{"id":2746,"date":"2010-10-26T19:19:26","date_gmt":"2010-10-26T17:19:26","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2746"},"modified":"2010-10-28T11:00:20","modified_gmt":"2010-10-28T09:00:20","slug":"jordi-font-el-psc-contra-els-elements","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-el-psc-contra-els-elements\/","title":{"rendered":"Jordi Font: El PSC contra els elements?"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/pscdifus.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-2747\" title=\"pscdifus\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/pscdifus-300x196.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"196\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/pscdifus-300x196.jpg 300w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/pscdifus-1024x669.jpg 1024w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2010\/10\/pscdifus.jpg 1600w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>L&#8217;opini\u00f3 publicada sovint s&#8217;enfila molt m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s raonable. Acostuma a c\u00f3rrer molt, a cremar etapes, no en va es produeix en el pla virtual, on tot llisca, on els camins no fan revolts abans de decidir-se, sin\u00f3 que poden resultar rectilinis i exhaurir-se en un no res. La realitat, per\u00f2, no es produeix en aquests par\u00e0metres iridescents, sin\u00f3 que est\u00e0 feta de percepcions molt m\u00e9s corp\u00f2ries i d&#8217;una cultura difusa dif\u00edcil d&#8217;alterar.<!--more--><\/p>\n<p>Del c\u00famul de l&#8217;opini\u00f3 publicada, podria desprendre&#8217;s que el PSC navega a rep\u00e8l de tres elements insuperables que l&#8217;empenyen cap al naufragi: la manca de cultura de coalici\u00f3, que ha instal\u00b7lat el \u201ctripartit\u201d a l&#8217;ull de l&#8217;hurac\u00e0; la sent\u00e8ncia de l&#8217;Estatut, que hauria desmentit la via federal; i el reajustament econ\u00f2mic del govern de l&#8217;Estat, que estaria inhibint el vot socialista m\u00e9s fidel. En el terreny del real, en canvi, aix\u00f2 no \u00e9s tan clar. O, almenys, sembla que s\u00f3n molt a l&#8217;abast els ant\u00eddots per compensar-ho i fins i tot donar-li la volta.<\/p>\n<p>La manca de cultura de coalici\u00f3 \u00e9s clamorosa tant en el context catal\u00e0 com en l&#8217;espanyol, on han primat les majories absolutes i on, fins al govern d&#8217;Entesa, no hi havia hagut cap govern de coalici\u00f3. Aquest fet impregna la pell fina d&#8217;alguns i, sobretot, resulta ser un brou de cultiu ideal per a l&#8217;oposici\u00f3 pol\u00edtica i per a la plaga de l&#8217;esc\u00e0ndol medi\u00e0tic. Aix\u00ed ha estat com el m\u00e9s lleu grinyol de la coalici\u00f3, a trav\u00e9s de les corresponents amplificacions, ha esdevingut inevitablement un eixordador terrabastall. Tothom, per\u00f2, t\u00e9 consci\u00e8ncia de l&#8217;exc\u00e9s manipulador. Nom\u00e9s cal verbalitzar-lo i oposar-hi la ingent obra de govern realitzada, tant en el terreny social com nacional. Nom\u00e9s cal comparar amb anteriors legislatures per saber de qu\u00e8 estem parlant i quins s\u00f3n els interessos que hi ha en joc per copsar degudament la difer\u00e8ncia entre un projecte nacional d&#8217;esquerra i els interessos de la dreta, amb la vella i coneguda can\u00e7\u00f3 de l&#8217;estira-i-arronsa.<\/p>\n<p>la sent\u00e8ncia de l&#8217;Estatut, al seu torn, obra una nova etapa en la qual Espanya haur\u00e0 de determinar si est\u00e0 disposada a recon\u00e8ixer la seva pluralitat nacional \u2013i doncs, a esmenar la famosa sent\u00e8ncia involucionista i a obrir el desenvolupament plurinacional de l&#8217;Estat\u2013 o si, per contra, es disposa a expulsar Catalunya del projecte espanyol. Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s clara: Catalunya no deixar\u00e0 de ser el que \u00e9s. L&#8217;Espanya democr\u00e0tica, els seus representants electes, amb els quals vam pactar l&#8217;Estatut, tenen ara la paraula. Han de respondre a un pa\u00eds que es declara autonomista-federalista en un 70%, i independentista en un 22%; a un pa\u00eds, que no es deixar\u00e0 entabanar. Entretant, una altra cosa es fa del tot evident: la marxa enrere no porta enlloc. La hist\u00f2ria, s&#8217;ha dit, nom\u00e9s es repeteix com a trag\u00e8dia o com a farsa. Des d&#8217;un punt de vista nacional, no \u00e9s hora de restablir el \u201cpeix al cove\u201d, sin\u00f3 d&#8217;afirmar l&#8217;Estatut sencer i el federalisme plurinacional.<\/p>\n<p>Finalment, el reajustament econ\u00f2mic del govern de l&#8217;Estat resulta una patacada per als votants socialistes i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, una invitaci\u00f3 a l&#8217;atonia i a l&#8217;abstenci\u00f3. Pot no ser aix\u00ed d&#8217;aqu\u00ed a un parell d&#8217;anys, en les eleccions estatals, quan potser ja hauran llucat els primers brots verds. Malgrat tot, la gent \u00e9s m\u00e9s llesta del que molts pensen i t\u00e9 una clara percepci\u00f3 del desgovern global que ha condemnat els governs democr\u00e0tics a prendre mesures draconianes, cosa que fa perempt\u00f2ria la necessitat de governaci\u00f3 democr\u00e0tica global, \u00e9s a dir, de m\u00e9s democr\u00e0cia i no de menys, de m\u00e9s pol\u00edtica reformadora i no de menys, de m\u00e9s participaci\u00f3 i no de menys. La gent ho sap. Igual que sap qui \u00e9s qui. I s\u00f3n d&#8217;una ajuda inestimable els qui ensenyen l&#8217;orella, com l&#8217;inefable Felip Puig, que ha proclamat que la retallada de l&#8217;estat social que vol fer CiU no ser\u00e0 pas salvatge (!): <em>excusatio non petita, accusatio manifesta<\/em>.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/avui.elpunt.cat\/noticia\/article\/7-vista\/8-articles\/320421-el-psc-contra-els-elements.html\">Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;opini\u00f3 publicada sovint s&#8217;enfila molt m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s raonable. Acostuma a c\u00f3rrer molt, a cremar etapes, no en va es produeix en el pla virtual, on tot llisca, on els camins no fan revolts abans de decidir-se, sin\u00f3 que poden resultar rectilinis i exhaurir-se en un no res. La realitat, per\u00f2, no es &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2746","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2746","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2746"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2746\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2749,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2746\/revisions\/2749"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}