{"id":2714,"date":"2010-10-21T12:23:07","date_gmt":"2010-10-21T10:23:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2714"},"modified":"2010-10-26T10:05:57","modified_gmt":"2010-10-26T08:05:57","slug":"josep-oliver-responsabilitat-privada-i-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/josep-oliver-responsabilitat-privada-i-publica\/","title":{"rendered":"Josep Oliver: Responsabilitat privada i p\u00fablica"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Dilluns passat, l’Ecofin va reformular algunes de les normes que regeixen el funcionament de la Uni\u00f3. El que es va aconseguir aquell dia, amb el suport d’Espanya, no \u00e9s per sentir-se’n molt satisfet i, encara que una mica avancem, falta tant cam\u00ed per rec\u00f3rrer que no s\u00e9 si arribarem a temps per evitar el pr\u00f2xim tr\u00e0ngol.<\/p>\n

El problema va emergir el maig passat, amb la crisi del deute de Gr\u00e8cia, Portugal, Irlanda i Espanya, que va posar l’euro contra les cordes. Llavors tot van ser promeses de bon comportament, d’augmentar la vigil\u00e0ncia macroecon\u00f2mica i, fins i tot, d’imposar sancions que podrien arribar a l’expulsi\u00f3. Per\u00f2 la mem\u00f2ria dels humans \u00e9s fr\u00e0gil, i com m\u00e9s ens allunyem d’aquella primavera, m\u00e9s decreixen els desitjos d’esmena.<\/p>\n

Alemanya defensa un reajustament sever dels mecanismes de control i supervisi\u00f3 de les finances p\u00fabliques. Els alemanys es veuen com els pagadors de la crisi, van subministrar, primer, el gruix de recursos per salvar Gr\u00e8cia i, posteriorment, el fons d’estabilitat (de 750.000 milions d’euros) per evitar possibles fallides d’altres estats. I, per aix\u00f2, no ha d’estranyar que Angela Merkel<\/strong> hagi abanderat una reforma profunda del fallit pacte per l’estabilitat. Per\u00f2 l’oposici\u00f3 francesa, recolzada per Espanya, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia, ha impedit que prosper\u00e9s l’automatisme en les multes per als pa\u00efsos que vulneressin els acords sobre d\u00e8ficit i deute p\u00fablics. I aix\u00ed, dilluns es va acordar que es donarien sis mesos de termini perqu\u00e8 es corregissin aquests desequilibris, i nom\u00e9s llavors es passaria a imposar unes sancions que encara s’han de definir.<\/p>\n

Alemanya ha aconseguit, a canvi, el suport franc\u00e8s per modificar els tractats de la Uni\u00f3. Reformar-los \u00e9s necessari per estendre, de manera permanent, el fons d’estabilitat, definir la suspensi\u00f3 de pagaments d’un Estat membre, ampliar les sancions fins a limitar el dret de vot o, fins i tot, l’expulsi\u00f3 temporal de la Uni\u00f3. Per\u00f2 les dificultats s\u00f3n enormes. La Gran Bretanya ja ha advertit que nom\u00e9s acceptar\u00e0 canvis menors al Tractat de Lisboa. I, a m\u00e9s a m\u00e9s, qualsevol modificaci\u00f3 exigir\u00e0 la unanimitat dels 27 estats membres, alguns dels quals han d’aprovar-la en refer\u00e8ndum. \u00bfCreieu que Alemanya, en aquestes condicions, sortir\u00e0 vencedora en les seves pretensions? En s\u00edntesi, i pel que fa a les finances p\u00fabliques, poc s’ha avan\u00e7at despr\u00e9s de la tempesta de la primavera passada. Potser ser\u00e0 necessari un altre hurac\u00e0 per obligar a cedir dosis m\u00e9s grans de sobirania.<\/p>\n

Per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s tot. I malgrat que els ministres de Finances encara no han finalitzat la seva feina, s’ha de destacar que les propostes d’incloure altres indicadors de diverg\u00e8ncia que apuntaven al sector privat (el saldo de la balan\u00e7a exterior, en especial) semblen haver desaparegut del debat. I aix\u00f2 ens porta a un altre \u00e0mbit de discussi\u00f3 en qu\u00e8 no s’est\u00e0 avan\u00e7ant. Sembla com si els problemes que ha patit l’euro derivessin, exclusivament, de l’irresponsable comportament governamental. \u00c9s cert que una part tenen aquest origen. Aquest \u00e9s el cas de Gr\u00e8cia i, parcialment, de Portugal. Per\u00f2 l’evoluci\u00f3 d’Espanya i Irlanda mostra com, amb uns comptes p\u00fablics sanejats, una crisi profunda, generada en part per l’exc\u00e9s d’endeutament privat, ha donat com a resultat un notable empitjorament de les finances dels estats. Efectivament, Espanya i Irlanda presentaven super\u00e0vits p\u00fablics el 2005-07 (gaireb\u00e9 de l’1,5% del PIB) i baixos nivells de deute p\u00fablic (el 2007, del 25% del PIB per a Irlanda i del 36% per a Espanya), allunyats de la mitjana, del 66%, de l’\u00e0rea de l’euro. La Gran Bretanya, per la seva part, tot i tenir un d\u00e8ficit el 2005-07 del 3%, mantenia un volum de deute redu\u00eft, del 45% del seu PIB. En aquests tres pa\u00efsos no ha estat l’incorrecte comportament governamental el causant de l’explosi\u00f3 del d\u00e8ficit i del deute, sin\u00f3 el col\u00b7lapse dels ingressos, i l’augment autom\u00e0tic de la despesa. I aix\u00f2 va ser el resultat de l’enfonsament d’una activitat privada (consum i inversi\u00f3), massa vinculada a l’endeutament de fam\u00edlies i empreses i al sector immobiliari, amb negatius efectes addicionals sobre el financer. A m\u00e9s a m\u00e9s, en els casos brit\u00e0nic i irland\u00e8s, s’hi ha de sumar l’augment del d\u00e8ficit i de deute derivat del salvament dels seus bancs. En tots aquests pa\u00efsos, si no es posa l\u00edmit a la incorrecta conducta del sector privat, no haurem avan\u00e7at en res a l’hora de posar dics per evitar possibles crisis posteriors.<\/p>\n

\u00bfResponsabilitat en les finances p\u00fabliques? Per descomptat. Per\u00f2, tamb\u00e9 i al mateix nivell, en les del sector privat. La defensa de l’euro competeix tothom: governs, empreses i fam\u00edlies. Malament farem la reforma si, evitant un incorrecte comportament dels bur\u00f2crates p\u00fablics, no tapem la bretxa oberta per conductes insostenibles del sector privat, per molt racional que sigui individualment. Perqu\u00e8, i aquesta \u00e9s una de les fal\u00b7l\u00e0cies que aquesta crisi ha mostrat, la suma de comportaments individuals racionals pot arribar a ser un desastre col\u00b7lectiu. N’hi ha prou amb l’exemple d’Espanya.<\/p>\n

El Peri\u00f3dico<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dilluns passat, l’Ecofin va reformular algunes de les normes que regeixen el funcionament de la Uni\u00f3. El que es va aconseguir aquell dia, amb el suport d’Espanya, no \u00e9s per sentir-se’n molt satisfet i, encara que una mica avancem, falta tant cam\u00ed per rec\u00f3rrer que no s\u00e9 si arribarem a temps per evitar el pr\u00f2xim …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2714","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2714","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2714"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2714\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2733,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2714\/revisions\/2733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2714"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2714"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2714"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}