{"id":2694,"date":"2010-10-19T19:46:53","date_gmt":"2010-10-19T17:46:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2694"},"modified":"2010-10-19T19:46:53","modified_gmt":"2010-10-19T17:46:53","slug":"enric-company-esquerra-i-la-cultura-de-govern","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/enric-company-esquerra-i-la-cultura-de-govern\/","title":{"rendered":"Enric Company: Esquerra i la cultura de govern"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>La contundent desautoritzaci\u00f3 del conseller de Governaci\u00f3, Jordi Aus\u00e0s<\/strong>, pel president Jos\u00e9 Montilla <\/strong>a prop\u00f2sit de la campanya d’agitaci\u00f3 independentista dels refer\u00e8ndums- a la qual el primer pretenia aportar urnes oficials – \u00e9s nom\u00e9s el pen\u00faltim esgla\u00f3 de mostra de la permanent confusi\u00f3 exhibida pels republicans des de 2003 entre els seus objectius partidistes i els de la coalici\u00f3 de govern de la qual formen part.<\/p>\n

Aquesta confusi\u00f3 ha estat un desastre pel tripartit de les esquerres, perqu\u00e8 ha tendit a diluir el programa pactat pels aliats, i en gran mesura aplicat, en el n\u00favol dels somnis de l’independentisme, pel qual tot el que faci un Govern sempre sap a poc o res mentre no sigui la proclamaci\u00f3 de l’Estat catal\u00e0 des d’un balc\u00f3 de la pla\u00e7a de Sant Jaume.<\/p>\n

El m\u00e9s cridaner del cas \u00e9s, per\u00f2, que la direcci\u00f3 d’ERC no sembla ser del tot conscient que el dany infligit a la coalici\u00f3 per aquesta deriva no es tradueix en absolut en benefici pel propi partit. Tot el contrari. \u00c9s un cas de manual del pernici\u00f3s que pot arribar a ser la debilitat de la direcci\u00f3 davant aquells que s’erigeixen, en ella o davant seu, en dipositaris de les ess\u00e8ncies, guardians del purisme i capdavanters del programa m\u00e0xim sempre disposats a cremar etapes darrere d’un futur, la brillantor del qual, desllueix qualsevol eventual \u00e8xit del present.<\/p>\n

No \u00e9s ret\u00f2rica. El llavors secretari general d’ERC, Joan Puigcerc\u00f3s<\/strong>, va abandonar per voluntat pr\u00f2pia el Govern de la Generalitat el mar\u00e7 de 2008 amb l’excusa que la direcci\u00f3 del partit requeria una atenci\u00f3 que no li podia donar sent conseller de Governaci\u00f3. Un any despr\u00e9s, per\u00f2, es va produir a ERC l’escissi\u00f3 del sector del partit encap\u00e7alada per Joan Carretero<\/strong>, el mateix que en la legislatura anterior havia emp\u00e8s amb \u00e8xit a ERC a rebutjar la reforma de l’Estatut en nom de la puresa independentista, en contra del criteri inicial de Josep Llu\u00eds Carod Rovira <\/strong>i Joan Puigcerc\u00f3s<\/strong>.<\/p>\n

Amb aquella escissi\u00f3 va semblar que el partit es desprenia del radicalisme. Per\u00f2 va resultar que no era aix\u00ed. Els republicans van viure immediatament despr\u00e9s la no menys traum\u00e0tica guerra interna encap\u00e7alada pel mateix Puigcerc\u00f3s<\/strong>, amb el suport de la plataforma radical creada per l’ex dirigent de les joventuts Uriel Bertran<\/strong>, per descavalcar Carod <\/strong>com a l\u00edder del partit. Carod <\/strong>era el seu president i principal figura pol\u00edtica i institucional, per\u00f2 en aquella batalla se\u2019l presentava com a m\u00e0xim exponent del sector moderat. L’operaci\u00f3 va consolidar a Puigcerc\u00f3s <\/strong>al capdavant d’ERC i li va aplanar el cam\u00ed per convertir-se en el seu cap de cartell per a les properes eleccions al Parlament, les del 28 de novembre. No com un moderat, \u00e9s clar. Uriel Bertran<\/strong>, el seu fidel aliat intern, es va llan\u00e7ar juntament amb una s\u00e8rie de grups radicals aliens al partit, i fins i tot amb la indirecta intervenci\u00f3 d’una ala de Converg\u00e8ncia Democr\u00e0tica, a una campanya d’agitaci\u00f3 consistent a organitzar votacions populars sobre la independ\u00e8ncia de Catalunya. Simple desestabilitzaci\u00f3 antiautonomista que contribueix a menyscabar el Govern i la seva acci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta campanya s’ha convertit, a la pr\u00e0ctica, en el viver en qu\u00e8 han crescut els afiliats dels nous partits creats per Carretero i per l’expresident del FC Barcelona Joan Laporta. Amb ells ha anat tamb\u00e9 Uriel Bertran <\/strong>i la plataforma que havia creat a ERC. Entre tots amenacen amb arrabassar-li a Puigcerc\u00f3s <\/strong>una part del seu electorat.<\/p>\n

El balan\u00e7 provisional de tot aquest proc\u00e9s d’ERC no \u00e9s gens favorable. La incapacitat per resistir a la pressi\u00f3 radical que no para de cridar “independ\u00e8ncia, independ\u00e8ncia!” ha impedit a Esquerra aconseguir un dels seus principals objectius del 2003: passar de partit de reivindicaci\u00f3 i agitaci\u00f3 a for\u00e7a de govern, adquirir el perfil de soci fiable, constructiu, capa\u00e7 de gestionar l’Administraci\u00f3 i tot a costa de sacrificis partidistes.<\/p>\n

En resum, tot el contrari a deixar urnes oficials per a l’agitaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

El Pa\u00eds<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La contundent desautoritzaci\u00f3 del conseller de Governaci\u00f3, Jordi Aus\u00e0s, pel president Jos\u00e9 Montilla a prop\u00f2sit de la campanya d’agitaci\u00f3 independentista dels refer\u00e8ndums- a la qual el primer pretenia aportar urnes oficials – \u00e9s nom\u00e9s el pen\u00faltim esgla\u00f3 de mostra de la permanent confusi\u00f3 exhibida pels republicans des de 2003 entre els seus objectius partidistes i …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2694","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2694","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2694"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2694\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2696,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2694\/revisions\/2696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2694"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2694"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2694"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}