{"id":24969,"date":"2023-02-14T06:50:39","date_gmt":"2023-02-14T05:50:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=24969"},"modified":"2023-02-18T12:20:20","modified_gmt":"2023-02-18T11:20:20","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-26-llonganisses-nafres-i-metronoms","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-26-llonganisses-nafres-i-metronoms\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/27 (Llonganisses, nafres i metr\u00f2noms)"},"content":{"rendered":"\n

Llonganisses, nafres i metr\u00f2noms<\/strong><\/p>\n\n\n\n

14 de febrer de 2023<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s conegut el fragment de Vicens Vives<\/strong>  que parla de la \u00abvoluntat de ser<\/em>\u00bb com una caracter\u00edstica principal dels catalans (1<\/strong>). Aquesta idea ha estat \u00e0mpliament assumida (tamb\u00e9 \u00e9s cert que sense unanimitat:  fa anys, per exemple,  Quico Sall\u00e9s<\/strong> la discut\u00ed en un article de t\u00edtol  taxatiu: \u00abA pastar fang, Vicens i Vives!<\/strong><\/a><\/strong>\u00bb). <\/p>\n\n\n\n

Jordi Pujol<\/strong> va usar la f\u00f2rmula de Vicens <\/strong>repetidament, fins a fer-la anodina per saturaci\u00f3.  Quan va rebre de mans d\u2019Anna Erra<\/strong>, aleshores alcaldessa accidental de Vic, el guard\u00f3 de la Llonganissa d\u2019Or<\/strong><\/a><\/strong> que atorga l\u2019IGP<\/strong> (Indicaci\u00f3 Geogr\u00e0fica Protegida Llonganissa de Vic), va dir que els  fabricants d\u2019embotit de la comarca eren exemples de \u00abvoluntat de ser, de no rendir-se, de ser fidels a les seves arrels\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Pujol<\/strong> tamb\u00e9 pos\u00e0 Renan<\/strong> i Herder<\/strong> en la base de les seves concepcions sobre Catalunya. Per tal d\u2019explicar la  persist\u00e8ncia catalana malgrat les adversitats (i els errors propis) podr\u00edem remuntar-nos m\u00e9s enrere, i invocar-la com un cas particular de la doctrina del conatus<\/a><\/strong><\/em> de Spinoza<\/strong>: <\/strong>\u00abcada cosa, pel que fa a la seva pr\u00f2pia ess\u00e8ncia, s’esfor\u00e7a a preservar el seu propi ser<\/em>” i \u00abs’oposa als canvis que tendirien a destruir-la<\/em>\u00bb. <\/em>Jo crec, amb Spinoza, que la voluntat de ser \u00e9s un fenomen molt est\u00e8s, pr\u00e0cticament universal. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta voluntat, Catalunya l\u2019ha tingut, la t\u00e9 i la tindr\u00e0, per sort. Defensar la \u00abvoluntat de ser<\/em>\u00bb de Catalunya, la seva llibertat, i la de tots els pobles de la Terra,  \u00e9s una causa justa. Fins i tot cal que els pobles tinguin el dret a voler \u00abser els millors<\/em>\u00bb (en condicions raonables d\u2019igualtat, ben ent\u00e8s); i no \u00fanicament en les competicions esportives, sin\u00f3 en general. Una noble competitivitat evita in\u00e8rcies, engorroniments i des\u00eddies.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 una altra cosa, totalment distinta, de signe antag\u00f2nic i de car\u00e0cter inacceptable, \u00e9s la pretensi\u00f3 d\u2019autoproclamar-se superiors, de considerar-se o dir-se \u00abels millors<\/em>\u00bb (aplicant la teoria del Crisant<\/strong> de Salvador Espriu<\/strong>: (\u201cAh, quin cervell, el meu, quin home que s\u00f3c, un dels millors! Veur\u00e0s quins resultats d\u2019aqu\u00ed a poc!\u201d<\/em>). Es penetra, aleshores, en un terreny escabr\u00f3s i execrable. En les persones, \u00e9s una pretensi\u00f3 que implica sup\u00e8rbia, petul\u00e0ncia, pedanteria; i, en els pobles, \u00e9s una mostra de supremacisme, infumable i summament perill\u00f3s. No hi ha persones superiors, ni pobles elegits.<\/p>\n\n\n\n

La resist\u00e8ncia a que t\u2019obliguin a ser una cosa diferent d\u2019all\u00f2 que ets  explica en bona part les ferides que ha causat la llarga i turmentada relaci\u00f3 de Catalunya amb Espanya.  Ara b\u00e9: aquestes nafres hist\u00f2riques, hem de mirar de curar-les; no s\u00f3n  acceptables les pol\u00edtiques que posen sal a les ferides, o en creen de noves.  <\/p>\n\n\n\n

No hi ha \u00abpobles superiors<\/em>\u00bb. Ni tant sols hi ha lleng\u00fces \u00abmillors<\/em>\u00bb (altra cosa son les seves vicissituds hist\u00f2riques o demogr\u00e0fiques). A Carme Serrallonga<\/a><\/strong>, <\/strong>pedagoga i brillant traductora (2<\/strong>) que pass\u00e0 l\u2019any 1933<\/strong> a la Residencia de Estudiantes de Madrid,  Ram\u00f3n Men\u00e9ndez Pidal<\/strong> li coment\u00e0  (amb \u201cretint\u00edn<\/em>\u201d): \u201c\u00bfEn catal\u00e1n, a una herida le llaman \u2018nafra\u2019?Es una lengua arcaica, cabe decir que el castellano y el franc\u00e9s han evolucionado m\u00e1s<\/em>\u201d. Potser devia pensar que el castell\u00e0 i el franc\u00e8s eren \u00ablleng\u00fces superiors<\/em>\u00bb, o oblid\u00e0 que la nostra era una llengua proscrita, maltractada i ferida durant segles.  <\/p>\n\n\n\n

Men\u00e9ndez Pidal <\/strong>va ser amic i condeixeble de Rubi\u00f3 i Lluch<\/strong> i pass\u00e0 una temporada a casa dels pares d\u2019aquest, a Barcelona (devia ser en els anys 1880<\/strong>).  Tot sopant el primer dia,  va preguntar als Rubi\u00f3<\/strong>: \u201c\u00bfUstedes hablan en catal\u00e1n con la familia y los amigos?<\/em>\u201d. Quan van respondre afirmativament, es qued\u00e0 una estona en silenci, i despr\u00e9s replic\u00e0: \u201cLo comprendo pero lastima<\/em>\u201d. Ull: no va dir \u00abl\u00e1stima<\/em>\u00bb,  sin\u00f3 \u201clastima<\/em>\u201d (\u00abfa mal<\/em>\u00bb). No express\u00e0 una opini\u00f3 sin\u00f3 un sentiment, un lament.  <\/p>\n\n\n\n

Anys despr\u00e9s, els sentiments de Men\u00e9ndez Pidal<\/strong> havien canviat: de preconitzar, a comen\u00e7aments del segle XX,<\/strong> una c\u00e0tedra d\u2019estudis catalans a la Universitat, el 1930 <\/strong>defensava que el catal\u00e0 fos utilitzat des del parvulari. Va fer unes declaracions a El Sol<\/em>, l\u2019agost de 1931<\/strong>, en la l\u00ednia d\u2019una \u201cnaci\u00f3n de naciones<\/em>\u201d espanyola i europea:  \u201cPuede muy bien Catalu\u00f1a afirmarse como una naci\u00f3n; pero ser\u00eda abjurar de todo un pasado si renegase de estar incluida como tal naci\u00f3n, por tradici\u00f3n perenne, en otra m\u00e1s grande, la naci\u00f3n espa\u00f1ola, antes de venir a considerarse incluida en otra m\u00e1s amplia a\u00fan, la europea, de que ahora se habla con insistencia<\/em>.\u201d <\/p>\n\n\n\n

L\u2019evoluci\u00f3 de les mentalitats! Els sentiments, i les mentalitats que s\u2019en deriven (i\/o viceversa), s\u00f3n exactament la mare dels ous en els problemes entre Catalunya i Espanya. <\/p>\n\n\n\n

Si aspirem a que se solucionin (per tal d\u2019evitar conflictes, ferides, i p\u00e8rdues de temps) cal tenir sempre present que el temps pol\u00edtic i el temps hist\u00f2ric (m\u00e9s lent, de llarga durada) van a velocitats i ritmes diferents.  Una precauci\u00f3 elemental \u00e9s que el metr\u00f2nom de la pol\u00edtica no obstaculitzi el de la hist\u00f2ria, no l\u2019alenteixi, no l\u2019aturi, no el faci retrocedir cap enrere. <\/p>\n\n\n\n

De retrocessos d\u2019aquesta mena, n\u2019hem tingut un munt. Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>, col\u00b7lega i amiga de Carme<\/strong> Serrallonga, <\/strong>va viure el 6<\/strong> d\u2019octubre de 1934<\/strong> als quinze anys i en va deixar escrit el seu record: \u201cA la Rambla uns nois molt joves muntaven gu\u00e0rdia. La meva mare i jo sort\u00edrem al carrer per oferir-los un licor casol\u00e0, perqu\u00e8 la nit era molt freda<\/em>\u201c. <\/p>\n\n\n\n

Era ratafia, Quim Torra<\/strong>! \u201cEl meu pare en feia cada any<\/em>\u201d, escriu la Capmany<\/strong>, \u201camb les herbes que comprava a la fira de Sant Pon\u00e7<\/em>\u201d. \u201cL\u2019endem\u00e0<\/em>\u201c,  continua, \u201cla consci\u00e8ncia de la derrota es feia evident; Catalunya, la p\u00e0tria de les derrotes, podia afegir-ne una m\u00e9s a la seva llista (\u2026) Quelcom que havia costat tant d\u2019esfor\u00e7 com era el projecte de la incipient Catalunya aut\u00f2noma, havia desaparegut<\/em>\u201c.<\/p>\n\n\n\n

El temps hist\u00f2ric, des d\u2019aleshores, ha avan\u00e7at. En conjunt, els sentiments i mentalitats de la majoria a Espanya han evolucionat positivament pel que fa al reconeixement del fet catal\u00e0, com ho ha fet en altres q\u00fcestions (\u00bfQu\u00e8 haurien pensat els constituents republicans de 1931 <\/strong>d\u2019una llei del \u00abs\u00ed \u00e9s s\u00ed<\/em>\u00bb, o del matrimoni gai?).  El problema \u00e9s que, despr\u00e9s d\u2019unes d\u00e8cades en les que vam constatar (no era un miratge) que el metr\u00f2nom del temps hist\u00f2ric marcava un ritme positiu i bastant r\u00e0pid, ara sembla aturar-se (o retrocedir) perqu\u00e8 s\u2019han tornat a obrir ferides, que les pol\u00edtiques nacionalistes de signe antag\u00f2nic s\u2019encarreguen d\u2019excitar (i d\u2019aprofitar a fons). <\/p>\n\n\n\n

L\u2019enduriment pol\u00edtic de les dretes espanyoles ens avisa de la possibilitat de nous retrocessos, de noves \u00abemanacions hormonals<\/em>\u00bb (l\u2019expressi\u00f3 \u00e9s d\u2019Enric Juliana<\/strong><\/a>), si la doble o triple dreta aconsegueix tornar al govern d\u2019Espanya.
Inhibir-se d\u2019aquesta possibilitat, sostreure’s o abstenir-se de considerar-la per tal d\u2019actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia (o cercar-la, en el deliri del \u00abcom pitjor, millor<\/em>\u00bb) seria propi, ras i curt, de curts de gambals. \u00c9s tracta simplement de \u00abdeixar de ser imb\u00e8cils<\/em>\u00bb, com deia Joan Sales<\/strong>, que cal citar correctament (3<\/strong>). Es tracta de no tornar a ser \u00abla p\u00e0tria de les derrotes<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

________________<\/p>\n\n\n\n

  1. \u201cLa vida dels catalans \u00e9s un acte d\u2019afirmaci\u00f3 continuada: \u00e9s el s\u00ed, no el si. Per aix\u00f2 el primer ressort de la psicologia catalana no \u00e9s la ra\u00f3, com en els francesos; la metaf\u00edsica, com en els alemanys; l\u2019empirisme, com en els anglesos; la intel\u00b7lig\u00e8ncia, com en els italians; o la m\u00edstica, com en els castellans. A Catalunya el m\u00f2bil primari \u00e9s la voluntat de ser\u201d <\/em>(Jaume Vicens i Vives<\/strong>, Not\u00edcia de Catalunya<\/a><\/em><\/strong>). <\/li>
  2. Aqu\u00ed, Carme Serrallonga, en conversa amb Josep Maria Espin\u00e0s<\/a>, en el programa Identitats<\/strong><\/em> de <\/em>TV3 (Gener de 2010).<\/em><\/li>
  3. \u00ab”No es tracta de deixar de ser catalans, es tracta de deixar de ser imb\u00e8cils\u00bb.  <\/em>I tamb\u00e9: \u00abSom espanyols com som europeus, ens en han fet la hist\u00f2ria i la geografia, que no podem pas esborrar capritxosament. Ni Franco<\/strong> ens ha de fer avorrir aquell nom ni Hitler<\/strong> aquest\u00bb.<\/em> (Joan Sales, Paraules  pr\u00e8vies a l\u2019edici\u00f3 facs\u00edmil dels Quaderns de l\u2019exili<\/a>). <\/li><\/ol>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Llonganisses, nafres i metr\u00f2noms 14 de febrer de 2023 \u00c9s conegut el fragment de Vicens Vives  que parla de la \u00abvoluntat de ser\u00bb com una caracter\u00edstica principal dels catalans (1). Aquesta idea ha estat \u00e0mpliament assumida (tamb\u00e9 \u00e9s cert que sense unanimitat:  fa anys, per exemple,  Quico Sall\u00e9s la discut\u00ed en un article de t\u00edtol  …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24975,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,285,1],"tags":[],"class_list":["post-24969","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24969","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24969"}],"version-history":[{"count":46,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24969\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25177,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24969\/revisions\/25177"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24969"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24969"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24969"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}