{"id":25556,"date":"2023-03-02T05:58:50","date_gmt":"2023-03-02T04:58:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=25556"},"modified":"2023-03-02T06:38:22","modified_gmt":"2023-03-02T05:38:22","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-43-morir-per-danzig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-43-morir-per-danzig\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/43 (Morir per Danzig)"},"content":{"rendered":"\n

Volod\u00edmir Zelenski<\/strong>, el president ucra\u00efn\u00e8s, va parlar en el Parlament Europeu a principis de febrer. Va ser molt aplaudit, per\u00f2 no un\u00e0nimement. L\u2019eurodiputat Philippe Olivier<\/strong>,  conseller de Marine Le Pen<\/strong>, ho va comentar a Le Jounal du Dimanche<\/a>: \u201cTothom aplaudia la Tercera Guerra Mundial, i jo no em vull prestar a aquesta hist\u00e8ria col\u00b7lectiva. Ens han vingut ganes de morir per Danzig, o qu\u00e8?<\/em>\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Morir per\u00a0 Danzig!\u00a0 <\/em>Aquests expressi\u00f3 entre nosaltres no \u00e9s corrent, per\u00f2 a\u00a0 Fran\u00e7a forma part del l\u00e8xic pol\u00edtic habitual. T\u00e9 el seu or\u00edgen en un article de Marcel D\u00e9at<\/strong><\/a>, de maig de 1939<\/strong>, que feia refer\u00e8ncia a la Ciutat Lliure de Danzig<\/a><\/strong> (actualment Gda\u0144sk) i al Corredor Polon\u00e8s que la separava aleshores d\u2019Alemanya. Hitler<\/strong>, que uns mesos abans, amb els acords de Munic, havia obtingut els Sudets, ara plantejava brutalement la incorporaci\u00f3 de Danzig a Alemanya.
D\u00e9at<\/strong> va escriure: \u00abla incorporaci\u00f3 al Reich [de Danzig] seria nom\u00e9s una formalitat, certament desagradable per\u00f2 en absolut catastr\u00f2fica<\/em>\u00bb, i acabava l\u2019article dient: \u00abLluitar al costat dels nostres amics polonesos (\u2026) \u00e9s una perspectiva que podr\u00edem considerar amb valentia, si fos per contribuir al manteniment de la pau.\u00a0 Per\u00f2 morir per Danzig, no!<\/em>\u00bb. Hitler<\/strong> va envair Pol\u00f2nia l’1<\/strong> de setembre de 1939<\/strong>, per tal d’annexionar-se Danzig. Fou l\u2019inici de la Segona Guerra Mundial.
<\/p>\n\n\n\n

Des d\u2019aleshores, la frase de Marcel D\u00e9at<\/strong><\/a> ha servit per evocar les actituds de capitulaci\u00f3 acovardida davant dels dictadors. La pr\u00f2pia deriva de D\u00e9at<\/strong>, que pass\u00e0 del socialisme a l\u2019extrema dreta i a la col\u00b7laboraci\u00f3 amb els nazis, hi va contribuir.<\/p>\n\n\n\n

D\u2019aquest \u00abMourir pour Dantzig<\/em>\u00bb se n\u2019ha usat i abusat. L\u2019utilitzaren sovint els que donaren suport  al Trio de les A\u00e7ores<\/strong>, per a criticar als que s\u2019oposaven a la invasi\u00f3 nord-americana de l\u2019Iraq.  Ara, amb la guerra d\u2019Ucra\u00efna<\/strong>, es torna a fer servir la f\u00f2rmula, en sentits oposats, tant pels que reclamen m\u00e9s armes per a Ucra\u00efna, com pels que a penes dissimulen l\u2019afinitat amb Putin<\/strong>, com \u00e9s el cas de Philippe Olivier<\/strong>.
<\/p>\n\n\n\n

Si s\u2019ha d\u2019usar l\u2019expressi\u00f3 \u00abmorir per Danzig<\/em>\u00bb, el millor \u00e9s fer-ho en la l\u00ednia de comprom\u00eds de Marc Bloch<\/a>, <\/strong>el gran historiador medievalista  franc\u00e8s. Deia que la guerra \u00e9s \u00abhorrible i est\u00fapida<\/em>\u00bb i que calia oposar-s\u2019hi aferrissadament. Per\u00f2 no fou un pacifista encegat: va combatre en les dues guerres mundials i, essent ja \u00abun vieux monsieur<\/em>\u00bb, s\u2019un\u00ed a la Resist\u00e8ncia i fou afusellat pels alemanys, el 1944. <\/strong>(1<\/strong>)  <\/strong> <\/p>\n\n\n\n

En una confer\u00e8ncia sobre l\u2019obra i la traject\u00f2ria de Bloch, <\/strong>un altre estudi\u00f3s de l\u2019edat mitjana, el polon\u00e8s Bronislaw Geremek<\/a> <\/strong>(que <\/strong>fou <\/strong>ministre d\u2019afers exteriors del seu pa\u00eds, i eurodiputat), conclo\u00efa aix\u00ed: <\/p>\n\n\n\n

\u201cL’historiador sap masses coses sobre el joc pol\u00edtic, sobre  la dist\u00e0ncia entre els programes i les realitzacions, entre el desitjat i el possible, com per no sentir una certa retic\u00e8ncia a implicar-se<\/em> (\u2026) Per\u00f2 <\/em>Marc Bloch<\/em><\/strong>, ‘qui dilexit veritatem’, pensava que la recerca de la veritat ens ha de predisposar a defensar-la i servir-la en la vida, que la hist\u00f2ria i l’historiador han d’estar al servei de la veritat i de la just\u00edcia, de la llibertat i de la fraternitat dels homes.  No crec ser infidel al seu pensament dient que, fet i fet, es pot morir per Danzig<\/strong><\/em>\u00bb. (2<\/strong>)<\/p>\n\n\n\n

_______________<\/p>\n\n\n\n

(1<\/strong>) L\u2019any 1940<\/strong>, quan encara era recent la derrota francesa i es consumava el naufragi de la Tercera Rep\u00fablica, Bloch<\/strong> va escriure  un llibre, \u201c\u201dL\u2019\u00c9trange D\u00e9faite<\/em><\/strong><\/a>\u201c, <\/em><\/strong> de lectura indispensable per a aquells que han conegut (o volen evitar) una derrota.<\/p>\n\n\n\n

(2<\/strong>) Bronislaw Geremek<\/strong>:  Marc Bloch, historien et r\u00e9sistant<\/em><\/strong><\/a>, VIIIe Conf\u00e9rence Marc Bloch<\/strong>, juny 1986<\/strong>). 
<\/p>\n\n\n\n