{"id":2610,"date":"2010-10-12T12:56:46","date_gmt":"2010-10-12T10:56:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2610"},"modified":"2010-10-12T17:41:41","modified_gmt":"2010-10-12T15:41:41","slug":"pere-garcia-la-generalitat-evita-les-pressions-dels-mercats-financers","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/pere-garcia-la-generalitat-evita-les-pressions-dels-mercats-financers\/","title":{"rendered":"Pere Garcia: La Generalitat evita les pressions dels mercats financers"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>El govern de la Generalitat s\u2019ha negat a pagar els tipus d\u2019inter\u00e8s que exigeixen els agents econ\u00f2mics internacionals, prenent una iniciativa que ha posat nervi\u00f3s a m\u00e9s d\u2019un (CiU), i que ben aviat prendran altres administracions p\u00fabliques europees, igualment afectades per la situaci\u00f3: buscar el finan\u00e7ament corrent, no entre els agents dels mercats financers, sin\u00f3 en la mateixa poblaci\u00f3. De manera que sigui el ciutad\u00e0 l\u2019agent que contribueixi al finan\u00e7ament p\u00fablic, amb el seu estalvi, comprant bons p\u00fablics, remunerats a un\u00a0 tipus d\u2019inter\u00e8s raonable, per unes quantitats que permetin el funcionament ordinari dels dos propers anys fins el 2013.<\/strong><\/p>\n

Des dels primers s\u00edmptomes de crisi econ\u00f2mica, les administracions p\u00fabliques han quedat en mans dels agents dels mercats financers que estan en l\u2019origen de la crisi econ\u00f2mica. Aquest agents venen a dir (diu un conegut analista):<\/p>\n

\u201cDonat que la crisi econ\u00f2mica que nosaltres mateixos hem provocat (com a detonant, la circulaci\u00f3 d\u2019actius ficticis i productes especulatius en el sistema financer, i la conseg\u00fcent limitaci\u00f3 credit\u00edcia), i la baixa de la producci\u00f3, comporten que ara no podeu ingressar els recursos fiscals que ingress\u00e0veu (perqu\u00e8 produ\u00efu menys), \u00e9s necessari que redu\u00efu els nivells de la despesa p\u00fablica de manera dr\u00e0stica i us llanceu a una pol\u00edtica de sacrificis de serveis i personals. Si no la redu\u00efu (la despesa p\u00fablica), no us prestarem el finan\u00e7ament corrent que necessiteu pel funcionament ordinari de els administracions, perqu\u00e8 no podem confiar en vosaltres. I encara que feu sacrificis, i redu\u00efu la despesa p\u00fablica habitual, en qualsevol cas, ens haureu de pagar m\u00e9s, a un tipus d\u2019inter\u00e8s m\u00e9s alt, perqu\u00e8 no ens fiem gaire de vosaltres ni dels vostres nivells de solv\u00e8ncia actual (que hem provocat nosaltres mateixos). \u00c9s a dir, que feu el que vulgueu, per\u00f2 ens heu de pagar m\u00e9s\u201d. <\/em><\/p>\n

La posici\u00f3 dels govern de Catalunya, mirant de resoldre el finan\u00e7ament corrent, s\u2019emmarca en una pol\u00edtica econ\u00f2mica que ve determinada en part pels organismes de l\u2019Estat, i alhora deriva d\u2019unes indicacions, d\u2019uns principis, i d\u2019unes accions, d\u2019\u00e0mbit europeu, i internacional, que marquen algunes de les institucions econ\u00f2miques m\u00e9s influents com el Banc Central Europeu, la Reserva Federal Nord-americana, i determinats governs amb m\u00e9s capacitat de fer prevaldre els seus criteris, particularment, els de Fran\u00e7a i Alemanya.<\/p>\n

Aquesta depend\u00e8ncia regional, i internacional, de les decisions econ\u00f2miques, gaireb\u00e9 sempre en mans d\u2019\u00e0mbits pol\u00edtics de la dreta, comporta algunes incongru\u00e8ncies. Per exemple, el mes de gener<\/strong> els responsables econ\u00f2mics governamentals afirmaven amb encert que era necessari mantenir els nivells de despesa p\u00fablica, i conseg\u00fcentment, un cert nivell de d\u00e8ficit corrent, almenys un temps -dos anys, deien-, mentre es recuperava l\u2019economia. Si no es mantenia el nivell de despesa p\u00fablica hi havia el risc de produir una senyal negativa en termes de demanda, i conseg\u00fcentment, de creixement. \u00c9s a dir, el manteniment de la despesa p\u00fablica era una necessitat inherent al nou est\u00edmul de l\u2019economia, que d\u2019altra banda, exigien les institucions internacionals.<\/p>\n

Privava l\u2019est\u00edmul del creixement per sobre d\u2019altres consideracions. I es citava la doctrina de Roosevelt en la crisi del 29 com una un exemple del que no s\u2019havia de fer. Es deia que un retall significatiu de la despesa p\u00fablica va provocar una recaiguda, una segona crisi econ\u00f2mica. I que havia estat un\u00a0 error. Que en situacions de crisi, l\u2019Estat ha de mantenir la despesa p\u00fablica si es vol reemprendre el creixement, i que calia assumir transit\u00f2riament situacions de d\u00e8ficit p\u00fablic (sempre i quan fossin controlades i proporcionades). Per tant, deien al gener, no al retall de la despesa, s\u00ed a un d\u00e8ficit controlable. Sobre aquesta base es varen aprovar els pressupostos del 2010 dels pa\u00efsos occidentals, tamb\u00e9 el d\u2019Estat Units, i els de Catalunya i Espanya. Totes les entitats internacionals i els governs occidentals compartien aquest criteri. No reduir la despesa p\u00fablica, i assumir un d\u00e8ficit transitori, per no refredar l\u2019economia, en un moment de crisi de creixement.<\/p>\n

Cinc mesos m\u00e9s tard, el mes de maig<\/strong>, els responsables econ\u00f2mics es varen veure obligats a canviar de discurs, i varen comen\u00e7ar a dir, que s\u2019havia de reduir la despesa p\u00fablica perqu\u00e8 calia que desaparegu\u00e9s el d\u00e8ficit p\u00fablic transitori. \u00c9s a dir, l\u2019analogia negativa amb Roosevelt, segons la qual era negatiu reduir la despesa p\u00fablica, compartida pels pa\u00efsos occidentals, es fa esfumar en pocs dies. Qu\u00e8 va passar en tan sols cincs mesos, entre gener i maig del 2010, per aquest canvi radical d\u2019opini\u00f3? Doncs que hi va haver un problema sobrevingut. Va apar\u00e8ixer un problema nou. I era que els mateixos que havien provocat la crisi econ\u00f2mica (successivament, crisi dels actius ficticis, crisi credit\u00edcia, crisi de producci\u00f3, crisi dels ingressos fiscals, crisi dels pressupostos p\u00fablics) deien ara que hi havia un problema de confian\u00e7a, no cap a ells, que havien provocat la crisi, sin\u00f3 cap els poders p\u00fablics, per declarar d\u00e8ficit p\u00fablic. \u00c9s a dir, van olorar una nova manera de fer negoci. Que consistia en pressionar els poders p\u00fablics dient: com que no ingresseu els mateixos recursos, a causa de la crisi que nosaltres mateixos hem provocat, ara us cobrarem m\u00e9s pel finan\u00e7ament regular, perqu\u00e8 no ens fiem gaire de vosaltres.<\/p>\n

I en aquest moment, diferents \u00e0mbits pol\u00edtics europeus, en conson\u00e0ncia amb aquest interessos, equ\u00edvocs i turbulents, b\u00e0sicament els governs de la dreta a Fran\u00e7a i Alemanya, amb l\u2019excusa del soroll organitzat amb els rescats (de Gr\u00e8cia, principalment) -denunciats per l\u2019esquerra europea, i tamb\u00e9 entre altres per Cohn-Bednit, en una divulgada intervenci\u00f3, vinculant l\u2019estrat\u00e8gia del rescat en funci\u00f3 d\u2019interessos financers i militars dels mateixos governs de la dreta-, varen assumir que s\u2019havien de prendre mesures de retall dr\u00e0stic. Si no es feia aix\u00ed no hi hauria suport financer del sistema financer internacional i alguns governs podrien veure\u2019s col\u00b7lapsats en els pagaments corrents.<\/p>\n

El govern espanyol, aplicant una m\u00e0xima de pol\u00edtica realista, d\u2019acord amb el context del moment (com a mal menor, i per evitar mals majors), va prendre la iniciativa de retallar la despesa p\u00fablica de manera dr\u00e0stica. Era aix\u00f2 o l\u2019amena\u00e7a formal d\u2019una guerra financera internacional que no estava en condicions de guanyar. Les exig\u00e8ncies financeres internacionals venien avalades per Fran\u00e7a i Alemanya, i aquest fet, ben real, obligava a unes mesures possibilistes, que evitessin una crisi major, ara en terme financers, o el q\u00fcestionament d\u2019altres aspectes de la pol\u00edtica exterior relacionats amb la pres\u00e8ncia internacional espanyola.<\/p>\n

En aquest marc, va reapar\u00e8ixer el debat sobre el sistema de pensions -assumit de manera cr\u00edtica per la poblaci\u00f3-, es va refer la pol\u00edtica per una reforma del mercat laboral -que ha tingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia la darrera vaga general i un divorci amb els sindicats-, s\u2019ha produ\u00eft l\u2019embarcament en una pol\u00edtica de reducci\u00f3 de salaris p\u00fablics, i es mant\u00e9 un atur important com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi general, i una relatiu estancament del creixement econ\u00f2mic, encara que s\u2019intueix una inflexi\u00f3 positiva, ajornada pels experts fins al 2013.<\/p>\n

Una darrera paradoxa<\/strong> \u00e9s que, un cop preses totes les mesures, gaireb\u00e9 al dictat del sistema financer internacional, s\u2019ha produ\u00eft encara un altre fet. Els mateixos agents que exigien el retall de despesa p\u00fablica, com a garantia, i un cop embarcats els poders p\u00fablics en un seguit de mesures de limitaci\u00f3 pressupost\u00e0ria, han dit ara que tampoc prestaran als poders p\u00fablics, si no es a uns preues igualment astron\u00f2mics. \u00c9s a dir, amb retall o sense retall, volen fer negoci de nou, a costa de tots, sabent que \u00e9s un moment delicat en les finances p\u00fabliques, i que tenen per ara la capacitat de pressionar. Aquesta \u00e9s la realitat del moment.<\/p>\n

Front aquesta pressi\u00f3, el govern de la Generalitat s\u2019ha negat a pagar els tipus d\u2019inter\u00e8s que exigeixen aquests agents econ\u00f2mics internacionals, prenent una iniciativa que ha posat nervi\u00f3s a m\u00e9s d\u2019un, i que ben aviat prendran altres administracions p\u00fabliques europees, igualment afectades per la situaci\u00f3. Que \u00e9s buscar el finan\u00e7ament corrent, no entre els voltors de les finances internacionals, sin\u00f3 en la mateixa poblaci\u00f3. De manera que sigui el ciutad\u00e0 l\u2019agent que contribueixi al finan\u00e7ament p\u00fablic, amb el seu estalvi, comprant bons p\u00fablics, remunerats a un\u00a0 tipus d\u2019inter\u00e8s raonable, per unes quantitats que permetin el funcionament ordinari dels dos propers anys fins el 2013.<\/p>\n

I tornem al comen\u00e7ament. A aquestes mesures, realment interessants, que protegeixen l’erari p\u00fablic, i que beneficien al ciutad\u00e0, els ha sortiu un cr\u00edtic inesperat: CiU<\/strong>, que diu que no ho veu clar. Per\u00f2 a aquestes altures de la batalla, els bans estan ja molt ben definits, i la critica de CiU, en aquest moment, sembla m\u00e9s motivada per la defensa d\u2019algun inter\u00e8s de \u201cpatriotisme aparent\u201d que no pas per la voluntat de solventar la realitat de les finances p\u00fabliques catalanes. D\u2019una banda, tenim\u00a0 un govern de la Generalitat batallant cada dia per l\u2019equilibri pol\u00edtic i econ\u00f2mic, i d\u2019altra, uns personatges de casa bona, preocupats per no perjudicar el dividend del banc, que venen a dir que no s\u2019hauria de finan\u00e7ar el d\u00e8ficit corrent (fins el 2013) d\u2019una situaci\u00f3 pressupost\u00e0ria que han causat els seus propis amics pol\u00edtics i agents dels mercats financers internacionals.<\/p>\n

Per resoldre aquesta situaci\u00f3 calen solucions d\u2019abast internacional. No \u00e9s possible una soluci\u00f3 econ\u00f2mica per un sol pa\u00eds. I hi ha d\u2019haver una certa determinaci\u00f3. A la mateixa Fran\u00e7a hi ha antecedents de polsos entre el sistema financer i els poders p\u00fablics. De Gaulle va exhibir en una ocasi\u00f3 l\u2019eventual nacionalitzaci\u00f3 del sistema bancari. I Mitterrrand tamb\u00e9. Potser no es tracta d\u2019arribar a aquest extrem. Per\u00f2 s\u00ed de reregular les condicions generals del finan\u00e7ament internacional (els mercats financers). La q\u00fcesti\u00f3 per\u00f2 \u00e9s que els f\u00f2rums internacionals, dominats en aquet moment per la dretes nacionalistes i conservadores (amics de CiU), no hi ha una majoria socialista que permeti una actuaci\u00f3 efectiva. La prioritat doncs, com deia Rasmussen aquest estiu, parlant d\u2019una taxa sobre les accions especulatives del sistema financer (\u00e0rduament combatuda pel mateix sistema financer), \u00e9s la construcci\u00f3 d\u2019un discurs alternatiu, i la urg\u00e8ncia de bastir les bases pol\u00edtiques necess\u00e0ries per la recomposici\u00f3 d\u2019una esquerra efica\u00e7.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El govern de la Generalitat s\u2019ha negat a pagar els tipus d\u2019inter\u00e8s que exigeixen els agents econ\u00f2mics internacionals, prenent una iniciativa que ha posat nervi\u00f3s a m\u00e9s d\u2019un (CiU), i que ben aviat prendran altres administracions p\u00fabliques europees, igualment afectades per la situaci\u00f3: buscar el finan\u00e7ament corrent, no entre els agents dels mercats financers, sin\u00f3 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2610","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2610"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2610\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2616,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2610\/revisions\/2616"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}