{"id":27478,"date":"2023-04-12T07:01:12","date_gmt":"2023-04-12T05:01:12","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=27478"},"modified":"2023-04-12T08:39:17","modified_gmt":"2023-04-12T06:39:17","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-84-llenguatges-de-la-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-84-llenguatges-de-la-politica\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/84 (Llenguatges de la pol\u00edtica)"},"content":{"rendered":"\n

El llenguatge processista va generar una llarga llista d’expressions de sentit imprec\u00eds: “resposta de pa\u00eds<\/em>“, “estructures d’Estat<\/em>“, “transici\u00f3 nacional<\/em>“, “elecci\u00f3 plebiscit\u00e0ria<\/em>“, “aix\u00f2 va de democr\u00e0cia<\/em>“, “any de l’esperan\u00e7a<\/em>“, “mandat de l’1-O<\/em>“, \u201cnosaltres decidim<\/em>\u201d, “de la llei a la llei\u201d, el vot de la teva vida”, \u201cel m\u00f3n ens mira\u201d, \u201cpassar d\u2019independentistes a republicans\u201d, “jornada hist\u00f2rica”, “majoria excepcional”, \u201ctransitorietat\u201d, \u201cproc\u00e8s constituent\u201d, “negociaci\u00f3 multilateral<\/em>“, “fer rep\u00fablica<\/em>“, \u201crestitu\u00efr el govern leg\u00edtim<\/em>\u201d, \u201cembat<\/em>\u201d, \u201cacord de claredat<\/em>\u201d, etc. Qu\u00e8 significaven en concret aquestes expressions,\u00a0 el p\u00fablic no ho tenia massa clar. Els seus autors tampoc, o b\u00e9 preferien no concretar. Eren expressions b\u00e0sicament destinades a fer venir salivera,\u00a0 a generar emocions.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

No es tracta d\u2019un cas \u00fanic, ni molt menys, per b\u00e9 que molt singular. Els llenguatges de la pol\u00edtica acostumen a utilitzar sovint les expressions imprecises i les imprecisions emotives. A vegades, d\u2019una manera espont\u00e0nia, involunt\u00e0ria; per\u00f2 sovint deliberada, per tal de fugir d\u2019estudi.
<\/p>\n\n\n\n

Un altre llenguatge de la pol\u00edtica es el de les institucions i administracions (a Barcelona, Madrid, Brussel\u00b7les, i al m\u00f3n en general). \u00c9s exactament el contrari del llenguatge Dels m\u00edtings o dels debats parlamentaris, perqu\u00e8 sovint sembla destinat, no a generar emocions sin\u00f3 a dissuadir-les. \u00c9s el llenguatge fred de les lleis, decrets, reglaments i explicacions, que apareixen en els butlletins oficials i a les webs institucionals, amb una freda prolixitat detallista que tamb\u00e9 el fan poc entenedor. Els mal pensats poden dir que \u00e9s un llenguatge premeditadament obscur i incomprensible, amb la finalitat de complicar els procediments que pot fer servir la ciutadania, de dissuadir-ne l\u2019\u00fas si es tracta d\u2019exercir un dret o obtenir un servei; en definitiva: de no retre comptes. <\/p>\n\n\n\n

Al Regne Unit, la creixent obscuritat del llenguatge oficial va motivar, fa uns anys, un informe de la Cambra del Comuns titulat \u00abMal llenguatge: els usos i abusos del llenguatge oficial<\/strong>\u00bb <\/em>(“Bad Language: The Use and Abuse of Official Language<\/a><\/strong><\/em>“). La introducci\u00f3 de l\u2019informe anava encap\u00e7alada, a manera de declaraci\u00f3 d\u2019intencions, per una citaci\u00f3 treta d\u2019un assaig de George Orwell <\/strong>que es titula \u00abLa pol\u00edtica i la llengua angl<\/em>esa<\/a><\/strong>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la introducci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\u00abAquesta barreja de vaguetat i pura incompet\u00e8ncia \u00e9s la caracter\u00edstica m\u00e9s notable de la prosa anglesa moderna, i sobretot de qualsevol tipus d\u2019expressi\u00f3 pol\u00edtica. Tan bon punt es plantegen determinats temes, el concret es fon en l’abstracte i ning\u00fa sembla capa\u00e7  d\u2019expressar-se amb  formes de la parla normal que no siguin trinxades: la prosa consisteix cada cop menys en paraules escollides pel seu significat, i cada cop m\u00e9s en frases   fetes, enganxades les unes amb les altres com les fustes d’un galliner prefabricat (George Orwell<\/strong><\/em><\/em>)\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u00ab 1. El llenguatge que s’utilitza a la vida p\u00fablica \u00e9s freq\u00fcentment objecte de mofa (\u2026) en articles, acudits gr\u00e0fics o obres de ficci\u00f3, com la s\u00e8rie de televisi\u00f3 \u2018S\u00ed, Ministre<\/strong>\u2019.  Amb tot, el llenguatge utilitzat pel govern i els organismes p\u00fablics \u00e9s important perqu\u00e8 afecta directament la vida de les persones.  Ha de permetre que els governants (i els que aspiren a ser-ho) expliquin clarament quina \u00e9s la base de les seves pol\u00edtiques o proporcionin instruccions clares per accedir als serveis p\u00fablics disponibles. Per tant, el llenguatge determina com es relacionen els pol\u00edtics i els funcionaris p\u00fablics amb les persones a les quals han de servir.<\/em><\/p>\n\n\n\n

 2. Vam llan\u00e7ar la nostra breu recerca sobre el llenguatge oficial per destacar la import\u00e0ncia d’un llenguatge clar i entenedor.  Per tal d’avaluar l’efic\u00e0cia amb qu\u00e8 el govern utilitza el llenguatge, vam convidar la ciutadania i els diputats a presentar exemples de llenguatge oficial dolent i bon. Molts d’aquests exemples s’inclouen en aquest informe per tal d\u2019il\u00b7lustrar com el govern fa \u00fas (i mal \u00fas) del llenguatge.<\/em><\/p>\n\n\n\n

 3. L’objectiu de la nostra recerca no era simplement  posar en relleu els pitjors exemples del llenguatge oficial (tot i que aquests exemples s\u00f3n a la vegada c\u00f2mics i exasperants), sin\u00f3 explorar per qu\u00e8 el llenguatge utilitzat pel govern \u00e9s important.  Examinem els efectes perjudicials que pot tenir un mal llenguatge oficial, abans de concloure amb una nota m\u00e9s esperan\u00e7adora, amb alguns suggeriments per fer m\u00e9s clar i comprensible el llenguatge oficial, incloent una s\u00e8rie de consells als ciutadans\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Una de les constatacions de l\u2019estudi \u00e9s que sovint les inst\u00e0ncies oficials utilitzen un \u00abargot pseudot\u00e8cnic per emboirar una idea senzilla, o per ocultar el fet que el que parla o escriu no ent\u00e9n realment el que est\u00e0 escrivint o dient. L’argot complicat  \u00e9s l’enemic del pensament clar\u00bb. <\/em> <\/p>\n\n\n\n

 L\u2019informe subministra diversos exemples, com el seg\u00fcent: <\/p>\n\n\n\n

\u00abUna estrat\u00e8gia nacional general de millora impulsar\u00e0 la qualitat i el rendiment recolzant-se en  plans espec\u00edfics per \u00e0rees d’activitat estrat\u00e8gicament significatives, com ara la for\u00e7a de treball i la tecnologia. L’estrat\u00e8gia d’inversi\u00f3 de capital continuar\u00e0 renovant i modernitzant m\u00e9s establiments educatius\u00bb. (\u00abAn overarching national improvement strategy will drive up quality and performance underpinned by specific plans for strategically significant areas of activity, such as workforce and technology. The capital investment strategy will continue to renew and modernise further education establishments<\/em>\u00bb). <\/p>\n\n\n\n

La recomanaci\u00f3 final de l\u2019informe tamb\u00e9 \u00e9s interessant: <\/p>\n\n\n\n

“El llenguatge que usen el govern, la pol\u00edtica i l’administraci\u00f3 \u00e9s un tema molt important. L’esfera p\u00fablica necessita un llenguatge p\u00fablic que transmeti significat. Tot llenguatge obscur, conf\u00fas o evasiu incompleix el seu prop\u00f2sit p\u00fablic. Succeeix molt sovint, com hem il\u00b7lustrat en aquest informe. No \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 trivial. El bon govern requereix un bon llenguatge; en canvi, un mal llenguatge \u00e9s s\u00edmptoma d\u2019un govern deficient. Cridant l’atenci\u00f3 sobre aquest tema, i suggerint algunes vies de millora, esperem haver ajudat a que el b\u00e9 s’imposi sobre el mal<\/em>“. 

P.S.-<\/strong> Les regles que proposa Orwell<\/strong> en el seu assaig potser s\u00f3n massa prescriptives (hi ha cr\u00edtics que diuen que ell mateix les transgredia sovint). Per\u00f2 n\u2019hi ha una que \u00e9s fonamental: “All\u00f2 que es necessita per damunt de tot \u00e9s deixar que el significat trii la paraula, i no al rev\u00e9s<\/strong><\/em>” (\u00abWhat is above all needed is to let the meaning choose the word, and not the other way about<\/em>\u00bb).<\/p>\n\n\n\n

_______<\/p>\n\n\n\n

George Orwell, La pol\u00edtica y el lenguaje ingl\u00e9s<\/a><\/strong> (PDF<\/strong>)<\/p>\n\n\n\n

Toni Aira presenta S\u00ed, Ministre<\/em><\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u00ed, Ministre <\/em>a Goita qu\u00e8 fan ara<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El llenguatge processista va generar una llarga llista d’expressions de sentit imprec\u00eds: “resposta de pa\u00eds“, “estructures d’Estat“, “transici\u00f3 nacional“, “elecci\u00f3 plebiscit\u00e0ria“, “aix\u00f2 va de democr\u00e0cia“, “any de l’esperan\u00e7a“, “mandat de l’1-O“, \u201cnosaltres decidim\u201d, “de la llei a la llei\u201d, el vot de la teva vida”, \u201cel m\u00f3n ens mira\u201d, \u201cpassar d\u2019independentistes a republicans\u201d, “jornada hist\u00f2rica”, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27497,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-27478","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27478"}],"version-history":[{"count":40,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27478\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27522,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27478\/revisions\/27522"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27497"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}