{"id":25654,"date":"2023-03-04T06:04:20","date_gmt":"2023-03-04T05:04:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=25654"},"modified":"2024-05-06T14:25:32","modified_gmt":"2024-05-06T12:25:32","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-45-deslligar-la-llengua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-45-deslligar-la-llengua\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/45 (Deslligar la llengua)"},"content":{"rendered":"\n<p><strong>Deslligar la llengua<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>4 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n<p>Al m\u00f3n anglosax\u00f3 es produeixen <em>harrypotters<\/em>: de tant en tant hi ha \u00e8xits editorials impressionants (a vegades fortu\u00efts, fruit del talent; a vegades prefabricats, fruit del m\u00e0rqueting o de la moda). Generen&nbsp; vendes espectaculars i autors multimil\u00b7lionaris. El darrer cas \u00e9s el de <a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Sally_Rooney\"><strong>Sally Rooney<\/strong><\/a>, una escriptora irlandesa molt jove, que escriu en angl\u00e8s i es declara \u00ab<em>marxista<\/em>\u00bb. Els seus best-sellers<strong>,<\/strong> tant si s\u00f3n deguts als m\u00e8rits de la escriptora (que ella mateixa modestament relativitza, <a href=\"https:\/\/www.newitalianbooks.it\/to-sally-rooney-all-our-yesterdays-by-natalia-ginzburg-is-a-perfect-novel\/\">parlant de <strong>Nat\u00e0lia<\/strong> <strong>Ginzburg<\/strong><\/a>), com si&nbsp; s\u00f3n&nbsp; el fruit d\u2019una gegantina promoci\u00f3 comercial adre\u00e7ada al p\u00fablic dels&nbsp; <em>millenials, <\/em>s\u00f3n&nbsp; fora de l\u2019abast de&nbsp; qui escriu en catal\u00e0, per bo\/na que sigui. Casos<em> <\/em>com el de<em> <a href=\"https:\/\/www.anagrama-ed.es\/libro\/llibres-anagrama\/canto-jo-i-la-muntanya-balla\/9788433915689\/LA_61\"><strong>Canto jo i la muntanya balla<\/strong><\/a><\/em>, la novel\u00b7la d\u2019<strong>Irene Sol\u00e0<\/strong> traduida a una vintena d\u2019idiomes, o com el d\u2019<a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Eva_Baltasar_i_Sard%C3%A0\"><strong>Eva Baltasar<\/strong><\/a>, <a href=\"https:\/\/ca.m.wikipedia.org\/wiki\/Marta_Orriols_Balaguer\"><strong>Marta Orriols<\/strong><\/a> (o, abans, <strong>Jaume Cabr\u00e9, Albert S\u00e0nchez Pi\u00f1ol<\/strong> i altres) no es donen f\u00e0cilment. Tots ells tenen un denominador com\u00fa: la vict\u00f2ria de la qualitat sobre els factors quantitatius, del talent i de l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia per damunt de l\u2019exhibicionisme identitari. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat que es diria que sempre hi ha un cas en dansa que mostra la resili\u00e8ncia de la literatura en catal\u00e0, molt per damunt d\u2019altres d\u2019un pes demogr\u00e0fic similar, en el nostre m\u00f3n literari hi ha una mena de mal humor recurrent, m\u00e9s o menys \u00ab<em>sist\u00e8mic<\/em>\u00bb. \u00a0 Deriva del nombre limitat de lectors i  de vendes, i de les escasses oportunitats de ress\u00f2 internacional. Per\u00f2 els entesos diuen que a Catalunya hi ha m\u00e9s gent que viu d\u2019escriure de la que sembla. Afirmen que, en volum i en comparaci\u00f3,\u00a0 som gaireb\u00e9 un miracle, sostingut amb molta feina i amb ajudes, com no podria ser d\u2019altra manera.<\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat tot, el malestar hi \u00e9s, i t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques i culturals. Fa molts anys, <strong>Julien Benda<\/strong> va escriure un llibre (<a style=\"font-weight: bold;\" href=\"https:\/\/fr.m.wikipedia.org\/wiki\/La_Trahison_des_clercs\">La trahison des clercs<\/a> ), que denunciava l\u2019actitud dels intel\u00b7lectuals francesos del seu temps que es posaven al servei de les pol\u00edtiques dominants, a canvi de recompenses i ascensos en les seves carreres. \u00ab<em>Els motius de l\u2019actitud pol\u00edtica dels literats s\u00f3n deguts als canvis produ\u00efts en la seva condici\u00f3 social<\/em>\u00bb, deia <strong>Benda<\/strong>;  per\u00f2&nbsp; remarcava que aquests canvis incididien \u00ab<em>en l&#8217;estructura de la seva ment, en la seva voluntat liter\u00e0ria, en les seves religions est\u00e8tiques, en la seva moral<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n<p>Em sembla que aquesta observaci\u00f3 \u00e9s aplicable a la nostra situaci\u00f3 actual. Aix\u00f2 explicaria, en bona mesura, el mal humor i la&nbsp; causticitat t\u00f2pica i perp\u00e8tua que mostren una part no menyspreable dels escriptors, lletraferits, acad\u00e8mics i activistes que escriuen a Catalunya. \u00c9s un fenomen que va m\u00e9s enll\u00e0 del per\u00edmetre del prenafetisme literari dels <strong>Vila<\/strong>, <strong>Sostres<\/strong> o <strong>Ded\u00e9u<\/strong>, i que no \u00e9s atribu\u00efble en exclusiva al desenlla\u00e7 amarg del Proc\u00e9s.&nbsp; &nbsp; &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Aquest comentari meu \u00e9s, naturalment, esquem\u00e0tic;  per\u00f2 crec que no \u00e9s&nbsp; inexacte. &nbsp; El problema \u00e9s que aquest mal humor que impregna l\u2019estat d\u2019\u00e0nim d\u2019una&nbsp; part de la <em>intelligentsia<\/em> (quan escriu llibres o articles, i opina a les r\u00e0dios i televisions), <em> <\/em>trasp\u00faa<em> <\/em>al conjunt dels catalanoparlants i sintonitza amb els seus sentiments, sotraguejats pels qui mouen a tota hora el papu de l\u2019extinci\u00f3 de la naci\u00f3 i de la llengua, o l\u2019espantall antag\u00f2nic de la ruptura estatal. <\/p>\n\n\n\n<p>El joc combinat del mercat i d\u2019una creixent dislocaci\u00f3 pol\u00edtica, social i cultural, si arrib\u00e9s a generar un divorci etnolig\u00fc\u00edstic (o l\u2019animadversi\u00f3 d\u2019una part de la poblaci\u00f3 envers la llengua catalana, identificada amb els objectius del Proc\u00e9s), podria acabar produint all\u00f2 que el franquisme cerc\u00e0 i no assol\u00ed.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Som \u00e9ssers territorials (lligats a unes determinades geografies), geneal\u00f2gics (lligats a la hist\u00f2ria familiar i col\u00b7lectiva), i culturals (lligats a unes lleng\u00fces, coneixements i costums). Aquesta triple condici\u00f3 ens fa tributaris d\u2019uns determinats drets i deures compartits. <br><\/p>\n\n\n\n<p>Pels que estimem la&nbsp; llengua i la&nbsp; cultura de Catalunya, un  deure prioritari \u00e9s mantenir-les lliures de tota subjecci\u00f3 a projectes pol\u00edtics excloents, deslliurar-les dels anticossos pol\u00edtics i sentimentals de signe antag\u00f2nic. <br><br>Necessitem deslligar la llengua del joc pol\u00edtic i del&nbsp; xoc social de les animadversions creuades.&nbsp;Evitar la trampa t\u00f2xica d\u2019aquest xoc&nbsp; de contraris \u00e9s un objectiu tan elemental, tan de sentit com\u00fa, que t\u00e9 un punt d\u2019inconcebible el fet que hi hagi qui ho posi en q\u00fcesti\u00f3, i en perill.<\/p>\n\n\n\n<p><strong>P.S.- <\/strong> T\u00e9 ra\u00f3 <strong>Enric Juliana<\/strong> quan diu, a prop\u00f2sit de l\u2019\u00faltima min\u00fascula escaramussa, que una noia a TikTok no pot fer perdre els nervis d\u2019alguns dirigents catalans, i que  \u00ab<em>algun manager xin\u00e8s (TikTok) es deu estar fent un fart de riure<\/em>\u00bb,. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Deslligar la llengua 4 de mar\u00e7 de 2023 Al m\u00f3n anglosax\u00f3 es produeixen harrypotters: de tant en tant hi ha \u00e8xits editorials impressionants (a vegades fortu\u00efts, fruit del talent; a vegades prefabricats, fruit del m\u00e0rqueting o de la moda). Generen&nbsp; vendes espectaculars i autors multimil\u00b7lionaris. El darrer cas \u00e9s el de Sally Rooney, una escriptora &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25659,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-25654","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25654","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25654"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25654\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":34629,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25654\/revisions\/34629"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25659"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25654"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25654"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25654"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}