{"id":26834,"date":"2023-03-26T07:42:45","date_gmt":"2023-03-26T05:42:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=26834"},"modified":"2023-03-26T10:02:08","modified_gmt":"2023-03-26T08:02:08","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-67-icones-4-maria-aurelia-capmany-carme-serrallonga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-67-icones-4-maria-aurelia-capmany-carme-serrallonga\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/67 (Icones 4: Maria Aur\u00e8lia Capmany, Carme Serrallonga)"},"content":{"rendered":"\n

Icones 4: Maria Aur\u00e8lia Campmany, Carme Serrallonga<\/strong><\/p>\n\n\n\n

26 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n

\u00abQuan em van proposar, en ocasi\u00f3 del cinquantenari de la mort de Francesc Layret<\/strong>, una evocaci\u00f3 de la seva personalitat<\/em>\u00bb, va escriure Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/a><\/strong>, \u00abvaig veure ben clar que em calia trobar la manera de fer parlar els fets (\u2026) No m’interessava construir una trag\u00e8dia (\u2026)  i no perqu\u00e8 <\/em>Francesc Layret <\/em><\/strong>no fos de la pasta dels herois tr\u00e0gics, sin\u00f3 perqu\u00e8 els fets d’aquesta trag\u00e8dia tenen una for\u00e7a dial\u00e8ctica que l’argumentaci\u00f3 no faria m\u00e9s que enterbolir, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 calia al\u00e7ar aquesta exemplaritat dels fets contra l’oblit<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

En va sortir un text teatral, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya<\/em><\/strong><\/a>, <\/em>escrit en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Xavier Romeu<\/a><\/strong>, que va morir jove.  <\/p>\n\n\n\n

Ramon Fern\u00e1ndez Jurado<\/a><\/strong>, que li feia de x\u00f2fer amb la seva vespa en els anys de les funcions clandestines del\u00a0Layret<\/strong><\/em>, l\u2019anomenava sempre \u201cla Marieta<\/strong><\/em>\u201d. No s\u00e9 si pensava en la \u201cMarieta<\/strong> de l\u2019ull viu<\/em>\u201d de la can\u00e7\u00f3. L\u2019ull viu, la Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> el tenia amb escreix: una mirada sense por, intensa i inquisitiva, sorneguera, alegre i viva.<\/p>\n\n\n\n

Jos\u00e9 Agust\u00edn Goytisolo<\/strong>, parlant d\u2019ella, deia que era \u00abuna exageraci\u00f3 de vitalitat<\/em>\u201d. Era vital, intel\u00b7ligent, alegre, impetuosa, furiosa, culta, i molt comediant. Feia com\u00e8dia, per\u00f2 sense dissimulacions ni hipocresies; amb la veritat (la seva, \u00e9s clar) sempre per davant. Deia: \u00ab”Mai no ser\u00e9 prou vella ni prou covarda per no tornar a comen\u00e7ar de cap i de nou i amb les mans buides<\/em>“. Tamb\u00e9 deia: \u201cJo posaria sempre com el s\u00edmptoma m\u00e9s clar de l\u2019exercici de la llibertat precisament aix\u00f2: no haver de mentir<\/em>\u201c. O b\u00e9:  \u201cLa veritat necessita ser dita perqu\u00e8 si no es diu no existeix<\/em>.\u201d No li feia por \u201cel risc de les paraules<\/em>\u201c.<\/p>\n\n\n\n

Va contribuir molt\u00edssim a donar empenta (allegro con brio<\/em>) a la formaci\u00f3 del  PSC<\/strong>. Quan s\u2019hi apunt\u00e0, ho va explicar aix\u00ed: \u201cLa ra\u00f3 de la meva milit\u00e0ncia al PSC<\/strong> \u00e9s ben senzilla: No n\u2019he trobat un altre de millor. A un partit pol\u00edtic, jo no li demano que em subministri un dogma ni el parad\u00eds perdut.  Jo, que s\u00f3c de mena arrelada a la terra que trepitjo, no em fio dels partits que m\u2019ofereixen dogmes, ni dels que em prometen m\u00e9s del que s\u00e9 que em poden donar.  Em sento m\u00e9s solid\u00e0ria, m\u00e9s amiga, m\u00e9s cong\u00e8nere d\u2019en <\/em>Ramon Fern\u00e1ndez Jurado<\/em><\/strong> que del senyor <\/em>Carles Ferrer i Salat<\/em><\/strong>, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de perspectiva\u00bb.  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> va viure el 6<\/strong> d\u2019octubre de 1934<\/strong> als quinze anys i en va deixar escrit el seu record: \u201cA la Rambla uns nois molt joves muntaven gu\u00e0rdia. La meva mare i jo sort\u00edrem al carrer per oferir-los un licor casol\u00e0, perqu\u00e8 la nit era molt freda<\/em>\u201c. Era ratafia, la beguda predilecta de l\u2019expresident Torra<\/strong>! \u00abEl meu pare en feia cada any\u201d\u00bb, <\/em> escriu la Capmany<\/strong>, \u201camb les herbes que comprava a la fira de Sant Pon\u00e7\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\u00abL\u2019endem\u00e0\u00bb<\/em>, contin\u00faa, \u00abla consci\u00e8ncia de la derrota es feia evident; Catalunya, la p\u00e0tria de les derrotes, podia afegir-ne una m\u00e9s a la seva llista (\u2026) Quelcom que havia costat tant d\u2019esfor\u00e7 com era el projecte de la incipient Catalunya aut\u00f2noma, havia desaparegut\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

La p\u00e0tria de les derrotes! Algun dia trencarem aquest fat.<\/p>\n\n\n\n

La Maria Aur\u00e8lia<\/strong>, que havia estat alumna de l\u2019Institut Escola<\/strong> de la Generalitat, va ser professora, en la sinistra postguerra, d\u2019una escola privada que va ser una mena de subreptici \u201csegon Institut Escola<\/em>\u201c: l\u2019Escola Isabel de Villena<\/strong>.
<\/p>\n\n\n\n

Carme Serallonga<\/a><\/strong>, que en fou la directora, i un grup d\u2019ex professors de l\u2019Institut Escola, clausurat pel franquisme,  havien fet gestions per obrir un establiment privat, l\u2019any 1939<\/strong>. S\u2019hi sumaren alguns pares d\u2019alumnes, i un d\u2019ells, el savi Mar\u00e7al Olivar<\/strong><\/a>, <\/strong> tingu\u00e9 la pensada d\u2019adre\u00e7ar-se a Xavier de Salas<\/a><\/strong>, un barcelon\u00ed que havia retornat de Burgos a Barcelona amb les tropes de Franco<\/strong> (acab\u00e0 sent director del Museu del Prado). <\/p>\n\n\n\n

En una entrevista televisada que li f\u00e9u en Josep Maria Espin\u00e0s<\/strong>, Carme<\/strong> Serrallonga<\/strong> explic\u00e0 la visita que van fer a Xavier de Salas<\/strong>, per llogar-li (per 100<\/strong> pessetes al mes), una torre que tenia buida al carrer Emancipaci\u00f3 del barri de la Bonanova de Barcelona, on van comen\u00e7ar l\u2019escola, encara avui activa.  <\/p>\n\n\n\n

\u00abEns va rebre vestit de falangista\u00bb<\/em>, recordava la Serrallonga<\/strong>, \u00abi encara sembla que el veig assegut en un angle de la taula amb unes botes negres enxarolades. Era un noi alt que feia molt efecte, molt elegant, de la \u00absociedad\u00bb de Barcelona, i aix\u00ed ens va rebre, engronxant una cama, i em va dir: \u2018Oye <\/em>Carmeta<\/em><\/strong>, todo esto del catal\u00e1n se acab\u00f3,<\/em> \u00bfeh?\u2019 \u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

En els anys de la Rep\u00fablica, Carme Serrallonga<\/strong> visqu\u00e9 un any a Madrid, per tal de fer el doctorat, i estudi\u00e0 amb don Ram\u00f3n Men\u00e9ndez Pidal<\/strong>. Un dia, aquest li pregunt\u00e0, amb un indissimulable \u201cretint\u00edn<\/em>\u201d: \u00ab\u00bfEn catal\u00e1n, a una herida le llaman \u2018nafra\u2019?\u00bb. <\/em>Quan la Serrallonga<\/strong> li ho confirm\u00e0, el savi va comentar: \u00abEs una lengua arcaica, cabe decir que el castellano y el franc\u00e9s han evolucionado m\u00e1s<\/em>\u201d. Potser no li pass\u00e0 pel cap que la nostra era una llengua ferida i proscrita. 
<\/p>\n\n\n\n

Amb Maria Aur\u00e8lia<\/strong> Capmany<\/strong>, de qui era molt amiga, i Ricard Salvat<\/strong>, van fundar l’Escola d’Art Dram\u00e0tic Adri\u00e0 Gual<\/strong> <\/a> el 1960<\/strong>.
Pol\u00edglota, tradu\u00ed magn\u00edficament una gran quantitat d\u2019obres teatrals (de Brecht<\/strong>, Tx\u00e8khov<\/strong>,  Genet<\/strong>,  B\u00fcchner<\/strong>,  D\u00f6blin<\/strong>, D\u00fcrrenmatt<\/strong>, i un llarg etc\u00e8tera).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong> (Fotografia de Pilar Aymerich<\/strong>)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Ram\u00f3n Fern\u00e1ndez Jurado<\/strong> jove; i gran (retratat per Pilar Aymerich<\/strong>)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Carme Serrallonga<\/strong><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
L\u2019escola Isabel de Villena. Dibuix de Josep Obiols<\/strong>. <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/p>\n\n\n\n

Agust\u00ed Pons: Maria Aur\u00e8lia Capmany. L’\u00e8poca d’una dona <\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

PSC (DDAA) Maria Aur\u00e8lia Capmany. Un lloc entre els vius<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abParlar\u00e9 a classe<\/a><\/em>\u00bb, una exposici\u00f3 sobre la tasca pedag\u00f2gica de Carme Serrallonga a la postguerra<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entrevista a Carme Serrallonga<\/a>, en el programa “Identitats<\/em>“, dirigit i presentat per Josep Maria Espin\u00e0s (1984)<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Icones 4: Maria Aur\u00e8lia Campmany, Carme Serrallonga 26 de mar\u00e7 de 2023 \u00abQuan em van proposar, en ocasi\u00f3 del cinquantenari de la mort de Francesc Layret, una evocaci\u00f3 de la seva personalitat\u00bb, va escriure Maria Aur\u00e8lia Capmany, \u00abvaig veure ben clar que em calia trobar la manera de fer parlar els fets (\u2026) No m’interessava …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":26882,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,1],"tags":[],"class_list":["post-26834","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26834","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26834"}],"version-history":[{"count":41,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26834\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26883,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26834\/revisions\/26883"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26834"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26834"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26834"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}