{"id":27036,"date":"2023-04-01T07:44:11","date_gmt":"2023-04-01T05:44:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=27036"},"modified":"2023-04-01T15:52:59","modified_gmt":"2023-04-01T13:52:59","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-74-icones-5-george-orwell-claude-simon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-74-icones-5-george-orwell-claude-simon\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del d\u00eda\/73 (Icones 5: George Orwell, Claude Simon)"},"content":{"rendered":"\n

Icones 5 (George Orwell, Claude Simon)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

1 d\u2019abril de 2023<\/p>\n\n\n\n



A la novel\u00b7la Les Ge\u00f2rgiques<\/strong><\/a><\/em>, el seu autor, Claude Simon<\/a><\/strong>, premi Nobel de literatura, va fer una cosa bastant ins\u00f2lita: reescriure l\u2019Homenatge a Catalunya<\/strong><\/em> de George Orwell<\/strong>, en un exercici de transmutaci\u00f3 liter\u00e0ria, a trav\u00e9s d\u2019un personatge, O<\/strong><\/em>., que \u00e9s un transsumpte indissimulat de l\u2019escriptor brit\u00e0nic.<\/p>\n\n\n\n

A prop\u00f2sit d\u2019aquesta estranya reescriptura, Simon Leys<\/strong>, un notori orwellista<\/em>, va escriure: \u00abAssenyalem que un dels p\u00f2stums calumniadors (d\u2019Orwell<\/strong>) fou l’il\u00b7legible Claude Simon<\/strong>. A les seves Ge\u00f2rgiques<\/strong>, la cal\u00famnia est\u00fapida i baixa nom\u00e9s \u00e9s atemperada per la inintel\u00b7ligibilitat general de la prosa. Per\u00f2, a menys de ser un acad\u00e8mic suec, qui voldria llegir Claude Simon<\/strong>?<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Leys<\/strong> fou  injust, perqu\u00e8 Simon<\/strong> \u00e9s un escriptor molt bo, i el seu trasvestiment d’Orwell<\/strong> \u00e9s dur\u00edssim per\u00f2 no \u00e9s calumni\u00f3s. Gide<\/strong> deia que no es fa bona literatura amb bons sentiments. Encara que el contrari no \u00e9s autom\u00e0ticament cert, Simon<\/strong> ho corrobor\u00e0 amb el seu llibre: bona literatura i mals sentiments envers l\u2019escriptor angl\u00e8s <\/strong>(per b\u00e9 que potser complexos, perqu\u00e8 la tria del t\u00edtol, Les G\u00e9orgiques<\/strong><\/em>, podria ser interpretat com un homenatge inconscient a George Orwell<\/strong>). <\/p>\n\n\n\n

En canvi tenia ra\u00f3 Leys<\/strong> assenyalant que Simon<\/strong> \u00e9s poc llegit en el seu pa\u00eds. Que li atorguessin el premi Nobel<\/strong>, el 1985<\/strong>, fou rebut amb sorpresa general a Fran\u00e7a  i amb un punt de consternaci\u00f3 a Paris. Quan <\/strong>mor\u00ed, als 91<\/strong> anys, a l’obituari de Le Monde<\/em> escrit per  Pierre<\/strong> Lepape<\/strong>, es llegia: “… mentre en el m\u00f3n sencer l’obra de Claude Simon<\/strong> era tradu\u00efda, comentada, incorporada al programa de les universitats, aqu\u00ed seguia pr\u00e0cticament  desconeguda del p\u00fablic. Cas estrany, potser \u00fanic a Fran\u00e7a, d’un escriptor saludat arreu com un dels grans del seu temps i excl\u00f2s aqu\u00ed de la consagraci\u00f3. Ni l’atribuci\u00f3 del Nobel<\/strong> fou suficient per omplir aquest fossat. Es recorda encara aquell titular d’un diari de Paris: ‘Un viticultor de Salses (Pirineus Orientals) obt\u00e9 el premi Nobel de literatura’<\/em>\u2026\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Que Claude Simon<\/strong> dediqu\u00e9s tant talent,  tanta mala llet i  tantes p\u00e0gines, una cinquena part de les seves Ge\u00f2rgiques<\/strong><\/em>, a reescriure l\u2019Homenatge a Catalunya<\/strong><\/em> \u00e9s un misteri intrigant: Simon<\/strong> no l\u2019aclar\u00ed; nom\u00e9s va admetre que de p\u00e0gines potser “en sobraven unes deu<\/em>“. Miquel Berga<\/strong>, que col\u00b7labor\u00e0 amb Bernard Crick<\/strong> en el cap\u00edtol catal\u00e0 de la biografia can\u00f2nica d’Orwell<\/strong>, ha escrit que tant l’Orwell<\/strong> de l‘Homenatge a Catalunya’<\/em><\/strong> com l\u2019O.<\/strong>  de ‘<\/em>Les Georgiques’<\/em>,<\/strong> s\u00f3n personatges de ficci\u00f3. \u00c9s cert; per\u00f2, fidelment o no, es refereixen inequ\u00edvocament a una persona concreta, ben real.
<\/p>\n\n\n\n

Potser a Simon<\/strong> <\/em>l\u2019irrit\u00e0 el mite p\u00f2stum que Orwell<\/strong> adquir\u00ed en el m\u00f3n anglosax\u00f3; com li molestava  la mitificaci\u00f3, a Fran\u00e7a, d\u2019Andr\u00e9 <\/strong> Malraux<\/strong>. \u00c9s evident que la lectura del Homenatge a Catalunya<\/em> l’havia enutjat per raons liter\u00e0ries, pol\u00edtiques i morals. No li agradaven ni la personalitat d’Orwell <\/strong>(el veia, ha escrit un cr\u00edtic, Lucien D\u00e4llenbach<\/strong>, com un \u201cgerm\u00e0 enemic<\/em>\u201d)  ni  la seva traject\u00f2ria a la Catalunya de 1936-37,<\/strong> que Simon<\/strong>  tamb\u00e9 va con\u00e8ixer breument, a Barcelona, el setembre del 36<\/strong>.
<\/p>\n\n\n\n

En el curs d\u2019una llarga entrevista<\/a>, Simon<\/strong> ho va explicar: “Hi ha un element de camaraderia (“fellow-feeling”) en la meva resposta a la personalitat d’Orwell<\/strong>, i tinc una profunda admiraci\u00f3 pel seu coratge personal. Per desgr\u00e0cia no m’inclinaria a anar tan enll\u00e0 pel que fa al seu coratge i honestedat<\/em> intel\u00b7lectuals. Sense carregar les tintes, i mencionant nom\u00e9s com a exemple la seva id\u00edl\u00b7lica descripci\u00f3 de Barcelona el novembre de <\/em>1936, <\/em><\/strong>que \u00e9s poca cosa m\u00e9s que una c\u00f2mica guia tur\u00edstica, diria als que em critiquen que l\u2019 ‘Homenatge a Catalunya’ \u00e9s una obra (o millor una pe\u00e7a d\u2019autodefensa)  fal\u00b7la\u00e7 des de la primera frase…”<\/em><\/p>\n\n\n\n

Potser reaccion\u00e0 contra el fet que Orwell<\/strong>, malgrat totes les vicissituds i desil\u00b7lusions,  hagu\u00e9s mantingut les seves conviccions socialistes. El retrat\u00e0 com una mena de doctrinari obsedit: “Al final [O<\/strong>.] fa pensar  en alg\u00fa que s’obstinaria amb una indestructible i trista persever\u00e0ncia a rellegir el manual de funcionament i de muntatge d’un mecanisme perfeccionat sense poder resignar-se a admetre que les peces separades que li van vendre i que tracta d’ajuntar, rebutja i repr\u00e8n de nou, no poden adaptar-se entre elles ni per a formar la m\u00e0quina descrita en el cat\u00e0leg ni, segons tota aparen\u00e7a, cap altra m\u00e0quina, tret d’un conjunt grinyolant d’engranatges que no tenen cap utilitat, si no la de destruir i matar, abans de desmantellar-se i destruir-se ella mateixa”. <\/em><\/p>\n\n\n\n

En el discurs de recepci\u00f3 del premi Nobel<\/strong>, Claude Simon<\/strong> feu seva una frase, atribuint-la a Barthes<\/strong>, “si no a Shakespeare<\/strong><\/em>“: “‘Si el m\u00f3n significa alguna cosa, \u00e9s que no significa res – tret que \u00e9s.”<\/em> (“Si le monde signifie quelque chose, c’est qu’il ne signifie rien \u00ad- sauf qu’il est.”). <\/em>Pensava, \u00e9s clar, en Macbeth<\/strong>: \u00ab(La vida) \u00e9s un conte explicat per un beneit\/ple de soroll i f\u00faria, i sense cap sentit<\/em>\u00bb. Considerava qualsevol intent de trobar una significaci\u00f3 a la hist\u00f2ria humana com una “derivada tangencial, <\/em> comestible i optimista de la metaf\u00edsica<\/em>“. Sollers<\/strong> deia que, per Claude Simon<\/strong>, “l’\u00e9sser hum\u00e0 es troba submergit en la Hist\u00f2ria com un conill al\u00b7lucinat, que corre el risc de ser tirotejat d\u2019un moment a l\u2019altre”. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de les seva experi\u00e8ncia a Barcelona, l\u2019O<\/strong>. de Claude Simon<\/strong> fuig: corre i corre durant p\u00e0gines senceres, en una fugida que sembla no tenir aturador. Despr\u00e9s  dels Fets de Maig del 37<\/strong>, Orwell<\/strong> i la seva dona van fugir per cames a Fran\u00e7a  (“In the end we crossed the frontier without incident”)<\/em>. Es van refer durant tres dies de juny a Banyuls, abans de seguir cam\u00ed. Recordant-ho, a les p\u00e0gines finals de l\u2019Homenatge a Catalunya<\/em>, Orwell<\/strong> escriu: \u201cconstantment pens\u00e0vem en Espanya, la somi\u00e0vem i no par\u00e0vem de parlar-ne<\/em>\u201d, i afegia: “Cosa curiosa, l\u2019experi\u00e8ncia, en conjunt, ha augmentat, en comptes de minvar-la, la meva fe en la dec\u00e8ncia dels \u00e9ssers humans.”  <\/em>La conclusi\u00f3 de l’Homenatge <\/em>d’Orwell<\/strong> \u00e9s angoixada i pessimista, per\u00f2 no desesperada. <\/p>\n\n\n\n

Que Orwell<\/strong> <\/em>arrib\u00e9s a aquella conclusi\u00f3, malgrat l\u2019experi\u00e8ncia viscuda, a Claude<\/strong> Simon<\/strong> li sembl\u00e0 incomprensible o de mala fe.  Pens\u00e0 que Orwell<\/strong> havia volgut donar un sentit a all\u00f2 que havia fet; i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, ho havia falsejat volgudament. En el seu llibre va comparar les refer\u00e8ncies d\u2019Orwell<\/strong> a la solidaritat, els seus records de germanor en el combat, els seus raonaments pol\u00edtics i morals, amb l\u2019absurd bric-\u00e0-brac <\/em>del contingut desordenat d\u2019una maleta vella, gastada i malmesa.<\/p>\n\n\n\n

L’obsessi\u00f3 d’Orwell<\/strong> amb les rates \u00e9s coneguda.  <\/em>A l\u2019Homenatge<\/strong><\/em> se\u2019n parla, i m\u00e9s encara a la novel\u00b7la 1984<\/strong>, on la f\u00f2bia de Winston<\/strong>, el  protagonista (\u2018Of all the horrors in the world \u2013 a rat!\u2019<\/em>) juga un paper clau.. <\/em>Simon<\/strong> tamb\u00e9 parla de rates a Les Ge\u00f2rgiques<\/strong><\/em>, per descriure els perseguits i perseguidors de la Barcelona de juny del 37<\/strong>: \u00abaviat ells (les rates) van saber que ells (els seus perseguidors) comen\u00e7aven les batudes\u2026\u00bb <\/em>(“bient\u00f4t ils (les rats) apprirent qu’ils (leurs poursuivants) commen\u00e7aient \u00e0 faire l\u00e0 aussi des descentes”…).<\/em><\/p>\n\n\n\n

Orwell<\/strong> (l\u2019Orwell<\/strong> de la \u00abdec\u00e8ncia comuna<\/em>\u00bb)  pensava que una rata \u00e9s una rata i un home \u00e9s un home (decent, llevat que es demostri el contrari). <\/em>Es podria parlar, en la disparitat frontal entre aquests dos grans “germans enemics<\/em>“, de graus diferents de pessimisme antropol\u00f2gic que portaven a conclusions morals oposades.
<\/p>\n\n\n\n

P.S.- <\/strong>Amic d\u2019alguns dels seus companys catalans (Josep Pan\u00e9<\/strong>, que fou el seu cap al front d\u2019Arag\u00f3, Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong>, que va combatre al seu costat, i altres) em decanto a creure que George<\/strong> Orwell<\/strong> tenia m\u00e9s raons i m\u00e9s ra\u00f3 que Claude<\/strong> Simon<\/strong>. 
<\/p>\n\n\n\n