{"id":26884,"date":"2023-03-27T06:36:31","date_gmt":"2023-03-27T04:36:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=26884"},"modified":"2023-03-27T07:32:06","modified_gmt":"2023-03-27T05:32:06","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-68-vida-privada-llengua-lliure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-68-vida-privada-llengua-lliure\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/68 (Vida privada, llengua lliure)"},"content":{"rendered":"\n

VIDA PRIVADA, LLENGUA LLIURE <\/strong><\/p>\n\n\n\n

27 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n

La novel\u00b7la Vida privada<\/em><\/strong><\/a>, de Josep Maria de Sagarra<\/strong>, comen\u00e7a molt cinematogr\u00e0ficament. Arrenca amb un primer pla de les  parpelles castigades de Frederic de Lloberola<\/strong>, obrint-se amb un clac: \u00abEls parpres, en obrir-se, varen fer un clac gaireb\u00e9 imperceptible, com si estiguessin enganxats a causa d’una pret\u00e8rita conviv\u00e8ncia amb les ll\u00e0grimes i el fum\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Parpre? O parpella?  Qui cregui que la primera d\u2019aquestes dues paraules \u00e9s al diccionari normatiu, tindr\u00e0 una reacci\u00f3 semblant a la dels aficionats al Paraul\u00f2gic, quan constaten que una paraula que donaven per correct\u00edssima no \u00e9s admesa en el joc (que t\u00e9 com a norma el DIEC). <\/p>\n\n\n\n

El  mot parpre, i molts altres, es trobaven en la primera edici\u00f3 de la novel\u00b7la de Sagarra<\/strong>. S\u2019hi trobaven en abund\u00e0ncia i desesperaven a Joan Oliver<\/strong>, que el 1965<\/strong>  va arranjar una reedici\u00f3 hipercorregida de la novel\u00b7la, gaireb\u00e9 reescrita de cap a cap, tres anys despr\u00e9s de la mort de l\u2019autor.<\/p>\n\n\n\n

El resultat?  Segons Pericay<\/strong> i Toutain<\/strong>, a El malent\u00e8s del noucentisme<\/em><\/strong><\/a>,  el resultat va ser \u00abla liquidaci\u00f3 d’aquella \u00abllengua viva\u00bb, d’aquell \u00abestil viu, interessant\u00bb que el mateix <\/em>Sagarra<\/em><\/strong> exigia als escriptors del seu temps, i la seva substituci\u00f3 per una prosa de mestretites de caverna, de correctoret cofoi i diligent (\u2026), fins a convertir la vivor de l’estil original en un postis desnaturalitzat, amorf i sense subst\u00e0ncia<\/em>\u00bb. No cal compartir l\u2019acrim\u00f2nia dels qualificatius per acceptar el diagn\u00f2stic.  <\/p>\n\n\n\n

\u00abSort n’hi va haver que els anys vuitanta ens retornessin en edici\u00f3 de butxaca el text primitiu<\/em>\u00bb, conclo\u00efen Pericay<\/strong> i Toutain<\/strong>. Ara apareix una nova reedici\u00f3<\/a>, a cura de Narc\u00eds Garolera<\/strong>, que ha descrit el catal\u00e0 de Sagarra <\/strong>com \u00abvirtu\u00f3s per\u00f2 que no entrebanca i d\u2019una gran plasticitat\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Juli\u00e0 Guillam\u00f3n<\/strong> estudi\u00e0  dos volums de la primera edici\u00f3 de Vida Privada<\/em>, trobats per Llu\u00eds<\/strong> Permanyer<\/strong>, que havien estat profusament subratllats per Pompeu Fabra<\/strong>. Amb el seu llapis, el mestre va real\u00e7ar, segons Guillam\u00f3n<\/strong><\/a>, les paraules seg\u00fcents:  rimmel, su\u00e8ter, calces de golf, yacht, dancing, cokteleres, lucky strike, catre, amor lliure, herp\u00e8tics, lesbianisme, tuti subhastat, sordina, pippermint, gin, bacar\u00e0, entretingudes, hawaianes, pilositats, sex-appeal, fulanes, meubl\u00e9, calaveres, snobisme, fer el tifa, nimf\u00f2mana, hipopot\u00e0mica, sandvitx, invertit, f\u00facsia, patejat, pacotilla, claveguerils, agigolonat, descamisat, sapastre, molieresc i repicatalons. <\/em><\/p>\n\n\n\n

A difer\u00e8ncia d\u2019Oliver, <\/strong>que sostenia que Sagarra<\/strong> escrivia malament, Fabra<\/strong> creia que Sagarra<\/strong> \u00abcreava llengua<\/em>\u00bb. No defenso, que consti, el campi qui pugui ling\u00fc\u00edstic. Per\u00f2 Sagarra<\/strong>  tenia molt ben guanyats, amb el seu geni, uns marges de maniobra que els ciutadans corrents no tenim cap dret a reclamar. <\/p>\n\n\n\n

Ve de lluny la discussi\u00f3 entre els partidaris d\u2019escriure i normalitzar el catal\u00e0 com es parla al carrer, i els que el volen depurar de contaminacions i corrupcions. La correspond\u00e8ncia entre Joan<\/strong> Sales<\/strong> i Merc\u00e8 Rodoreda<\/strong> \u00e9s una entretinguda mostra d\u2019aquesta tensi\u00f3 que durant d\u00e8cades ha enfrontat la gent de lletres, especialment els literats i els seus correctors; una tensi\u00f3 permanent.  De fet, com ha remarcat Albert Pla Nualart<\/strong>, en les discussions entre Sales<\/strong> i  Rodoreda<\/strong>, l\u2019un i l\u2019altra es van equivocar. O, si som positius, tots dos van tenir ra\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Vegeu aquest intercanvi epistolar que Pla Nualart<\/strong> va reproduir en un article<\/a>: <\/p>\n\n\n\n

\u201cDiu <\/em>Sales<\/em><\/strong> a <\/em>Rodoreda<\/em><\/strong>: \u201cSi vost\u00e8 es pensa que 6 milions de persones deixaran de dir quarto i acera (tots dos mots d\u2019\u00fas general i un\u00e0nime a tot el territori) simplement perqu\u00e8 a vost\u00e8 li d\u00f3na la gana…<\/em>\u201d I ella li respon: \u201cDeixem cambra i vorera i els que no ho diguin que ho aprenguin o que es facin repicar<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cQui ha guanyat <\/em>53<\/em><\/strong> anys despr\u00e9s?<\/em>\u201d, es demanava Pla Nualart<\/strong>. I responia:  \u201cCap dels dos. Errava <\/em>Joan Sales<\/em><\/strong> no augurant cap futur a vorera. Per\u00f2 hi tocava dient-li a <\/em>Rodoreda<\/em><\/strong> que nom\u00e9s quarto fosc (avui encara no adm\u00e8s), i no pas cambra fosca (que fa pensar en l\u2019experiment de f\u00edsica), podia ser aquella habitaci\u00f3 sense finestres al carrer que pobla la geografia sentimental de tantes inf\u00e0ncies.<\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n

No es tracta de rectificar amb f\u00e8rules les malformacions d\u2019una llengua, perqu\u00e8 la nostra no est\u00e0 contrafeta sin\u00f3 que \u00e9s una llengua ferida, que es redre\u00e7a i vol c\u00f3rrer. All\u00f2 que necessita \u00e9s llibertat i bones regles. <\/p>\n\n\n\n

Llegeixo a l\u2019Ara<\/strong><\/a><\/strong> que \u00abL\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans ha comen\u00e7at l\u2019any amb un projecte d\u2019envergadura: un nou diccionari normatiu, pancatal\u00e0 i postfabri\u00e0, que ampliar\u00e0 el catal\u00e0 est\u00e0ndard<\/em>\u00bb. Quan arribi ser\u00e0 benvingut; per\u00f2 no crec que acabi les constants discussions sobre la llengua, que s\u00f3n \u00fatils i necess\u00e0ries.

La norma principal ha de ser sostreure la llengua del joc pol\u00edtic, deslligar-la<\/a>; preservar-la perennement d\u2019un possible xoc d\u2019animadversions socials confrontades.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

P.S.- <\/strong>Joan Coromines<\/strong> deia<\/a>, entrevistat per Josep M. Espin\u00e0s<\/strong>, l\u2019any 1995<\/strong>, una cosa que avui tamb\u00e9 \u00e9s v\u00e0lida: \u00abNo hi ha superviv\u00e8ncia del catal\u00e0, hi ha vida. \u00c9s una vida una mica mediatitzada i sotmesa a passions. Per\u00f2 amb una llengua que va augmentant el nombre dels seus parlants, en lloc de disminuir-los, no es pot parlar de superviv\u00e8ncia\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

VIDA PRIVADA, LLENGUA LLIURE 27 de mar\u00e7 de 2023 La novel\u00b7la Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, comen\u00e7a molt cinematogr\u00e0ficament. Arrenca amb un primer pla de les  parpelles castigades de Frederic de Lloberola, obrint-se amb un clac: \u00abEls parpres, en obrir-se, varen fer un clac gaireb\u00e9 imperceptible, com si estiguessin enganxats a causa d’una …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":26912,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-26884","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26884","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26884"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26884\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26921,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26884\/revisions\/26921"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26912"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26884"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26884"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26884"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}