{"id":27191,"date":"2023-04-04T06:40:43","date_gmt":"2023-04-04T04:40:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=27191"},"modified":"2023-04-04T14:51:47","modified_gmt":"2023-04-04T12:51:47","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-76-ferrater-mora-filosof-i-artesa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-76-ferrater-mora-filosof-i-artesa\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/76 (Ferrater Mora, fil\u00f2sof i artes\u00e0)"},"content":{"rendered":"\n

Ferrater Mora, fil\u00f2sof i artes\u00e0<\/strong><\/p>\n\n\n\n

4 d\u2019abril de 2023<\/p>\n\n\n\n

La continu\u00eftat, el seny, la mesura, l\u2019ironia\u2026 Aquests trets que Josep Ferrater i Mora<\/strong><\/a> <\/strong>atribu\u00efa als catalans (a Les formes de la vida catalana<\/em><\/strong><\/a>),<\/em> eren potser un autorretrat involuntari.\u00a0 Jaume Vicens Vives<\/strong>, a Not\u00edcia de Catalunya<\/em>, fent refer\u00e8ncia a aquests atributs (amb els que estava d\u2019acord) hi afeg\u00ed, per\u00f2, una altra cara: \u00abl’exasperaci\u00f3, el sentimentalisme, l’arrauxament i la rebentada<\/em>\u00bb (uns rampells probablement quasi del tot inexistents tant en el car\u00e0cter de Ferrater<\/strong> com en el del propi Vicens<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n

Josep Pla<\/strong>, en l\u2019homenot<\/em> que dedic\u00e0 a Ferrater<\/strong><\/a>, va escriure: \u201cEn un dels llibres de <\/em>Ferrater i Mora<\/em><\/strong> hi ha una llarga constataci\u00f3: que el catal\u00e0, quan \u00e9s realment superior, \u00e9s un artes\u00e0 acabat i complet. \u00c9s una constataci\u00f3 molt elogiosa, naturalment. \u00c9s molt possible que ell es trobi en aquest cas concretament.\u00bb. <\/em>Pla<\/strong> atribuia a Ferrater<\/strong> la doble i honorable categoria de fil\u00f2sof i d\u2019artes\u00e0: \u00abFer tota la vida el mateix per arribar a fer-ho b\u00e9 (\u2026) Un treball que es converteix en una exig\u00e8ncia moral. Qu\u00e8 voleu m\u00e9s?<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Ferrater<\/strong> havia escrit: \u201cDe la mateixa manera que l\u2019art pl\u00e0stic \u00e9s sempre a Catalunya una mica artes\u00e0, l\u2019artesania hi \u00e9s sempre una mica art\u00edstica<\/em>\u201d. La relaci\u00f3 dels catalans amb l\u2019est\u00e8tica \u00e9s m\u00e9s complicada del que sembla. Jo li havia sentit dir a la Maria Aur\u00e8lia Capmany <\/strong>que a Roma o a Madrid, les coses s\u00f3n m\u00e9s clares: els homes van m\u00e9s mudats i amb les sabates m\u00e9s llustroses; mentre que a Catalunya  s\u00f3n menys presumits per\u00f2 m\u00e9s preocupats per \u201cquedar b\u00e9<\/em>\u201d. Tamb\u00e9 Ferrater<\/strong> atribuia als catalans la \u00abvanitosa d\u00e8ria d\u2019agradar\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Jordi Gracia<\/strong> ha escrit que la socialdemocr\u00e0cia de Catalunya no ha valorat Ferrater i Mora <\/strong>\u00aben el seu just valor\u00bb. <\/em>T\u00e9 tota la ra\u00f3. Ara que tinc temps, retirat i disposant de m\u00e9s temps, lamento les oportunitats perdudes, en els anys d\u2019agenda pol\u00edtica fren\u00e8tica, de  converses que avui em fascinarien. Amb Ferrater<\/strong> i amb altres, presents en el record.  Nom\u00e9s els puc llegir, si van deixar petja escrita.<\/p>\n\n\n\n

Ferrater<\/strong> va assistir discretament a alguns dels nostre actes pol\u00edtics, per\u00f2 mai vaig tenir l\u2019ocasi\u00f3 de conversar amb ell. Frases de cortesia i poc m\u00e9s. En l\u2019activitat pol\u00edtica hi ha molta dilapidaci\u00f3, molta entropia. <\/p>\n\n\n\n

Era federalista, i va tenir un punt de gran lucidesa advertint (l\u2019any 1960<\/strong>!) del risc de la generalitzaci\u00f3 dels estatuts d\u2019autonomia, que originarien \u201ccont\u00ednues reclamacions i moviments\u201d, <\/em>que \u201cno serien el m\u00e9s apropiat per calmar els nervis dels personatges del drama\u201d. <\/em>L\u2019objectiu, deia, havia de ser la \u201cfederaci\u00f3 de nacions d\u2019un pa\u00eds, d\u2019altra banda en ell mateix potencialment \u2018federable\u2019\u00bb. <\/em>Aquesta seria, va escriure, \u00abla manera d\u2019acabar amb el que podrien anomenar-se les \u2018passions in\u00fatils\u2019\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

En canvi, minimitzava la pulsi\u00f3 nacionalista i independentista, no s\u00e9 si per error o formulant un desig, un \u00abwishfull thinking\u00bb<\/em>: \u00abLa vella idea nacional – i, \u2018a fortiori\u2019 nacionalista – s\u2019est\u00e0 batent en retirada,  i en moltes ocasions es disposa resignadament a rebre la extremaunci\u00f3 (\u2026) El gegant del separatisme \u00e9s un mol\u00ed de vent; qui vulgui enfonsar-li la llan\u00e7a que ho faci, per\u00f2 que no es refi\u00ef que en treur\u00e0 molta sang. No; res de separatisme. Hem viscut massa cent\u00faries junts; hem participat en massa empreses comunes – en massa desastres comuns tamb\u00e9 – perqu\u00e8 puguem jugar a tornar a barrejar cartes\u00bb.  <\/em><\/p>\n\n\n\n

P. S.-<\/strong> Un cas extrem de \u00abfer tota la vida el mateix per arribar a fer-ho b\u00e9\u00bb <\/em>\u00e9s el del pintor japon\u00e8s Hokusai<\/strong> (\u845b\u98fe \u5317\u658e) (1760<\/strong> \u2013 1849<\/strong>), que va dir: \u00abAbans dels 70 anys no vaig dibuixar res que pagu\u00e9s la pena<\/em><\/strong><\/a>\u00bb. <\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ferrater Mora, fil\u00f2sof i artes\u00e0 4 d\u2019abril de 2023 La continu\u00eftat, el seny, la mesura, l\u2019ironia\u2026 Aquests trets que Josep Ferrater i Mora atribu\u00efa als catalans (a Les formes de la vida catalana), eren potser un autorretrat involuntari.\u00a0 Jaume Vicens Vives, a Not\u00edcia de Catalunya, fent refer\u00e8ncia a aquests atributs (amb els que estava d\u2019acord) …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":27197,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-27191","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27191","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=27191"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27191\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":27231,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/27191\/revisions\/27231"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/27197"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=27191"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=27191"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=27191"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}