{"id":27659,"date":"2023-04-15T06:41:10","date_gmt":"2023-04-15T04:41:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=27659"},"modified":"2023-04-15T08:44:30","modified_gmt":"2023-04-15T06:44:30","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-icones-6-torres-garcia-i-la-lliga-dels-pillos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-icones-6-torres-garcia-i-la-lliga-dels-pillos\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/87 (Icones 6: Torres-Garc\u00eda i la lliga dels \u201cpillos\u201d)"},"content":{"rendered":"\n

\u00abUn govern incapa\u00e7 de trobar un m\u00ednim pressupost per portar a Barcelona la gran exposici\u00f3 del MOMA novaiorqu\u00e8s sobre el pintor Joaquim Torres Garcia<\/strong>, que ara es contempla a la Fundaci\u00f3 Telef\u00f2nica de la Granvia madrilenya i tot seguit es traslladar\u00e0 al museu Picasso de M\u00e0laga, no hauria de continuar exhibint a la seva seu oficial un Sal\u00f3 Torres Garcia dedicat als murals noucentistes de l\u2019autor<\/em>\u00bb. Aix\u00f2 escrivia Xavier Febr\u00e9s<\/strong> a la seva web<\/a>, el 12<\/strong> de juliol de 2016<\/strong>. I afeg\u00eda: \u00ab\u00c9s la segona bufetada ressonant contra un dels artistes m\u00e9s internacionals formats a Barcelona<\/em>\u00bb. 
<\/p>\n\n\n\n

La primera bufetada, Joaquim Torres-Garc\u00eda<\/a><\/strong> l\u2019havia rebut quasi exactament un segle abans, l\u2019any 1917<\/strong>. Havia comen\u00e7at a pintar els murs del Sal\u00f3 de Sant Jordi, al palau de la Generalitat, per enc\u00e0rrec del president Prat de la Riba<\/strong>, el 1912<\/strong>. Quan l\u2019obra era a mig fer, Prat<\/strong> va morir, l\u2019agost de 1917<\/strong>, i Puig i Cadafalch<\/strong>, que assum\u00ed la presid\u00e8ncia de la Mancomunitat, i el president de la Diputaci\u00f3, Vall\u00e8s i Pujals<\/strong>, van ordenar el cessament immediat de l’obra en marxa. <\/p>\n\n\n\n

Les pintures van ser tapades amb cortines. Per acabar-ho d\u2019adobar, poc despr\u00e9s vingu\u00e9 la dictadura de Primo de Rivera<\/strong> i van ser cobertes per altres teles de diversos autors, que tenien per com\u00fa denominador la consigna de \u00abPor Dios y<\/strong> por Espa\u00f1a<\/strong><\/a><\/em>\u00bb. Continuen decorant el Sal\u00f3, fins que es materialitzi el recent acord de retirar-les dignament.
<\/p>\n\n\n\n

Aquella va ser la primera enrabiada, diguem-ne pol\u00edtica<\/em>, del meu pare, Josep Obiols<\/a><\/strong>, que havia estat un fidel i entusiasta deixeble de Torres-Garc\u00eda<\/strong>. Tenia aleshores vint anys i escaig, i de bon grat s\u2019hauria batut contra els \u201chomenets<\/em>\u201d (deia ell) que havien defenestrat el seu mestre. (Despr\u00e9s, de disgustos en tingu\u00e9 m\u00e9s: va viure el franquisme amb una irritaci\u00f3 per sort intermitent; sobretot -em deia-, \u00abperqu\u00e8 no l\u2019havia previst\u00bb<\/em>).

La brutal interrupci\u00f3 d\u2019aquella obra va ser un catalitzador que va estimular i accelerar l\u2019evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica i art\u00edstica de Torres-Garc\u00eda<\/strong>. Es va radicalitzar. De les formes i els ideals noucentistes, que havia practicat i teoritzat, pass\u00e0 a un avantguardisme personal i caracter\u00edstic, a cavall del cubisme, el futurisme i el constructivisme. En aquella acceleraci\u00f3 hi influ\u00ed el seu amic, el poeta Joan<\/strong> Salvat-Papasseit<\/strong>, com ha apuntat Jordi Amat<\/strong><\/a>: \u00abQuan la intervenci\u00f3 al Palau queda cancel\u00b7lada \u00e9s quan Salvat<\/strong> arriba. \u00c9s el moment de la intensificaci\u00f3 avantguardista<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Nascut a Montevideo, de pare catal\u00e0 (de Matar\u00f3) i de mare uruguaiana, Torres-Garc\u00eda<\/strong> va viure a Catalunya des dels disset fins al quaranta-sis anys. Se\u2019n va anar, el 1920<\/strong>, amb la dona i les filles, i emprengu\u00e9 un llarg periple, no privat de pen\u00faries: a Par\u00eds, Nova York i Montevideo, on mor\u00ed el 1949<\/strong>. Quan va marxar, va escriure a un amic: \u00abContra la lliga dels pillos, s\u2019ha de fer la lliga dels homes justos<\/em>\u201d. En un poema visual d\u2019aquells anys, Salvat-Papasseit<\/strong> va dir el mateix de manera molt m\u00e9s taxativa: \u00abEscopiu a la closca pelada dels cretins<\/em>\u00bb. S\u00f3n dues consignes que segueixen a l\u2019ordre del dia.<\/p>\n\n\n\n

P.S.- <\/strong>Els joguets s\u00f3n una part important de l\u2019obra de Torres-Garc\u00eda<\/strong>. A Catalunya, de 1917<\/strong> a 1920<\/strong>, en va dissenyar per als nens de l\u2019escola Mont d\u2019Or,  a partir dels m\u00e8todes Montessori<\/strong> i Decroly<\/strong>. Despr\u00e9s, a Nova York, en va fer inspirant-se en personatges pintorescos (Funny People<\/em>) que veia a la ciutat. El Museu Torres Garc\u00eda<\/a><\/strong> de Montevideo en segueix reproduint,  amb t\u00e8cniques i materials similars als originals. Veient aquestes joguines ve al cap Baudelaire<\/strong>, que deia: \u00abEl geni \u00e9s la infantesa redescoberta a voluntat<\/em>\u00bb (\u00abLe g\u00e9nie c\u2019est l\u2019enfance retrouv\u00e9e \u00e0 volont\u00e9<\/em>\u00bb). O Jaime Gil de Biedma<\/strong>: \u00abQuien no sepa en alg\u00fan modo de salvar su ni\u00f1ez, quien haya perdido toda afinidad con ella, dif\u00edcil es que llegue a ser artista<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n