{"id":26481,"date":"2023-03-19T05:58:31","date_gmt":"2023-03-19T04:58:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=26481"},"modified":"2023-03-19T19:49:08","modified_gmt":"2023-03-19T18:49:08","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-60-icones-3-jean-pierre-vernant-i-lamistat-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-60-icones-3-jean-pierre-vernant-i-lamistat-politica\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/60 (Icones 3: Jean-Pierre Vernant i l\u2019amistat pol\u00edtica)"},"content":{"rendered":"\n

Icones 3: Jean-Pierre Vernant i l\u2019amistat pol\u00edtica<\/strong><\/p>\n\n\n\n

18 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n

Una de les tesis m\u00e9s conegudes de Carl Schmitt<\/strong>  \u00e9s la distinci\u00f3 entre amic i enemic com a criteri definidor de la pol\u00edtica. \u00c9s una f\u00f3rmula simple, que capgira els termes de la formula de Clausewitz<\/strong> (\u00abLa guerra \u00e9s la continuaci\u00f3 de la pol\u00edtica per altres mitjans<\/em>\u00bb) i sembla  indicar que l\u2019ess\u00e8ncia fatal de la pol\u00edtica \u00e9s el conflicte que sols troba soluci\u00f3 quan hi ha vencedors i ven\u00e7uts.  <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s cert que el vocabulari pol\u00edtic sembla confirmar la f\u00f3rmula schmittiana: s\u2019hi parla de combats, campanyes, batalles d’opini\u00f3, vict\u00f2ries i derrotes electorals, conquestes de majories, preses del poder, etc. Per\u00f2 molts pensem que la bona pol\u00edtica \u00e9s justament aquella que sap ven\u00e7er la f\u00f2rmula schmittiana, i ens oposem al reduccionisme resignat o c\u00ednic dels que afirmen que l\u2019home \u00e9s un llop per a l\u2019home.  <\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s estrany, donades les seves idees, que Schmitt<\/strong> dediqu\u00e9s moltes m\u00e9s p\u00e0gines a  l\u2019enemistat que a l\u2019amistat. Per llegir sobre aquesta, cal anar a altres autors. Jo ho faig amb Jean-Pierre Vernant, <\/strong>un savi hel\u00b7lenista que va combatre en la Resist\u00e8ncia francesa contra Hitler<\/strong>. El tinc, per aquesta ra\u00f3 i altres, entre les icones del meu pante\u00f3 personal. 
<\/p>\n\n\n\n

Vernant<\/strong> va n\u00e8ixer el 1914<\/strong> i no va con\u00e8ixer el seu pare, lliurepensador, que va morir al front, el 1915<\/strong>. D\u2019estudiant, s\u2019un\u00ed als grups antifeixistes que s\u2019enfrontaven, al Barri Llat\u00ed, als militants d\u2019extrema dreta. El 1935<\/strong>, amb la motxilla a l\u2019esquena, viatj\u00e0 a Gr\u00e8cia, en plena dictatura del general Metax\u00e1s<\/a><\/strong>. Qued\u00e0 fascinat pel pa\u00eds i la seva gent.
<\/p>\n\n\n\n

Fou despr\u00e9s soldat en la dr\u00f4le de guerre<\/em>, quan les tropes de Hitler<\/strong> enva\u00efren Fran\u00e7a. Desmobilitzat en la derrota, el 1940<\/strong> va comen\u00e7ar immediatament, amb el seu germ\u00e0, a redactar, imprimir  i distribuir clandestinement octavetes contra l\u2019ocupant alemany. Acab\u00e0 convertit en el cap regional de les Forces franceses de l\u2019interior (FFI<\/strong>) de l\u2019Alta Garona: l\u2019agost de 1944<\/strong>, entr\u00e0, al front dels seus homes, a la Tolosa alliberada. <\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s entr\u00e0, el 1948<\/strong>, al Centre nacional de la recerca cient\u00edfica, el CNRS<\/strong>. All\u00e0 \u00abva<\/em> triar Gr\u00e8cia <\/em>\u00bb. Va decidir dedicar-se a l\u2019estudi de \u00abl\u2019home grec<\/em>\u00bb, de la seva hist\u00f2ria interior, de la seva \u00aborganitzaci\u00f3 mental<\/em>\u00bb; de les seves nocions d\u2019espai, temps, mem\u00f2ria, creences, voluntat; de les seves maneres de sentit, pensar i raonar. Anys despr\u00e9s ho comentava aix\u00ed: \u00abEm vaig preguntar per les condicions que van fer possible, al segle VI aC<\/strong>, a les col\u00f2nies gregues de l’\u00c0sia Menor, l’aparici\u00f3 d’un pensament filos\u00f2fic. Del mite a la ra\u00f3, qu\u00e8 s’ha mantingut, qu\u00e8 s’ha transformat?<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Si aquestes  q\u00fcestions l\u2019apassionaren era perqu\u00e8 l\u2019\u00abhome grec<\/em>\u00bb viu a la ciutat, a la polis<\/em>:  perqu\u00e8 \u00e9s \u00abun \u00e9sser pol\u00edtic<\/em>\u00bb, que concep la seva vida i la seva acci\u00f3 enmig dels altres, amb els altres. \u00c9s l\u2019home que es reuneix en assemblea, que estableix regles i lleis despr\u00e9s d\u2019haver fet \u00fas de la paraula lliure, despr\u00e9s d\u2019haver-se confrontat a opinions divergents, despr\u00e9s d\u2019haver exercit el seu discerniment, \u00absense que els d\u00e9us li dictin la manera de pensar<\/em>\u00bb. 
<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 l\u2019\u00abhome grec<\/em>\u00bb \u00e9s tamb\u00e9, primordialment, l\u2019home que teixeix amistats.<\/p>\n\n\n\n

\u00abExisteix en grec una mena de sent\u00e8ncia, una dita que expressa un consens: entre amics, tot \u00e9s com\u00fa\u00bb, , escriu Vernant<\/strong>, \u00abConeixem la distinci\u00f3 grega entre el privat i el p\u00fablic: el privat \u00e9s all\u00f2 que pertany a cadasc\u00fa per dret propi, en la seva singularitat,  la seva difer\u00e8ncia;  el p\u00fablic \u00e9s all\u00f2 que s’ha de posar en com\u00fa i  compartir per igual entre els membres del grup.  L’amistat est\u00e0 relacionada amb l\u2019un i l\u2019altre  \u00e0mbit;  els relliga i els regeix a tots dos<\/em>. (\u2026) Els amics<\/em> s\u00f3n aquells amb qui tenim l’essencial en com\u00fa: els records, les experi\u00e8ncies i els valors<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Vernant<\/strong> deia que “\u00e9s amb els amics que un esdev\u00e9 plenament un mateix. (\u2026) Aquells que no volen o no poden canviar, siguin individus o grups pol\u00edtics o socials, aquells que no accepten la idea que el canvi \u00e9s una manera de constituir la pr\u00f2pia identitat, construeixen al seu voltant murs de Berl\u00edn. (\u2026) Mantenir-se tancat en la pr\u00f2pia identitat \u00e9s perdre’s i deixar de ser.  Ens reconeixem, ens constru\u00efm a trav\u00e9s del contacte, l’intercanvi amb els altres.  Entre les ribes d\u2019un mateix i de l’altre, l’home \u00e9s un pont<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n