{"id":27799,"date":"2023-04-19T06:43:46","date_gmt":"2023-04-19T04:43:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=27799"},"modified":"2023-04-19T15:17:22","modified_gmt":"2023-04-19T13:17:22","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-91-icones-7-john-cornford-la-fe-i-el-vers-un-sol-acte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-91-icones-7-john-cornford-la-fe-i-el-vers-un-sol-acte\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/91 (Icones 7: John Cornford, la fe i el vers en un sol acte)"},"content":{"rendered":"\n

Icones 7 (John Cornford: la fe i el vers en un sol acte)  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

19 d\u2019abril de 2023<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00abS\u00f3c al cim d’un tur\u00f3, al front d’Arag\u00f3. Un cercle complet de muntanyes rocoses, cobertes de matolls verds, molt \u00e0rides, amb uns quants camps entremig. A dos quil\u00f2metres, un poble dominat per l’enemic (\u2026) Tenia un petit camarada itali\u00e0 que parlava una mica d’angl\u00e8s. Ara l’han traslladat. Aix\u00ed que l’\u00fanica comunicaci\u00f3 que tinc \u00e9s amb un jove voluntari catal\u00e0 que parla un mica de franc\u00e8s. No nom\u00e9s estic sol sin\u00f3 que em sento una mica in\u00fatil\u00bb<\/em>
(Carta de John<\/strong> Cornford<\/strong>, agost de 1936<\/strong>).<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n



\u00c9s impossible no mitificar el poeta John Cornford<\/a><\/strong>; no veure\u2019l com un heroi tr\u00e0gic, hom\u00e8ric.  Era tot just un noi de vint anys quan va arribar <\/strong>a Barcelona el 8<\/strong> d\u2019agost de 1936<\/strong>. Havia passat tres anys a Cambridge, on als divuit anys es gradu\u00e0 en hist\u00f2ria, al Trinity College (i encara havia trobat temps per escriure poesia i \u00abdedicar catorze hores al dia a la pol\u00edtica<\/em>\u00bb, segons recordava un condeixeble). <\/p>\n\n\n\n

Quan esclat\u00e0 la nostra guerra civil, va venir immediatament. Volia escriure sobre el que succe\u00efa, per\u00f2 dies despr\u00e9s va escriure al seu pare: \u00abDespr\u00e9s de tres dies a Barcelona, m\u2019ha quedat clar, primer, que la situaci\u00f3 \u00e9s molt greu;  segon, que un periodista sense con\u00e8ixer ni una paraula d\u2019espanyol \u00e9s in\u00fatil.  He decidit unir-me a les mil\u00edcies<\/em>“. <\/strong><\/p>\n\n\n\n

An\u00e0 a allistar-se a l\u2019Hotel Colon (aleshores la seu del PSUC<\/strong>), a la Pla\u00e7a de Catalunya de Barcelona, i, com explicava anys despr\u00e9s un company seu, hi va trobar \u00abuns alemanys amables per\u00f2 molt estrictes, que havien  apr\u00e8s de <\/em>Bismarck<\/em><\/strong> i dels anys d’exili que calia  tenir a punt  i en tot moment els papers necessaris<\/em>. Li van dir que no podia unir-se al grup <\/em>Thaelmann<\/em><\/strong> ni a cap altra unitat de voluntaris estrangers organitzada pel PSUC<\/strong>,  fins a tenir algun document o alg\u00fa conegut<\/em><\/em> que l\u2019aval\u00e9s\u00bb. <\/em>No va voler esperar i s\u2019un\u00ed a les mil\u00edcies del POUM<\/strong>, al front d\u2019Arag\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

 A la tardor emmalalt\u00ed, pass\u00e0 unes setmanes a l\u2019hospital i torn\u00e0 a Anglaterra, on aprofit\u00e0 per persuadir alguns dels seus amics perqu\u00e8 marxessin amb ell a  lluitar a Espanya. Un d\u2019ells, Bernard Knox<\/a><\/strong>, ho recordava aix\u00ed :\u00abvolia reclutar una petita unitat brit\u00e0nica que don\u00e9s exemple d’entrenament i disciplina (\u2026)  Em va demanar que m’hi un\u00eds i ho vaig fer sense pensar-m\u2019ho dues vegades\u00bb. <\/em>
<\/p>\n\n\n\n

V<\/em>a reclutar dotze amics, i s\u2019incorporaren a les Brigades internacionals, a Albacete. El novembre eren a Madrid, on Cornford<\/strong> fou ferit al cap. El desembre va tornar a la primera l\u00ednia, on ja s\u2019havia format un batall\u00f3 brit\u00e0nic. Mor\u00ed en combat a Lopera<\/a> el 27<\/strong> de desembre de 1936<\/strong>, el dia que complia vint-i-un anys. <\/p>\n\n\n\n

Bernard Knox<\/strong> tamb\u00e9 fou greument ferit. Caigut a terra i amb molta sang brollant, va pensar que es moria: “Estava consumit per la r\u00e0bia: una r\u00e0bia furiosa i violenta. Per qu\u00e8 jo?<\/em> Tenia nom\u00e9s 21 anys i amb prou feines havia comen\u00e7at a viure la meva vida”<\/em>. Va sobreviure i es va convertir en un professor de grec a la Universitat de Harvard, on dirig\u00ed el Centre d’estudis hel\u00b7l\u00e8nics de 1962<\/strong> fins a la seva jubilaci\u00f3, el 1985<\/strong> (va morir el 2010<\/strong>). Del seu amic Cornford <\/strong>deia que era “la persona m\u00e9s extraordin\u00e0ria que mai he conegut. Potser perqu\u00e8 pensava i actuava amb una determinaci\u00f3 ferotge<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Al front d\u2019Arag\u00f3, Cornford<\/strong> va escriure un poema que Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo <\/strong>va tradu\u00efr anys despr\u00e9s:  <\/em><\/p>\n\n\n\n

A Margot Heinemann<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Alma del mundo desalmado,<\/em><\/p>\n\n\n\n

alma m\u00eda, tu recuerdo<\/em><\/p>\n\n\n\n

es el dolor que siento en mi costado,<\/em><\/p>\n\n\n\n

la sombra que ensombrece cuanto veo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Al atardecer se alza el viento<\/em><\/p>\n\n\n\n

a recordarnos que el oto\u00f1o viene,<\/em><\/p>\n\n\n\n

yo, yo tengo miedo a perderte,<\/em><\/p>\n\n\n\n

y tengo miedo a mi miedo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Camino de Huesca, en el \u00faltimo tramo,<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00faltima barrera para nuestro honor,<\/em><\/p>\n\n\n\n

tan tiernamente pienso en ti, mi amor,<\/em><\/p>\n\n\n\n

como si t\u00fa estuvieras a mi lado.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Y si la suerte acaba con mi vida<\/em><\/p>\n\n\n\n

dentro de una fosa mal cavada,<\/em><\/p>\n\n\n\n

acu\u00e9rdate de toda nuestra dicha;<\/em><\/p>\n\n\n\n

no olvides que yo te amaba.<\/em><\/p>\n\n\n\n

(\u00ab Heart of the heartless world,<\/em> \/ Dear heart, the thought of<\/em> you<\/em> \/ Is the pain at my side,<\/em> \/ The shadow that chills my view.<\/em> \/ The wind rises in the evening, <\/em> \/ Reminds that autumn is near.<\/em> \/ I am afraid to lose you,<\/em> \/ I am afraid of my fear.<\/em> \/ On the last mile to Huesca,<\/em> \/ The last fence for our pride, <\/em>\/ Think so kindly, dear, that<\/em> I \/ Sense you at my side.<\/em> \/ And if bad luck should lay my strength<\/em> \/ Into the shallow grave,<\/em> \/ Remember all the good you can;<\/em> \/ Don’t forget my love<\/em>\u00bb). <\/p>\n\n\n\n

Anys despr\u00e9s, a La memoria y los signos<\/strong> <\/a>(<\/em>1960<\/strong>–65<\/strong>), Jos\u00e9 \u00c1ngel Valente<\/strong> li dedic\u00e0 el  poema John Cornford 1936<\/em><\/strong>. Un fragment diu: <\/p>\n\n\n\n

As\u00ed est\u00e1s igual a ti mismo<\/p>\n\n\n\n

con la pasi\u00f3n que aqu\u00ed te trajo.<\/p>\n\n\n\n

Un solo acto de vida y muerte,<\/p>\n\n\n\n

la fe y el verso en un solo acto. <\/p>\n\n\n\n

P. S. 1-<\/strong> El primer vers del poema de Cornford<\/strong>, \u00abHeart of the heartless world<\/em>\u00bb (\u00abCor d\u2019un m\u00f3n sense cor<\/em>\u00bb, que Goytisolo <\/strong>tradu\u00ed bellament per \u00abAlma de un mundo desalmado<\/em>\u00bb) ve de Marx<\/strong>: \u00abLa religi\u00f3 \u00e9s el plany de la criatura oprimida, el cor d’un m\u00f3n sense cor i l’\u00e0nima d\u2019unes situacions sense \u00e0nima<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

P.S. 2 –<\/strong> A \u00abLas armas y las letras<\/a><\/em><\/strong>\u00bb, Andr\u00e9s Trapiello<\/strong>, cita malament Cornford<\/strong>, amb certa sorna amarga: \u00abLo dijo John Cornford<\/strong>, prometedor poeta que perder\u00eda la vida en esta guerra con veinti\u00fan a\u00f1os: \u201cThis is a fine war\u201d. Una guerra bonita<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Cornford<\/strong> va dir exactament el contrari: \u00ab No wars are nice, and even a revolutionary war is ugly enough<\/em>\u00bb.Trapiello<\/strong> l\u2019hauria d\u2019haver transcrit fidelment: \u00abNinguna guerra es bonita, e incluso una guerra revolucionaria es muy fea<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n


<\/p>\n\n\n\n

\"\"
John Cornford (1915 – 1936)<\/strong><\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n


<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Icones 7 (John Cornford: la fe i el vers en un sol acte)   19 d\u2019abril de 2023 \u00abS\u00f3c al cim d’un tur\u00f3, al front d’Arag\u00f3. Un cercle complet de muntanyes rocoses, cobertes de matolls verds, molt \u00e0rides, amb uns quants camps entremig. A dos quil\u00f2metres, un poble dominat per l’enemic (\u2026) Tenia un petit …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27854,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-27799","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27799","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27799"}],"version-history":[{"count":64,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27799\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27881,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27799\/revisions\/27881"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27854"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27799"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27799"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27799"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}