{"id":25439,"date":"2023-02-27T08:02:43","date_gmt":"2023-02-27T07:02:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=25439"},"modified":"2023-02-28T21:57:53","modified_gmt":"2023-02-28T20:57:53","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-39-sorpresa-schlein","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-39-sorpresa-schlein\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/40 (Sorpresa Schlein)"},"content":{"rendered":"\n

(Sorpresa<\/strong> Schlein)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

27 de febrer de 2023<\/strong><\/p>\n\n\n\n

A les 13.00<\/strong> hores havien votat 600.000 <\/strong>persones. Quan es tancaren les urnes, a les 20.00<\/strong> hores, ho havien fet m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3. No s\u00f2n els 3,5 <\/strong>milions del 2007<\/strong> o l\u20191,6<\/strong> milions del 2019<\/strong>, per\u00f2 \u00e9s una xifra considerable i sobretot inesperada, per damunt de les expectatives dels dos contendents, Elly Schlein<\/strong> i Stefano Bonaccini<\/strong>, que dies abans havien declarat que consideraren\u00a0 un \u00e8xit arribar al mili\u00f3 de votants. En l\u2019equip de Schlein<\/strong> creien que la participaci\u00f3 els afavoriria. Tenien ra\u00f3: a les 23.00<\/strong> hores, amb un 80 %<\/strong> escrutat, guanyava Elly Schlein<\/strong> \u00a0 amb el\u00a0 53,8%<\/strong> dels vots, mentre que el favorit de quasi tots els pron\u00f2stics, Stefano Bonaccini<\/strong>, obtenia el 46,2%<\/strong>. Elly<\/strong> Schlein<\/strong> ser\u00e0 la nova secret\u00e0ria del Partito Democratico itali\u00e0. \u00abHem fet una petita gran revoluci\u00f3 i aquesta vegada tampoc ens han vist venir”<\/em>\u00bb, ha dit.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

Cal tenir en compte que el PD<\/strong> es trobava, despr\u00e9s de les eleccions passat setembre, en una fase cr\u00edtica, que alguns analistes arribaren a qualificar de quasi terminal.\u00a0 En el moment de celebrar les prim\u00e0ries, es podia dir que el PD<\/strong> era “el partit del quasi<\/em>\u00bb<\/strong>, passant la maroma entre ser \u00abquasi–un-partit-amb-capacitat-majorit\u00e0ria<\/em>\u00bb<\/strong>\u00a0 o ser \u00abquasi-un-partit-naufragat<\/em>\u00bb<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

El dilema el va resumir b\u00e9 Elly Schlein<\/strong> als periodistes estrangers, fa uns dies: \u00abHem de fer com a Espanya per evitar ser com Fran\u00e7a<\/strong><\/em>“. Es referia, \u00e9s clar, al fet que en un pa\u00eds el Partit Socialista governa i en l\u2019altre  quasi  ha estat a punt de desapar\u00e8ixer.<\/p>\n\n\n\n

Elly Schlein<\/strong> t\u00e9 37<\/strong> anys. \u00c9s la primera dona a dirigir el PD<\/strong>, i la m\u00e9s jove (Renzi<\/strong> en tenia 38<\/strong>). M\u2019estalvio la biografia, que sortir\u00e0 avui a  les xarxes, diaris i televisions.  Per\u00f2 alguns trets del seu perfil pol\u00edtic s\u00f3n interessants. 
El seu missatge ha estat  acabar amb “les ambig\u00fcitats que han afeblit l’esquerra a Europa<\/em>” i construir “un  projecte amb llenguatge fresc, m\u00e8todes innovadors, nous continguts i cares noves<\/em>“. <\/p>\n\n\n\n

La seva traject\u00f2ria pol\u00edtica ha transcorregut b\u00e0sicament en moviments i plataformes fora del PD<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n

\u00abFormo part d’una generaci\u00f3 que no t\u00e9 una relaci\u00f3 f\u00e0cil amb la pol\u00edtica<\/em>\u00bb, escriu en el seu llibre La nostra parte. Per la giustizia sociale e ambientals, insieme<\/em><\/strong><\/a>, <\/em><\/strong>\u00abper\u00f2 que ha ent\u00e8s que, si no ens ocupem de pol\u00edtica, la pol\u00edtica s\u2019ocupar\u00e0 de nosaltres.  Que si no hi participem, ho faran  altres  i les seves decisions afectaran les nostres vides.  Que l’\u00fanica possibilitat \u00e9s implicar-nos i formar part del canvi que volem generar a la societat.  Es pot fer de moltes maneres, militant en associacions i partits, comit\u00e8s i moviments. Informant-se, participant, optant per presentar-se com a candidat per representar altres persones.  L’important \u00e9s no ser indiferent, sin\u00f3 participar, ser \u2018partigiano<\/em>\u2019”.<\/p>\n\n\n\n

Va ser una dels joves activistes que van formar del moviment \u00abOccupy PD \u00bb <\/em><\/strong>per  protestar contra l’acord del partit amb la dreta “berlusconiana<\/em>” per formar  Govern. El 2020<\/strong> va conc\u00f3rrer a les eleccions regionals d’Em\u00edlia Romanya en una llista progressista i ecologista de petits partits escindits del PD<\/strong>, amb un \u00e8xit de vots que va obligar el guanyador, Stefano Bonaccini<\/strong>, a nomenar-la vicepresidenta.  Es van entendre b\u00e9. <\/p>\n\n\n\n

A les eleccions generals del setembre passat va ser elegida diputada com a independent.\u00a0 Aix\u00f2 no obstant, despr\u00e9s de la garrotada patida pel PD<\/strong>, va anunciar el retorn de la filla pr\u00f2diga\u00a0 al partit, i la seva candidatura per liderar-lo. Va obtenir el suport d\u2019un bon nombre de dirigents veterans: el secretari sortint, Enrico Letta<\/strong>, l\u2019anterior, Nicola Zingaretti<\/strong>, o Dario Franceschini.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les pol\u00edtiques europees, \u00e9s una federalista de pedra picada: creu que les institucions europees han d’assumir progressivament m\u00e9s poders. En el discurs  anunciant la seva candidatura, va parlar de treball i precarietat, drets de les minories, just\u00edcia social i ambiental.  Va defensar la renda de la ciutadania, va parlar de la cura del territori, dels “bens comuns a rescatar de la l\u00f2gica dels mercats<\/em>“, del suport a les petites i mitjanes empreses en la \u00abtransici\u00f3 ecol\u00f2gica<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

Sobretot, va demanat una “renovaci\u00f3 a tots els nivells”<\/em> del partit, tant en el lideratge com en les prioritats.  La seva elecci\u00f3 ser\u00e0, sens dubte, un gran revulsiu. Tant ella com el conjunt del partit necessitaran destresa i sort. Jo crec que se\u2019n sortiran. El temps ho demana. <\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Sorpresa Schlein) 27 de febrer de 2023 A les 13.00 hores havien votat 600.000 persones. Quan es tancaren les urnes, a les 20.00 hores, ho havien fet m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3. No s\u00f2n els 3,5 milions del 2007 o l\u20191,6 milions del 2019, per\u00f2 \u00e9s una xifra considerable i sobretot inesperada, per damunt de les expectatives …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":25442,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-25439","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25439"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25531,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25439\/revisions\/25531"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}