{"id":26036,"date":"2023-03-10T05:56:54","date_gmt":"2023-03-10T04:56:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=26036"},"modified":"2023-03-10T22:13:23","modified_gmt":"2023-03-10T21:13:23","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-51-salvador-segui-lhome-a-abatre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-51-salvador-segui-lhome-a-abatre\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/51 (Salvador Segu\u00ed, l\u2019home a abatre)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Salvador Segu\u00ed, l\u2019home a abatre<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>10 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>Avui fa cent anys que <a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Salvador_Segu%C3%AD_i_Rubinat\"><strong>Salvador Segu\u00ed<\/strong><\/a> (el <strong>Noi del sucre<\/strong>) i el seu company <a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Francesc_Comas_i_Pag%C3%A8s\"><strong>Francesc Comas<\/strong><\/a>&nbsp; (<strong>Paronas<\/strong>) van ser assassinats per pistolers al servei de la patronal, al carrer de la Cadena, al Raval de Barcelona. M\u2019ho ha recordat l\u2019<strong>Amadeo Soto<\/strong>, i ara, cercant a la xarxa, he trobat <a href=\"https:\/\/www.ara.cat\/cultura\/tenia-noi-sucre-salvador-segui-cnt_1_4639369.html\"><strong>un bon reportatge a l\u2019Ara<\/strong><\/a>,&nbsp; de la&nbsp; <strong>S\u00edlvia<\/strong> <strong>Marimon<\/strong>, que tra\u00e7a el perfil de <strong>Segu\u00ed<\/strong>.<br>. <br>\u00ab<em>Queda poc rastre documental del sindicalista <\/em><strong><em>Salvador Segu\u00ed<\/em><\/strong><em> (Tornabous, <\/em><strong><em>1886<\/em><\/strong><em> &#8211; Barcelona, <\/em><strong><em>1923<\/em><\/strong><em>), el Noi del Sucre\u00bb<\/em>, escriu <strong>Marimon<\/strong>, <em>\u00abMai hi va haver un judici contra els seus assassins i han desaparegut els seus expedients de la pres\u00f3. No escrivia gaire i, per tant, tot el que es conserva de les seves paraules ho van redactar col\u00b7laboradors o s\u00f3n transcripcions m\u00e9s o menys acurades dels seus discursos\u00bb. <\/em><\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/fr.m.wikipedia.org\/wiki\/Victor_Serge\">V\u00edctor Serge<\/a><\/strong> el va con\u00e8ixer l\u2019any <strong>1917<\/strong> (\u00ab<em>Vaig trobar l&#8217;home extraordinari d&#8217;aquells temps de Barcelona, \u200b\u200bl&#8217;animador, el cap sense t\u00edtol, el pol\u00edtic intr\u00e8pid que menyspreava els pol\u00edtics<\/em>\u00bb) , i en va deixar un bon retrat a les seves mem\u00f2ries: \u00ab<em>Obrer, quasi sempre vestit d\u2019obrer que surt de la feina, amb la gorra calada sobre el crani, el coll de la camisa descordada sota la corbata barata; alt, ben plantat, de cap rod\u00f3, amb faccions irregulars, grans ulls rodons, astuts i maliciosos entre els parpres espessos, amb una mena de lletjor mitjana, amb encant; tot ell una energia flexible, constant, pr\u00e0ctica, intel\u00b7ligent sense afectaci\u00f3\u00bb <\/em>(<strong>1<\/strong>). <br><br>Tamb\u00e9 el convert\u00ed en personatge literari, el <strong>Dario<\/strong> de la seva novel\u00b7la <a href=\"https:\/\/editions.flammarion.com\/naissance-de-notre-force\/9782081248755\"><strong><em>Naissance de notre force<\/em><\/strong><\/a>  (\u00ab<strong><em>Dario<\/em><\/strong><em> ser\u00e0 assassinat, per aquesta ciutat, per nosaltres, per mi, pel futur<\/em>\u00bb).&nbsp;<strong>Dario<\/strong>, que diu: \u00ab<em>Si som ven\u00e7uts, altres homes, infinitament diferents de nosaltres, infinitament semblants a nosaltres, baixaran per aquesta rambla, en una tarda semblant, d&#8217;aqu\u00ed a deu anys, d&#8217;aqu\u00ed a vint anys, no t\u00e9 veritablement cap import\u00e0ncia, meditant la mateixa conquesta<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n<p><strong>Segu\u00ed<\/strong>, pintor de professi\u00f3, va ser un dels fundadors de la CNT, l\u2019any <strong>1910<\/strong>.\u00a0 En aquells moments, tres anys despr\u00e9s de la Setmana Tr\u00e0gica,  la viol\u00e8ncia comen\u00e7ava ser end\u00e8mica a Barcelona;\u00a0 per\u00f2 va assolir un punt \u00e0lgid entre <strong>1918<\/strong> i <strong>1923<\/strong>. El <strong>1918<\/strong> la CNT s\u2019estava convertint en un potent moviment sindical de masses: tenia <strong>54.572<\/strong> afiliats, i segons <strong>Josep Termes<\/strong> l&#8217;any seg\u00fcent, en un context revolucionari nacional i internacional, va quadruplicar el nombre d\u2019adherits. La patronal i l&#8217;Estat van respondre amb viol\u00e8ncia: llei de fugues, <em>lockouts<\/em> i assassinats. Els balan\u00e7 d\u2019aquells anys \u00e9s d\u2019uns <strong>424 <\/strong>morts (uns <strong>256<\/strong> del costat dels obrers, uns <strong>117<\/strong> del costat dels patrons, uns <strong>30 <\/strong>de la policia). En el Congr\u00e9s de Sants del <strong>1918<\/strong>, <strong>Segu\u00ed<\/strong> havia esdevingut el l\u00edder m\u00e9s popular de la CNT.\u00a0 Resultat de l\u2019equaci\u00f3: <strong>Segu\u00ed<\/strong> era l\u2019home a abatre. Com\u00a0 ho havia estat, tres anys abans, l\u2019advocat <strong>Francesc<\/strong> <strong>Layret<\/strong>, mort a trets al portal de casa seva, al carrer de Balmes.  <br><\/p>\n\n\n\n<p>\u00c9s important tenir en compte que, de fet, en la ment dels seus enemics, <strong>Layret<\/strong> i <strong>Segu\u00ed<\/strong> eren considerats els m\u00e9s perillosos <strong>precisament<\/strong> perqu\u00e8 estaven en contra de  la viol\u00e8ncia, perqu\u00e8 defensaven un sindicalisme fort, un r\u00e8gim de llibertat; i eventualment les  necess\u00e0ries negociacions.  <strong>Segu\u00ed<\/strong> ho prov\u00e0 exemplarment en el m\u00edting de les Arenes, davant de milers de treballadors,  despr\u00e9s de dos mesos de <a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Vaga_de_La_Canadenca\">vaga de la Canadenca<\/a>: \u00ab<em>Nom\u00e9s l\u2019autoritat moral i el poder de persuasi\u00f3 de <strong>Salvador Segu\u00ed <\/strong>[&#8230;] van inclinar l\u2019assemblea a l\u2019acceptaci\u00f3 de les bases de l\u2019acord<\/em>\u201d (<strong>Pere Foix<\/strong>, a <strong><a href=\"https:\/\/www.tigredepaper.cat\/ca\/cataleg\/apostols-i-mercaders\">Ap\u00f2stols i mercaders<\/a><\/strong>). &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>&#8220;<em>Molts empresaris haurien preferit la viol\u00e8ncia dels obrers<\/em>\u00bb, ha dit <strong>Soledad Bengochea<\/strong>, professora d&#8217;hist\u00f2ria de la UAB, \u00ab<em>i aix\u00ed poder respondre amb viol\u00e8ncia i acabar amb el moviment obrer<\/em>\u00bb. <strong>Segu\u00ed<\/strong>, indica  <strong>Bengoechea<\/strong>, \u00ab<em>no creia en una revoluci\u00f3 de la nit al dia per acabar amb el poder. Creia en la construcci\u00f3 d&#8217;una nova societat, una nova cultura, unes noves institucions; estava en contra del terrorisme i de la viol\u00e8ncia<\/em>&#8220;.<\/p>\n\n\n\n<p>Pel que fa als autors del crim, <strong>Andreu Farr\u00e0s<\/strong> escriu al seu llibre  <strong><em><a href=\"https:\/\/www.grup62.cat\/llibre-roses-de-foc-de-barcelona\/370900\">Roses de Foc de Barcelona<\/a><\/em><\/strong>: \u201c<em>La banda autora dels dos assassinats va ser pagada per la patronal. Entre els seus membres figurava <strong>Inocencio Feced<\/strong>. Van ser ajudats a fugir per policies sota la direcci\u00f3 del capit\u00e0 <strong>Lasarte<\/strong> i tot va ser organitzat per <strong>Pere M\u00e0rtir Homs<\/strong>, que ja havia orquestrat l&#8217;assassinat de <strong>Francesc Layret<\/strong><\/em>\u201d<\/p>\n\n\n\n<p><strong>P.S.-<\/strong> <strong>Segu\u00ed<\/strong> no mor\u00ed sol. Al seu costat caigu\u00e8 el sindicalista <strong>Francesc Comas<\/strong> (<strong>Paronas<\/strong>).  La seva filla, <strong>Rosa Comas<\/strong>, va reivindicar sempre la mem\u00f2ria del pare. Dem\u00e0 passat,  diumenge <strong>12<\/strong> de mar\u00e7, <a href=\"https:\/\/cultura.cbsa.cat\/esdeveniment\/homenatge-a-francesc-comas-paronas\/\">se li retr\u00e0 homenatge<\/a>, per iniciativa dels n\u00e9ts, amb la col\u00b7locaci\u00f3 d&#8217;una placa al lloc on va n\u00e9ixer, al carrer Constituci\u00f3, i una cerim\u00f2nia al cementiri de Sants.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>P. S. 2<\/strong> &#8211; A <strong><em><a href=\"https:\/\/www.galaxiagutenberg.com\/producto\/apostoles-y-asesinos-2\/\">Ap\u00f3stoles y asesinos<\/a><\/em><\/strong><em>, <\/em>un<strong> <\/strong>llibre  imprescindible  per a entendre aquells temps<strong>, Antonio Soler<\/strong> descriu el doble assassinat com si l\u2019hagu\u00e9s presenciat: <\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Tot va ser molt r\u00e0pid, com succeeixen els fets intranscendents. Com passa gaireb\u00e9 sempre (\u2026) Hi ha una foto d\u2019aquell carrer de llambordes,  minuts despr\u00e9s de l\u2019atemptat, i una foto de <strong>Segu\u00ed<\/strong> mort. Els ulls i la boca entretancats, la mirada no del tot perduda. Sembla con si est\u00e9s obrint els ulls despertant d&#8217;un malson, o que est\u00e9s a punt de plorar<\/em> (&#8230;) <em>A la butxaca esquerra de la jaqueta li troben la nota que dies enrere li ha enviat <strong>Francesc Maci\u00e0<\/strong> advertint-lo del perill que corre. Tamb\u00e9 un carregador suplementari per a la browning. A la cartera, uns quants diners, uns papers amb anotacions sense import\u00e0ncia i una targeta que diu: \u00ab<strong>Salvador Segu\u00ed<\/strong>, pintor\u00bb.<\/em> <br>_________________<\/p>\n\n\n\n<p>(<strong>1<\/strong>) <strong>V\u00edctor Serge<\/strong>, <em>M\u00e9moires d&#8217;un r\u00e9volutionnaire<\/em>. Par\u00eds: Robert Laffont, 2001. Disponible en castell\u00e0: <em>Memorias de un revolucionario, <\/em>Editorial Traficantes de sue\u00f1os, 2019<em>.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>_____________<\/p>\n\n\n\n<p>Confer\u00e8ncia de <strong>Soledad Bengoechea<\/strong>: <a href=\"https:\/\/catxipanda.tothistoria.cat\/blog\/2022\/12\/30\/patronal-i-pistolerisme-1919-1923-1-per-soledad-bengoechea\/\"><strong><em>Patronal i Pistolerisme 1919-1923 (1)<\/em><\/strong><\/a>, i (<a href=\"https:\/\/catxipanda.tothistoria.cat\/blog\/2022\/12\/30\/patronal-i-pistolerisme-1919-1923-i-2-per-soledad-bengoechea\/\"><strong><em>2<\/em><\/strong><\/a>)<em>.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Salvador Segu\u00ed, l\u2019home a abatre 10 de mar\u00e7 de 2023 Avui fa cent anys que Salvador Segu\u00ed (el Noi del sucre) i el seu company Francesc Comas&nbsp; (Paronas) van ser assassinats per pistolers al servei de la patronal, al carrer de la Cadena, al Raval de Barcelona. M\u2019ho ha recordat l\u2019Amadeo Soto, i ara, cercant &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":26047,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-26036","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26036","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=26036"}],"version-history":[{"count":56,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26036\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26132,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/26036\/revisions\/26132"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/26047"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=26036"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=26036"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=26036"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}