{"id":25598,"date":"2023-03-03T07:23:43","date_gmt":"2023-03-03T06:23:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=25598"},"modified":"2023-03-03T14:34:28","modified_gmt":"2023-03-03T13:34:28","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-44-majuscules-i-minuscules","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-44-majuscules-i-minuscules\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/44 (Maj\u00fascules i min\u00fascules)"},"content":{"rendered":"\n

Maj\u00fascules i min\u00fascules<\/strong><\/p>\n\n\n\n

3 de mar\u00e7 de 2023<\/p>\n\n\n\n

Quan estava enllestint El temps esquerp<\/a><\/strong><\/em> i en prepar\u00e0vem la correcci\u00f3 amb la Montse<\/strong> Ingla<\/strong> i l\u2019Antoni Munn\u00e9<\/strong>, els excel\u00b7lents editors d\u2019Arc\u00e0dia<\/a><\/strong>, ens vam trobar amb un problema espin\u00f3s.  Com calia denominar el conjunt d’esdeveniments  que han marcat  la  pol\u00edtica  i la societat catalanes de la \u00faltima d\u00e8cada? <\/p>\n\n\n\n

El ventall d\u2019opcions que havien adoptat els mitjans de comunicaci\u00f3 i les xarxes era (i segueix essent) com a m\u00ednim el seg\u00fcent: proc\u00e9s, proc\u00e9s<\/em>,  \u00abproc\u00e9s\u00bb, \u00abproc\u00e9s<\/em>\u00bb; Proc\u00e9s, Proc\u00e9s, \u00ab<\/em>Proc\u00e9s\u00bb, o \u00abProc\u00e9s\u00bb. <\/em>Despr\u00e9s de donar-hi voltes, en vam decidir per Proc\u00e9s. Escollint aquesta opci\u00f3 es podien invocar connotacions positives (la Gloriosa), negatives (el Bienni Negre) o interm\u00e8dies (la Transici\u00f3).
<\/p>\n\n\n\n

En un peu de p\u00e0gina, vaig aclarir: \u00abLa maj\u00fascula \u00e9s simplement denotativa. La utilitzo tot compartint que \u00abquan determinats conceptes (la P\u00e0tria, la Naci\u00f3, per exemple) es col\u00b7loquen fora de l’abast de tothom sublimats amb una maj\u00fascula de dignitat, adquireixen de seguida un aspecte amena\u00e7ador\u00bb <\/em>(Josep Pujol<\/strong> i Joan Sol\u00e0<\/strong>, Ortotipografia. Manual de l’autor, l’editor i el dissenyador gr\u00e0fic<\/strong><\/a><\/em>. <\/p>\n\n\n\n

El  llibre de Pujol<\/strong> i Sol\u00e0<\/strong> \u00e9s genial i fant\u00e0stic; es llegeix com una novel\u00b7la de lladres i serenos. Recomano especialment el cap\u00edtol 4, <\/strong>dedicat a les maj\u00fascules i les min\u00fascules. \u00c9s un camp on regna una considerable confusi\u00f3. 
<\/p>\n\n\n\n

A l’article \u00abmaj\u00fascul -a<\/em>\u00bb de la Gran enciclop\u00e9dia catalana<\/a><\/strong>, el savi Ascari M. Mund\u00f3<\/strong> ens diu, amb eleg\u00e0ncia, que \u00aben les lleng\u00fces rom\u00e0niques comencen amb maj\u00fascula tots els noms propis, i tamb\u00e9 altres segons unes regles convencionals no sempre ben definides<\/em>\u00bb.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s expl\u00edcita i contundent \u00e9s Mar\u00eda Moliner<\/strong>, en el seu monumental Diccionario de uso del espa\u00f1ol<\/strong>:<\/a> \u00abLa cuesti\u00f3n del uso de letra may\u00fascula (\u2026) es la m\u00e1s ca\u00f3tica de la ortograf\u00eda. […]  Es debido, naturalmente, a que el uso de la may\u00fascula tiene m\u00e1s valor reverencial que gramatical; puede decirse que es un signo psicol\u00f3gico<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Pujol<\/strong> i Sol\u00e0 <\/strong>escriuen <\/strong>que en la tria de maj\u00fascules i min\u00fascules predominen raons \u00abimpossibles d’objectivar i de controlar: un creient pot considerar digne de la maj\u00fascula un concepte de la seva religi\u00f3 i no el d’una altra; la maj\u00fascula \u00e9s un signe de distinci\u00f3, i per tant en les relacions socials \u00e9s l\u00f2gic que hi hagi for\u00e7a m\u00e9s maj\u00fascules de les que racionalment puguem definir o justificar; etc.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Molt sovint, l\u2019us de maj\u00fascules respon a raons purament subjectives (com a mostra d\u2019entusiasme, respecte o veneraci\u00f3, segons les pr\u00f2pies creences i valoracions); o b\u00e9 interessades, per tal d\u2019exaltar els missatges, com fa Trump<\/strong> a les seves piulades, denigrant el camp adversari (Horrible, Nasty, Unfair, Unbelievable, Desperate, Disloyal,<\/em> etc. <\/em>) i elogiant el propi (Smart, Fantastic, Interesting, Incredible, Exciting, <\/em>etc.).<\/p>\n\n\n\n

A cop d\u2019ull i simplificant molt (a risc de guanyar-me la cr\u00edtica dels que hi entenen), jo diria que estem assistint a una invasi\u00f3 majusculitzadora, on  conflueixen tres forces combinades. En primer lloc, el manteniment, i fins i tot la restauraci\u00f3,  de les velles maj\u00fascules de dignitat provinents dels temps antics ( \u201cSa Altesa Reial, el Molt Honorable Senyor President de la Generalitat, l’Illustr\u00edssim Senyor Deg\u00e0 de la Facultat de Filologia, l’Excel\u00b7lent\u00edssim i Reverend\u00edssim Senyor Arquebisbe de Tarragona, etc.<\/em>\u00bb). <\/p>\n\n\n\n

En segon lloc, la pulsi\u00f3 contempor\u00e0nia de les administracions i institucions cap a la creaci\u00f3 de  noms propis i de noves sigles, amb les seves maj\u00fascules corresponents (un fenomen que Pujol <\/strong>i Sol\u00e0 <\/strong> arriben a caracteritzar com un virus: la MBA <\/strong>(majusculitis burocr\u00e0tica aguda<\/strong>).  <\/p>\n\n\n\n

En tercer lloc, la creixent influ\u00e8ncia de l\u2019angl\u00e8s (una llengua notablement majusculista), que \u00e9s abassegadora en la publicitat, on els dissenyadors  distribueixen les maj\u00fascules com volen en els logotips (CaixaBank<\/strong>, gas Natural<\/strong>), <\/strong>i els publicitaris creen esl\u00f2gans i textos erissats de maj\u00fascules (\u00abAmb Metro No hi ha Qui et Pari<\/em><\/strong>\u00bb).  <\/p>\n\n\n\n

La publicitat, d\u2019altra banda, recorden Pujol<\/strong> i Sol\u00e0<\/strong>, est\u00e0 matant la dignitat de les versals: \u00ables maj\u00fascules s’utilitzaren de manera sistem\u00e0tica a l’inici dels versos almenys fins al Romanticisme: per aix\u00f2 els tip\u00f2grafs les anomenen \u2018versals\u2019\u00bb, <\/em>per\u00f2 \u00abning\u00fa no havia pensat fins als nostres dies en la possibilitat de considerar l\u2019inici de l\u00ednia, fora dels textos en vers, com a lloc susceptible d\u2019una maj\u00fascula, per\u00f2 ja se sap que la fantasia de l\u2019esperit hum\u00e0 no coneix l\u00edmits, i ara ja \u00e9s possible de veure en els anuncis coses com la seg\u00fcent:<\/em><\/p>\n\n\n\n

Cada<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Patata,<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Una idea<\/strong>.<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

A aquestes maj\u00fascules, Pujol<\/strong> i Sol\u00e0<\/strong> les denominen maj\u00fascules de fantasia.

D\u2019una manera minorit\u00e0ria, tamb\u00e9 es produeix el fen\u00f2men invers (la minusculitzaci\u00f3 de fantasia). Arcadi Espada<\/strong>, per exemple, utilitza min\u00fascules, des de fa anys, cada vegada que menciona al president del Govern espanyol (“sanchez<\/strong> miente con gran constancia, pero lo realmente destacable es su indiferencia ante la verdad<\/em>\u00bb, \u00abEn ning\u00fan otro lugar donde me alcance la vista el uso de la mascarilla ha alcanzado niveles de superstici\u00f3n comparables. Y tampoco hay Gobierno alguno que la haya utilizado para sus objetivos pol\u00edticos con la desfachatez y torpeza obscenas que ha exhibido sanchez<\/strong><\/em>\u201d, etc.). <\/p>\n\n\n\n

Es pensi com es pensi, s\u2019ha de mirar de posar les maj\u00fascules on toquen, si no es vol contribuir a la minusculitzaci\u00f3 irreversible de la pol\u00edtica. Si a la majusculitzaci\u00f3 que ens envaeix s\u2019hi afeg\u00eds una epid\u00e8mia de signe contrari, per\u00f2 igualment fatal (la d\u2019un virus potencialment contagi\u00f3s: la md<\/strong>a, minusculitis denigrat\u00f2ria aguda), el resultat no seria de suma nul\u00b7la. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Maj\u00fascules i min\u00fascules 3 de mar\u00e7 de 2023 Quan estava enllestint El temps esquerp i en prepar\u00e0vem la correcci\u00f3 amb la Montse Ingla i l\u2019Antoni Munn\u00e9, els excel\u00b7lents editors d\u2019Arc\u00e0dia, ens vam trobar amb un problema espin\u00f3s.  Com calia denominar el conjunt d’esdeveniments  que han marcat  la  pol\u00edtica  i la societat catalanes de la \u00faltima …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25623,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[],"class_list":["post-25598","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25598","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25598"}],"version-history":[{"count":38,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25598\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25653,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25598\/revisions\/25653"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25623"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25598"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25598"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25598"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}