{"id":26796,"date":"2023-03-25T07:43:35","date_gmt":"2023-03-25T06:43:35","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=26796"},"modified":"2023-03-25T17:25:07","modified_gmt":"2023-03-25T16:25:07","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-66-nivell-meso-i-metode-crisant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-66-nivell-meso-i-metode-crisant\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/66 (Nivell &#8220;meso&#8221; i &#8220;m\u00e8tode Crisant&#8221;)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Nivell &#8220;meso&#8221; i &#8220;m\u00e8tode Crisant&#8221;<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>24 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n<p><strong>Manuel Cuy\u00e0s<\/strong>, <a href=\"https:\/\/catalunyaplural.cat\/ca\/hem-confos-girona-amb-catalunya-i-salt-amb-santa-coloma-de-gramenet\/\">entrevistat per <strong>Siscu Baiges<\/strong><\/a>, el setembre de <strong>2018<\/strong>, contava una an\u00e8cdota que impressiona: \u00ab <em>El 28 d\u2019octubre era dissabte i tenia uns amics independentistes a dinar a casa. Van arribar euf\u00f2rics, fent unes grans abra\u00e7ades, dient que ja \u00e9rem independents, una rep\u00fablica. Vaig quedar parat. Em van demanar que pos\u00e9s la televisi\u00f3 per veure els pa\u00efsos que reconeixien la independ\u00e8ncia de Catalunya. Vam veure com ning\u00fa ens reconeixia i l\u2019endem\u00e0 <strong>Puigdemont<\/strong> es feia esc\u00e0pol<\/em>\u00bb.  L\u2019escriptor i periodista <strong><a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Manuel_Cuy%C3%A0s_i_Gibert\">Manuel Cuy\u00e0s<\/a><\/strong>, es declarava \u201c<em>independentista<\/em> <em>de naixement<\/em>\u201d, per\u00f2 considerava que als independentistes els hi  faltava ser \u201c<em>cr\u00edtics i no deixar la cr\u00edtica a la independ\u00e8ncia als que no s\u00f3n independentistes<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n<p>Els historiadors del futur  miraran  d\u2019esbrinar com es va gestar, com es desenvolup\u00e0  i  com va naufragar el Proc\u00e9s<em>. <\/em> Hi ha dos aspectes que es comenten poc, i als que caldria  prestar atenci\u00f3, perqu\u00e8&nbsp; potser ajudaran a entendre millor com han anat les coses, i com poden evolucionar.  <br><\/p>\n\n\n\n<p>El primer aspecte \u00e9s la import\u00e0ncia del que podr\u00edem anomenar el \u201c<em><strong>nivell \u2018meso\u2019<\/strong><\/em> \u201d, un  nivell intermedi situat entre l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica i els actors pol\u00edtics i institucionals. S\u2019han reiterat  molt dues visions quasi antag\u00f2niques sobre la g\u00e8nesi del Proc\u00e9s: <em>Bottom-Up<\/em> <em>vs.<\/em> <em>Top-Down<\/em> (\u00ab<em>de baix a dalt<\/em>\u00bb, o \u00ab<em>de dalt a baix<\/em>\u00bb). La primera visi\u00f3 descriu un fenomen originat des de la base, fruit de la indignaci\u00f3 del poble davant d\u2019un c\u00famul de fets i circumst\u00e0ncies viscuts com agressions, de la sent\u00e8ncia del Constitucional contra el segon Estatut fins als fets d\u2019octubre de <strong>2017<\/strong>. La segona visi\u00f3  diu que res fou espontani, que tot va ser&nbsp; el resultat d\u2019una manipulaci\u00f3,  des de les altures pol\u00edtiques i medi\u00e0tiques de l\u2019independentisme, sobre una base social pr\u00e8viament condicionada pel bany maria del nacionalisme pujolista.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Hi ha fets i arguments que reforcen tant l\u2019una com l\u2019altra d\u2019aquestes interpretacions oposades. No vull ara discutir-les, sin\u00f3 afegir-hi \u00a0una altra consideraci\u00f3 que s\u2019hi vincula,  i que tendim  a minusvalorar: la gran  import\u00e0ncia assolida pels nivells intermedis;  per les persones, xarxes i grups m\u00e9s o menys formalitzats, situats activament en un espai intermedi, entre la ciutadania en el seu conjunt  (el nivell \u201c<em>de<\/em> <em>baix<\/em>\u201d),  i els nivells (\u201c<em>de<\/em> <em>dalt<\/em>\u201d), dels actors institucionals,  pol\u00edtics i medi\u00e0tics.  <br><br>Em sembla  que, en la seq\u00fc\u00e8ncia generadora  del Proc\u00e9s,\u00a0 aquest  nivell intermedi (un \u00abnivell  <em>meso<\/em>\u00bb, fet d\u2019activistes, clergues intel\u00b7lectuals,\u00a0 opinionistes, grups formals i informals) va jugar un paper essencial i va adquirir, en un moment donat, una din\u00e0mica pr\u00f2pia  i determinant.\u00a0 Va esdevenir aut\u00f2nom i decisiu, exercint hegemonia tant sobre els nivells \u00ab<em>de baix<\/em>\u00bb  com sobre els  \u00ab<em>de dalt<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>El segon aspecte \u00e9s  la percepci\u00f3, que ha anat evolucionant,  dels  aspectes \u00ab<em>morals<\/em>\u00bb i \u00ab<em>est\u00e8tics<\/em>\u00bb  del Proc\u00e9s. Va ser vist  d\u2019inici, per molta gent de Catalunya, com una \u201c<em>cosa<\/em> <em>ferma<\/em>\u201d (en el sentit de quelcom \u201c<em>que atrau, especialment per les seves qualitats<\/em>\u201d)<em>. <\/em>S\u2019an\u00e0 agregant un col\u00b7lectiu que es mirava al mirall i s\u2019agradava, es trobava \u201c<em>ferm<\/em>\u201d, sobretot en les grans manifestacions. Una conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica d\u2019aquest fet \u00e9s que \u201c<em>els altres<\/em>\u201d desagradaven per motius tamb\u00e9 \u201c<em>est\u00e8tics<\/em>\u201d i \u201c<em>morals<\/em>\u201d, m\u00e9s que pr\u00f2piament pol\u00edtics.&nbsp; Que l\u2019autosatisfacci\u00f3 col\u00b7lectiva del moviment va ser  considerable \u00e9s un fet. Tant des de \u201c<em>dalt<\/em>\u201d com des del \u201c<em>mig<\/em>\u201d, es va aplicar a fons, de manera conscient o inconscient, el m\u00e8tode<em> <\/em>del <strong><em>Crisant<\/em><\/strong> de <strong>Salvador Espriu<\/strong> (\u201c<em>Som els millors! Som els millors!<\/em>\u201d). Despr\u00e9s han anat canviant les percepcions, vistos els resultats.<\/p>\n\n\n\n<p>Ara, en una fase de retroc\u00e9s, aquesta din\u00e0mica es vol corregir: des \u00abde <em>dalt<\/em>\u00bb es vol controlar el \u201c<em>nivell meso<\/em>\u201d i, com a reacci\u00f3, creixen les cr\u00edtiques a les vacil\u00b7lacions i els interessos espuris dels \u201c<em>partits<\/em>\u201d, dels \u00ab<em>de dalt<\/em>\u00bb. De la mateixa manera que es parlava, fa molts anys, de \u201c<em>r\u00e9volution dans la r\u00e9volution<\/em>\u201d (<strong>R\u00e9gis<\/strong> <strong>Debray<\/strong>), apareixen temptatives de \u201c<em>proc\u00e9s dins el proc\u00e9s<\/em>\u201d. Els grups que giren al voltant de <strong>Laura<\/strong> <strong>Borr\u00e0s<\/strong> o de <strong>Jordi<\/strong> <strong>Graupera<\/strong> (<strong>1<\/strong>)  potser s\u2019han d\u2019interpretar aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n<p><br>Si aquestes dues interpretacions fossin certes, una doble conclusi\u00f3 seria: 1) que el futur es decidir\u00e0 en el nivell \u00ab<em>meso<\/em>\u00bb, que ser\u00e0 determinant;  i 2) que el futur no ser\u00e0 \u00fanicament  el fruit de les vicissituds de la pol\u00edtica, sin\u00f3 sobretot de  les conclusions morals i est\u00e8tiques que acabin establint-se, a partir de la lli\u00e7\u00f3 dels fets d\u2019aquesta darrera d\u00e8cada. <br>_________________<\/p>\n\n\n\n<p>(1) <strong>Graupera<\/strong> acaba de publicar un llibre que es titula <strong><em>La perplexitat<\/em><\/strong>; un t\u00edtol que justifica aix\u00ed, <a href=\"https:\/\/www.nuvol.com\/llibres\/assaig\/jordi-graupera-en-la-perplexitat-hi-ha-un-dolor-sord-311437\">en una entrevista de <strong>Joan Burdeus, a N\u00favol<\/strong><\/a>: \u00ab<em>La perplexitat \u00e9s aquell moment en qu\u00e8 et trobes incapa\u00e7 d\u2019imaginar-te un m\u00f3n en qu\u00e8 el teu adversari pol\u00edtic est\u00e0 defensant les seves posicions de bona fe. Et dius que, si est\u00e0 dient all\u00f2 que est\u00e0 dient, o b\u00e9 \u00e9s curt, o b\u00e9 est\u00e0 sent manipulat, o b\u00e9 ho fa de mala fe<\/em>\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Nivell &#8220;meso&#8221; i &#8220;m\u00e8tode Crisant&#8221; 24 de mar\u00e7 de 2023 Manuel Cuy\u00e0s, entrevistat per Siscu Baiges, el setembre de 2018, contava una an\u00e8cdota que impressiona: \u00ab El 28 d\u2019octubre era dissabte i tenia uns amics independentistes a dinar a casa. Van arribar euf\u00f2rics, fent unes grans abra\u00e7ades, dient que ja \u00e9rem independents, una rep\u00fablica. Vaig &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":26807,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-26796","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26796","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26796"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26796\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26859,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26796\/revisions\/26859"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26807"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26796"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26796"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26796"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}