{"id":27555,"date":"2023-04-14T06:51:05","date_gmt":"2023-04-14T04:51:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=27555"},"modified":"2023-04-17T08:36:40","modified_gmt":"2023-04-17T06:36:40","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-87-poder-sense-art","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-87-poder-sense-art\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/86 (Poder sense art)"},"content":{"rendered":"\n

Poder sense art<\/strong><\/p>\n\n\n\n

14 d\u2019abril de 2023<\/p>\n\n\n\n

S\u00edlvio Berlusconi<\/strong> \u00e9s a l\u2019hospital.  \u00ab\u00c9s dur per\u00f2 m\u2019en sortir\u00e9<\/em>\u00bb, diuen que ha dit. \u00c9s una persona optimista, un home de poder; per\u00f2 t\u00e9 87<\/strong> anys.  \u00abEl sentit d’humanitat exigeix \u200b\u200brespecte per l’home\u00bb, <\/em>ha comentat un periodista itali\u00e0, <\/em>i r\u00e9 ra\u00f3 (ha afegit quatre pinzellades que descriuen l\u2019ambient:  \u00ab els metges  recomanen  discreci\u00f3, la <\/em>\u2018mediasfera\u2019 – el seu m\u00f3n predilecte- l\u2019est\u00e0 santificant,  i grups de fans que han fet  viatges molt llargs per ser a prop seu, davant de l’hospital San Raffaele de Mil\u00e0, demanen un miracle<\/em><\/em>\u00bb). <\/p>\n\n\n\n

A comen\u00e7aments dels anys noranta, Berlusconi<\/strong> es va fer construir, per l\u2019escultor Pietro Cascella<\/strong>, un mausoleu  destinat  a conservar les seves despulles mortals i les dels seus amics i lloctinents m\u00e9s propers. Un dia el va ensenyar al periodista  Indro Montanelli<\/strong>.  \u00abAqu\u00ed hi haur\u00e0  <\/em>Marcello<\/em><\/strong> (<\/em>Dell’Utri<\/em><\/strong>), aqu\u00ed <\/em>Fedele<\/em><\/strong> (<\/em>Confalonieri<\/em><\/strong>), aqu\u00ed el meu pare, i aqu\u00ed reposar\u00e9 jo<\/em>\u00bb, sembla que li va dir. Despr\u00e9s  assenyal\u00e0 uns n\u00ednxols: \u00ab \u00abIndro<\/em><\/strong>, no goso demanar-t\u2019ho, per\u00f2 si em volguessin fer l\u2019honor\u2026\u00bb. <\/em>La resposta del gran periodista va ser fulminant:  \u00abDomine non sum dignus\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Aquesta petita hist\u00f2ria, que cont\u00e0 el setmanari L\u2019Espresso,<\/em> sembla la mostra d\u2019un caprici  extravagant de Berlusconi<\/strong>. No era aix\u00ed, en absolut, en temps passats: emperadors, reis i papes encarregaven imponents monuments funeraris als artistes, i tothom ho trobava la cosa m\u00e9s natural del m\u00f3n.
<\/p>\n\n\n\n

Els poderosos i els potentats sempre s’han sentit atrets per l’art. Han vist, de manera conscient o instintiva, que l\u2019art els hi conferia un aura de magnifici\u00e8ncia i popularitat, i que podia perennitzar el seu record. En aquest sentit, el multimil\u00b7lionari Berlusconi<\/strong> no ha fet res que s\u2019aparti d\u2019una tradici\u00f3 multimil\u00b7len\u00e0ria del poder.
<\/p>\n\n\n\n

El problema del poder d\u2019avui \u00e9s trobar un art a disposici\u00f3.  Al mausoleu de Pietro Cascella<\/strong> (que nom\u00e9s he vist en fotografies), em temo que li est\u00e0 passant el pitjor que els hi pot passar a les obres d\u2019art monumentals: envellir malament. No parlo d\u2019un problema de resist\u00e8ncia dels materials al pas del temps, sin\u00f3 d\u2019un problema est\u00e8tic, de comunicaci\u00f3, de gust i emoci\u00f3. Potser m\u2019equivoco, per\u00f2 diria que el mausoleu de Berlusconi<\/strong> no ser\u00e0 apreciat per la hist\u00f2ria. <\/p>\n\n\n\n

\u00a0 Salvant\u00a0 les dist\u00e0ncies, que son enormes i de distints sentits, crec que una cosa semblant els hi hauria passat als edificis i monuments previstos en la gegantina renovaci\u00f3 de Berlin, la Welthauptstadt Germania<\/a><\/strong>, que havien projectat Hitler<\/strong> i Albert Speer<\/a><\/strong>, en el cas que aquell projecte de \u00abcapital mundial<\/em>\u00bb s\u2019hagu\u00e9s realitzat. Mentre feien plans i pl\u00e0nols, Hitler<\/strong> i Speer<\/strong> van fer-se construir unes maquetes \u00abenvellides<\/em>\u00bb, per veure com serien aquells edificis al cap d\u2019uns quants segles. El seu poder es creia perenne: amena\u00e7aren amb un Reich <\/em>de mil anys.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\u00a0Doncs b\u00e9: em sembla que es pot assegurar que si aquells edificis i\u00a0 monuments, que els capitostos nazis planejaven, hagu\u00e9ssin estat constru\u00efts (i no bombardejats), el granit i el\u00a0 marbre haurien suportat el pas dels segles, per\u00f2 no haurien aguantat dignament la mirada de la posteritat. L\u2019edifici central,\u00a0 el\u00a0 Volkshalle<\/a><\/strong>, hauria estat la c\u00fapula m\u00e9s gran del m\u00f3n\u00a0 (setze vegades la de Sant Pere de Roma), per\u00f2 no hauria pogut evitar un dest\u00ed d\u2019imitaci\u00f3 mediocre, de pastitx de mal gust, d\u2019immensa mona de pasqua. \u00a0<\/p>\n\n\n\n

Aquests dos casos il\u00b7lustren el fet que, a partir d\u2019uns moments que no sabria datar, els poders del m\u00f3n deixaren de tenir un art monumental a disposici\u00f3. S\u2019han convertit en un poder sense art. 
Fixar una data precisa d\u2019extinci\u00f3 d\u2019aquest vincle mil\u00b7lenari seria impossible. El proc\u00e9s de cancel\u00b7laci\u00f3 ha estat gradual i desigual (no s\u00e9 si irreversible). <\/p>\n\n\n\n

En tenim un cas de llibre a Catalunya. La Mancomunitat noucentista de Prat de la Riba<\/strong> va tenir un Joaquim<\/strong> Torres-Garc\u00eda<\/strong><\/a> per a il\u00b7lustrar monumentalment el seu programa nacional, en els murals del Sal\u00f3 de Sant Jordi<\/strong>. La dictadura primorriverista que suprim\u00ed la Mancomunitat tamb\u00e9 va ser a temps de disposar d\u2019un nombr\u00f3s grup de pintors que taparen l\u2019 obra de Torres-Garc\u00eda<\/strong> (a mig fer, perqu\u00e8 a la mort de Prat<\/strong>, el seu successor Puig i Cadafalch<\/strong> la f\u00e9u interrompre), i la substituiren per una bigarrada apoteosi de pintura espanyolista i nacionalcat\u00f2lica (t\u00edtols de l\u2019enc\u00e0rrec: ‘La Virgen de Montserrat con los santos y reyes que han visitado el monasterio\u2019, \u2018El casamiento de Isabel la Cat\u00f3lica y Fernando de Arag\u00f3n’, ‘El recibimiento de Col\u00f3n por los Reyes Cat\u00f3licos’, ‘La batalla de Lepanto’, ‘La batalla de Las Navas de Tolosa’, ‘El compromiso de Caspe’, ‘La batalla del Bruch’, ‘La espiritualidad catalana en relaci\u00f3n con Dios y con la Patria’, <\/em>etc.). 
<\/p>\n\n\n\n

Ara que, despr\u00e9s d\u2019un segle de tr\u00e0fecs sobre qu\u00e8 fer amb la sala noble de la Generalitat, sembla que aquestes teles (algunes de les quals s\u00f3n notables, per\u00f2 que en conjunt s\u00f3n esgarrifoses) seran traslladades a altres empla\u00e7aments m\u00e9s discrets, resulta extremadament simb\u00f2lic que al Sal\u00f3 de Sant Jordi s\u2019acabin deixant les parets i les llunetes nues, sense pintura (almenys de moment, es diu discretament). \u00c9s com recon\u00e8ixer que el poder s\u2019ha quedat sense art a dispocici\u00f3. Vull dir: sense poder rec\u00f3rrer a un art que pugui concitar un consens cr\u00edtic, suscitar una emoci\u00f3 p\u00fablica, i aguantar el judici dels segles futurs. <\/p>\n\n\n\n

El cr\u00edtic d\u2019art Gillo Dorfles<\/strong>, que va morir als 107<\/strong> anys (la fita probable de Berlusconi<\/strong>) va escriure:  \u201cL’estil art\u00edstic de Siena o del Renaixement eren a l’abast de tothom, tots l\u2019entenien.  <\/em>Giotto<\/em><\/strong>, <\/em>Simone Martini<\/em><\/strong> o<\/em> Lorenzetti<\/em><\/strong> eren immediatament apreciats i compresos pels sienesos, que portaven en process\u00f3 el retaule de la Verge pintat per <\/em>Cimabue<\/em><\/strong>, de l’alt\u00edssima qualitat art\u00edstica del qual estaven, per dir-ho aix\u00ed, espont\u00e0niament conven\u00e7uts.  Aix\u00f2 ja no \u00e9s aix\u00ed<\/em>\u201d. 
<\/p>\n\n\n\n