moment per una opci\u00f3 progressista fa marxa enrera i s’apunta al “flash back” que viurem els propers anys? Espero que no gaires i confio que els votants de CiU siguin ara els mateixos que fa 20 anys…. que ja \u00e9s prou pena!!<\/p>\n

Quina mandra!<\/p>\n

Als misteriosos dirigents dels famosos “mercats financers” que no em deixen dormir tranquil els darrers mesos, segur que se’ls haur\u00e0 passat per alt el resultat de les eleccions catalanes. Ells, “a lo suyo”, continuaran intentant fer caure els pa\u00efsos que no els garanteixin negocis i calerons. I ja em dir\u00e0s com constru\u00efm un discurs alternatiu amb una Europa en mans de la dreta! Et prometo que, tot i que el nostre di\u00e0leg a la web s’acabi, continuar\u00e9 estudiant economia i llegint-me les planes d’economia dels diaris, sobretot les opinions i articles dels economistes d’esquerres, per\u00f2 pensa que la gent de la candidatura de “Des de baix”, amb qui coincidia amb alguns dels seus plantejaments de pol\u00edtica econ\u00f2mica, han tret menys vots que els anti-taurins!<\/p>\n

Ah! Els de’n Laporta estan molt contents perqu\u00e8 han tret 4 diputats i podran portar les seves queixes contra Espanya al Parlament de Catalunya. Per\u00f2 ben aviat s’adonaran (si no ho saben ja!) que la l\u00f2gica dels seus raonaments els dur\u00e0, aviat, a demanar, tamb\u00e9, la independ\u00e8ncia d’Europa.<\/p>\n

Quan va arribar al Govern el tripartit, em vaig demanar com em sentiria si tornava a governar CiU. El “canvi” ha arribat. La qual cosa voldr\u00e0 dir que tornem als vells temps, per\u00f2 amb tel\u00e8fons m\u00f2bils de darrera generaci\u00f3, ipads i facebook. A veure com ho pa\u00efm!<\/p>\n

Una abra\u00e7ada i un pet\u00f3 per la nena i la Bea!<\/p>\n

Francesc Trillas (dilluns 29 de Novembre)<\/strong>
\nHe fet d\u2019apoderat en un col.legi electoral del Districte de Sarri\u00e0 Sant Gervasi. Altres vegades havia fet d\u2019interventor a Nou Barris i a Ciutat Vella. L\u2019assist\u00e8ncia de votants ha estat massiva, molt per sobre de la mitjana. Se\u2019n diu consci\u00e8ncia de classe.
\nJoan Revent\u00f3s, Pep Jai, Marta Mata, Xavier Soto, Ernest Lluch. Ells i molts altres s\u00f3n l\u2019ADN del PSC. Aquest partit al qual s\u2019acusa d\u2019intentar ser el partit de la diversitat. Hem fracassat. Hem perdut una batalla important. Per\u00f2 la historia tamb\u00e9 es fa de fracassos, probablement es fa fonamentalment de fracassos. D\u2019aprendre d\u2019ells i de tornar a aixecar-se.
\nAra comen\u00e7ar\u00e0 el joc de buscar culpables. All\u00f2 que els anglesos anomenen \u201cThe Blaming Game\u201d. No m\u2019hi afegir\u00e9. No me n\u2019estic per\u00f2 d\u2019oferir una petita sugger\u00e8ncia per seguir el joc. Jo m\u2019escoltaria sobretot aquells consells que vinguin de la persona inesperada. \u00c9s a dir, aquells consells que no siguin interessats. Per exemple, si un profesor universitari que fa les seves classes en castell\u00e0 ens diu que el problema \u00e9s que el PSC \u00e9s massa catalanista, mmmmmm! Sospit\u00f3s\u2026 Si un llicenciat en filologia catalana, progressista, d\u2019un poble on el partit del Laporta ha tret un bon resultat, diu que el problema \u00e9s la depend\u00e8ncia del PSOE, mmmmm! Sospit\u00f3s\u2026 Companys, la gr\u00e0cia del PSC \u00e9s el lloc \u00fanic que ocupa en l\u2019espai ideol\u00f2gic: un partit culturalment i ling\u00fc\u00edsticament divers, que agrupa tots els socialistes catalans i que aspira a obrir-se a tots els espais progressistes. Aquest \u00e9s el seu punt fort. Tots els altres s\u00f3n els seus punts d\u00e8bils, per\u00f2 avui no dir\u00e9 quins s\u00f3n perqu\u00e8 estan a la vista de tothom i he dit que no m\u2019afegiria al \u201cBlaming Game\u201d. El punt fort em sembla que pesa tant, per\u00f2 tant, que serem molts els que seguirem lluitant, democr\u00e0ticament, humilment, per eliminar els punts d\u00e8bils i fer un dia veritat a Catalunya les paraules m\u00e9s potents que hagi pronunciat mai un dem\u00f2crata en el moment del seu sacrifici:
\n\u201cM\u00e1s temprano que tarde, de nuevo se abrir\u00e1n las grandes alamedas por donde ande el hombre libre para construir una sociedad mejor\u201d
\nSiscu, ha estat un plaer, ets un gran exemple per a les noves generacions de periodistes.<\/p>\n

Siscu Baiges (divendres 26 de novembre)<\/strong>
\nSi hem de fer cas dels sondejos que publica “El Peri\u00f2dic d’Andorra”, Catalunya tindr\u00e0 el Parlament m\u00e9s de dretes de la seva hist\u00f2ria recent. Ser\u00e0 aix\u00ed? M\u00e8rit de’n Mas i els seus assessors? M\u00e8rit d’Al\u00edcia S\u00e1nchez Camacho i el “se\u00f1or” Rajoy? M\u00e8rit d’Albert Rivera i la sobredosi de propaganda que ha tingut als mitjans durant tota la campanya? Si em diguessis quina difer\u00e8ncia hi ha entre els plantejaments de Ribera i la Rosa Nebrera no t’ho sabria explicar. A un, per\u00f2, l’he vist fins a la sopa i a l’altra, nom\u00e9s l’he vista perqu\u00e8 ens va “vendre” un suposat video porno.
\nCrec que la democr\u00e0cia \u00e9s la millor f\u00f3rmula de govern, per\u00f2 tamb\u00e9 crec que \u00e9s imperfecta perqu\u00e8 la nostra societat es forma l’opini\u00f3 a base d’uns mitjans de comunicaci\u00f3 que utilitzen un llenguatge conservador, majorit\u00e0riament. Vivim en una societat en qu\u00e8 “triomfar” \u00e9s “guanyar molts diners” i els mitjans, que han de “guanyar diners” per funcionar aposten, tamb\u00e9, l\u00f2gicament, per aquests “triomfadors”.
\nEl concepte de “alternan\u00e7a”, que diuen que va lligat a la democr\u00e0cia, m’agradaria interpretar-lo d’una forma diferent a la tradicional. S’ent\u00e9n per “alternan\u00e7a” que uns anys governen les dretes i uns altres anys, les esquerres. En canvi, a mi m’agradaria que la “alternan\u00e7a” fos que uns anys governen les esquerres i uns altres anys, governen uns que encara estan m\u00e9s a l’esquerra i, aix\u00ed successivament, anar avan\u00e7ant i cremant etapes. Artur Mas \u00e9s el passat, per\u00f2 torna de la m\u00e0 dels que temen el futur, l’aposta per la solidaritat i els m\u00e9s necessitats i no per la comoditat pels de sempre. Ni canvi, ni mandangues. \u00c9s la m\u00fasica de sempre, de l’amor a la fam\u00edlia, amb pares que s’emporten els diners a l’estranger perqu\u00e8 no es benefici\u00efn dels impostos la gent del seu pa\u00eds. Pare que, per cert, va ser enfocat per TV3 en una de les actuacions de l’Artur Mas al Maresme. Gent que diu que creu en els miracles de Jes\u00fas i comparteix candidatura amb d’altra gent que creu que l’homosexualitat \u00e9s una malaltia que es cura.
\nNo em consola gens per\u00f2 penso que aquesta gent -que \u00e9s una r\u00e8mora per l’aven\u00e7 cap a una societat m\u00e9s justa- no \u00e9s tant nociva socialment com la que imposa la seva l\u00ednia de pensament a Cisjord\u00e0nia. Ho dic perqu\u00e8 llegia ahir que un jove ha estat detingut perqu\u00e8 des d’un caf\u00e8-Internet d’una localitat cisjordana operava amb una web del facebook on es desmarcava de la fe musulmana obligat\u00f2ria. Si la dreta acaba governant Catalunya els propers quatre anys, em sabr\u00e0 greu, per\u00f2 m\u00e9s me’n sap que aquest “heroi” cisjord\u00e0 passi desapercebut un grapat d’anys a la pres\u00f3, si no el mata algun fan\u00e0tic. Mentre esperem que Mas i Duran Lleida facin cursets de “actualitzaci\u00f3” de les seves idees retr\u00f2gades, donem un cop de m\u00e0 a aquest jove, que podr\u00edem ser perfectament tu i jo si ens trob\u00e9ssim al seu lloc!
\nAh! I els que pensin abstenir-se, si tenen fills, que se’ls mirin una estona i pensin en el seu futur immediat abans de prendre la decisi\u00f3 final.<\/p>\n

Francesc Trillas (26 de Novembre)<\/strong>
\nSuposo que aquests seran els meus darrers comentaris en aquest intercanvi abans de les eleccions. El diumenge a la nit escriur\u00e9 un \u00faltim comentari per comentar els resultats. En totes les campanyes suposo que un es queda insatisfet perqu\u00e8 es podia haver parlat de moltes coses per\u00f2 no s\u2019ha fet. De totes maneres, l\u2019elector del que no es podr\u00e0 queixar \u00e9s de falta d\u2019opcions. Ara s\u00ed que no val dir que \u201ctots s\u00f3n iguals\u201d. O \u00e9s que el Laporta \u00e9s el mateix que el Montilla? O \u00e9s que l\u2019Herrera \u00e9s igual que la Camacho? Elector, electora: NO S\u00d3N IGUALS. Sobretot no s\u00f3n iguals les pol\u00edtiques que faran el dia seg\u00fcent, com no \u00e9s el mateix la pol\u00edtica del Tea Party (carregar-se la sanitat, no tancar Guant\u00e1namo) que la pol\u00edtica d\u2019Obama.<\/p>\n

Torno a dir el que vam escriure a la introducci\u00f3 d\u2019aquests di\u00e0legs. Seria una gran injust\u00edcia que guany\u00e9s la dreta despr\u00e9s de 7 anys de govern progressista, el m\u00e9s net de la hist\u00f2ria de la democr\u00e0cia (zero esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3). Ha estat un govern que ha fet una gesti\u00f3 m\u00e9s que correcta en les \u00e0rees socials. Un govern que tamb\u00e9 ha com\u00e8s errors, per\u00f2 un govern que deixa un llegat molt millor que el de 23 anys de CiU. Ep! que s\u2019hi van estar 6 legislatures, i no van aconseguir ni que es publiquessin les balances fiscals. I ara diuen que demanaran el concert econ\u00f2mic, ells que van anar a rebaixar l\u2019Estatut (incloent el finan\u00e7ament) en una reuni\u00f3 a darrera hora a la Moncloa per fer-se la foto. S\u2019hi van estar 6 legislatures, i quin llegat van deixar? Qu\u00e8 va quedar d\u2019important? A mi nom\u00e9s se m\u2019acut una cosa de valor: la Universitat Pompeu Fabra, que tamb\u00e9 l\u2019hagu\u00e9s fet qualsevol govern d\u2019esquerres. Tamb\u00e9 van fer una televisi\u00f3 p\u00fabica, com qualsevol govern auton\u00f2mic, per\u00f2 aquesta televisi\u00f3 no ha estat realment lliure fins que les esquerres han estat al govern. I dels governs d\u2019aquells anys, fins a dos consellers d\u2019Economia (Planasdemunt i Alavedra \u2013aquest darrer en les seves reveladores converses amb Prenafeta ja va deixar clar que amb en Montilla no hi havia res a fer i que la pol\u00edtica es feia a les clavagueres) van acabar a la pres\u00f3. Si, s\u00ed, a la pres\u00f3, i consellers d\u2019Economia (dos), no directors generals de qualsevol petit negociat (alguns dels quals tamb\u00e9 van anar a la pres\u00f3). Aquests \u00e9s urgent que tornin al govern? Perqu\u00e8 ho vol la dreta espanyola i perqu\u00e8 ho vol l\u2019alta burgesia i l\u2019aristocr\u00e0cia de la Masgu\u00e0rdia?<\/p>\n

Jo s\u00f3c partidari de redu\u00efr el d\u00e8ficit fiscal de Catalunya amb la resta de l\u2019estat, sobretot perqu\u00e8 crec que no ha estat una bona estrat\u00e8gia per algunes comunitats viure sempre d\u2019ajuts dels altres. I perqu\u00e8 Catalunya t\u00e9 molts problemes socials irresolts. Per\u00f2 prefereixo que una part dels meus impostos vagin abans a altres parts de l\u2019estat que no pas que acabin en un parad\u00eds fiscal per intercessi\u00f3 del Sr. Alavedra, del pare de l\u2019Artur Mas o de la Sra. Montserrat Caball\u00e9. O que acabin al xalet del Sr. Millet o finan\u00e7ant un partit, o dos que formen una coalici\u00f3. Catalunya avui t\u00e9 un pressupost m\u00e9s alt que el del govern de Xile; exagerar irresponsablement dient que tots els diners se\u2019n van a pagar una festa fora d\u2019aqu\u00ed \u00e9s fer apologia del frau fiscal. I aquest \u00e9s una immoralitat si tenim en compte les profundes desigualtats (comen\u00e7ant pel fet que els treballadors s\u00ed que paguem els nostres impostos) i els grav\u00edssims problemes socials que tenim plantejats, malgrat els aven\u00e7os, encara modestos i insuficients, que han pogut fer els governs d\u2019esquerres, i que estan en seri\u00f3s perill segons quin sigui el resultat el diumenge. Els pol\u00edtics haurien de ser els primers a demanar que es paguin impostos i a comprometre\u2019s en la lluita contra el frau fiscal. Els que han festejat amb la idea del frau fiscal (aix\u00f2 \u00e9s el que preocupa als Mas i Laportes i no la sobirania!) durant la campanya es mereixen el c\u00e0stig del votant (almenys del votant que s\u00ed que paga els seus impostos).<\/p>\n

Siscu Baiges (dijous 25 de novembre)<\/strong>
\nUna amiga m’escriu “espantada” (aquest \u00e9s el terme que ha utilitzat) perqu\u00e8 gaireb\u00e9 cap mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 s’ha fet ress\u00f2 de la informaci\u00f3 que treia “El Mundo”, ahir, explicant que havia prescrit el delicte del pare de l’Artur Mas, quan el van enxampar amb milions d’euros a Liechestein! I es demana si tornar\u00e0 el periodisme servil del temps del pujolisme. Dep\u00e8n. A Artur Mas no s\u00e9 si li fa m\u00e9s il.lusi\u00f3 o menys pactar i tenir content el PP, per\u00f2 si es vol estalviar campanyes agressives de desprestigi i desgast amb els mitjans de comunicaci\u00f3 tipus Mundo i companyia, li conv\u00e9 fer-ho. El tema de la corrupci\u00f3 tal i com funcionen els mitjans ara, no \u00e9s destapar esc\u00e0ndols sin\u00f3 com els presenten. Lleig, lleig, lo del pare de l’Artur Mas…. Que jo no l’imputaria a ell, per\u00f2 s\u00ed que representa aquest model fals i hip\u00f2crita de catalanisme de portes enfora, per\u00f2 els calerons propis que no me’ls toquin a Catalunya. L’Alavedra n’\u00e9s un altre exemple perfecte d’aquests nacionalistes que critiquen que Madrid ens ofega econ\u00f2micament per\u00f2 posen els diners a Andorra o Liechestein tan feli\u00e7os. No he fet els n\u00fameros per\u00f2 Liechestein i Andorra tamb\u00e9 ens escanyen una mica. o un molt.<\/p>\n

Per\u00f2 ja t’he comentat en d’altres ocasions que jo crec que les eleccions s’han de guanyar per convenciment ideol\u00f2gic, no per den\u00fancies de corrupci\u00f3. O si m\u00e9s no, “nosaltres” no les podem guanyar. El mal rotllo \u00e9s que ells, s\u00ed. Una campanya sistem\u00e0tica dels “media” dretans, de la caverna o de la Masguardia, contra els socialistes o el tripartit s\u00ed que el desgasten. Perqu\u00e8 als seus electors els fa mal, tot i que es presenti com a corrupci\u00f3 una collonada com el canvi de nom del propietari de l’empresa que volia fer l’hotel del Palau de la M\u00fasica per atacar el Govern de l’Ajuntament de Barcelona o que hi hagi mitjans que encara busquin ETA rera els atemptats de l’11-M a Madrid. Als Estats Units hi ha molta gent que encara creu que Obama \u00e9s musulm\u00e0 i aqu\u00ed molt\u00edssima gent s’enc\u00e9n si poses en dubte l’honradesa de Jordi Pujol!<\/p>\n

Per cert, he vist que el Gabi Pernau s\u00ed que est\u00e0 preocupat per la crisi econ\u00f2mica mundial i la falta de pres\u00e8ncia d’aquest debat a la campanya electoral. Clar que un debat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 s’hauria de fer amb el traductor del google al costat per intentar entendre alguna cosa. La gent, clar, nom\u00e9s ent\u00e9n que amb arguments econ\u00f2mics que no ent\u00e9n es justifiquen acomiadaments de funcionaris a Irlanda, augment del preu de les matr\u00edcules a la Gran Bretanya o augment de l’edat de jubilaci\u00f3 a Fran\u00e7a o Espanya. Com li explico jo als meus amics i amigues que em diuen aquests dies que s’abstindran, aix\u00f2 dels bons i el deute espanyols comparats amb els alemanys!<\/p>\n

I, per tancar el tema, la Masguardia descobreix avui que potser el seu dof\u00ed no podr\u00e0 aplicar les mesures que t\u00e9 previstes per la Cataluna millor que proclama perqu\u00e8 el m\u00f3n econ\u00f2mic est\u00e0 una mica enterbolit. I si posem el marcador a zero i tornem a comen\u00e7ar la campanya electoral un altre cop, i ens posem a parlar d’economia en comptes d’independ\u00e8ncia o immigraci\u00f3? Qu\u00e8 diria la Junta Electoral? “Miren, es que hemos estado mucho tiempo hablando de cosas secundarias, y adem\u00e1s con el l\u00edo del “cara a cara” perdimos un par de d\u00edas. \u00bfNo les vendr\u00e1 ahora de un mes mas, no?”. Clar que a en Mas, el fas esperar “un mes m\u00e1s” i no s\u00e9 com li quedaria el “tup\u00e9 menguante” aquest que t\u00e9 al front!<\/p>\n

B\u00e9, una cosa m\u00e9s: no s\u00e9 si en aquest debat, els socialistes en sortir\u00edem massa ben lliurats, eh! Haur\u00edem de conv\u00e8ncer en Krugman i, si m’apures, l’Obama, perqu\u00e8 vingu\u00e9s al Sant Jordi aquesta nit a donar-nos un cop de m\u00e0 amb aquest tema.<\/p>\n

Francesc Trillas (dimecres 24 de novembre)<\/strong><\/div>\n
Estic d’acord amb tu que en aquesta campanya s’ha parlat ben poc dels grans moviments pol\u00edtics i econ\u00f2mics que condicionen la pol\u00edtica, tamb\u00e9 la pol\u00edtica catalana. De totes maneres, el que passa en la pol\u00edtica catalana no \u00e9s gens ali\u00e8 a aquests moviments. Com ens han explicat els historiadors de l’economia, no res del que passa a Catalunya \u00e9s excepcional, sin\u00f3 que forma part dels grans corrents socials, econ\u00f2mics i culturals de cada moment. L’identitarisme, la corrupci\u00f3 i la desafecci\u00f3 pol\u00edtica s\u00f3n els mateixos que hi ha en tants d’altres indrets i tenen molt a veure amb les dificultats per construir una agenda progressista ambiciosa en un context de mobilitat del capital i de crisi financera, paradoxalment malgrat que els problemes que vivim estan fonalmentalment causats per les pol\u00edtiques de laissez-faire que segueix impulsant sense cap vergonya la dreta.<\/div>\n
Celebro que ara ja\u00a0qualifiquis la paraula mercats (“mercats financers”) i la paraula economistes (“economistes de dretes”). \u00c9s molt important matisar per no enganyar a la gent i per no enganyar-nos a nosaltres mateixos. De totes maneres, uns mercats financers que funcionin millor tamb\u00e9 s\u00f3n part de la soluci\u00f3. O sigui, \u00e9s important que les persones puguin tenir recursos per iniciar els seus projectes independentment del seu nivell inicial de renda. Aquesta \u00e9s la idea per exemple dels microcr\u00e8dits. O que les persones, empreses i governs puguin rec\u00f3rrer al cr\u00e8dit quan passen per dificultats temporals. I aix\u00f2 no es pot fer sense mercats financers degudament regulats i controlats. O sigui, t’animo a seguir matisant.<\/div>\n
A mi em sembla escandal\u00f3s que no hi hagi debats entre els dos principals candidats en les eleccions catalanes. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s un fet diferencial, ara que fins i tot se’n fan a les eleccions espanyoles. Em sembla que hauria de ser obligatori i normal fer-ne un en catal\u00e0 i un en castell\u00e0 a cada campanya electoral. Potser la comunitat pujol-ferrusoliana no ho sap, per\u00f2 una part molt important de la poblaci\u00f3 de Catalunya (la majoria?) nom\u00e9s veu TV3 quan fan el partit del Bar\u00e7a en exclusiva (i es veu obligada a empassar-se els lamentables periodistes esportius de la cadena p\u00fablica catalana), es comunica habitualment en castell\u00e0 i t\u00e9 tot el dret del m\u00f3n a participar activament en unes eleccions on es decideix el futur de la seva sanitat i l’educaci\u00f3 dels seus fills i nets o la seva pr\u00f2pia. O potser s\u00ed que ho saben, i\u00a0negant-se a fer un debat en castell\u00e0 saben que aix\u00ed consoliden l’absetnci\u00f3 diferencial, per la qual els qui menys participen en termes relatius s\u00f3n els votants potencials de l’esquerra, o sigui, les classes populars (que a m\u00e9s a m\u00e9s ja es veuen matem\u00e0ticament perjudicats pel sistema electoral i el seu nefast repartiment d’escons per prov\u00edncies). El fet que a Catalunya les classes populars s’expressin habitualment en castell\u00e0 i tinguin lligams familiars amb la resta d’Espanya, per\u00f2, introdueix un component especialment lamentable i preocupant: l’abstenci\u00f3 diferencial (que tamb\u00e9 es produeix en moltes altres societats) a Catalunya implica un risc de divisi\u00f3 civil i comunit\u00e0ria, on l’elecci\u00f3 del govern la decideixi una minoria socialment i culturalment poc representativa. Per aix\u00f2 aquestes eleccions s\u00f3n per a mi les m\u00e9s importants, i per aix\u00f2 \u00e9s molt important\u00a0el paper del PSC en la pol\u00edtica catalana.\u00a0<\/div>\n
\u00a0<\/strong><\/div>\n
Siscu Baiges (dimecres 24 de novembre)<\/strong>
\nNo t’ho creur\u00e0s, per\u00f2 aquest mat\u00ed m’he llegit l’article que deies d’El Pa\u00eds. Primer ho feia amb recan\u00e7a pensant que era una concessi\u00f3 als partidaris de la reforma laboral, per contrastar amb l’allau d’opinions en contra des de sectors sindicalistes o d’esquerra. Despr\u00e9s m’he liat i al final m’he quedat amb la impressi\u00f3 que traslladar aquelles idees a la realitat no s\u00e9 si deu ser gaire factible. I tamb\u00e9 he sentit la sensaci\u00f3 que estem davant una lluita de David contra Goliath, expressi\u00f3 que al jovent d’ara li deu sonar a xin\u00e8s, perqu\u00e8 els Davids que coneixen s\u00f3n el Bisbal o el Villa. I el meu fill de 12 anys ni el Villa, cosa que l’honora.
\nHo dic perqu\u00e8 els “mercats financers” (avui afegeixo la “coletilla” de “financers”, que he vist al diari i potser reflecteix millor all\u00f2 de qu\u00e8 parlem, tot i que encara continuo amb els meus dubtes al respecte) acorralen un pa\u00eds en un parell de dies, mentre que les reformes laborals o dels impostos tenen una incid\u00e8ncia limitada.
\nTrobo decebedor que els pol\u00edtics que participen a la campanya electoral aquests dies hagin renunciat a parlar de la crisi econ\u00f2mica europea i mundial. Si hi hagu\u00e9s hagut “cara a cara” (quin frac\u00e0s comunicatiu que no s’hagi fet!), m’hauria agradat saber qu\u00e8 en pensen dels atacs a Irlanda d’aquests “mercats” i inversors. Per\u00f2, no! Aqu\u00ed parlant d’un concert econ\u00f2mic amb un Madrid que est\u00e0 m\u00e9s pendent de retallar despeses i compensar la prima del deute en comparaci\u00f3 amb els alemanys!. No t’ho prenguis malament, per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 d’estar participant en una campanya “de la se\u00f1orita Pepis” (una altra expressi\u00f3 que haur\u00e9 d’eliminar, perqu\u00e8 \u00e9s incomprensible per les noves generacions), que \u00e9s aliena als grans moviments que influeixen en la pol\u00edtica i l’economia reals.
\n“Get real”, dius tu! Per\u00f2 la “reality” \u00e9s que els votants de CiU s’aniran morint, per\u00f2 nosaltres (almenys jo; tu ets m\u00e9s jove) pringarem abans que es consumeixin prou, i els votants d’esquerra topen amb el desconcert d’assistir impotents a la imposici\u00f3 d’un funcionament de l’economia que ens lliga de mans per ajudar qui m\u00e9s ho necessita i apostar amb fermesa per la just\u00edcia social.\u00e7
\nI a sobre el ministre de Finances d’Alemanya, pa\u00eds que lidera -potser no el seu Govern per\u00f2 s\u00ed els seus bancs i financers- l’escanyament de les economies de Gr\u00e8cia, Irlanda, Portugal, Espanya, It\u00e0lia i qui convingui, ens diu, ara, que s\u00ed no se’n surten amb aquesta actitud, la soluci\u00f3 seria renunciar a l’euro i tornar tots a tenir moneda pr\u00f2pia. Els independentistes catalans segur que xalarien. Podrien crear el “pujolet”, el “catalanet” o la “laporteta”. No s\u00e9 si anir\u00edem b\u00e9, per\u00f2, per pagar amb aquesta divisa el metro de Toquio o el caf\u00e8 a Par\u00eds!<\/div>\n

Francesc Trillas (dimarts 23 de novembre)<\/strong>
\nCom es prendrien els mercats la independ\u00e8ncia de Catalunya? Doncs dependria de com es produ\u00eds. Jo crec que l’\u00fanica possibiitat que la independ\u00e8ncia de Catalunya sigui una realitat \u00e9s que la Uni\u00f3 Europea es desintegri, i aix\u00f2 suposant que a Catalunya hi hagu\u00e9s una majoria a favor de la independ\u00e8ncia. Els nous estats que han sorgit en les darreres d\u00e8cades a Europa ho han fet com a conseq\u00fc\u00e8ncia directa de la desintegraci\u00f3 de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Pensar que els catalans un dia seran independents i al dia seg\u00fcent seur\u00e0 un representant de Catalunya al Consell Europeu em sembla inviable. Crec que aix\u00f2 ho sap qualsevol persona seriosa, i ho saben els dirigents de CiU. No entenc com els seus simpatitzants encara porten estelades als seus actes. De veritat es creuen que Catalunya ser\u00e0 independent amb CiU? De veritat creuen que els seus dirigents, que van votar dues vegades la investidura d’Aznar, els portaran cap a la independ\u00e8ncia? Aquesta nom\u00e9s \u00e9s possible si cau Europa i llavors s\u00ed que els “mercats” no deixarien ni les engrunes. \u00c9s aix\u00f2 el que volem? Ah! per\u00f2 recon\u00e8ixer la realitat porta pel cam\u00ed m\u00e9s dif\u00edcil del federalisme, d’entendre’s amb el ve\u00ed, de buscar aliances amb els sectors de progr\u00e9s… Embolicats en les banderes, amb estrelleta o sense estrelleta, l’\u00fanic objectiu \u00e9s el de tornar a “l’ordre natural de les coses”, que un senyor de casa bona torni a presidir la Generalitat i que els intrusos que l’han okupada els darrers 7 anys tornin a les seves barraques. El que no entenc \u00e9s com el nostre combat, el combat democr\u00e0tic dels progressistes catalans, no desperta m\u00e9s simpaties a la resta d’Espanya. Aix\u00f2 ja era aix\u00ed a l’any 1980? \u00c9s que jo encara era massa jove i no estava ni afiliat a les joventuts… Per\u00f2 \u00e9s que entre l’odi visceral de la dreta espanyola contra l’esquerra catalana, la defensa dels interessos de classe de la dreta catalana, i la indifer\u00e8ncia de les esquerres espanyoles, realment t\u00e9 m\u00e8rit que haguem governat 7 anys seguits.
\nAvui hi ha hagut un article a El Pais que m’ha agradat molt, \u00e9s el de Vicente Salas i Emilio Huerta (dos economistes) demanant una major participaci\u00f3 dels treballadors en la gesti\u00f3 i els beneficis de les empreses, com a contrapartida d’una major flexibilitzaci\u00f3 del mercat de treball. Crec que en els propers mesos i anys s’ha d’aprofundir en aquesta idea, i fins i tot ampliar-la. Un mercat laboral m\u00e9s flexible ha d’anar acompanyat de la participaci\u00f3 dels treballadors i tamb\u00e9 d’un sistema fiscal molt m\u00e9s just (impostos en promig m\u00e9s alts i m\u00e9s ben dissenyats, incloent la coordinaci\u00f3 o harmonitzaci\u00f3 fiscal, sobretot dels impostos sobre el capital). La major flexibilitzaci\u00f3 nom\u00e9s ser\u00e0 acceptable si forma part d’un paquet s\u00f2cio-econ\u00f2mic m\u00e9s just. No pateixis que si alg\u00fa de dretes (Mas, Duran Lleida, Rajoy) ha vist aquest article de Salas i Huerta de seguida l’han amagat en un calaix. Ll\u00e0stima que la visi\u00f3 dels empresaris com un grup amb interessos congruents amb els del pa\u00eds de vegades s’encomani a alguns pol\u00edtics progressistes. Quan Charles Wilson, president fins aquell moment de General Motors, va ser interrogat pel Senat dels Estats Units en els anys 50 sobre si el seu c\u00e0rrec a la gran empresa privada suposava algun conflicte d’interessos per ocupar la posici\u00f3 de Ministre de Defensa per la qual havia estat nomenat, el Sr. Wilson va dir que all\u00f2 que era bo per la General Motors era bo pel pa\u00eds i viceversa. Suposo que Pizarro i Rajoy pensen el mateix, i he sentit rumors que CiU es planteja proposar que un alt executiu vinculat a una gran entitat financera ocupi un lloc important al seu govern, cas que guanyin. Per\u00f2 la mateixa ingenu\u00eftat apareix quan Zapatero diu que convocar\u00e0 les 25 m\u00e9s grans empreses (suposo que volia dir “empresaris”) per accelerar la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica. Segur que all\u00f2 que \u00e9s bo per a General Motors \u00e9s bo per al pa\u00eds?<\/p>\n

Siscu Baiges (dimarts 23 de novembre)<\/strong>
\nEn Xavier Sard\u00e0, que t\u00e9 la independ\u00e8ncia econ\u00f2mica i mental suficient per dir el que pensa, va fer una entrevista “normal” a Artur Mas, que va publicar el cap de setmana passat “El Peri\u00f3dico”. Dic “normal”, perqu\u00e8 no era ni una entrevista desagradable per l’entrevistat ni una d’aquelles de fer-li la pilota que em fa molta por que tornin si canvien els aires del govern catal\u00e0 en els propers temps. En un moment donat, i preguntat sobre si creia en algun miracle en pol\u00edtica o economia (no tinc l’entrevista al davant), Artur Mas contestava: “En els \u00fanics miracles que crec \u00e9s en els de Jesucrist!”.
\nDespr\u00e9s d’aquesta afirmaci\u00f3, entendr\u00e0s que una persona que t\u00e9 aquesta mentalitat pot sintonitzar amb la meva mare o amb la meva tieta monja per\u00f2 no amb el meu fill i les noves generacions de canalla que pugen. Mas t\u00e9 la meva edat -54 anys- i pot pensar i governar per gent de la seva “quinta”, per\u00f2 no representar\u00e0 mai cap esperan\u00e7a de futur per la gent jove (llevat dels seus fills o la penya de Mad\u00eds, Sostres i companyia).
\nI l’invent de la “independ\u00e8ncia” com a ganxo electoral serveix pels que continuen pensant en termes del segle passat. En temos de “google maps”, “emails”, “facebooks” i “webcams”, hi ha gent que s’entret\u00e9 a buscar un nom calat\u00e0 correcte per definir aquestes expressions. Es pot perdre el temps debatent si “carallibres” o “correuscalents” s\u00f3n les expressions m\u00e9s id\u00f2nies per referir-se a les noves eines de comunicaci\u00f3 de la gent. O es pot dedicar el temps a trobar remei per les malalties que ara no tenen guariment o per evitar que el c\u00f2lera mati m\u00e9s de mil persones a Hait\u00ed perqu\u00e8 s’hi viu en condicions higi\u00e8niques lamentables.
\nD’acord, hem de tenir moneda \u00fanica per\u00f2 la varietat ling\u00fc\u00edstica \u00e9s una riquesa. De tota manera, alg\u00fa m’hauria d’explicar perqu\u00e8 va fracassar la temptativa de crear una llengua comuna mundial (“l’esperant”) perqu\u00e8 ens entengu\u00e9ssim tots! M’estic ficant en un jard\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s en aquests debats on se senten forts els nacionalistes catalans, per\u00f2 el sentit de l’oportunitat mai no ha estat el meu fort.
\nSi algun dia som independents, com s’ho prendran els “mercats”? Vindran els de “Moody’s”, com han fet amb Irlanda, diran que el nostre deute ha perdut un parell d’esgraons en la seva qualificaci\u00f3 i en Montilla, en Mas, en Puigcerc\u00f3s o l’Herrera hauran de retallar ajuts socials? Qui ens salvar\u00e0 aleshores? Espanya? La Uni\u00f3 Europea? El Fons Monetari Internacional? El Vatic\u00e0?
\nA tot aix\u00f2, despr\u00e9s del que va dir el Papa dels condons, encara no entenc com “els mercats” no l’han atacat!!!<\/p>\n

Francesc Trillas (22 de novembre)<\/strong>
\nD’acord, l’an\u00e0lisi que fas del vot convergent em d\u00f3na esperances. Realment \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 purament de mobilitzar el vot progressista. El seu \u00e9s un vot lentament minvant, per\u00f2 molt cohesionat, especialment quan s\u00f3n eleccions al Parlament de Catalunya. Crec que excepte els que els han votat tota la vida, la resta de la gent ja els veu com un grup de dretes for\u00e7a corruptible, tot i que com que s\u00f3n una mica menys de dretes que el PP i una mica menys corruptes, i tenen tant a favor els mitjans, sembla de vegades que no es noti. Ahir en el debat de la tele tot el discurs social i econ\u00f2mic era igual que el del PP, per\u00f2 una miqueta menys… La campanya tamb\u00e9: menys impostos, tot i que amb menys \u00e8mfasi que el PP, un estat m\u00e9s petit, tot i que no tan petit com el del PP. Els immigrants s\u00f3n o subnormals o haurien de tenir menys fills que les “nostres” mam\u00e0s, en comptes de ser v\u00edctimes mortals en un v\u00eddeo joc com el del PP.
\nRealment, el comportament dels dirigents convegents amb la immigraci\u00f3 \u00e9s lamentable. No \u00e9s el racisme obert del PP ni la xenof\u00f2bia delictiva del Sr. Anglada, per\u00f2 \u00e9s una racisme soto vocce no menys preocupant. No saben votar i se’ls ha d’ensenyar; creuen que \u00e9s una ll\u00e0stima si tenen masses fills, com si no f\u00f3s igual de catal\u00e0 qualsevol persona que neixi en un hospital catal\u00e0. CiU es va negar a signar un acord de no utilitzar la immigraci\u00f3 amb objectius partidistes durant la campanya. En aix\u00f2 crec que tamb\u00e9 ha estat exemplar el comportament dels governs de Maragall i Montilla. Ha partit de la idea que la immigraci\u00f3 t\u00e9 beneficis col.lectius, i que els immigrants s\u00f3n persones mereixedores de drets i obligacions com qualsevol altra. I, conscients que la immigraci\u00f3 t\u00e9 un impacte localitzat en comunitats on l’habitatge \u00e9s m\u00e9s assequible, o sigui en barris obrers, ha fet una pol\u00edtica de barris que se n’anir\u00e0 en orris si l’esquerra perd el proper diumenge perqu\u00e8 hi ha gent que passa d’anar a votar o es dedica a llen\u00e7ar el seu vot en paperetes de protesta (sigui vot en blanc, nul, o opcions minorit\u00e0ries que creuen secund\u00e0ries les pol\u00edtiques socials).
\nRespecte a Irlanda, no tergiversis les meves paraules (no facis com els pol\u00edtics professionals en els debats). Jo no defenso que tots els pa\u00efsos facin la mateixa pol\u00edtica, sin\u00f3 que en els impostos sobre el capital han de tenir limitada la seva sobirania. Si una pol\u00edtica nom\u00e9s t\u00e9 efectes nacionals i locals, que cada pa\u00eds o llogaret prengui les seves decisions amb tota sobirania, per\u00f2 en aquelles pol\u00edtiques que tenen efectes m\u00e9s enll\u00e0 d’un territori, la sobirania ha de recaure en col.lectius m\u00e9s amplis, com la Uni\u00f3 Europea o el m\u00f3n sencer. Per aix\u00f2 s’ha de refor\u00e7ar la democr\u00e0cia europea i caminar cap a una democr\u00e0cia mundial. Uns impostos de societats o de successions o sobre els guanys de capital baixos atreuen capitals i impedeixen posar uns impostos suficientment alts en les jurisdiccions ve\u00efnes. Aquesta \u00e9s la naturalesa de la compet\u00e8ncia fiscal, i \u00e9s un dels principals problemes de l’esquerra europea i del futur d’Europa. Els treballadors europeus i els treballadors de tot el m\u00f3n no acceptaran els processos d’integraci\u00f3 ni la globalitzaci\u00f3 si no es fa un esfor\u00e7 d’harmonitzaci\u00f3 fiscal que elimini les fugues de capitals i permeti consolidar un estat del benestar que faci tolerable el risc que suposa per a tothom viure en una societat m\u00e9s competitiva. I Montilla tenia ra\u00f3 en el debat: Irlanda \u00e9s el model de Mas i Duran Lleida, un molt mal model de pol\u00edtica econ\u00f2mica (i un model tamb\u00e9 d’una cosa que tu deies l’altre dia: que la independ\u00e8ncia -aconseguida per cert fa moltes d\u00e8cades i molt abans que exist\u00eds la Uni\u00f3 Europea, que no crec que estigui d’humor per independ\u00e8ncies- no acaba ni amb el nacionalisme ni amb la incompet\u00e8ncia).<\/p>\n

\u00a0<\/embed><\/object><\/p>\n

Siscu Baiges (diumenge 21 de novembre)<\/strong>
\nQuin “iuiu” les enquestes que publiquen els diaris d’avui! No me n’he ensortit intentant averiguar quin percerntatge d’abstenci\u00f3 preveuen. No ho pregunten? \u00c9s l’arma que tenen els cuiners de les enquestes, perqu\u00e8 els quadrin els n\u00fameros en funci\u00f3 dels interessos de qui les encarrega? “La Vanguardia”, en la seva l\u00ednia, fa tot all\u00f2 que pot perqu\u00e8 CiU i el PP treguin els millors resultats, cosa que em sap greu perqu\u00e8 ja saps que no s\u00f3n les meves opcions electorals i pels periodistes d’esquerres que hi treballen, que s’han d’empassar l’orgull, mossegar-se la llengua o autosuggestionar-se creient que som els que ho posem en evid\u00e8ncia els que ens equivoquem, empesos per un furor sosiata que ens fa inventar enemics all\u00e0 on no hi s\u00f3n.
\nAquesta actitud del m\u00f3n period\u00edstic \u00e9s una de les q\u00fcestions que em preocupa si torna al poder la dreta convergent. Ara fa 10 anys, vem viure un dels episodis m\u00e9s tristos d’aquesta actitud. Van assassinar Ernest Lluch i TV3 va continuar emetent el programa del Buenafuente mentre passava un fald\u00f3 amb la not\u00edcia. Els periodistes de torn van t\u00e9mer que s’enfad\u00e9s l’amo si interrompien l’emissi\u00f3 i informaven en directe de l’assassinat. Buenafuente es va fer un fart de telefonar a TV3 perqu\u00e8 interrompessin el seu programa i ning\u00fa no li va fer cas. Es reproduir\u00e0 el servilisme informatiu d’aquell “vinteni negre”? Esperem que l’h\u00e0bit generat aquests darrers set anys ens impedeixi fer marxa enrera. B\u00e9, esperem, abans que de cop i volta les masses d’esquerres surtin de l’amagatall, i m\u00e9s conven\u00e7uts o menys, corrin a les urnes diumenge que ve!
\nPer cert, en el “debe” dels nostres periodistes hi ha el fet que no he escoltat ni una sola cr\u00edtica al tracte que va donar Artur Mas als immigrants que van assistir a l’acte que li va organitzar \u00c0ngel Colom, en la seva darrera aportaci\u00f3 a CiU, perqu\u00e8 tothom li augura un futur ben discret a la coalici\u00f3 i, per descomptat, cap c\u00e0rrec en un hipot\u00e8tic Govern. M\u00e9s aviat o m\u00e9s tard, els diners que li va donar F\u00e8lix Millet per pagar els deutes que tenia per culpa del Partit per la Independ\u00e8ncia li passaran factura pol\u00edtica. Ho sap Mas i ho saben els dos misteriosos “contactes que no eren de CiU” que li van suggerir la visita al Palau de la M\u00fasica. El “debe” es refereix al tracte que van donar als immigrants, com si fossin nens petits que no saben votar. “No poseu la creu a les paperetes, eh!”, els va insultar! I no he trobat enlloc cap reflexi\u00f3 sobre aquesta actitud parternalista i despectiva.
\nPer acabar, i en defensa de La Vanguardia (“La Masguardia”, en la terminologia “trianglera”), he de dir que ha publicat l’an\u00e0lisi m\u00e9s encertada que he llegit de qui s\u00f3n i com s\u00f3n els votants de CiU. Carlos Castro explicava que CiU \u00e9s la coalici\u00f3 t\u00e9 m\u00e9s gent gran que es more entre unes eleccions i les altres i que per aix\u00f2 li costa tant augmentar vots. Aix\u00f2 coincideix amb la meva comprensi\u00f3 de la realitat. Clar que “La Vanguardia-Masguardia” compensava l’assenyat article amb un titular on s’inventava que CiU recollia vots del PSC i ERC que compensava aquesta p\u00e8rdua de vots per mortandat dels electors.
\n\u00c9s impossible que Artur Mas i CiU sumin vots d’altres opcions. O pr\u00e0cticament. Fes un exercici! V\u00e9s a un m\u00edting de Mas i intenta trobar algun missatge real, constructiu, il.lusionador…. \u00c9s com el debat entre els dos germans Marx de “la part contractant de la primera part i la part contractant de la segona part contractant”. No diu res! Barreges les paraules “nosaltres”, “futur”, “Catalunya”, “junts”, “endavant”, “millor”, “sumar esfor\u00e7os” i “som-hi tots plegats”, i les llences sobre els assistents als m\u00edtings i llestos!
\nPerdona’m la prolixitat d’aquesta reflexi\u00f3. Un cap de setmana d\u00f3na per molt! Dem\u00e0 parlem d’Irlanda. B\u00e9, ja posats, una petita reflex\u00ed\u00f3. Si hem de fer tots la mateixa pol\u00edtica econ\u00f2mica, tamb\u00e9 hem de tenir tots els mateixos impostos, les mateixes lleis que regulin els serveis p\u00fablics, la mateixa assist\u00e8ncia social, sanit\u00e0ria, escolar, …. O no?
\nEp, i una not\u00edcia sensacional. El Papa troba correcte que les prostitutes amb la Sida utilitizin condons. Potser no ho sap per\u00f2 ha obert una porta que no hi haur\u00e0 D\u00e9u que la tanqui!<\/p>\n

Francesc Trillas (diumenge 21 de Novembre)<\/strong>
\nA mi no em sembla gens clar que defensar la sobirania d’Irlanda sigui en aquest cas m\u00e9s progressista que defensar una intervenci\u00f3 de la UE. Resulta que Irlanda t\u00e9 un impost de societats del 12,5%, m\u00e9s baix que la mitjana de la UE i molt m\u00e9s baix que l’espanyol, que nominalment \u00e9s del 30% (tot i que amb moltes excepcions, i amb moltes pressions perqu\u00e8 hi hagi m\u00e9s excepcions). Crec que no anirem enlloc amb el mantenment i expansi\u00f3 d’una Europa social fins que no s’aturi la compet\u00e8ncia fiscal de la qual Irlanda ha estat un exponent destacat. O tenim una major harmonitzaci\u00f3 fiscal o l’Europa progressista no t\u00e9 cap futur.
\nEstic totalment d’acord amb tu amb la visi\u00f3 que d\u00f3nes dels estudiants (pels professors que esmentes, eren estudiants de Bellaterra, com els meus: seran una excepci\u00f3?). Els estudiants que jo conec, de llicenciatura i de doctorat, s\u00f3n compromesos, intel.ligents, desperts i soldaris, en general. No comparteixo l’opini\u00f3 d’aquells professors que creuen que cada any arriben m\u00e9s mal preparats, cosa que es veu que ja la deia Arist\u00f2til.
\nSobre la corrupci\u00f3, Siscu, si em permets seguir\u00e9 insistint, encara que efectivament aquesta no sigui una q\u00fcesti\u00f3 que sembli decidir les eleccions, almenys de moment les de diumenge vinent. El m\u00e9s greu de la corrupci\u00f3, precisament, \u00e9s quan va acompanyada d’indifer\u00e8ncia. Per\u00f2 hi ha hagut al llarg de la hist\u00f2ria molts fen\u00f2mens que han generat indifer\u00e8ncia inicialment, i que algun dia, gr\u00e0cies al testimoni de la gent que va tenir sempre encesa la llumeta del comprom\u00eds c\u00edvic, van mer\u00e8ixer l’oprobi de tot el m\u00f3n civilitzat.
\nB\u00e9, falta nom\u00e9s una setmana per les eleccions, setmana que encarem (no els d’un partit concret, sin\u00f3 els partidaris d’una Catalunya de progr\u00e9s i conviv\u00e8ncia) amb les enquestes en contra. Encararem aquesta setmana amb la cara el m\u00e9s alta possible. I amb tranquil.litat. Les campanyes electorals tenen titualrs i moviments t\u00e0ctics, alguns d’ells perceptibles nom\u00e9s pels ionquis de la pol\u00edtica. Per\u00f2 crec que la majoria de votants conven\u00e7uts de les idees progressistes no ens deixem sacsejar massa per aquests moviments (com la rid\u00edcula crida de Mas als votants socialistes descontents). Se suposa que alguns som els catalanistes del PSC. Dic se suposa, perqu\u00e8 jo crec que els m\u00e9s catalanistes s\u00f3n alcaldes o ex-alcaldes com Montilla, Corbacho o de Madre, que han fet complir la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica als seus territoris i ha fet del catal\u00e0 una llengua d’\u00fas habitual als seus ajuntaments. El futur del catal\u00e0 es juga en aquests llocs i no en els esbarts dan\u00e7aires de segons quins pobles de comarca, dic sigui amb el degut respecte. Si a alg\u00fa li preocupa de veritat el futur de la naci\u00f3 catalana hauria de fer un homenatge a aquests ciutadans que parlen un catal\u00e0 amb accent, que fan molt m\u00e9s per Catalunya que els l\u00edders del nacionalisme. I si, pel contrari, alg\u00fa pensa votar el diumenge vinent pensant que el m\u00e9s important que ens hi juguem \u00e9s el futur de la llengua castellana, \u00e9s que realment tenen molt avall de les seves prioritats les important\u00edssimes pol\u00edtiques socials que se’n poden anar en orris si el que resulta de les eleccions \u00e9s un Parlament m\u00e9s identitarista, en els seus dos extrems.<\/p>\n

Siscu Baiges (Divendres 19 de novembre)<\/strong>
\nCom canvien les coses d’un dia per l’altre! Fa, res, un parell de dies, l’ambaixador irland\u00e8s a Espanya, el ministre de Finances, el primer ministre, deien que no necessitaven ni volien l’ajuda de la Uni\u00f3 Europea i el Fons Monetari Internacional per cobrir el forat (d\u00e8ficit?) dels seus principals bancs. Ara, s\u00ed. Ara diuen que potser s\u00ed que els caldr\u00e0. Qu\u00e8 passa per entremig? Qui els ha trucat? Quines pressions han rebut? Amb en Zapatero ens va passar el mateix. Tot anava b\u00e9, ens resist\u00edem a caure en l’espiral de la por, de les retallades, del discurs del deute que ens ofega, i, de cop i volta, apareix al Congr\u00e9s dels Diputats dient que ens hem d’estr\u00e9nyer el cintur\u00f3 i fer-hi forats nous perqu\u00e8 ten\u00edem massa panxa. Diuen que el va trucar l’Obama. El mateix Obama que ara diu aque Espanya fa els deures. El mateix Obama que s’ha quedat com el Gary Cooper a “Solo ante el peligro”.<\/p>\n

Aquesta setmana, el nostre programa de r\u00e0dio de la COM va montar un debat amb estudiants de la Facultat de Comunicaci\u00f3 de la UAB. Era la pr\u00e8via d’un seguit de tert\u00falies que farem setmanalment amb quatre universitaris per saber com veuen el m\u00f3n i qu\u00e8 en pensen de tot plegat. Segur que Gary Cooper els sona a xin\u00e8s, fet que em coarta a l’hora d’intentar posar-me en el seu lloc. Els estudiants que vaig veure a la Facu em van caure for\u00e7a b\u00e9. S\u00f3n gent normal, amb quatre piercings m\u00e9s i prenent notes amb port\u00e0tils molts d’ells. Per\u00f2 no els vaig veure massa diferents de com recordo els meus temps d’universitari. Aix\u00f2 s\u00ed, jo l’\u00fanica pr\u00e0ctica de r\u00e0dio que vaig fer va ser una visita a la SER i ara tenen de tot, comen\u00e7ant per sales farcides d’ordinadors d’\u00fas gratu\u00eft. Vaig veure en plena forma els profes Pere Oriol Costa i Jos\u00e9 Manuel P\u00e9rez Tornero. Continuen sent d’esquerres i aix\u00f2 \u00e9s d’agrair.<\/p>\n

Em vaig quedar a menjar i tenien men\u00fas a 5 euros! Espero que ben pocs d’aquests estudiants vagin mai a dinar a El Bulli. Se m’enfadar\u00e0 el Ferran Adri\u00e0, que em cau de puta mare, per\u00f2 fer del menjar una q\u00fcesti\u00f3 de “fineza” ho trobo un desencert. De 5 euros a 0 euros tampoc no hi deu haver tanta difer\u00e8ncia, no?<\/p>\n

Insisteixo en marcar l’objectiu adequat. Quer Catalunya sigui independent o no d’Espanya se m’en refot bastant! Que els nostres herois nacionals siguin un ling\u00fcista o un entrenador de futbol, em desagrada. I ja posats a liar-la et deixo dos preguntes en l’aire: Quan s’entendr\u00e0 que t\u00e9 m\u00e9s m\u00e8rit i hauria d’estar millor reconegut el treball de la dona que at\u00e8n una senyora gran amb dem\u00e8ncia senil o severament incapacitada que el notari o el director de banc de torn? I quan acceptarem que no es tracta que tothom tingui treball, sin\u00f3 que tothom tingui cobertes les seves necessitats b\u00e0siques?<\/p>\n

I aix\u00f2 de la corrupci\u00f3, deixa-ho, Quico. No porta enlloc! Cal denunciar-la, que la just\u00edcia (si vol i pot) faci la seva feina, per\u00f2 no continu\u00efs creient que serveix per soscavar el suport als partits de dreta. La Cospedal guanya una pasta i quan li retreus dius que ho fas perqu\u00e8 ella \u00e9s una dona. Tant li fa que milions de dones pensin que est\u00e0 massa ben pagada!<\/p>\n

Francesc Trillas (dijous 18 de novembre)<\/strong>
\nL’exposici\u00f3 sobre la Residencia de Estudiantes explica com aquest edifici de Madrid va ser des del primer ter\u00e7 del segle XX la seu i el s\u00edmbol d’un projecte de renovaci\u00f3 intel.lectual liderat per la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. La Residencia va ser un punt de trobada de cient\u00edfics i intel.lectuals espanyols amb els millors cient\u00edfics i intel.lectuals d’arreu del m\u00f3n. Va ser un punt de di\u00e0leg entre Cataunya i Madrid, i un centre de formaci\u00f3 integral i creativitat, m\u00e9s enll\u00e0 de disciplines cient\u00edfiques, g\u00e8neres i de fronteres. El franquisme va acabar amb el projecte i va convertir l’auditori de la Residencia en capella de l’esperit sant. Va caldre un govern socialista perqu\u00e8 es refund\u00e9s el projecte amb l’esperit original, un esperit de llibertat, di\u00e0leg i cultura que va inspirar idees i projectes a Madrid i a Catalunya. L’exposici\u00f3 reflecteix tot aix\u00f2 i m\u00e9s en poc espai i combina (al Palau Robert) textos, fotos i v\u00eddeos. Un es pot fer una idea del mal irreparable que van causar 40 anys de dictadura, i tamb\u00e9 un es pot fer idea de la fecunditat del di\u00e0leg (tamb\u00e9 entre Catalunya i la resta d’Espanya) i la cultura com a ferment de llibertat.
\nCertament si Catalunya \u00e9s independent no deixarem de ser dependents dels mercats, ni resoldrem el problema del canvi clim\u00e0tic, ni eliminarem la corrupci\u00f3, ni el racisme, ni pel que sembla (si escoltem els discursos abrandats dels sobiranistes) resoldrem el grav\u00edssim problema del frau fiscal. Cap d’aquests problemes no semblen ser prioritaris per als partidaris de la independ\u00e8ncia. Endarrera han quedat els elogis d’ERC a la social-democr\u00e0cia de l’any 2003, quan en els seus moments de lucidesa semblava com si realment posessin els seus somnis d’unes noves fronteres al servei dels sectors populars. Precisament, d’aix\u00f2 en va parlar ahir Montse Tura en l’acte de Nou Cicle sobre aquestes eleccions. La Tura em va sorprendre molt positivament, perqu\u00e8 no l’havia sentit parlar mai extensament i ho va fer molt b\u00e9. T\u00e9 un discurs molt elaborat i t\u00e9 un domini del llenguatge que ja els hagu\u00e9s agradat a altres pol\u00edtics que havien passat per les facultats de Medicina (com Jordi Pujol o Joan Clos).
\nI s\u00ed, he vist la hipoteca que diu que paga el Laporta. D\u00e9u ni d\u00f3 per un advocat que no t\u00e9 especials qualificacions com a tal. No ser\u00e0 que s’ha enriquit fent de President del Bar\u00e7a, malgrat que el c\u00e0rrec no \u00e9s remunerat? No ser\u00e0 que ara est\u00e0 desesperat per tornar a tenir posicions d’influ\u00e8ncia (i potser d’impunitat) per seguir gaudint del ritme de vida desenfrenat que sembla que el caracteritza? A mi aquest tipus no m’ha agradat mai i encara em faig creus de la gent (alguna molt significativa) que li reia les gr\u00e0cies no fa gaires anys, ara ja no tant, \u00e9s clar. La ferum de corrupci\u00f3 que fa en Laporta (fant\u00e0sticament descrita per John Carlin en l’article a El Pais de fa uns mesos on destapava els negocis del personatge a Uzbekistan), per\u00f2, no desentona gens de la d’alguns amics seus als quals va homenatjar, com l’Alavedra o el Prenafeta. Deuen pensar que aquesta forma d’anar pel m\u00f3n \u00e9s d’all\u00f2 m\u00e9s normal, i potser ho \u00e9s en certs ambients on el pol\u00edtic m\u00e9s ben valorat (Duran Lleida) \u00e9s aquell que dirigeix el partit que ha estat implicat en m\u00e9s casos de corrupci\u00f3 a Catalunya des del retorn de la democr\u00e0cia. I tots aquests intenten crear un clima d’urrg\u00e8ncia per treure les esquerres del govern, les quals han format en els darrers 7 anys el govern m\u00e9s net de la democr\u00e0cia (zero esc\u00e0ndols de corrupci\u00f3 en els successius governs d’Entesa, m\u00e9s la creaci\u00f3 de l’Oficina Anti-Frau).<\/p>\n

Siscu Baiges (dijous 18 de novembre)<\/strong>
\nDe qu\u00e8 va l’exposici\u00f3 de la Residencia de Estudiantes? No m’enredis, eh! Que entre aquests comentaris, la feina, preocupar-me per la salut de la meva mare i els meus “pinitos” amb les noves tecnologies i les xarxes socials, el temps el tinc superlimitat!!
\nSeguint amb els flash-backs, recordo que el 1980, quan CiU va guanyar justet justet les eleccions al Parlament de Catalunya i van pactar amb l’Heribert Barrera (un dels misteris de la hist\u00f2ria recent \u00e9s a canvi de qu\u00e8 es va fer aquell pacte), vaig dir-me: “Qu\u00e8 hi farem! Almenys, deixaran de donar la llauna amb aix\u00f2 del catal\u00e0, els catalans i Catalunya i podrem debatre sobre q\u00fcestions serioses!”. Jo sempre amb la meva gran visi\u00f3 de la pol\u00edtica! 23 anys amb la mateixa m\u00fasica cansen!! No als votants de CiU que, pel que es veu, continuen fidels al peu del can\u00f3. No en sumen m\u00e9s i nom\u00e9s perden els que es moren, per\u00f2 el gruix continua inalterat. Fins i tot el propi Pujol se’n feia creus fa uns dies de com han aconseguit Artur Mas i els seus mantenir aquesta fidelitat que ja voldrien per a ells, els capitostos de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica.
\nI la meva reflexi\u00f3 \u00e9s qua amb la independ\u00e8ncia passaria el mateix. No \u00e9s tant aconseguir-la o no, com mantenir viu l’esperit aquest de “som diferents dels espanyols i, a m\u00e9s, som fant\u00e0stics!”. Encara que algun dia s’assol\u00eds la independ\u00e8ncia, la m\u00fasica seguiria sonant, perqu\u00e8 aleshores el problema seria el setge que patir\u00edem perqu\u00e8 Madrid, Brussel.les, el m\u00f3n intentaria retallar la nostra independ\u00e8ncia. Amb aquest “cuento”, un bon grapat de pol\u00edtics africans continuen justificant les seves gestions fallides.
\nI, de fet, no els faltaria ra\u00f3, perqu\u00e8 la independ\u00e8ncia queda b\u00e9 per la guerra de secessi\u00f3 dels Estats Units o pel 1714, per\u00f2 no t\u00e9 poc a veure amb els temps que corren. No m’imagino a Joan Laporta encriptant el youtube perqu\u00e8 considera que determinats videos ataquen Catalunya. I una darrera cosa: que ser independentista sigui una p\u00e8rdua de temps o invertir-lo en una causa que considero err\u00f2nia, no treu que m’empipi que la depend\u00e8ncia sigui de….. ho sento, ho torno a dir, “els famosos mercats” o de la Merkel. Merkel, mercats,… quina ironia que els dos noms sonin tan semblants!!
\nPer cert, parlant del Laporta, diu que paga 4.600 euros d’hipoteca al mes. No commment!
\nI un darrer “per cert”, si em fas algun comentari sobre en Salvador Sostres no te’l contestar\u00e9. Bueno, s\u00ed, per\u00f2 de mal rotllo!!! I pensar que \u00e9s de la corda del cercle \u00edntim que envolta, assessora i aplaudeix l’Artur Mas!<\/p>\n

Francesc Trillas (dimecres 17 denovembre)<\/strong>
\nAquesta \u00e9s la pregunta, Siscu: “Fa trenta anys, si hagu\u00e9ssim estat com ara i Catalunya hagu\u00e9s estat un pa\u00eds independent \u00bfqu\u00e8 hauria fet Jordi Pujol si la Uni\u00f3 Europea s’hagu\u00e9s ofert per tapar el forat de Banca Catalana?” De vegades les preguntes diuen m\u00e9s que les respostes. Jo tinc preguntes relacionades, encara que \u00e9s impossible fer una pregunta m\u00e9s esmolada que la teva: “Seria menys corrupta una Catalunya independent? Menys racista? M\u00e9s solid\u00e0ria? M\u00e9s ecologista?” S\u00f3n preguntes que em surten, perqu\u00e8 haig de recon\u00e8ixer que no estic ben predisposat a acceptar la idea de la independ\u00e8ncia, perqu\u00e8 em sembla una arma per dividir els votants d’esquerres, que s\u00f3n la majoria. Ara, admeto que \u00e9s una predisposici\u00f3, no una reflexi\u00f3 completament racional. La q\u00fcesti\u00f3 en si em t\u00e9 una mica agn\u00f2stic perqu\u00e8 no estic d’acord amb les fronteres, vull dir que les actuals a mi tampoc no m’agraden, i unes de noves no em semblarien pitjors. El que constato, com dius tu, \u00e9s que ni CiU ni ning\u00fa seri\u00f3s es creu que Catalunya tingui cap possibilitat de ser independent. Si s’ho crei\u00e9ssin (ells i el Laporta, i el Carretero i ERC) suposo que haurien d’estar negociant amb Merkel, Sarkozy, Van Rompuy i l’ONU qu\u00e8 passa el dia despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia. I em sembla molt que no ho estan fent, oi?
\nL’independentisme a mi no em sembla un perill, per\u00f2 si una p\u00e8rdua de temps i una estrat\u00e8gia perqu\u00e8 no guanyi una esquerra que faci pagar impostos per finan\u00e7ar programes socials. El que em sembla un perill \u00e9s una pancarta que acabo de veure al Passeig de Gr\u00e0cia. Diu “Primer els de Casa” i hi ha una foto del Sr. Anglada de Plataforma per Catalunya. Lector o lectora: sisplau, abans voti a CiU. Per sort tenia una estona morta i he seguit passejant cap amunt i he acabat entrant al Palau Robert a veure l’exposici\u00f3 sobre la Residencia de Estudiantes. Siscu, hi has anat? S’hi ha d’anar, \u00e9s gratis, \u00e9s l’exposici\u00f3 que m\u00e9s m’ha emocionat en molt de temps. No nom\u00e9s per raons personals, perqu\u00e8 un catal\u00e0 que resulta que \u00e9s el meu pare la va refundar en 1986 i jo hi he pasat un parell de nits (la darrera fa dos mesos), sin\u00f3 perqu\u00e8 l’exposici\u00f3 resumeix tots els valors que expliquen que la prioritat sigui evitar que el Sr. Anglada posi els seus llefiscosos peus al Parlament de Catalunya. De vegades pensem: aix\u00f2 a Catalunya no pot passar (aquesta idea que tu deies, de la Catalunya especial). Doncs b\u00e9, de moment el Sr. Anglada ja est\u00e0 penjat de les faroles del Pg de Gr\u00e0cia (seria aix\u00f2 legal als carrers de Berl\u00edn?), i al Berlusconi catal\u00e0 diverses enquestes li donen esc\u00f3. Qu\u00e8 t\u00e9 a veure la Residencia de Estudiantes amb aix\u00f2? Tot!<\/p>\n

Siscu Baiges (dimecres 17 de novembre)
\nTal i com ho veig jo, CiU es mou avui en dues l\u00ednies. L’una \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 d’aquest esperit que hi ha for\u00e7a ext\u00e8s per Catalunya que els catalans som uns \u00e9ssers especials, amb unes tradicions i unes arrels meravelloses i que si no som independents \u00e9s perqu\u00e8 Madrid no ens deixa. L’altra \u00e9s que si cal governar ja es far\u00e0 el que toqui. Una mica com els “Ciudadanos” de’n Ribera, que no saben qu\u00e8 volen per\u00f2 van opinant en funci\u00f3 del que els demanen. Avui poden ser de dretes. Dem\u00e0 d’esquerres. I si conv\u00e9, dem\u00e0 passat, de centre o extremistes.<\/p>\n

Si Mas mana anir\u00e0 fent, prenent decisions en funci\u00f3 dels “marrons” que li caiguin al damunt. Ens passarem quatre anys discutint que si el concert amunt, que si el concert avall, i la resta, “Deu dir\u00e0”. Si el tripartit no hagu\u00e9s tirat endavant un sistema de finan\u00e7ament millor que el que hi havia en \u00e8poca convergent, doncs un nou Govern de CiU es dedicaria a reclamar un nou finan\u00e7ament i deixaria el concert per m\u00e9s endavant. Si algun dia tenim concert, potser comen\u00e7ar\u00e0 l’hora de demanar la independ\u00e8ncia. A mi i a l’Artur Mas, que som nascuts al mateix any, ens pillar\u00e0 l’aventura una mica crescudets.<\/p>\n

Em preocupa el retorn de la dreta al govern de Catalunya. I em fa gr\u00e0cia veure Al\u00edcia S\u00e1nchez Camacho dient que exigiran Mas que torni a autoritzar les “corridas de toros” a canvi dels seus vots en una hipot\u00e8tica investidura. La m\u00e0quina del temps funcionant marxa enrera, un altre cop.<\/p>\n

Per\u00f2 em preocupa tamb\u00e9, ja ho saps, el tema de la gesti\u00f3 econ\u00f2mica i financera internacional. Ara resulta que la Uni\u00f3 Europea vol ajudar Irlanda perqu\u00e8 tapi els forats dels seus bancs i el govern irland\u00e8s, que t\u00e9 eleccions aviat, no en vol ni sentir a parlar. I el Van Rompuy tem que la zona euro se’n vagi a can pistraus. D’entrada diria que potser que ens comencem a pensar seriosament si el sistema de bancs amb el que funcionem \u00e9s el bo. Irlanda trontolla perqu\u00e8 els seus bancs privats fan aig\u00fces. Si el Govern irland\u00e8s o la Uni\u00f3 Europea ha de salvar aquests bancs, potser que tamb\u00e9 tri\u00ef els seus directius. No?<\/p>\n

Papandreu va demanar que l’ajudessin poc despr\u00e9s de guanyar les eleccions. Brian Cowen no vol fer-ho perqu\u00e8 t\u00e9 eleccions d’aqu\u00ed a uns mesos. No vol que l’oposici\u00f3 li retregui que la Uni\u00f3 Europea li ha de salvar el cul. Per\u00f2 aix\u00f2 no hauria de ser cap vergonya, si realment ens creiem que hem de tenir una pol\u00edtica econ\u00f2mica comuna. Sona bonic, per\u00f2 li auguro un futur electoral complicat a en Cowen com hagi d’acabar acceptant els euros de Brusel.les!<\/p>\n

Una teoria impossible. Fa trenta anys, si hagu\u00e9ssim estat com ara i Catalunya hagu\u00e9s estat un pa\u00eds independent \u00bfqu\u00e8 hauria fet Jordi Pujol si la Uni\u00f3 Europea s’hagu\u00e9s ofert per tapar el forat de Banca Catalana?<\/p>\n

Francesc Trillas (Dimarts 16 de Novembre)<\/strong>
\nDoncs jo aquesta vegada no votar\u00e9 ni destrempat ni amb el nas tapat, sin\u00f3 for\u00e7a conven\u00e7ut que aquesta vegada est\u00e0 m\u00e9s justificat que mai votar pel PSC. Una de les raons \u00e9s que aquesta vegada partim com a possibles perdedors, i jo crec en el contrari d’apostar a cavall guanyador. \u00c9s a dir, quan el vent bufa en contra \u00e9s quan s’han de demostrar les pr\u00f2pies conviccions, si \u00e9s que se’n tenen. Per\u00f2 aquesta no \u00e9s l’\u00fanica ra\u00f3. Crec que aquesta vegada la difer\u00e8ncia entre si guanyen els uns o guanyen els altres \u00e9s for\u00e7a gran. No em refereixo a la pol\u00edtica econ\u00f2mica, els grans trets de la qual no es decideixen en aquestes eleccions. No es decideix ni la pol\u00edtica fiscal (excepte una petita part dels impostos, que CiU vol eliminar si pot o senzillament que la gent no els pagui, aparentment igual que ERC, i no diguem el PP: mira Umberto Puigcerc\u00f3s quins companys de llit et busques), ni la pol\u00edtica monet\u00e0ria, ni el futur de les pensions. S\u00ed que es decideixen moltes pol\u00edtiques socials, com la sanitat i l’educaci\u00f3, i aquests serien motius suficients per votar unes esquerres que han fet molt m\u00e9s en 7 anys que la dreta en 23. Per\u00f2 tampoc no \u00e9s aquesta la principal difer\u00e8ncia. La principal difer\u00e8ncia \u00e9s si tenim un sistema pol\u00edtic m\u00e9s democr\u00e0tic, representatiu i igualitari o no. Si guanya la dreta la seva vict\u00f2ria ser\u00e0 democr\u00e0tica i l’acatarem. Per\u00f2 una vict\u00f2ria de la dreta voldr\u00e0 dir la vict\u00f2ria d’una coalici\u00f3 que \u00e9s molt minorit\u00e0ria en les comarques m\u00e9s poblades de Catalunya, una vict\u00f2ria que s’haur\u00e0 fonamentat en l’abstencionisme dels sectors populars i en la mobilitzaci\u00f3 d’un sector minoritari i culturalment molt homogeni de la poblaci\u00f3, i per aix\u00f2 poc representatiu, poc real. I em fa por que un govern aix\u00ed, i a m\u00e9s fortament aliat amb les jerarquies de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica, i a m\u00e9s molt tolerant de la corrupci\u00f3 del seu sector dels negocis (aix\u00f2 tant Uni\u00f3 com Converg\u00e8ncia), em fa por que un govern aix\u00ed, tan representatiu d’un bloc minoritari per\u00f2 ben cohesionat, sigui el que prengui decisions en els propers anys sobre pol\u00edtiques educatives, sanit\u00e0ries, socials, d’integraci\u00f3 dels immigrants. I que ho faci en un context de crisi de la pol\u00edtica i atiant el foc de les falses solucions f\u00e0cils, ja sigui el sobiranisme, la independ\u00e8ncia o el concert fiscal, segons com s’hagin despertat cada dia. Em fa l’efecte que ens hi juguem m\u00e9s del que sembla, en aquestes eleccions. Hi ha moltes coses a canviar en la pol\u00edtica, per\u00f2 el rol del PSC com a partit de la unitat civil del poble de Catalunya no \u00e9s una d’elles.<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

Siscu Baiges (Dimarts 16 de novembre)<\/strong>
\nM’he estat mirant els informatius de la tele per veure quin tema pod\u00edem tractar avui a aquesta reflexi\u00f3 i \u00e9s impossible inspirar-s’hi. CiU no diu ni piu. Practica la t\u00e0ctica de passar desapercebut, no fos cas que diguessin alguna cosa que els fes perdre els vots que tenen. Que s\u00f3n els de sempre. Potser una cosa que s\u00ed que podria dir \u00e9s que em sobta la fidelitat dels electors. De fet, em sobto a mi mateix, que he votat sempre igual desde que, mort en Franco, ens van deixar anar a les urnes.
\nMe n’alegro de votar i ho tornar\u00e9 a fer (com sempre i als de sempre) encara que nom\u00e9s sigui en homenatge dels milions de persones que no poden votar a molts indrets del m\u00f3n o que ho fan en “mascarades” com els recents comicis de Birm\u00e0nia. Tampoc no em cal tapar el nas, com diuen alguns, perqu\u00e8 no comparteixo aquesta imatge corrupte i ego\u00efsta del m\u00f3n de la pol\u00edtica que alguns intenten difondre. Votar\u00e9, aix\u00f2 s\u00ed, una mica destrempat en veure que, com va dir ahir Rajoy: “El judici dels mercats \u00e9s inapelable. Ens agradi o no ens agradi”. Davant aquesta inapelabilitat podem collar una mica m\u00e9s o una mica menys les grans fortunes i les empreses m\u00e9s poderoses, per\u00f2 “poderoso caballero es don mercado”. T’he de dir, tamb\u00e9, que m’ha agradat la teva expressi\u00f3 “Get Real!”. Que s’assembla a aquella de “\u00c9s l’economia, est\u00fapid!” i s’allunya de la que sonava tan b\u00e9 de “Siguem realistes, demanem l’impossible!”.
\nOk. “Get real”. Estem on estem. Les coses funcionen com funcionen. I el jutge del cas Millet-CiU continua de vacances i els de l’Orfe\u00f3 li donen copets a l’espatlla. Artur Mas diu a la campanya 2010 les mateixes coses que deia Pujol a la del 1980 i critiquen que vinguin l\u00edders pol\u00edtics espanyols a fer campanya, quan ells en reben del Pa\u00eds Basc o el Quebec. 35 anys despr\u00e9s de l’aparici\u00f3 de la gran esperan\u00e7a medi\u00e0tica “catalanera” de l’AVUI torna a sortir el mateix diari, que ara es diu “Ara”, i on, per cert, hi treballen una colla d’amics.
\nFa uns dies va venir un Papa que no diu coses gaire diferents del que va venir fa tamb\u00e9 una bona colla d’anys.
\nProgressem? S\u00ed. I tant! Per\u00f2 el progr\u00e9s no passa ni pels discursos de CiU, ni per les visites papals, ni per la depend\u00e8ncia de les decisions pol\u00edtiques a la primacia dels mercats. Merda! I did it! I have got unreal again!!<\/p>\n

Francesc Trillas (Dilluns 15 de Novembre)<\/strong>
\nNo estic gens d’acord amb aquesta idea de deixar que uns s’enriqueixin perqu\u00e8 hi haur\u00e0 una cascada de diners cap avall. Aquest va ser l’argument de Bush per proposar les retallades impositives als m\u00e9s rics. No em sorpr\u00e8n que tamb\u00e9 sigui l’argument de la dreta brit\u00e0nica. De fet, el que funciona milor \u00e9s a l’inrev\u00e9s: invertir en programes socials per fer cr\u00e9ixer l’economia. Per exemple, invertir en educaci\u00f3 p\u00fablica per millorar el capital hum\u00e0 de tota la poblaci\u00f3, o invertir en escoles bressol o suport a les persones dependents perqu\u00e8 tots els membres de la fam\u00edlia puguin treballar i desenvolupar les seves carreres professionals.
\nSobre els mercats que et preocupen tant: tu Siscu suposo que est\u00e0s a favor de mantenir almenys durant un temps un d\u00e8ficit considerable (jo tamb\u00e9). Llavors aquest d\u00e8ficit com es cobreix? Perqu\u00e8 les factures i les n\u00f2mines s’han de pagar, no? Doncs suposo que es cobrir\u00e0 recorrent al deute, o sigui anant al mercat financer. Si aquest deute no el tornes, dif\u00edcilment podr\u00e0s tornar a endeutar-te o ho far\u00e0s a un cost desorbitant. Una alternativa \u00e9s pujar tant els impostos que el d\u00e8ficit sigui zero, no s\u00e9 si \u00e9s aix\u00f2 el que proposes. Jo estic d’acord a pujar impostos i lluitar m\u00e9s durament contra el frau fiscal, per\u00f2 ning\u00fa no defensa que en l’actual situaci\u00f3 de crisi tinguem d\u00e8ficit zero. Siscu, “get real”: necessitem els mercats. Hi ha debat sobre com fer-ho entre persones progressistes serioses, com Krugman o Erik Maskin, un premi Nobel que al Pa\u00eds color salm\u00f3 d’ahir criticava el govern Zapatero per voler redu\u00efr el d\u00e8ficit com a prioritat absoluta. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que a Europa la sortida de la crisi ha de ser coordinada. Hi hauria d’haver m\u00e9s acci\u00f3 coordinada de les esquerres europees.
\nAra, dif\u00edcilment ens en sortirem amb la subhasta identit\u00e0ria-xen\u00f2foba a la qual s’ha afegit en Joan Puigcerc\u00f3s sense cap complexe amb el seu comentari sobre els andalusos i els impostos. ERC en algun moment al voltant del 2003 feia reflexions interessants com la de l’independentisme no nacionalista i fins i tot biling\u00fce, per\u00f2 de tant en tant no poden evitar ensenyar la poteta de la Lliga Nord. Lamentar que es persegueixi el frau fiscal (especialment en moments de tanta necessitat social), i fer-ho amb comentaris xen\u00f2fobs, desacredita a qualsevol l\u00edder que es reclami d’esquerres. I no s\u00e9 si al mat\u00ed del mateix dia havia demanat el vot dels socialistes descontents. Ho t\u00e9ns clar, Umberto Puigcerc\u00f3s, xato. Per\u00f2 suposo que faig una mica el passarell intentant demanar coher\u00e8ncia als diferents grups que competeixen per l’espai independentista. Com tu deies l’altre dia, els seus arguments no es caracteriten precisament per la l\u00f2gica. Per exemple, si se solidaritzen amb qualsevol moviment per la independ\u00e8ncia corren el risc de quedar-se sense res a independitzar, no et sembla? Vull dir que portant l’argument fins a un extrem, tots ens acabarem independitzant els uns dels altres i no quedaran pa\u00efsos, nom\u00e9s hi hauria individus, aix\u00f2 s\u00ed, ben independents… Jo ho veig en sentit contrari: a la llarga, cal abolir les fronteres per\u00f2 per fer un m\u00f3n m\u00e9s unit, m\u00e9s cohesionat, m\u00e9s inter-dependent. Visca Andalusia!<\/p>\n

Siscu Baiges (dilluns 15 de novembre)<\/strong>
\nCatalunya no se “jodi\u00f3” en ning\u00fan momento. Catalunya est\u00e0 d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 i per aix\u00f2 v\u00e9nen tantes persones d’altres pa\u00efsos a instal.lar-s’hi. Vivim en un pa\u00eds on un nen de 12 anys (el meu fill) em demanava estranyat ahir si era veritat que en alguns pa\u00efsos s’ha de pagar per anar al metge. \u00c9s evident que cal millorar molt. Per\u00f2 no podem anar enrera. Seguint amb la mateix font, aquest nanu s’estranya que el dentista em costi una fortuna i que alguns projectes quedin aparcats (comprar collonades de joguines aviat) per la despesa que representa fer-se un parell d’implants a la boca. Catalunya va b\u00e9 i ha avan\u00e7at for\u00e7a aquests anys de governs d’esquerres. La “feina feta” ho demostra.
\nTamb\u00e9 \u00e9s cert que la gent podria tenir m\u00e9s diners, m\u00e9s ajuts i m\u00e9s serveis socials. Per\u00f2 quan el Banc d’Aliments en demana per la gent necessita n’aconsegueix per alimentar un pa\u00eds sencer, quasi.
\nI qui diu Catalunya diu d’altres comunitats espanyoles i europees.
\n\u00c9s clar que hi ha economistes progres i carques. El que dic \u00e9s que la dreta s’empara en l’economia per no discutir les q\u00fcestions socials. Cameron retalla drets socials amb l’excusa que no hi ha diners per\u00f2 perqu\u00e8 est\u00e0 conven\u00e7ut que la societat s’ha de basar en la compet\u00e8ncia, en la lluita per ser el millor, en l’esfor\u00e7 i l’\u00e8xit dels m\u00e9s ben preparats. Creu que si hi ha persones que guanyen molts diners, la majoria se’n beneficiar\u00e0 perqu\u00e8 hi haur\u00e0 una cascada de diners de dalt cap a baix. I Zapatero, Papandreu o S\u00f3crates apliquen retallades comparables perqu\u00e8 no hi veuen cap altre remei per fer front al deute dels seus Estats i per les amenaces dels famosos “mercats”.
\nPer\u00f2, insisteixo, tinc la sensaci\u00f3 que ens equivoquem si fem cas a la pressions d’aquests “mercats”. Si no ens hi oposem ser\u00e0 el conte de mai no acabar. Has vist lo d’Irlanda, no? I el millor del cas \u00e9s que es veu que ara s’han rebotat perqu\u00e8 la Merkel (en un “ramalazo” progre) va suggerir que els propis bancs i entitats financeres es facin c\u00e0rrec, en part, dels forats que puguin causar en el futur.
\nHem de parafrasejar el “Blowing in the wind” del Bob Dylan. En comptes de cantar “Quantes morts hi haur\u00e0 d’haver perqu\u00e8 ens adonem que ha mort massa gent!”, jo cantaria “Quantes vegades haurem d’agenollar-nos davant els “mercats” perqu\u00e8 ens adonem que ha arribat l’hora de posar-se drets!”. Cal afegir que ni els independentistes ni els de dretes serveixen de crosses per posar-se dempeus?
\nToma demag\u00f2gia de la bona!!!<\/p>\n

Francesc Trillas (diumenge 14 de Novembre)<\/strong>
\nEl Cameron ha fet la pol\u00edtica de dretes que era d’esperar. De fet, la campanya electoral brit\u00e0nica es va disputar sobre si s’havia de retallar de forma r\u00e0pida i savatge el d\u00e8ficit p\u00fablic o si s’havia de redu\u00efr de forma moderada i gradual. Va guanyar la dreta, doncs tenim retallada salvatge, r\u00e0pida i radical. Tots els experts assenyalen que els grans perjudicats s\u00f3n les dones i els pobres. Per cert, poc abans de les eleccions va haver-hi un manifest d’economistes a favor d’un retall r\u00e0pid i dr\u00e0stic del d\u00e8ficit i un altre manifest d’economistes demanant una reducci\u00f3 gradual. Per tant, no \u00e9s culpa dels economistes com a col.lectiu, sin\u00f3 de la dreta, recolzada per alguns economistes de dretes. Amb aix\u00f2 no vull dir que no hi hagi coses a reformar per exemple en el subsidi d’atur i en les pol\u00edtiques actives d’ocupaci\u00f3. Hi ha coses a reformar, per\u00f2 hi ha reformes de dretes i reformes d’esquerres. Crec que els laboristes estan fent una bona oposici\u00f3. Crec que Ed Milliband probablement \u00e9s dels fills de la Sra. Milliband el millor que podria guanyar i que t\u00e9 molt bons ministres a l’ombra en Alan Johnson i Ed Balls. Durant molt de temps, per cert, els votants liberals creien recolzar una opci\u00f3 a l’esquerra del laborisme. Doncs no: les etiquetes encara serveixen per alguna cosa. Els laboristes van cometre molts errors, especialment el seu l\u00edder Tony Blair amb la guerra d’Irak, per\u00f2 l’ADN dels laboristes segueix sent el de l’Estat del Benestar, la sanitat p\u00fablica, la toler\u00e0ncia i la just\u00edcia social. O sigui, el nostre ADN.
\nMentrestant, per aqu\u00ed, poques novetats. Veig entre el quiosc i Internet els titulars i quatre ratlles del diari de la burgesia local que semblen dictats pel Sr. Mas. Si surt una enquesta que no els agrada denuncien a l’enquestador, si apareix un socialista prestigi\u00f3s a dir quatre veritats diuen que ja estan aqu\u00ed els del PSOE i els del PP, com si no hi hagu\u00e9s cap difer\u00e8ncia, i com si els del PP no fossin els de la catalonof\u00f2bia que van governar vuit anys amb els vots de CiU. A m\u00e9s de ser moltes altres coses que tothom sap i que no \u00e9s el cas de repetir (Javier Mar\u00edas ja ho ha explicat molt b\u00e9 a El Pais Semanal avui). Un dels columnistes d’aquest diari es pregunta “\u00bfCuando se jodi\u00f3 Catalunya?” emulant la famosa frase de Vargas Llosa sobre el Per\u00fa, i ve a dir (donant per fet que Catalunya “est\u00e1 jodida”) que Catalunya est\u00e0 fotuda des dels Jocs Ol\u00edmpics, perqu\u00e8 aix\u00f2 va donar ales als socialistes per fer una alternativa competitiva al pujolisme en comptes de sumar forces i dedicar-nos tots juntets a lluitar contra el centralisme. Com si el major pes que ha adquirit Madrid com a capital en les darreres dues d\u00e8cades s’hagu\u00e9s aconseguit perqu\u00e8 hi ha un govern de coalici\u00f3 PP-PSOE a Madrid! Jo crec que molts dels problemes que t\u00e9 Catalunya davant de Madrid van comen\u00e7ar quan el 1980 es va fer una Generalitat sect\u00e0ria d’un sol partit i un sol l\u00edder que va confondre els interessos de Catalunya amb els d’un sector, i si hi ha hagut una alternativa i hi segueix sent (cosa que per cert no nom\u00e9s \u00e9s gr\u00e0cies als Jocs Ol\u00edmpics) aix\u00f2 refor\u00e7a Catalunya i la fa m\u00e9s democr\u00e0tica. Si “se jodi\u00f3” Catalunya en algun moment, va ser el 1980, i encara ens est\u00e0 costant recuperar-nos. Crec que ens costar\u00e0 molta feina, molt de lideratge compartit, i molta cooperaci\u00f3 amb els nostres ve\u00efns recuperar el paper capdavanter de Catalunya a Espanya i Europa.<\/p>\n

Siscu Baiges (divendres 12 de novembre)<\/strong>
\nJo crec que cadasc\u00fa \u00e9s una mica exc\u00e8ntric de “lo” seu. Hi ha m\u00f3ns que se me s’escapen i, en canvi, ocupen i preocupen centenars de milers de ciutadans. Per m\u00e9s que m’hi esfor\u00e7o (b\u00e9, tampoc no m’hi escarrasso, eh!) no acabo d’entendre les diferents tend\u00e8ncies i l\u00ednies ideol\u00f2giques dels diversos grups independentistes que apareixen en escena. T’he de dir que els articles que llegeixes a m\u00ed tamb\u00e9 se m’escapen sovint, entretingut com estic estudiant-me les planes d’Economia dels diaris.<\/p>\n

Ahir, al “TotsxTots, de la COM, vem entrevistar un economista. Es diu John Perkins i es va fer fam\u00f3s quan va escriure “Confessions d’un g\u00e0nsgter econ\u00f2mic”. El paio era una persona normal, que va treballar de grum en un hotel, va estudiar Econ\u00f2miques i va anar a petar en una empresa que es dedicava a aconseguir negocis a pa\u00efsos del Tercer M\u00f3n. Com? Doncs fent all\u00f2 tant lleig de fer pr\u00e8stecs a pa\u00efsos que despr\u00e9s no podien tornar-los i despr\u00e9s els collaven en benefici de les seves empreses o dels interessos del Govern (o part del Govern) dels Estats Units. Si queien persones o governs pel mig, tant li feia. Un paio dolent, dolent. A m\u00e9s, una dona el va ensarronar per la causa de la dolenteria, a base de sexe salvatge (sistema bastant infalible). En un moment donat, per\u00f2, John Perkins fa marxa enrera i explica (de forma for\u00e7a entretinguda) tot el que ha fet, s’esmena i es passa al b\u00e0ndol dels bons. Carrega contra Milton Friedman i responsabilitza les grans empreses (diga-li multinacionals -nom que crec que ja no t\u00e9 massa sentit-, diga-li monstres dels negocis) de tots els nostres mals. Ha publicat “Manipulados”. Un altre llibre que et puc deixar perqu\u00e8 li donis un cop d’ull entre articles amagats d’El Pa\u00eds o els del Vicen\u00e7 Navarro a “P\u00fablico”.<\/p>\n

I una cosa m\u00e9s, avui. Despr\u00e9s de veure en Cameron defensant la tesi que “hi ha massa gent que viu del cuentu”, em refermo en la meva tesi ut\u00f2pica. Hem d’aspirar a viure tots del “cuentu”. Quan l’\u00e0ngel aquell va fotre fora del parad\u00eds Adam i Eva i els va tallar el rotllo (s’ha de ser mal bitxo!), els va dir “Us guanyareu el p\u00e0 amb la suor del front”. I ho va dir com una condemna, no com una opci\u00f3 volunt\u00e0ria. I diuen els bons pedagogs que amb c\u00e0stics no s’educa la gent. Per cert, si no ho tinc mal ent\u00e8s, l’\u00e0ngel li va dir lo de la suor a Adam. O sigui que si les dones treballen \u00e9s perque volen, no perqu\u00e8 Deu ho vegi b\u00e9!!<\/p>\n

Tu com ho veus aix\u00f2 del Cameron?<\/p>\n

Francesc Trillas (dijous 11 de novembre)<\/strong>
\nCelebro que per fi parlis d'”Economistes de dretes” i no solament d'”economistes”. T’agraeixo la distinci\u00f3. Per cert, molts dels culpables econ\u00f2mics de la crisi no eren ni economistes, sin\u00f3 senzillament de dretes. Ni Bush era economista, ni tan sols ho era el seu ministre d’economia (o secretari del tresor). Ni els amos i executius dels grans bancs s\u00f3n sempre economistes. Acostumen a ser poderosos i de dretes, aix\u00f2 s\u00ed, i sempre tenen l’orella a punt per escoltar-se als economistes de dretes. Amb aix\u00f2 no vull dir que l’\u00fanica distinci\u00f3 rellevant entre els economistes sigui la de dretes i esquerres. Tamb\u00e9 \u00e9s molt rellevant la de bons economistes i mals economistes. La combinaci\u00f3 letal \u00e9s quan ets un mal economista i ets de dretes (i si a sobre ni n’ets conscient, de ser dolent i de dretes, el cocktail \u00e9s explosiu).
\nHe mirat El Periodico d’ahir. Si et refereixes a l’article d’Artur Mas on diu que els seus valors s\u00f3n l’esfor\u00e7, el treball ben fet, l’estalvi, la responsabilitat, la solv\u00e8ncia o la seriositat, m’ha semblat for\u00e7a revelador. La solidaritat no \u00e9s un d’aquests valors, sembla. Pel que fa a l’esfor\u00e7 i la seriositat, no tinc res a dir. Respecte al treball ben fet, l’estalvi, la responsabilitat i la solv\u00e8ncia, crec que l’obra de govern passada de Mas \u00e9s incoherent amb aquests principis. Per descomptat i per si hi havia algun dubte, despr\u00e9s d’enunciar aquests principis, diu que baixar\u00e0 els impostos. Efectivament, si perdem no ser\u00e0 pel programa d’en Mas.
\nJo crec que el programa del PSC \u00e9s excel.lent, per\u00f2 el problema \u00e9s si \u00e9s compatible que un programa sigui excel.lent i que sigui engrescador.
\nGenials dos articles a El Pais d’avui, sobre una tem\u00e0tica relacionada: Juan G. Bedoya sobre l’escaqueig i privilegi fiscal de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica espanyola, i Jordi Llovet sobre els or\u00edgens ultra-conservadors i denigrant qualitat arquitect\u00f2nica de la Sagrada Fam\u00edlia. \u00c9s que ning\u00fa m\u00e9s llegeix aquestes coses? Digue’m que no s\u00f3c l’\u00faltim lector d’El Pais de Catalunya. Tamb\u00e9 m’agradaria que en comptes de posar el Casillas a les portades del setmanal pos\u00e9s el Victor Vald\u00e9s, i m’agradaria que vei\u00e9s amb m\u00e9s simpatia els esfor\u00e7os federalistes del PSC, per\u00f2 realment entre tenir de referents culturals al Quim Monz\u00f3 i la Pilar Rahola i tenir en Bedoya, en Llovet, en Vila-Matas, en Cercas, en Goytisolo, etc… En fi, potser s\u00f3c un exc\u00e8ntric.<\/p>\n

Siscu Baiges (dijous 11 de novembre)<\/strong>
\nUna actriu er\u00f2tica? Se m’havia escapat aquesta embrancat com estava buscant interlocutors per parlar del merder del S\u00e0hara, al nostre programa de r\u00e0dio. Et dir\u00e9 de passada que em t\u00e9 amb la mosca al nas la solidritat entre col.lectius independentistes d’arreu. Sembla una mica poc seri\u00f3s solidaritzar-se amb tots aquells que demanen la independ\u00e8ncia o la separaci\u00f3 d’una altra comunitat. Hi ha independentismes de tots colors. Apuntar-se al primer que passa \u00e9s, com a m\u00ednim, poc reflexiu!
\nNo cal que busquis cap llibre que tracti sobre perqu\u00e8 serveixen els periodistes. Serveixen per tot. Uns, per informar del que passen el m\u00f3n. D’altres, per defensar interessos pol\u00edtics i socials determinats. Per\u00f2 els m\u00e9s perillosos, com deies tu, s\u00f3n els que -sent o no periodistes- dirigeixen grans grups medi\u00e0tics que estan al servei dels seus interessos personals. El “qui paga, mana” aplicat al m\u00f3n de la comunicaci\u00f3 \u00e9s perillos\u00edssim!
\nTorno a estar mosca amb els economistes de dretes. Ahir, vaig llegir l’entrevista amb un paio, que \u00e9s el secretari general de l’IIF (potser no era ben b\u00e9 aix\u00ed). Es tracta d’una entitat que agrupa els principals bancs del m\u00f3n. Sense cap mena de vergonya (aix\u00f2 ho interpreto jo) i, fins i tot, amb una xuleria horrible, exigia als governs que es pleguin als interessos dels “mercats”. I ho deia amb aquell to implacable que d\u00f3na a entendre que els governs estan al servei dels mercats “susodichos”, que no tenen cap marge de maniobra fora d’ells… i em va tornar a sortir la vena radical, nacionalitzadora, estatalista i retalladora de sous exagerats (com els d’aquest tipus antip\u00e0tic). Potser no \u00e9s antip\u00e0tic, eh! \u00c9s all\u00f2 del Serrat quan parlava dels militars que bombardejant el m\u00f3n, oblidant que hi ha nens pel mig, per\u00f2 que a casa seva s\u00f3n uns pares excel.lents!
\nPer cert, impagable l’article resum de la filosofia d’Artur Mas a El Peri\u00f3dico d’ahir. No hi ha txitxa. Si guanya no ser\u00e0 per un programa excel.lent i engrescador, sin\u00f3 perqu\u00e8 els altres (nosaltres?) tampoc no engresquen els seus!!<\/p>\n

Francesc Trillas (dimecres 10 de novembre)<\/strong>
\nAlguns problemes, Siscu, s\u00f3n dif\u00edcils, altres s\u00f3n m\u00e9s senzills. N’hi ha que no es resolen senzillament perqu\u00e8 els privilegiats es resisteixen. Aquests s\u00f3n problemes senzills de diagnosticar, per\u00f2 dif\u00edcils de resoldre. Es pot aconseguir si prou gent s’oposa als poderosos i deixa de fer-los el joc recolzant els seus partits. Hi ha altres problemes que s\u00f3n senzilament complicats, i negar-ho \u00e9s enganyar a la gent tant com els enganyen els que volen fer creure que, plas! amb la independ\u00e8ncia se soluciona tot. Tant de bo arribi un dia que l’habitatge sigui gratu\u00eft. Jo em comformaria amb que no f\u00f3s tan car, i em sembla que no \u00e9s imaginable una pol\u00edtica ambiciosa d’habitatge p\u00fablic (o sigui, de diner p\u00fablic en una o altra forma) si ens condemnes al creixement zero. A la gent no se li pot dir que no hem de cr\u00e9ixer i que hem de mantenir l’educaci\u00f3 i la sanitat gratu\u00eftes i, a m\u00e9s, que d’aqui a dos dies tindrem l’habitatge gratu\u00eft. Els meus pa\u00efsos, o sigui els n\u00f2rdics, pots imaginar-te com ho fan per tenir un habitatge m\u00e9s assequible: diner p\u00fablic gr\u00e0cies a una pressi\u00f3 fiscal molt alta, i (ho sento) un mercat de l’habitatge amb millors regles que el nostre. \u00c9s a dir, millor regulaci\u00f3. I la pressi\u00f3 fiscal pot ser m\u00e9s alta tamb\u00e9 perqu\u00e8 els seus mercats funcionen millor.
\nJa em passar\u00e0s aquest llibre que dius, per\u00f2 em sento ja d’entrada temptat de fer una defensa corporativa; hi ha economistes cafres, per\u00f2 pensar que una professi\u00f3 \u00e9s la culpable de tots els mals em sembla que \u00e9s tornar a l’\u00e8poca dels bocs expiatoris. Tamb\u00e9 hem d’acabar a la cambra de gas? Krugman, Stiglitz, Shiller i els altres economistes progressistes tamb\u00e9? \u00c9s que potser Marx donava receptes senzilles? Jo buscar\u00e9 un llibre sobre per qu\u00e8 serveixen els periodistes (sobretot els que van fer campana de les seves classes d’economia).
\nA veure si cau el Berlusconi d’una vegada… Mentrestant, he vist que aqu\u00ed el Laporta ha decidit seguir cridant l’atenci\u00f3 posant una actriu de cinema er\u00f2tic a les seves llistes. Estem vacunats contra la berlusconitzaci\u00f3? Alguns elements ja els ten\u00edem, per\u00f2 altres els anem adquirint amb certa rapidesa. Per exemple, ja ten\u00edem, i les seguim tenint, figures suposadament venerables a l’estil Andreotti contaminad\u00edssimes per la corrupci\u00f3 i les males companyies (empresaris corruptes, jutges subornadors, familiars directes traficant amb influ\u00e8ncies), i que malgrat aix\u00f2 segueixen sent venerables. Per\u00f2 el que \u00e9s nou ja \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de les actrius, dels ex-presidents de futbol, del morro m\u00e9s descarat… Per\u00f2 potser tot aix\u00f2 no seria possible si no hagu\u00e9ssim estat tan tolerants amb els antececedents te\u00f2ricament menys “cridaners”. Esperarem que sigui massa tard?<\/p>\n

Siscu Baiges (dimecres 10 de novembre)<\/strong>
\n“Caritas” no hauria d’existir, com no haurien d’existir les ONGs que actuen en el Tercer M\u00f3n o en all\u00f2 que en diem Quart M\u00f3n, perqu\u00e8 la seva funci\u00f3 hauria d’haver estat assumida pels governs corresponents. Ho diuen sovint representants d’aquestes entitats: “L’ideal seria que algun dia no exist\u00edssim”, perqu\u00e8 no hi ha pobresa, fam o injust\u00edcia social. Fa uns dies, entrevist\u00e0vem els responsables d’una productora de documentals, que es diu Cip\u00f3, que havien fet un reportatge sobre “sense sostre”. Els protagonistes afirmaven que no tenien cap problema per menjar, que el problema venia a l’hora de pujar un gra\u00f3 i tenir, aix\u00f2, “sostre” i altres productes no imprescindibles per la superviv\u00e8ncia. La nostra societat ha sabut donar aliments a tothom. Per tant, la gent que demana diners pel carrer, no ho fa per menjar (o no caldria que ho f\u00e9s, perqu\u00e8 pot anar a fer-ho a nombrosos llocs, sovint parr\u00f2quies cristianes, per\u00f2 no nom\u00e9s).
\nSi hem estat capa\u00e7os de donar aquest pas. Perqu\u00e8 no podr\u00edem anar pujant graons. Tamb\u00e9 hem avan\u00e7at cap a l’escola i la sanitat gratu\u00eftes. El deute, el d\u00e8ficit i la moneda \u00fanica europea \u00bfens han d’impedir plantejar-nos en un futur no lluny\u00e0 que l’habitatge tamb\u00e9 sigui gratu\u00eft?). A Galileo Galilei li deien que era un heretge perqu\u00e8 defensava que la Terra girava entorn del sol, per\u00f2 al final se’l van acabar escoltant! No pretenc ser Galileo, ni passar pel seu tr\u00e0ngol de “rajarse” per estalviar-se la foguera, per\u00f2 crec que si el Rei va despullat ho hem de dir, malgrat el soroll que intenten fer els que ja estan satisfets adorant el Rei-diner.
\nEscoltava, tamb\u00e9 al nostre programa, les soflames conservadores de l’economista Joaqu\u00edn Trigo i m’acollonia pensar que el m\u00f3n li fa m\u00e9s cas a ell que els que demanen inventar-se altres vies d’enfocar la gesti\u00f3 del dia a dia. Els economistes que conec sempre et diuen que ets un boig quan els proposes solucions senzilles als problemes econ\u00f2mics de la gent. Recordo quan en Rafael Sunyol em deia que m’havia de donar una lli\u00e7\u00f3 per explicar-me perqu\u00e8 no es podien resoldre aquests problemes fent anar m\u00e9s hores la m\u00e0quina de fer bitllets. Ara no tenim la m\u00e0quina de fer bitllets. La tenen al Banc Central. Per\u00f2 l’Obama fa anar la seva quan vol!!!
\nEnfi, que he vist que ha sortit un llibre que es diu “\u00bfPara qu\u00e9 servimos los economistas?”, de l’editorial Catarata, de Juan Francisco Mart\u00edn Seco. Vaig a veure si me’l regalen. Me’l llegeixo i te’l passo!<\/p>\n

Francesc Trillas (dimarts 9 de novembre)<\/strong>
\nQue l’esquerra guanyi el 28 de novembre est\u00e0 certament dif\u00edcil, Siscu, per\u00f2 jo no em perdria per res del m\u00f3n la cara que posarien alguns si pass\u00e9s. Crec que seria molt desitjable que pass\u00e9s, m\u00e9s desitjable que guanyar unes generals o unes municipals. Per qu\u00e8 tant? Perqu\u00e8 en una societat plural com la catalana, en plena crisi econ\u00f2mica, amb una necessitat de conviv\u00e8ncia amb moltes persones de cultures encara m\u00e9s diferents arribades en els darrers anys, em sembla especialment important que governin aquells partits que millor reflecteixen la pluralitat, que tenen com a prioritat la unitat civil i la conc\u00f2rdia. No crec que sigui un desig sectari: si perdem, doncs perdem i felicitarem els guanyadors, i seguirem treballant. El PSC t\u00e9 molts defectes, per\u00f2 la seva virtut principal \u00e9s la capacitat de cohesionar socialment, al voltant d’un programa de progr\u00e9s, una societat plural. I aquesta virtut la porta en els gens, des de Joan Revent\u00f3s fins a Jos\u00e9 Montilla, i va m\u00e9s enll\u00e0 de t\u00e0ctiques i cojuntures, de l\u00edders, de majories i minories. Crec que dir-ho no em fa fan\u00e0tic, sobretot perqu\u00e8 ho faig compatible amb una actitud for\u00e7a cr\u00edtica amb el funcionament diari del partit (funcionament que no dono per pedut; d’acord, els partits estan en crisi arreu, per\u00f2 tamb\u00e9 ho est\u00e0 l’escola i aix\u00f2 no impedeix que hi hagi escoles exemplars).
\nNo sols costa impaginar un Pujol sacsejat en una mani, sin\u00f3 moltes altres coses, com per exemple un Pujol en una entrevista a TV3 on la primera pregunta sigui “Aqu\u00ed President no plega ning\u00fa?”, que \u00e9s la primera pregunta que Terribas li va fer a Montilla en una entrevista no fa gaire. T’imagines la mateixa pregunta a Pujol, que es feia ell mateix les entrevistes? Oi que no? Doncs per qu\u00e8 hem d’acceptar tan resignadament que tornin a governar? Si crec que el darrer director de la TV3 convergent era el mateix Joan Oliver que un dia abans de deixar la direcci\u00f3 general del Bar\u00e7a es va renovar el contracte per poder cobrar 800.000 euros, el mateix que participa d’una fundaci\u00f3 de “persones de prestigi” que va fer un homenatge a Prenafeta i Alavedra quan encara estaven a la pres\u00f3… M’equivoco en algun detall? Em deixo portar per la llibertat d’Internet mancant al rigor?
\nMolt interessant la teva comparaci\u00f3 de Caritas i la responsabilitat social corporativa. Aquesta darrera a mi no m’agrada. Crec que seria millor que les empreses fessin estrictament la seva feina (vendre els seus productes i serveis complint els seus contractes, pagant impostos i respectant la llei) i que les bones obres les facin l’Estat i els ciutadans. Respecte a Caritas, hi ha molta gent de bona voluntat dedicada, per\u00f2 crec que fins i tot els cristians m\u00e9s dedicats als pobres preferirien una Esgl\u00e9sia compromesa amb unes estructures socials m\u00e9s justes, una Esgl\u00e9sia compromesa amb un sistema fiscal m\u00e9s equitatiu, una Esgl\u00e9sia que en comptes de tenir escoles de negocis i fargues i viar\u00f3s, tingu\u00e9s les quatre potes posades en la tasca social que els cristians pel socialisme, els capellans obrers i els te\u00f2legs de l’alliberament han intentat dur a terme, i per la qual han estat arraconats. Si no ho haguessin estat, i si el socialisme o la socialdemocr\u00e0cia avancessin amb m\u00e9s decisi\u00f3 a tot el m\u00f3n, potser Caritas no faria falta.<\/p>\n

Siscu Baiges (dimarts 9 de novembre)<\/strong>
\nQu\u00e8 hauria passat si alg\u00fa hagu\u00e9s sacsejat Jordi Pujol en una manifestaci\u00f3 catalanista quan era president de la Generalitat? (I no em refereixo al dia que l’Stoivkhov el va fer saltar al palau de la Generalitat). Qu\u00e8 passaria avui mateix si el responsable de Finances del PSC comparegu\u00e9s al Parlament i digu\u00e9s que el nom que surt als papers del Palau de la M\u00fasica no \u00e9s el seu i despr\u00e9s sortissin m\u00e9s papers amb el seu nom complert al descobert?
\nS\u00f3n interrogants als quals cadasc\u00fa d\u00f3na la seva pr\u00f2pia resposta, en funci\u00f3 de la seva ubicaci\u00f3 ideol\u00f2gica i sinceritat personal.
\nSe n’ha anat el Papa i ens quedem sols, un altre cop. D’aqu\u00ed a un temps (espero que no massa), veurem amb una certa sensaci\u00f3 de rid\u00edcol la combinaci\u00f3 de desfilada de models religiosos i classe pol\u00edtica i period\u00edstica catalana. Una companya de feina em destacava ahir que les sabates vermelles que portava el Papa eren de “Prada” i es veu que costen una pasta.
\nCuriosa Esgl\u00e9sia aquesta que barreja Papes amb sabates que costen una fortuna i benintencionada gent de C\u00e0ritas que distribueix entre els m\u00e9s necessitats els b\u00e9ns que els fan arribar els ciutadans de bona fe, i no necess\u00e0riament cristiana.
\nAix\u00f2 de C\u00e0ritas \u00e9s com la Responsabilitat Social Corporativa de l’Esgl\u00e9sia.
\nAnem donant la bronca a les noies musulmanes que es posen el v\u00e8l i aquests dies hem entrevistat en programes de m\u00e0xima audi\u00e8ncia senyors vestits de negre, amb unes coses estranyes al coll, l’\u00fanica utilitat de les quals, suposo, \u00e9s que se’ls noti que s\u00f3n capellans.
\nAplaudeixo, d’altra banda, el bon criteri dels ciutadans independentistes que, aquest cap de setmana, s’han creuat amb “barbies” de Madrid, Val\u00e8ncia o Saragossa, o monjos amb llargues t\u00faniques i sand\u00e0lies desballestades, brandant enormes banderes espanyoles. Coincideixo amb tu que lo de l’independentisme \u00e9s una antiqualla ideol\u00f2gica, que va b\u00e9 per sumar vots i pujar l’adrenalina, per\u00f2 que no hi hagu\u00e9s batusses entre “indepes” i “espanyoleros” em sembla un s\u00edmptoma de cordura social que no m’esperava.
\nCom tampoc m’esperava que el boig del Papandreu obitngu\u00e9s un resultat correcte a les eleccions municipals gregues i no hagi hagut de complir la seva amena\u00e7a de dimitir si perdia de forma espectacular!!!
\nA vegades, passen coses que no t’esperaries. Que l’esquerra guanyi les eleccions del dia 28 potser \u00e9s tenir molta esperan\u00e7a. O qu\u00e8?<\/p>\n

Francesc Trillas (8 de Novembre)<\/strong>
\nCrec que els periodistes doneu molta import\u00e0ncia a la superf\u00edcie de les coses, a la immediatesa, i poca a les grans tend\u00e8ncies. Al meu parer, si Zapatero va guanyar les eleccions i si Maragall i Montilla han estat presidents, \u00e9s perqu\u00e8 a Espanya, i a Catalunya, hi ha una majoria d’esquerres i de centre esquerra, com hi s\u00f3n a la majoria de pa\u00efsos del m\u00f3n. Degudament mobilitzades, aquestes majories es manifesten i governen els partits progressistes. La mobilitzaci\u00f3 no \u00e9s facil, perqu\u00e8 l’esquerra \u00e9s m\u00e9s ambiciosa que la dreta, i per aix\u00f2 de vegades tamb\u00e9 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil que les seves limitacions provoquin frustraci\u00f3. I per qu\u00e8 hi ha una majoria d’aquestes caracter\u00edstiques? Perqu\u00e8 la majoria est\u00e0 a favor de la redistribuci\u00f3 dels recursos i d’un estat fort (que no prepotent) que dongui seguretat i construexi un sistema de benestar i protecci\u00f3 social. A m\u00e9s a m\u00e9s estem a favor d’una s\u00e8rie de q\u00fcestions culturals i socials que tamb\u00e9 ens distingeixen de la dreta, per\u00f2 aquestes q\u00fcestions en general tenen a veure amb expandir drets, \u00e9s a dir van, igual que la redistribuci\u00f3 de recursos, en la direcci\u00f3 d’assolir una major just\u00edcia social. La base material \u00e9s fonamental per a l’esquerra, sense aquesta no hi ha esquerra. A aix\u00f2 no li vols dir “economia”? Doncs digue-li com vulguis…<\/p>\n

I crec que si el PSC ha estat capa\u00e7 de dirigir dos governs d’esquerres a Catalunya, a m\u00e9s de guanyar als principals municipis del pa\u00eds, des de Sant Jaume dels Domenys fins a l’Hospitalet, no \u00e9s perqu\u00e8 ha fet una campanya d’una manera o d’una altra, sin\u00f3 perqu\u00e8 t\u00e9 unes caracter\u00edstiques gen\u00e8tiques que l’associen amb un pa\u00eds m\u00e9s cohesionat, econ\u00f2micament, socialment i culturalment. A mi sempre m’ha fet molta gr\u00e0cia aquells que analitzen la pol\u00edtica catalana a base de dos eixos, un “eix social” i un “eix nacional”, com si aquests fossin independents (els cient\u00edfics dirien “ortogonals”). \u00c9s a dir, hi ha gent que creu que pot decidir ocupar un espai en l’espectre dreta-esquerra i que aix\u00f2 no el condicioni en absolut en l’espectre nacionalista o en l’estil de nacionalisme. Doncs a mi s\u00ed que em condiciona. Com que s\u00f3c d’esquerres, crec en la unitat civil del poble de Catalunya, crec que \u00e9s fonamental el projecte s\u00f2cio-econ\u00f2mic de desenvolupar la just\u00edcia social i la solidaritat, i de fer-ho amb cooperaci\u00f3 amb els nostres pobles ve\u00efns, especialment aquells amb els que tenim un parentiu de sang (els pobles d’Espanya, i cada vegada m\u00e9s, altres pobles d’altres continents) i tamb\u00e9 amb aquells que hem escollit com a socis (els europeus). Dit d’una altra manera, si alg\u00fa que viu a la mateixa societat que jo, i m’explica que el problema principal de Catalunya \u00e9s la discriminaci\u00f3 del castell\u00e0, o que all\u00f2 que el fa aixecar del llit cada mat\u00ed \u00e9s la independ\u00e8ncia de Catalunya, doncs que no m’expliquin que s\u00f3n d’esquerres. No havent-hi greus problemes de discriminaci\u00f3 cultural a Catalunya, posar al davant aquestes preocupacions divideix la base social que recolza programes redistributius (la base que inclou la senyora del barri de Llefi\u00e0 i el professor de La Seu d’Urgell) i facilita majories conservadores, com la que correm el risc que es produeixi el 29 de Novembre. Alerta, no dic que no hi hagi q\u00fcestions de les quals parlar pel que fa a pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques o a la relaci\u00f3 amb Espanya. Hi s\u00f3n. Per\u00f2 jo prefereixo posar-les en el context d’un projecte m\u00e9s ampli. Per a mi nom\u00e9s hi ha un gran eix: el s\u00f2cio-econ\u00f2mic. Aix\u00f2 no vol dir que no poguem ser honrosos portadors d’uns s\u00edmbols nacionals. Per cert, crec que Maragall i Montilla ho han estat. En el cas de Montilla, amb m\u00e9s m\u00e8rit, pel seu origen. I per aix\u00f2 em va semblar intolerable que l’intentessin agredir alguns energ\u00famens nacionalistes a la manifestaci\u00f3 de Juliol convocada per Omnium Cultural. Un intent d’agressi\u00f3 que va passar quasi desaparcebut. Desagra\u00efts.<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n

Siscu Baiges (dilluns 8 de novembre)<\/strong>
\nCordialment, cordialment…. Acabo d’escriure un article per “El Triangle” on comparo la caverna medi\u00e0tica espanyola, els mitjans del Robert Murdoch (Fox inclosa) i “La Vanguardia”. B\u00e9, utilitzo l’expressi\u00f3 “La Masguardia”, encunyada pels amics d’El Triangle, per referir-se a aquest mitj\u00e0. S\u00f3n aquell tipus d’afirmacions que t’inhabiliten per treballar mai per cap dels mitjans que depenen del grup God\u00f3. Per tant, ja pots donar per fer que mai no guanyar\u00e9 el Premi Planeta. Llegia una entrevista de l’Eduardo Mendoza aquest cap de setmana i pensava, alhora, que en Mendoza \u00e9s un tipus molt sensat i que acaba de rebre una morterada de pasta del grup que fomenta idees totalment contr\u00e0ries a les que ell defensa. \u00c9s el nostre sin\u00f3? Pensar d’una manera per\u00f2 empassar-nos-ho a l’hora de buscar feina? En Zapatero va guanyar les eleccions no parlant d’Economia sin\u00f3 de propostes socials, ideol\u00f2giques, culturals,…I en Montilla i en Pasqual han estat presidents de la Generalitat no per les seves propostes econ\u00f2miques sin\u00f3 pels seus missatges socials i el partit que els donava suport.<\/p>\n

Ara hem tingut el Papa aqu\u00ed i el gran debat que hi ha hagut als mitjans ha estat si les administracions p\u00fabliques s’havien de gastar diners en garantir la seguretat del Papa i si els ve\u00efns de la Sagrada Fam\u00edlia tindrien problemes per aparcar aquells dies. Ho he trobat una carallotada! Si ve l’Obama o montem uns Campionats del M\u00f3n d’Atletisme costa diners i esfor\u00e7os i, com diries tu, els diners no es fonen en l’aire… Aquests diners les empreses que posen tanques, lloguen cadires o monten grans pantalles al carrer han fet diners. I les companyies d’autocars que han farcit Barcelona de gent freaki de Madrid, Val\u00e8ncia o d’altres indrets, tamb\u00e9! El debat no hauria de ser aquest. El debat hauria de ser que ens costa dur-li la contr\u00e0ria a un senyor que ens ve a dir que som massa laics i, a m\u00e9s, radicals. Que hem de tornar a les arrels d’un cristianisme que es desfa amb el pas del temps, perqu\u00e8 ens d\u00f3na per legalitzar el matrimoni dels gais o “passar” d’anar a missa a uns recintes on veneren la imatge “gore” d’un senyor clavat a una creu amb tres claus!!<\/p>\n

El debat econ\u00f2mic se’m torna a escapar. La visita del Papa ha estat econ\u00f2micament un xollo. Hem omplert hotels i hostals de turistes religiosos i els “baretos” de l’entorn de la Sagrada Fam\u00edlia i de la Catedral han fet m\u00e9s diners que mai! Per aix\u00f2 haur\u00edem de convidar-lo m\u00e9s sovint? Oi que no Doncs, \u00e9s el mateix, no tot el que crea riquesa i llocs de treball \u00e9s bo! I \u00e9s per aquest motiu que crec que haur\u00edem de buscar separar el debat del creixement econ\u00f2mic del del paper dels pol\u00edtics. M’agradava all\u00f2 que deia en Saura que els pol\u00edtics havien de procurar la felicitat dels ciutadans. M’estar\u00e9 tornant “budista” jo tamb\u00e9?<\/p>\n

Un afegit, no m’agraden gens els uniformes. Nom\u00e9s tenen sentit a l’esport o les guerres per saber qui juga a cada b\u00e0ndol. Que la gent exhibeixi p\u00fablicament signes distintius de la seva afiliaci\u00f3 religiosa o pol\u00edtica ho trobo una mica provocador. Tornar a veure monges i capellans disfressades de monges i capellans, paios amb t\u00faniques i sand\u00e0lies i banderes espanyoles m’ha deixat una mica estabornit. Riure o plorar, that’s the question!<\/p>\n

Per cert, els titulars dels diaris els fa el jefe!!!<\/p>\n

Francesc Trillas (diumenge 7 de novembre)<\/strong>
\nSiscu, discrepo cordialment de la teva proposta de separar la pol\u00edtica de l’economia. El socialisme \u00e9s b\u00e0sicament un projecte s\u00f2cio-econ\u00f2mic. La llibertat i la igualtat, incloent el debat sobre l’alliberament de la dona, els costums socials o les fronteres, \u00e9s per a mi un debat sobre just\u00edcia social, \u00e9s a dir, un debat econ\u00f2mic. Els mercats regulats s\u00f3n per a mi un element m\u00e9s de moltes coses, purament instrumental.
\nA veure si aconsegueixo fer-me explicar al respecte aprofitant de nou l’exemple de la religi\u00f3. Resulta que el Papa diu que a Espanya l’anticlericalisme horror\u00f3s que diu que hi ha li recorda el dels anys trenta. El titular del diari de la burgesia local titula “El Papa responde al laicismo radical”. O sigui, els quatre gats arreplegats que l’altre dia sembla que vam espantar tothom anant a la pla\u00e7a de Sant Jaume resulta que som uns menja-capellans a punt de fer la revoluci\u00f3. Atenci\u00f3 que ve el desordre i el caos! Aix\u00ed el millor \u00e9s que tornin a guanyar els de l’ordre natural de les coses, els que seguiran baixant impostos i deixaran que els de sempre segueixin fent els seus negocis, \u00e9s igual si s\u00f3n nets o bruts. Ara seriosament: com es fa aix\u00f2 dels titulars? Els fa el director? L’amo del diari? Digue’m que no ho fan els periodistes d’a peu…
\nAquest cap de setmana, per cert, he descobert que el coordinador de la visita del Sr. Ratzinger a Barcelona era Enric Puig. Abans de dir el que dir\u00e9 tot seguit, jo tinc cert respecte personal per aquesta persona, de la qual discrepo profundament. Resulta que quan jo em vaig afiliar a les Joventuts Socialsites, liderades per Xavier Soto, la nostra missi\u00f3 principal consistia a criticar aquest senyor, que a partir de 1980 va ser el director general de joventut de la Generalitat de Catalunya. Enric Puig \u00e9s un capell\u00e0 jesu\u00efta, que ahir estava a l’escaleta de l’avi\u00f3 quan va arribar el Papa vestit amb uniforme de capell\u00e0. O sigui, despr\u00e9s de 40 anys de dictadura, el primer director general de joventut de la Generalitat democr\u00e0ticament elegida era un capell\u00e0, i aix\u00f2 es va tradu\u00efr amb una pol\u00edtica de forts privilegis a les orgnaitzacions vinculades a l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Quan Xavier Soto va morir al 1995, Enric Puig va venir al seu enterrament, i per aix\u00f2 li tinc respecte personal. Per\u00f2 crec que el cas, sumat al titular del diari de la burgesia local que t’esmentava, il.lustra una cosa que la dreta fa molt b\u00e9: moure el centre. Vull dir, ja sabem que les eleccions es guanyen mobilitzant els teus i ocupar el centre, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de fer quan s’\u00e9s un artista movent el centre de lloc. CiU i els seus sectors afins porten des de fa d\u00e8cades intentant moure el centre, fent-nos per passar per normal que les pol\u00edtiques p\u00fabliques adre\u00e7ades als nostres infrants i joves estiguin dirigides per institucions d’homes c\u00e8libes que de tant en tant porten un home disfressat que ve de Roma a pasejar-se en un estrany vehicle. No hem de separar pol\u00edtica i economia perqu\u00e8 quan ells fan aix\u00f2 saben perfectament que estan fent economia.<\/p>\n

Siscu Baiges (dissabte 6 de novembre)<\/strong>
\nA veure, Quico. Que un govern d’esquerres o centre-esquerra sigui millor que un de centre-dreta o de dretes est\u00e0 fora de discussi\u00f3. Si m\u00e9s no, en la discussi\u00f3 entre tu i jo. El debat est\u00e0 en com conv\u00e8ncer la gent que ha de votar un partit progressista que li diu que les lleis de l’economia del mercat l’obliguen a fer retallades socials. Tu creus que li hem de dir que l’economia de mercat i la filosofia de l’esfor\u00e7 s\u00f3n elements consubstancials i necessaris pel bon funcionament de la societat. Introdueixes matisos dient que els governs han de sotmetre a regulacions l’economia de mercat, per\u00f2 el tema \u00e9s que regulat o no, el mercat que tenim ara ens obliga a estalviar despeses en l’atenci\u00f3 als m\u00e9s desvalguts. I, a m\u00e9s, al G-20 li costa “D\u00e9u i sa mare” aprovar la imposici\u00f3 d’una taxa a les transaccions financeres.<\/p>\n

Aconseguirem portar les votants potencials d’esquerres a les urnes dient-los que regularem el mercat de manera que, quan tornin els temps de creixement, repartirem millor els beneficis que generi? Ho veig molt complicat! Aqu\u00ed, a Portugal, Fran\u00e7a o Gr\u00e8cia. Ja nom\u00e9s ens faltava que en Papandreu es posi xulo i digui que si perd a les municipals, plega!<\/p>\n

Si hi afegim el triomf dels “republicans-teaparties” als Estats Units, aviat al m\u00f3n nom\u00e9s hi haur\u00e0 governs de dreta o centre-dreta gestionant l’economia al gust dels poderosos que han creat la crisi i, al damunt, se’n beneficiaran econ\u00f2micament i pol\u00edticament.<\/p>\n

L’assessor de Bill Clinton que li va proposar que digu\u00e9s all\u00f2 de “\u00c9s l’economia, est\u00fapid!” potser tenia ra\u00f3. Per\u00f2 arriba un punt en qu\u00e8 si a l’elector nom\u00e9s li interessa tenir un lloc de treball i es considera secundari el missatge social i cultural, el debat ideol\u00f2gic deixar\u00e0 de tenir sentit.<\/p>\n

Nom\u00e9s se m’acut una cosa per salvar-nos d’aquesta espiral conservadora que amena\u00e7a amb omplir els governs del m\u00f3n de Mas, Trias, Rajoys, Sarzokys, Merkels o Sarhs PPalins: separar pol\u00edtica i economia. Que el funcionament econ\u00f2mic del m\u00f3n quedi en mans neutrals i que a les campanyes electorals nom\u00e9s es debati q\u00fcestions ideol\u00f2giques (com volem la fam\u00edlia, la religi\u00f3, la cultura, el teatre, l’atenci\u00f3 a les escoles, els hospitals i les resid\u00e8ncies per la gent gran. L’economia, pels economistes. Que us les foteu entre vosaltres i decidiu el que vulgueu, I que la gent normal tri\u00ef entre uns pol\u00edtics que volen la independ\u00e8ncia, el Papa o la investigaci\u00f3 amb c\u00e8l.lules mare.<\/p>\n

Qu\u00e8 et sembla?<\/p>\n

Francesc Trillas (5 de Novembre)<\/strong>
\nSiscu, comparteixo la teva opini\u00f3 sobre les loteries, jo tamb\u00e9 les he vist sempre amb desconfian\u00e7a. Es veu per\u00f2 que la loteria de Nadal \u00e9s una de les operacions organitzatives que funciona millor a Espanya, segons vaig llegir un dia. Digue’m antic, per\u00f2 jo segueixo pensant que guanyar-se la vida amb l’esfor\u00e7 i el treball comporta una certa superioritat \u00e8tica. Els \u00faltims anys de la bombolla immobili\u00e0ria a Espanya van ser letals per a la cultura de l’esfor\u00e7, per\u00f2, quan vam poder veure que “triomfaven” i s’enriquien personatges que no havien donat brot, ni tenien cap intenci\u00f3 de fer-ho. Aix\u00f2 ha fet molt de mal, sobretot perqu\u00e8 desanimava a la gent que se seguia esfor\u00e7ant, als joves que estudiaven, els treballadors que feien honradament la seva feina… El diner corromp, i el poder, i la barreja dels dos ni t’ho explico. Jo no s\u00e9 si la dreta es queda freda davant de la corrupci\u00f3, o potser fins i tot li agrada, perqu\u00e8 tamb\u00e9 hem vist homenatges als corruptes organitzats per fundacions de dretes. Encara que sembli que no avancem, hem de seguir lluitant contra la corrupci\u00f3, perqu\u00e8 ens fa un mal directe quan afecta a pol\u00edtics socialistes, i perqu\u00e8 socialment fa un mal indirecte deslegitimant la pol\u00edtica, que \u00e9s l’instrument m\u00e9s igualitari per canviar les coses.
\nJunt amb la superaci\u00f3 de la crisi econ\u00f2mica (que no ser\u00e0 f\u00e0cil, i que no ser\u00e0 el mateix si la fa un govern de dretes a la Cameron o un govern d’esquerres), el combat cre\u00efble contra la corrupci\u00f3 i les pol\u00edtiques sobre la immigraci\u00f3 marcaran molt aquesta campanya electoral i les pr\u00f2ximes i el futur a mig termini dels nostres partits. Sobre la q\u00fcesti\u00f3 de la immigraci\u00f3, alg\u00fa a Catalunya i a Barcelona deu estar fent les coses molt b\u00e9. Ho dic perqu\u00e8 amb el rapid\u00edssim augment de la immigraci\u00f3, concentrat en alguns barris, i la tasca insidiosa d’una dreta demag\u00f2gica i xen\u00f2foba, als nostres barris hi ha un nivell de conviv\u00e8ncia admirable. Alg\u00fa deu estar fent la seva feina molt b\u00e9: mestres, associacions, l\u00edders comunitaris, pol\u00edtics locals. El meu homenatge a tots ells. Ll\u00e0stima que el PP i CiU es neguessin a apartar la immigraci\u00f3 de la lluita partidista com els van demanar les forces d’esquerres. La immigraci\u00f3 ens aporta beneficis culturals i econ\u00f2mics, per\u00f2 implica uns costos concentrats geogr\u00e0ficament. La millor forma d’abordar la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la pol\u00edtica de barris iniciada pels governs Maragall i Montilla, part d’una pol\u00edtica social ambiciosa que m’esgarrifo de veure que Mas ha dit expl\u00edcitament que no es compromet a continuar en cas que govern\u00e9s.<\/p>\n

Siscu Baiges (divendres 5 de novembre)<\/strong>
\nCorrupci\u00f3! Corrupci\u00f3! Vaig descobrir que les den\u00fancies dels corruptes no servien de res en el debat ideol\u00f2gic despr\u00e9s d’assistir a la resposta pol\u00edtica i medi\u00e0tica en el cas Banca Catalana i els primers casos de corrupci\u00f3 detectats en el funcionament del Govern de la Generalitat dirigit per Jordi Pujol. Corrupci\u00f3 i diners formen part del mateix engranatge. La gent es corromp per diners o sexe. No hi ha m\u00e9s. I \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil corrompre un pobre que un ric. Els rics ja tenen diners i al seu m\u00f3n la corrupci\u00f3 es viu d’una altra manera.
\nLes den\u00fancies de corrupci\u00f3 deixen freds als pol\u00edtics i als electors de dretes. Entenen la societat com un espai on guanya el m\u00e9s fort i tot s’hi val. Les lleis estan all\u00ed per\u00f2 el que cal \u00e9s trobar la forma d’interpretar-les o saltar-se-les de forma que es pugui fer els negocis que convingui. Si Jordi Pujol va utilitzar Banca Catalana per fer la seva pr\u00f2pia campanya electoral, lloat sia D\u00e9u! D’altres tamb\u00e9 ho feien des dels seus bancs. I no li faltava part de ra\u00f3. Com sin\u00f3 hem d’entendre el malbaratament de diners de la candidata “republicana” a governadora de Calif\u00f2rnia que es va gastar 140 milions de d\u00f2lars de la seva butxaca per fer campanya electoral. A mi, em sona igual de corrupte i fastig\u00f3s el que ha fet aquesta dona que les visites d’\u00c0ngel Colom a F\u00e8lix Millet perqu\u00e8 li pagu\u00e9s els deutes del Partit per la Independ\u00e8ncia a compte dels diners que Ferrovial feia arribar al “amo del Palau” despr\u00e9s que el govern de CiU don\u00e9s sucosos contractes a aquesta empresa.
\nAll\u00ed on hi ha diners hi ha corrupci\u00f3 i mal rotllo. Qui fa de la consecuci\u00f3 de diners el sentit de la pr\u00f2pia exist\u00e8ncia est\u00e0 equivocant-se del tot. Els diners haurien de ser -si \u00e9s que han de ser alguna cosa- una via per satisfer les necessitats b\u00e0siques de les persones, no el leit-motiv de la seva activitat habitual. Per aix\u00f2, tampoc no m’agraden les loteries. Ni la Bono Loto ni la de Nadal. Un bon dia, podr\u00edem reciclar les pancartes d’aquests dies contra la visita del Papa -“Ni Papa, ni h\u00f2sties”- i presentar-nos al “Sal\u00f3n de Sorteos de Loter\u00eda y Apuestas del Estado” amb una r\u00e8plica que digui “Ni milionaris, ni h\u00f2sties!”.
\nNo volem ser milionaris!!!! Volem ser persones implicades en la soluci\u00f3 dels mals i mancances que afecten el nostre Planeta. Insisteixo, em molesta que el PP i CiU siguin immunes a la corrupci\u00f3, em satisfa que els electors d’esquerra recriminin als seus pol\u00edtics quan cauen en aquesta trampa, per\u00f2 em frustra veure les celebracions embogides dels ciutadans que es fan rics amb la sort de la loteria de Nadal i que els “republicans” i “teas parties” han celebrat tamb\u00e9 aquesta setmana que, gr\u00e0cies a la carretonada de diners que els han aportat empreses que s’oposen a control.lar la contaminiaci\u00f3 o els taurons financers que pululen per Wall Street, podran posar entrebancs a l’atenci\u00f3 sanit\u00e0ria dels febles o a la investigaci\u00f3 amb c\u00e8l.lules mare per fer front a malalties com la diabetes, el p\u00e0rquinson o l’esclerosi lateral amiotr\u00f2fica!<\/p>\n

Francesc Trillas (4 de Novembre)<\/strong>
\nSiscu, he anat a la mani per la la\u00efcitat. Suposo que es pot dir que he estat un socialista a t\u00edtol individual. No em sap greu, no era l’\u00fanic i entenc perfectament que el meu partit no hi vagi com a tal. Crec que el PSC i el PSOE fan el que poden per una societat laica i per una escola p\u00fablica (crec que les reformes d’Ernest Maragall per introdu\u00efr incentius a les escoles p\u00fabliques, amb tests peri\u00f2dics i directors amb m\u00e9s poder, reforcen l’escola p\u00fablica). Tant de bo que puguin fer m\u00e9s en el futur. \u00c9s positiu que els valors laics i la cr\u00edtica als privilegis a l’Esgl\u00e9sia, sobretot a la seva jerarquia, es facin sentir perqu\u00e8 en el futur la pressi\u00f3 sobre l’esquerra governant sigui menys forta i perqu\u00e8 puguem avan\u00e7ar cap a una societat m\u00e9s lliure. El diari conservador predominant a Catalunya acabo de veure que a la versi\u00f3 on line posa que “S\u00f3lo cuatro consellers del govern ir\u00e1n a la Misa…”. “S\u00f3lo”, Siscu, “S\u00f3lo”; ai, l’\u00fas dels adverbis en la premsa. Us ho ensenyen a les facultats aix\u00f2 de l’\u00fas estrat\u00e8gic i manipulatiu dels adverbis? Com quan es diu “Ara” el govern o qui sigui bla bla bla. Oi que m’ent\u00e9ns? Fixa’t que fins ara he estat a la defensiva com a economista, per\u00f2 no haurien de donar tamb\u00e9 moltes explicacions els periodistes sobre la situaci\u00f3 actual de manipulaci\u00f3 de les consci\u00e8ncies?
\nVisca California! Jo quan hi vaig ser vaig veure que, almenys a la zona de la Badia de San Francisco, la gent \u00e9s molt m\u00e9s progressista que aqu\u00ed. De totes maneres Holliwood crec que introdueix unes perversions que han fet que Schwarzenagger hagi pogut ser governador durant uns anys. Fora de California, per\u00f2, la passivitat del vot de progr\u00e9s pot tenir molt greus conseq\u00fc\u00e8ncies… per a la mateixa gent que s’ha abstingut.
\nJa tornarem a parlar dels mercats, per\u00f2 crec que \u00e9s hora que treguem en aquests di\u00e0legs la q\u00fcesti\u00f3 de la corrupci\u00f3. Es critica que surti “ara” l’acusaci\u00f3 de la Fiscalia segons la qual el tresorer de CDC estava implicat en el desviament de fons de Ferrovial al seu partit via Palau de la M\u00fasica i Millet. O sigui, el partit aparentment favorit per guanyar les eleccions a Catalunya era el beneficiari del principal esc\u00e0ndol de corrupci\u00f3 viscut en les darreres d\u00e8cades a Catalunya. Sembla que hi hagi gent que veu greu que aix\u00f2 surti durant la campanya. \u00c9s que a les campanyes no es pot parlar de corrupci\u00f3? \u00c9s que aquesta no \u00e9s greu? \u00c9s que s’ha de frenar la veritat esperant que passin les eleccions? No et recorda aix\u00f2 alguna cosa que va passar el mes de mar\u00e7 de 2004? Tranparency International, la principal ag\u00e8ncia global de lluita contra la corrupci\u00f3,diu que el principal aliat d’aquesta \u00e9s la passivitat de l’opini\u00f3 p\u00fablica. Quan hi haur\u00e0 un titular del gran diari de la burgesia catalana dient que “S\u00f3lo CiU oculta su participaci\u00f3n en el caso de corrupci\u00f3n m\u00e1s grave en las \u00faltimas d\u00e9cadas en Catalunya”? Per cert, ja s\u00e9 que la corrupci\u00f3 ha esquitxat a tots els partits, incl\u00f2s el meu, i em sembla igual de lamentable. Per\u00f2 tamb\u00e9 deixa’m dir que els governs presidits per Maragall i Montilla, pel que sabem (i devem saber molt perqu\u00e8 han estat els governs m\u00e9s escudrinyats de la hist\u00f2ria) han estat els menys corruptes de la democr\u00e0cia espanyola.<\/p>\n

Siscu Baiges (dijous 3 de novembre)<\/strong>
\nAhir va ser una de les jornades m\u00e9s decebedores de la meva hist\u00f2ria recent. La derrota dels candidats del Partit Dem\u00f2crata front als plantejaments ultraconservadors, xovinistes i insolidaris dels candidats del Partit Republic\u00e0 (“tea parties” o no) em referma en la sensaci\u00f3 que el cam\u00ed a rec\u00f3rrer per arribar a una societat on predomini la solidaritat, la just\u00edcia, la moral del di\u00e0leg i el respecte, la voluntat de progr\u00e9s, d’ajut als m\u00e9s febles, \u00e9s molt llarg, massa llarg per la durada de la vida d’una persona i, probablement, per la meva paci\u00e8ncia.<\/p>\n

Sort que alguns detalls de l’electorat dels Estats Units han demostrat que no tot es pot amb diners. Per mi, una de les conclusions d’aquestes eleccions \u00e9s que “Els diners no donen la felicitat per\u00f2 s\u00ed que poden donar infelicitat”. Comparteixo la teva frustraci\u00f3 davant el risc que els petits aven\u00e7os que s’havien aconseguit als Estats Units per atansar-se a la prestaci\u00f3 sanit\u00e0ria gratu\u00efta general quedin ara aturats. Tants diners dedicats a combatre les bones idees i intencions! Quina contradicci\u00f3 m\u00e9s absurda! M’agrada, per\u00f2, el missatge dels electors californians que han girat l’esquena a la candidata de dretes, fundadora del portal de subhastes per Internet “E-Bay”, que, tot i gastar-se 140 milions de d\u00f2lars de la seva fortuna, no ha pogut fer-se amb el govern d’aquest Estat. \u00c9s un dels grans errors del sistema electoral dels Estats Units. Quina compet\u00e8ncia leg\u00edtima \u00e9s aquesta on pots arribar a gastar-te aquesta suma de diners per mirar d’esgarrapar un c\u00e0rrec pol\u00edtic! Recordo, de passada, que \u00e9s el mateix sistema (o semblant) que regeix per l’elecci\u00f3 de presidents d’equips de futbol com el Bar\u00e7a, la qual cosa impossibilita pr\u00e0cticament que una persona normal, senzilla, d’esquerrres, arribi a dirigir-lo.<\/p>\n

Ahir, va venir a la r\u00e0dio l’ex-ministre de Treball, Jes\u00fas Caldera, ara responsable de la Fundaci\u00f3n Ideas. Em vaig quedar amb un parell de missatges en l’entrevista que li va fer Ramon Company pel programa “TotsxTots”: que creu en l’economia de mercat i que el descens de l’atur s’ha de fer en sectors ara poc explotats: investigaci\u00f3, sector del medi ambient, \u00e0rees socials, energies alternatives, sector aeri,… Dues reflexions. Una, amb aquestes \u00e0rees no es pot donar ocupaci\u00f3 als milions de persones que treballen o treballaven com aut\u00f2mates a la construcci\u00f3 o el sector automobil\u00edstic. Dues, l’economia de mercat ja hem vist com les gasta. Caldera parla d’un mercat “regulat”, per\u00f2 torno a dir que no me’n fio. Em recorda quan el meu fill era m\u00e9s petit i jug\u00e0vem a cartes. Jug\u00e0vem amb les seves cartes, les seves normes i quan anava perdent les fotia totes enlaire. Els “mercats” s\u00f3n molt macus mentre jugues amb les seves cartes i normes i guanyen. Per\u00f2 quan perden, van a per totes. Es desenmascaren i treuen el “tea party” que porten dins!.<\/p>\n

\u00c0nim, Obama, que et v\u00e9nen temps dif\u00edcils. Per tu, i de rebot pels teus i per nosaltres!<\/p>\n

Francesc Trillas (3 de Novembre)<\/strong>
\nRobert Lucas \u00e9s un dels exponents m\u00e9s destacats de l’Escola de Chicago. \u00c9s un economista molt conservador, que encara es comporta com si la darrera crisi financera no hagu\u00e9s derrotat definitivament la idea dels mercats eficients. Hi ha economistes de dretes, de centre i d’esquerres. En altres universitats nordamericanes que no s\u00f3n la de Chicago, com la de Calif\u00f2rnia a Berkeley, dominen els economistes progressistes (Akerloff, Romer, De Long). En fi, que no tots els economistes s\u00f3n iguals. En la meva opini\u00f3, els millors economistes s\u00f3n els que s\u00f3n capa\u00e7os d’enlla\u00e7ar amb la tradici\u00f3 cl\u00e0ssica (incloent Marx) i keynesiana, coneixen els m\u00e8todes de l’economia neocl\u00e0ssica (Samuelson i molts altres com els progressistes Krugman i Stiglitz), i s\u00f3n capa\u00e7os d’anar m\u00e9s enll\u00e0 intentant fer sup\u00f2sits conductuals i institucionals m\u00e9s realistes i estan oberts a la interacci\u00f3 amb altres ci\u00e8ncies socials. Alguns dels que treballen en aquesta direcci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s coneguts (i apareixen de vegades a les p\u00e0gines salm\u00f3 d’El Pais) i altres no. El meu preferit es diu Samuel Bowles, que en una mateixa obra es capa\u00e7 d’enlla\u00e7ar elements de la tradici\u00f3 marxista amb les m\u00e9s recents aportacions. Marx tenia ra\u00f3 en moltes coses, per\u00f2 ha plogut molt des de llavors i s’han fet molts disbarats en el seu nom. Per a mi, la seva lli\u00e7\u00f3 principal \u00e9s el materialisme hist\u00f2ric: el motor principal de la hist\u00f2ria s\u00f3n les assimetries en el proc\u00e9s productiu, la resta \u00e9s important per\u00f2 est\u00e0 al voltant d’aquest motor principal. Dintre d’aquesta “resta” hi ha la religi\u00f3. Jo ho dic des de l’ate\u00efsme, per\u00f2 ho subscriurien molts capellans marxistes que han fet molt bona feina a moltes parts del m\u00f3n (inlcoent algunes parr\u00f2quies catalanes). Ll\u00e0stima que aquesta tradici\u00f3, la de la teologia de l’alliberament i cristians pel socialisme, no hagi estat recordada en el manifest catalanista que ha donat la benvinguda al Papa, ni que tampoc li hagin recordat que aquesta naci\u00f3 que li d\u00f3na la benvinguda \u00e9s una naci\u00f3 amb profunds problemes socials i desigualtats on seria de just\u00edcia un millor repartiment dels recursos, sense privilegis de cap col.lectiu ni instituci\u00f3. Una naci\u00f3 que tamb\u00e9 ha patit el flagell dels abusos sexuals en alguns parr\u00f2quies i institucions (com la Parr\u00f2quia del Roser on jo vaig participar sent adolescent a finals dels anys 70; a mi el vicari nom\u00e9s m’agafava el bra\u00e7 i em deia que estava fort; altres nens van tenir menys sort), i on l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica segueix tenint un acc\u00e9s enorme als nostres infants. Una naci\u00f3 que \u00e9s la llar de molts homosexuals que estan casats o no, una naci\u00f3 que ha patit el flagell de la SIDA, i que no compr\u00e8n com l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica no es compromet seriosament amb la lluita a favor dels afectats. Una naci\u00f3 que ha \u00e9stat el bressol de moviments feministes, que ens han ensenyat com de dif\u00edcil \u00e9s acceptar, tot i que ho respectem, que una instituci\u00f3 poc democr\u00e0tica i dirigida nom\u00e9s per homes c\u00e8libes, tingui tanta influ\u00e8ncia.
\nPer acabar, Siscu, jo vaig viure als USA la campanya que va portar Obama a la Casa Blanca, i crec que segueix sent un personatge molt digne. Per als que diguin que tots els pol\u00edtics s\u00f3n iguals i que \u00e9s igual qui guanyi, podem veure com la desmobilitzaci\u00f3 i la resignaci\u00f3 es poden tradu\u00efr f\u00e0cilment amb aconseguir que els centenars de milers de persones que podien haver accedit a la sanitat gratu\u00efta, ara vegin com aix\u00f2 no est\u00e0 ni de bon tros garantit.<\/p>\n

Siscu Baiges (dimarts 2 de novembre)<\/strong>
\nQuico, no desisteixis en convence’m que aix\u00f2 dels mercats \u00e9s important, just i necessari, si se’ls controla adequadament. Per\u00f2 \u00bfqui els ha de controlar? L’esquerra governant? On? Si ens faran fora de tot arreu, al pas que anem! Ei, que no em resigno, eh!
\nL’exercici de llegir les planes econ\u00f2miques dels diaris del cap de setmana \u00e9s dur (no m’estranya que tants economistes compensin la seva feina quotidiana amb una exacerbaci\u00f3 de passions “escapistes”, diguem-ne futbol, diguem-ne corbates i xaquetes de trajo de coloraines, diguem-ne coses pitjors). I aquest cap de setmana, a m\u00e9s de les planes s\u00e8pia, ten\u00edem la terror\u00edfica entrevista amb el candidat del PP a presidir el Govern, explicant all\u00f2 que ha callat tots aquests mesos. La seva recepta econ\u00f2mica \u00e9s copiar el model de David Cameron, tot just arribat al poder a la Gran Bretanya; m\u00e9s mercat, menys Estat i si queden diners pels serveis socials, alguna cosa farem! Ah! I totes les carrinclonades dretanoses que es pugui esperar.
\nTornant a les planes “salm\u00f3”. Resulta que hi ha un senyor que es diu Robert Lucas, al qual li van donar el premi Nobel ara fa quinze anys, per la seva teoria dels “mercats eficients”. En fa set va dir que les recessions econ\u00f2miques s’havien acabat. Gran visionari l’home. Me’l retraten “a lo grande”, m\u00e0 sobre m\u00e0 i mirant-nos amb una cara no s\u00e9 si de bon noi o de “perdonavides”. La conclusi\u00f3 de la seva entrevista la recull el titular: “Espanya ha de donar un pas enrera en l’Estat del benestar”. Diu coses tant b\u00e8sties com que el que mou la humanitat \u00e9s aconseguir un tracte millor per tu que per la resta de mortals. Que si tothom tingu\u00e9s el mateix servei a l’escola o a l’hospital, ning\u00fa no s’esfor\u00e7aria. Dit d’una altra manera, com m\u00e9s diners tinguis (perqu\u00e8 te’ls has guanyat suant tinta xina o esfor\u00e7ant-te molt\u00edssim), millor t’han de tractar a cal metge. M’haur\u00e0s de perdonar per\u00f2 a mi aix\u00f2 em sona a delictiu. Diga’m antiquat per\u00f2 segueixo suscrivint la frase marxista de la meva joventut: “A cadasc\u00fa, segons les seves necessitats”. Si s’esfor\u00e7a o no, ja \u00e9s cosa seva! Ho sento per\u00f2 cada cop entenc m\u00e9s els gitanos o els africans que treballen “lo” just.
\nEs pot crear un estat del benestar treballant “lo” just?
\nPodrem dutxar-nos amb aigua calenta pel mat\u00ed, prendre un caf\u00e8 al restaurant de sota casa o fer un partidet de futbol-sala amb els vells amics si tothom vol viure del “cuento”?
\nNo ho s\u00e9 per\u00f2 m’agradaria tant!!!
\nHasta luego Lucas!!
\nAh, que el Duran Lleida sigui el pol\u00edtic m\u00e9s ben valorat a Espanya \u00e9s, tamb\u00e9 per a mi, un fet tant misteri\u00f3s com que els ciutadans dels Estats Units prefereixin un sistema sanitari de pagament que un de p\u00fablic i gratu\u00eft a l’abast de tothom!<\/p>\n

Francesc Trillas (dilluns 1 de novembre)<\/strong>
\nEls mercats, els mercats… La veritat \u00e9s que no me’n cansar\u00e9 de parlar-ne, no perqu\u00e8 els vegi amb fascinaci\u00f3, sin\u00f3 perqu\u00e8 veig amb fascinaci\u00f3 com generen tanta devoci\u00f3 per part d’uns i menyspreu per part d’altres. Jo adopto una actitud m\u00e9s agn\u00f2stica, la que he apr\u00e8s de grans economistes (la majoria llegits, algun conegut) que francament crec que no s\u00f3n de dretes. Els mercats permeten que anem m\u00e9s enll\u00e0 d’all\u00f2 que podem produ\u00efr amb les nostres mans. Gr\u00e0cies als mercats tu pots ser periodista i jo professor, perqu\u00e8 permeten l’especialitzaci\u00f3 i l’intercanvi. Combinats amb altres institucions, incentiven la innovaci\u00f3 i l’esfor\u00e7 de forma que a Corea del Nord i Cuba no han sabut com fer. Ara, 1) els mercats no fan miracles, \u00e9s a dir, no garanteixen ni l’efici\u00e8ncia (fer el past\u00eds el m\u00e9s gran possible) ni la igualtat, i 2) tenen poder destructiu, especialment els mercats financers, quan estan poc o mal regulats. Conclusi\u00f3: cal un estat fort i legitimat, cosa que, crec jo, nom\u00e9s pot aconseguir una esquerra forta i seriosa. Per\u00f2 sense mercats, fins i tot sense mercats financers… en fi, segurament no et convencer\u00e9. \u00c9s clar que els responsables de hedge funds s\u00f3n de dretes. Aix\u00f2 \u00e9s la dreta: un sector de la societat privilegiat dedicat a defensar els seus interessos. Alerta per\u00f2 amb les teories de la conspiraci\u00f3: vam demanar diners, ens els van deixar. Aqu\u00ed va haver-hi un problema de deute privat (les decisions privades per si soles no van funcionar tan b\u00e9, com voldrien els defensors del lliure mercat), salvat pel deute p\u00fablic, i al capdavall els deutes els ha de pagar alg\u00fa. Vull dir que si deix\u00e9ssim de pagar el deute alg\u00fa ho acabaria patint en algun lloc del m\u00f3n, segurament no molt lluny\u00e0 perqu\u00e8 ja no podr\u00edem demanar m\u00e9s diners. En fi, ja seguirem parlant dels mercats, si vols. Deixa’m dir-te que m’ho he passat molt b\u00e9 llegint el diari el cap de setmana: molt clarificadora l’entrevista amb Rajoy (ja mana la FAES, directament, i cap problema amb admetre que recolzar\u00e0 CiU, si cal, \u00e9s clar); excel.lents els articles d’Albert Branchadell el dissabte i de Jordi Soler el diumenge a El Pa\u00eds, descrivint la Catalunya real. Contextualitzen de forma breu i excel.lent el debat sobre la independ\u00e8ncia o la sobirania. Jo la veritat \u00e9s que tamb\u00e9 s\u00f3c agn\u00f2stic en aquest tema. Jo voldria la desaparaci\u00f3 de les fronteres, totes. Aix\u00f2 trigar\u00e0, per tant a mig termini en tindrem. Les que tenim no s\u00f3n \u00f2ptimes… Ara b\u00e9, quan veig els defensors de la sobirania, com van cadascun a la seva, o com (els sobiranistes de CiU, suposadament la majoria), que despr\u00e9s de manar 23 anys i d’estar 7 a l’oposici\u00f3, quan arriben les eleccions diuen que encara no toca, que d’aqu\u00ed 6 anys m\u00e9s… Per\u00f2 com se’ls pot creure, encara, la gent? Si fossin seriosos, estarien negociant la independ\u00e8ncia amb els l\u00edders de la UE, el secretari general del’ONU, el de l’OTAN, etc., no et sembla? O \u00e9s que les fronteres no s\u00f3n una cosa que tamb\u00e9 han de respectar els ve\u00efns? I el Papa a punt d’arribar, i Duran Lleida el pol\u00edtic m\u00e9s prestigi\u00f3s! Parlem-ne, tamb\u00e9, d’aix\u00f2.<\/p>\n

Siscu Baiges (divendres 29 d’octubre)<\/strong>
\nQuico, llegir-te amb reconcilia una mica amb el m\u00f3n dels economistes, per\u00f2 m’agradaria saber qu\u00e8 diuen els teus alumnes quan els dius que hi ha empreses que guanyen diners quan es moren o emmalalteixen determinats pol\u00edtics. Algun dia tamb\u00e9 m’hauries d’explicar com tolerem la immoralitat de l’exist\u00e8ncia de companyies d’assegurances que cobren m\u00e9s als que tenen m\u00e9s anys o m\u00e9s malalties potencials o reals. I hi afegiria un altre element de rebuig a aix\u00f2 que en diem “mercats”. Amb aquesta obligaci\u00f3 d’estudiar Economia que ens ha caigut al damunt els darrers temps, he descobert qui s\u00f3n els que porten les principals “Hedge Funds” que intenten fer caure bancs i entitats financeres espanyoles quan els ve de gust. Ho explicaven en un article del Suplement de “Negocis” del diari “El Pa\u00eds” d’aquest cap de setmana. Tot s\u00f3n gent de dretes, vinculades als partits m\u00e9s conservadors dels pa\u00efsos dels que procedeixen (molts d’ells de la l\u00ednia dura dels “tories” brit\u00e0nics). Gent que guanya diners de forma insultant i que els dedica a finan\u00e7ar “think tanks” o directament els partits de dretes. Permetre la seva exist\u00e8ncia \u00e9s, directament, donar-li als rics, als poderosos, als enemics del progr\u00e9s i del canvi una carta de llibertat i d’acci\u00f3 que no haurien de tenir. Una societat de lliure mercat \u00e9s aix\u00f2? Aguantar aquesta penya? \u00c9s com si vas a jugar a futbol i al teu equip hi ha vuit jugadors i a l’altre quinze, i, a m\u00e9s, l’\u00e0rbitre va amb ells. De tant en quan guanya l’esquerra, o guanyava, perqu\u00e8 si mantenim les mateixes normes, m\u00e9s valdr\u00e0 que ens retirem. Tu i jo podrem continuar dialogant contra la resignaci\u00f3, per\u00f2, en aquestes condicions, jo crec que ni l’Alcoi\u00e0 seguiria jugant. Ah! El 28-N ens juguem aquestes coses com en qualsevol elecci\u00f3 que representi accedir a alguna quota de poder pol\u00edtic. La dreta catalana, si mana, per\u00f2, anir\u00e0 m\u00e9s pel dret. Els “hedge funds” i aquestes complicacions els superen. Banca Catalana, F\u00e8lix Millet,…. Tot aix\u00f2 era m\u00e9s senzill i ho entenia i ho entenc fins i tot jo quan no llegia els suplements d’Economia de “El Pa\u00eds”! I un dubte: hi ha gent de bona fe que posa diners en Fons de Pensions i “Hedge Funds” que despr\u00e9s es dediquen a ensorrar pa\u00efsos i a especular amb la vida de governants que els fan nosa? <\/strong><\/p>\n

Francesc Trillas (dijous 28 d’Octubre)<\/strong>
\nEt contesto Siscu en la mesura dels meus limitats coneixements a les teves preguntes. Entenc que si la Borsa ha pujat davant de la mort de Kirschner \u00e9s perqu\u00e8 els inversors de les empreses argentines cotitzades a Borsa esperen que sense la seva pres\u00e8ncia podran guanyar m\u00e9s diners. S’hauria de veure la difer\u00e8ncia entre empreses, veure si les que s\u00f3n de la seva prov\u00edncia i estaven m\u00e9s connectades a ell tamb\u00e9 han pujat (\u00e9s probable que no, per\u00f2 segur que algun economista sense \u00e0nima ja ho deu estar estudiant). Hi ha un article acad\u00e8mic molt fam\u00f3s (de Raymond Fisman) entre els economistes, \u00e9s clar, que mostra com les accions de es empreses connectades a la fam\u00edlia Suharto anaven baixant just quan es tenien not\u00edcies de les seves malalties (dem\u00e0 discutir\u00e9 amb els meus alumnes aquesta lectura a la classe de Microeconomia Aplicada). Respecte al creixement zero, crec que \u00e9s una proposta ben intencionada, per\u00f2 dubto que sigui ni possible ni desitjable aplicar-la avui dia. S\u00ed que crec que hem de cr\u00e9ixer de manera diferent, i estaria d’acord amb un creixement zero en tot all\u00f2 que impliqui sobre-explotaci\u00f3 de recursos que necessitaran les generacions futures (com un clima que faci el planeta habitable). Per\u00f2 necessitem buscar fonts de creixement (\u00e9s a dir, augments de “coses” que la gent valora, poden ser idees, coneixements, serveis) perqu\u00e8 si no no podrem pagar ni els nostres deutes ni les nostres pensions. Ja em dir\u00e0s qui els anir\u00e0 a explicar als xinesos, als indis i als brasilers que deixin de cr\u00e9ixer, si nosaltres els catalans, els espanyols, igual que els xilens, i els alemanys, i els japonesos, hem pogut augmentar el nostre nivell de vida els darrers 50 anys gr\u00e0cies al creixement. Ara, crec que \u00e9s imprescindible prendre’s molt seriosament els problemes mediambientals, del canvi clim\u00e0tic i la biodiversitat. El problema del canvi clim\u00e0tic nom\u00e9s es podr\u00e0 resoldre si simult\u00e0niament es resol el problema de la pobresa internacional (el m\u00e0xim expert econ\u00f2mic en aix\u00f2, Nicholas Stern, dixit). Jo ho tradueixo com que nom\u00e9s un socialisme democr\u00e0tic internacional amb sensibilitat ecologista ens pot treure del pou. Finalment, Siscu, not\u00edcia d’actualitat: Espanya en els darrers 10 anys ha passat del lloc 22 al 30 en la classificaci\u00f3 de pa\u00efsos menys corruptes. O sigui, ha augmentat la corrupci\u00f3 a Espanya. Endevina on estan Dinamarca, Su\u00e8cia, Noruega, i Finl\u00e0ndia… Entre els 10 pa\u00efsos m\u00e9s nets, el que m\u00e9s Dinamarca. I tamb\u00e9 s\u00f3n els m\u00e9s ecologistes, i els m\u00e9s igualitaris, i no han deixat de cr\u00e9ixer. Ens hi apuntem o no? Ens juguem tamb\u00e9 aquestes coses o no el 28-N?<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n


\nSiscu Baiges (dijous 28 d’octubre)<\/strong>
\nEstic conven\u00e7ut que a les facultats hi ha excel.lents estudiants d’Econ\u00f2miques, que s’hi ha apuntat no pensant en fer-se rics administradors d’empreses o taurons de les finances sin\u00f3 encuriosits per la mat\u00e8ria i amb vocaci\u00f3 de posar-la al servei de la comunitat. Per\u00f2 l’\u00fas que se’n fa d’aquests coneixements, ara per ara, ens ha portat a un m\u00f3n injust que camina, segons la meva impressi\u00f3, en el sentit oposat al de repartir adequadament els ingressos, els serveis, els b\u00e9ns, els drets. Avui et volia fer dues preguntes. Una: com hem d’entendre que despr\u00e9s de la mort sobtada del president de l’Argentina, les accions de les empreses d’aquest pa\u00eds hagin pujat a la Borsa. El que jo entenc \u00e9s que hi ha gent que ahir va guanyar diners gr\u00e0cies a l’infart de N\u00e9stor Kirschner. No \u00e9s una realitat fastigosa? Segona, de deb\u00f2 creus que hem d’apostar pel creixement continuat? Qu\u00e8 hem d’entendre per aix\u00f2? Les persones naixem i creixem per\u00f2 arriba un punt que ja no creixem m\u00e9s… De qu\u00e8 ens serviria medir quatre metres? Per jugar en canxes de b\u00e0squet quatre cops m\u00e9s grans i amb les cistelles quatre cops m\u00e9s altes? No \u00e9s absurd, malalt\u00e9s i perill\u00f3s que els atletes o els ciclistes prenguin productes anabolitzants, drogues, per obtenir millors marques? Comparteixo el criteri d’aquells que creuen que no hem de cr\u00e9ixer sin\u00f3 repartir b\u00e9 el que tenim i ser m\u00e9s sensats en la nostra organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica. No tinc clar que l’esquerra tingui la responsabilitat de fer “cr\u00e9ixer” m\u00e9s les economies per repartir-ne millor els seus fru\u00efts. La classe treballadora, la gent normal, vol comoditats, sostre, aliment, calefacci\u00f3 a l’hivern, seguretat, garantia que els seus fills podran anar a escola i a l’hospital quan ho necessitin i que els tractaran b\u00e9 independentment del cost econ\u00f2mic de l’atenci\u00f3. I li dol que al Tercer M\u00f3n hi hagi centenars de milions de persones que passin gana o morin de malalties tractables. Cr\u00e9ixer? Segur? Si continuem creixent perqu\u00e8 la dreta continu\u00ef arramblant amb la major part del past\u00eds, no anirem b\u00e9! <\/strong><\/p>\n

Francesc Trillas (dimecres, 27 d\u2019octubre)<\/strong>
\nSiscu, \u00e9s imprescindible que segueixis pensant, i pensar \u00e9s complexe. L\u2019esquerra no es pot permetre el luxe de receptes senzilles. Precisament perqu\u00e8 volem que els vells rebin l\u2019atenci\u00f3 que necessiten independentment del seu nivell d\u2019ingressos, necessitem que es cre\u00ef riquesa. Solidaritat i compet\u00e8ncia no s\u00f3n incompatibles, per\u00f2 fer-los compatibles no \u00e9s f\u00e0cil. Ara b\u00e9, l\u2019experi\u00e8ncia de nou dels pa\u00efsos n\u00f2rdics (si hi ha un model millor seria bo con\u00e8ixe\u2019l) ens diu que quan hi ha m\u00e9s compet\u00e8ncia pot haver-hi m\u00e9s solidaritat (perqu\u00e8 hi ha m\u00e9s riquesa per repartir) i quan hi ha m\u00e9s solidaritat pot haver-hi m\u00e9s compet\u00e8ncia (perqu\u00e8 hi ha un coix\u00ed de protecci\u00f3 social que fa que es toleri el risc que implica la compet\u00e8ncia). L\u2019esquerra aspira a crear riquesa i repartir-la, i aix\u00f2 ho fan els mercats ben regulats i els estats que s\u00f3n forts i efica\u00e7os (no \u00e9s f\u00e1cil). La dreta s\u00ed que es pot permetre ser simplista: \u201cnosaltres sols\u201d, la \u201cplenitud nacional\u201d, \u201cmenys impostos\u201d (qui ho ha dit aix\u00f2, Felip Puig, Esperanza Aguirre o Sarah Palin? Sobrequ\u00e9s: com els pots donar suport?). L\u2019esquerra, nosaltres, tu i jo i els que ens han precedit i els que vindran despr\u00e9s nostre, els que aspirem a un m\u00f3n millor, tenim una responsabilitat: canviar les coses de veritat, de forma sostenible, de forma que es noti i se segueixi notant, no de forma ret\u00f2rica per explaiar-nos. El federalisme \u00e9s m\u00e9s complexe que l\u2019independentisme, l\u2019Estat del benestar \u00e9s m\u00e9s complexe que el laissez-faire, la just\u00edcia social \u00e9s m\u00e9s complexa que el status quo. Ser de dretes \u00e9s m\u00e9s f\u00e1cil en aquest sentit: no canviar les estructures socials \u00e9s f\u00e0cil. Per cert, a les universitats hi ha molta gent que fa b\u00e9 la seva feina, tamb\u00e9 a les facultats d\u2019econ\u00f2miques: necessitem millors universitats p\u00fabliques, comen\u00e7ant per valorar b\u00e9 aquells que fan b\u00e9 la seva feina i ensenyen cada dia una economia complexa. La ret\u00f2rica anti-universit\u00e0ria (no era Queipo de Llano que es posava la m\u00e0 a la cartutxera cada vegada que escoltava la paraula \u201ccultura\u201d?) no ens \u00e9s pr\u00f2pia. Tornant a les complexitats: ho tenim dif\u00edcil, per\u00f2 si a la gent li dones a comparar els valors de l\u2019esquerra i els de la dreta, la immensa majoria prefereix els de l\u2019esquerra. Per qu\u00e8 no guanyem m\u00e9s f\u00e0cilment, llavors, sobretot a Catalunya si el PSC a m\u00e9s \u00e9s l\u2019\u00fanic partit realment plural, que reflecteix ampl\u00edssimament la pluralitat ling\u00fc\u00edstica i cultural de Catalunya? Jo si em diguessin que cada partit nom\u00e9s por guanyar unes eleccions, preferiria que el PSC nom\u00e9s gunay\u00e9s les auton\u00f2miques, \u00e9s on crec que \u00e9s m\u00e9s necessari. Aix\u00f2 no vol dir que sigui acr\u00edtic (la burocr\u00e0cia dels partits, el clientelisme\u2026), per\u00f2 cal tornar als anys de plom del Pujol-Ferrusolisme? <\/strong><\/p>\n

Siscu Baiges (dimecres 27 d\u2019octubre)<\/strong>
\nM’explaio, Quico, m’explaio. Em fas por quan parles de “mercats m\u00e9s forts”. De la mateixa manera que em fa por quan Mariano Rajoy diu que cal anar privatitzant aeroports, trens i quantes m\u00e9s coses, millor. Per quins set sous, han de fer funcionar millor els serveis, empreses amb interessos privats, amb necessitat de fer negoci, que administracions p\u00fabliques que tenen com a \u00fanica fita, precisament, donar un bon servei. El terme “compet\u00e8ncia” i “competitivitat” s’hauria de reservar pels esports i potenciar els termes “solidaritat” i “servei” en l’\u00e0mbit de la pol\u00edtica, de l’acci\u00f3 social. Em dir\u00e0s que fins i tot a Cuba se n’han adonat que per estalviar cal encolomar al sector privat determinades feines. Hi ha d’haver alguna escapat\u00f2ria d’aquesta l\u00f2gica perversa. Hi ha moltes coses a fer, per\u00f2 no podem perqu\u00e8 no tenim diners!! Qu\u00e8 ensenyen a ESADE, a l’IESE, a les Facultats d’Econ\u00f2miques i Empresarials de les diferents Universitats? A gestionar la mis\u00e8ria? Com que no he estudiat Econ\u00f2miques, em puc permetre certs luxes dial\u00e8ctics. Per exemple, pensar en un m\u00f3n en qu\u00e8 tots els vells reben l’atenci\u00f3 que necessiten (independentment de si tenen 2.000 o 3.000 euros per pagar-se una resid\u00e8ncia) i on nens i grans no hagin d’al\u00e7ar-se del llit quan encara tenen son perqu\u00e8 han d’anar al cole o a treballar. Quan penso en un altre “m\u00f3n possible” \u00e9s en aix\u00f2, no en pa\u00efsos que creixen econ\u00f2micament o Borses que donen molts diners als accionistes. Hi segueixo pensant o ho deixo c\u00f3rrer? <\/strong><\/p>\n

Francesc Trillas (dimarts 26 d’octubre) <\/strong>
\nSiscu, ja t\u00e9ns ra\u00f3, ja, que sense trempera \u00e9s impossibe guanyar eleccions, i les fredes reflexions d’un acad\u00e8mic no faran trempar a ning\u00fa. Per\u00f2 s\u00ed que crec els motius de la trempera s’han d’actualitzar. No crec que serveixi de molt nacionalitzar els bancs en un pa\u00eds quan el capital \u00e9s internacional. Si que crec que pot servir controlar millor el sector financer a nivell internacional, per exemple amb una taxa Tobin i altres mesures regulat\u00f2ries. Per aix\u00f2 crec que l’esquerra i el PSC haurien d’entrar amb m\u00e9s ambici\u00f3 (malgrat el cansament estatutari) en el debat sobre “arquitectura institucional”, que no necess\u00e0riament vol dir debat identitari. Ens interessa de veritat una Europa m\u00e9s forta, una democr\u00e0cia global, i unes institucions catalanes i espanyoles que serveixin m\u00e9s els interessos dels sectors populars, que permetin pol\u00edtiques socials m\u00e9s ambicioses. La soluci\u00f3 no \u00e9s la sobirania catalana, sin\u00f3 com els catalans participem millor en una sobirania global compartida. Per\u00f2 no vull enganyar ning\u00fa. Crec de veritat que les pol\u00edtiques socials ambicioses nom\u00e9s es poden fer amb creixement econ\u00f2mic i amb mercats m\u00e9s forts i m\u00e9s ben regulats (de nou, com els dels pa\u00efsos n\u00f2rdics). No crec en la ret\u00f2rica anti-mercat, no \u00e9s aquesta la tradici\u00f3 de la socialdemocr\u00e0cia europea, amb la qual m’identifico i que crec que \u00e9s la tradici\u00f3 m\u00e9s \u00fatil i f\u00e8rtil de l’esquerra. Au, Siscu, esplaia’t sobre els mercats. <\/strong><\/p>\n

Siscu Baiges (Dilluns 26 d\u2019octubre) <\/strong>
\nJa, ja, coherencia interior, esquissofr\u00e8nia exterior!! Penso que si alguna cosa \u00e9s valuosa en la vida de les persones \u00e9s el q\u00fcestionament permanent de les conviccions pr\u00f2pies. El que no vol dir ser cap de premsa del PSC un temps i apuntar-se amb el pas dels anys a Converg\u00e8ncia perqu\u00e8 has vist la llum! La llum no est\u00e0 a la dreta. Aix\u00f2 ho tinc clar. La meva esquissofr\u00e8nia se\u2019n va m\u00e9s cap a l\u2019esquerra. Em pregunto si hem de seguir jugant el joc que comentes \u2013\u201cdels marges de maniobra\u201d- o tirar pel dret i nacionalitzar bancs, confiscar possessions dels rics o empresonar financers que juguen amb la fam de la gent del Tercer M\u00f3n. Que la dreta \u00e9s incompatible amb l\u2019aven\u00e7 cap a posicions m\u00e9s respectuoses i justes amb la dignitat de les persones no cal plantejar-s\u2019ho. Ens ho recorden permanentment, quan l\u2019alcalde de Valladolid gosa dir en p\u00fablic que els llavis de la ministra de Sanitat li fan pensar en una \u201cmamada\u201d i es queda tan ample o quan Duran Lleida declara que creu que l\u2019homosexualitat \u00e9s una malaltia que es pot tractar. Per\u00f2, Quico, m\u2019has de comen\u00e7ar de la bondat de la teoria dels \u201cmarges de maniobra\u201d, perqu\u00e8 em d\u00f3na la sensaci\u00f3 que amb aquesta teoria, es destrempa la gent que vol canvis m\u00e9s profunds. Zapatero diu ara que cal fer un esfor\u00e7 social tot i les retallades. Sona a massa poc. Sona a \u201cm\u00e9s no podem fer. Ja ens agradaria, ja, per\u00f2….\u201d. V\u00e9s a buscar vots amb aquest suport pol\u00edtic al darrera!! <\/strong><\/p>\n

Francesc Trillas (dilluns 25 d\u2019octubre) <\/strong>
\nSiscu, jo crec que l\u2019esquerra, les idees d\u2019esquerra i les persones d\u2019esquerra, s\u00f3n les que m\u00e9s han fet avan\u00e7ar la societat, les que han fet que avui tinguem democr\u00e0cia i les que han aconseguit les societats m\u00e9s justes i avan\u00e7ades. Per\u00f2 avui ens trobem davant d\u2019un problema, que la crisi financera ha agreujat: \u00e9s dif\u00edcil desenvolupar un programa d\u2019esquerres en un sol pa\u00eds, perqu\u00e8 la globalitzaci\u00f3 imposa moltes restricions. Per exemple, \u00e9s molt dif\u00edcil posar un tipus impositiu molt alt sobre el capital si no ho fan tots els pa\u00efsos alhora i no desapareixen els paradisos fiscals. Hi ha marge de maniobra, i \u00e9s una ll\u00e0stima quan aquest marge de maniobra es perd. Per\u00f2 crec que la majoria de vegades que es perd \u00e9s per pressions dels poderosos, de la dreta, per aix\u00f2 em sembla molt greu que a sobre els regalem vict\u00f2ries electorals. A Catalunya, CiU \u00e9s la dreta, no l\u2019\u00fanica dreta, per\u00f2 \u00e9s part de les forces que ens impedeixen avan\u00e7ar cap a una societat m\u00e9s justa. Quan han presentat alguna proposta per lluitar contra el frau fiscal? La seva \u00fanica proposta fiscal concreta \u00e9s eliminar l\u2019impost de successions. Jo estic en contra de la retallada de l\u2019impost de successions del tripartit, per\u00f2 s\u2019ha hagut de retallar per pressions de la dreta, d\u2019aqu\u00ed i d\u2019altres comunitats aut\u00f2nomes. La conseq\u00fc\u00e8ncia no pot ser \u201cdeixem que guanyin els que han pressionat\u201d perqu\u00e8 el suprimeixin totalment. L\u2019impost de successions \u00e9s el m\u00e9s just, per\u00f2 \u00e9s un fenomen general. A Espanya, i a Catalunya, la pressi\u00f3 fiscal \u00e9s m\u00e9s baixa que a la mitjana d\u2019Europa i el frau fiscal \u00e9s m\u00e9s alt. Hi ha marge de maniobra. Ara, aix\u00f2 no vol dir que l\u2019esquerra hagi de ser irresponsable. Com en una familia, tenir els comptes endre\u00e7ats \u00e9s una virtut. S\u2019ha de prioritzar la pol\u00edtica social, la lluita contra les desigualtats, i fer-ho amb estrat\u00e8gies que permetin cr\u00e9ixer econ\u00f2micament. Ens hem de seguir mirant en els pa\u00efsos n\u00f2rdics, els millors que combinen efici\u00e8ncia i equitat. Per\u00f2 tu Siscu, com ho vius el risc que torni a guanyar la dreta? Tu els coneixes b\u00e9, has dedicat part de la teva tasca period\u00edstica a destapar-los, i una altra part a la cooperaci\u00f3 internacional. Sembles per fora un xic esquissofr\u00e8nic, per\u00f2 jo crec que sota d\u2019aquesta fa\u00e7ana hi ha for\u00e7a coher\u00e8ncia. Resistir a la dreta catalana \u00e9s part de la lluita per un m\u00f3n m\u00e9s civilitzat, no et sembla? No em refereixo nom\u00e9s al fet que qualsevol dreta \u00e9s un fre, sin\u00f3 que aquesta dreta concreta, tan nostra, tan espec\u00edfica, que ens \u00e9s tan familiar, precisament t\u00e9 trets espec\u00edfics que conv\u00e9 desemmascarar\u2026<\/p>\n

Siscu Baiges (dilluns 25 d\u2019Octubre) <\/strong>
\nD\u2019una certa confusi\u00f3. Sempre he cregut que l\u2019esquerra era la que feia avan\u00e7ar la societat i la dreta, la que hi posava entrebancs. Que l\u2019esquerra repartia millor els diners i els serveis entre els col.lectius m\u00e9s necessitats i que la dreta vetllava pels m\u00e9s poderosos, que l\u2019esquerra trencava costums i tradicions carrinclones i que a la dreta era la valedora d\u2019aquella expressi\u00f3 tant poc raonable de \u201caix\u00f2 sempre ha estat aix\u00ed i no tenim perqu\u00e8 canviar-ho!\u201d Per\u00f2 ara em trobo amb qu\u00e8 els \u201cmeus\u201d, els d\u2019esquerra, els socialistes em diuen que han de retallar prestacions socials perqu\u00e8 tenim massa deute p\u00fablic. Em pots explicar, Quico, per quins set sous hem de retallar el deute p\u00fablic? Tothom en t\u00e9 i ara ens vindr\u00e0 de quatre duros que devem a v\u00e9s a saber qui? <\/strong><\/p>\n

Francesc Trillas<\/strong> (dilluns 25 d\u2019Octubre)<\/strong>
\nSiscu, de qu\u00e8 et sembla que podr\u00edem parlar en aquests di\u00e0legs, per on comencem? Com veus les eleccions? Quina \u00e9s la teva actitud inicial?<\/p>\n

<\/embed><\/object><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

INTRODUCCI\u00d3 Us presentem uns di\u00e0legs que farem per correu electr\u00f2nic des d\u2019avui fins al dia 29 de Novembre. En aquests intercanvis reflexionarem, si pot ser a diari, ni que sigui breument, sobre les eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de Novembre i la campanya electoral. En l\u2019\u00faltim di\u00e0leg comentarem els resultats i ens acomiadarem.\u00a0Les …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2783","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2783","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2783"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2783\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3140,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2783\/revisions\/3140"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2783"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2783"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2783"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}