{"id":24836,"date":"2023-02-12T08:11:06","date_gmt":"2023-02-12T07:11:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=24836"},"modified":"2023-02-12T21:06:29","modified_gmt":"2023-02-12T20:06:29","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-25-allo-que-el-vent-sendugue-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-25-allo-que-el-vent-sendugue-2\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/25 (All\u00f2 que el vent s\u2019endugu\u00e9, 2)"},"content":{"rendered":"\n

A prop\u00f2sit de les \u00abavantguardes<\/em>\u00bb art\u00edstiques del seu temps, un Xavier Rubert de Vent\u00f3s<\/strong> de 22<\/strong> anys va escriure, a meitat del segle XX <\/strong>(1968), <\/strong>el seu primer llibre: El Arte ensimismado<\/em><\/strong>.  Ell mateix  va comentar, quasi trenta anys despr\u00e9s, les seves intencions primig\u00e8nies, en el pr\u00f2leg que  va escriure l\u2019agost de 1996<\/strong>, a Sant Mart\u00ed d\u2019Emp\u00faries<\/strong>, per a la 4\u00aa<\/strong> edici\u00f3 del llibre: <\/p>\n\n\n\n

\u00abHace  ya  m\u00e1s  de  treinta  a\u00f1os,  este  libro  se  enfrentaba  a  uno  de  esos  pretenciosos dogmas \u2013el  vanguardista\u2013 que  de  alg\u00fan  modo  impregn\u00f3  todos  los  dem\u00e1s,  y  que  se aliment\u00f3 incluso de los mitos castrenses o mercantiles que pretend\u00eda rechazar: desde la  idea  militarista  (y  luego  partisana)  de  estar  siempre  al  frente,  \u00aba  la  vanguardia\u00bb, hasta  la  comercial  de  planificar  la  obsolescencia  de  lo  anterior  y  proclamar  las excelencias de lo nuevo<\/em>\u00bb. <\/p>\n\n\n\n

\u00abEl   problema\u00bb<\/em>, afegia XRV<\/strong>, \u00abes   que   de   todo   ello   no   se   puede   hablar   m\u00e1s   que indirectamente, \u2018obliquo  modo\u2019, como  dec\u00edan  los  escol\u00e1sticos.  Es  algo  que  hay  que mostrar, no decir, ni demostrar, ni argumentar. De lo contrario se transformar\u00eda en un producto de la misma \u00edndole de aquello que denuncia: tan nuevo, moderno, expl\u00edcito, totalitario y pretencioso como ello\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

D\u2019acord! Ultra el risc de ser pretensi\u00f3s o massa expl\u00edcit, e<\/em>nfrontar-se a les autoproclamades \u00abavantguardes<\/em>\u00bb art\u00edstiques (als seus portaveus i marxants, amb potent\u00edssimes posicions defensives en el m\u00f3n del negoci de l\u2019art, de les fires, museus, revistes i biennals) aconsella la cautela de l\u2019obliquo modo<\/em>, sobretot quan comences la vida activa i tens 22<\/strong> anys.  <\/em><\/p>\n\n\n\n

Prescindir d\u2019aquesta cautela \u00e9s dels pocs luxes que a la meva edat et pots permetre. Per discreci\u00f3, \u00e9s un luxe que no practico massa. Em guardo la impertin\u00e8ncia; i les preguntes inc\u00f2modes, en general, me les faig a mi mateix. Puc fer una excepci\u00f3, formulant-ne un parell?
<\/p>\n\n\n\n

Una \u00e9s aquesta: \u00abQuants visitants anuals deu tenir el fons de la Fundaci\u00f3 <\/em>T\u00e0pies<\/em><\/strong>\u00bb, al bell mig de Barcelona? I l\u2019altra: \u00abPer qu\u00e8 recordem  el continent (l\u2019arquitectura de <\/em>Richard Meier<\/em><\/strong> i de <\/em>Frank Gehry<\/em><\/strong>) i en cap cas el contingut (<\/em>1<\/em><\/strong>) del <\/em>MACBA<\/em><\/strong> o del <\/em>Guggenheim<\/em><\/strong> de Bilbao\u00bb<\/em>? <\/p>\n\n\n\n

Alguns han comentat la boutade<\/em> de Duchamp<\/strong> (\u00abCe sont les regardeurs qui font les tableaux<\/em>\u201d (\u00abS\u00f3n els espectadors els que fan les pintures\u00bb<\/em>) ,  quan criticava els \u00abintoxiqu\u00e9s de la t\u00e9r\u00e9benthine<\/em>\u00bb (els pintors de paleta, pinzells i cavallet), i assenyalen, a tall d\u2019hip\u00f2tesi, que potser vivim una crisi del pensament est\u00e8tic comparable a la que, en el pensament cient\u00edfic, va produir l\u2019enunciat del principi d\u2019indeterminaci\u00f3 de Heisenberg.<\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

En efecte, argumenten que avui \u00e9s quasi impossible contemplar un objecte art\u00edstic prescindint dels factors que condicionen a l\u2019observador. No \u00e9s tracta nom\u00e9s de l\u2019entorn, m\u00e9s o menys majest\u00e0tic o intimidant, de les grans galeries. \u00c9s el preu atribu\u00eft (sobretot quan \u00e9s exorbitant), s\u00f3n les opinions i valoracions del mainstream<\/em> dels \u00abentesos<\/em>\u00bb, de la literatura hegem\u00f2nica i acad\u00e8mica, all\u00f2 que, no \u00fanicament condiciona l\u2019observador, sin\u00f3 que implica una modificaci\u00f3 substancial del propi objecte art\u00edstic que \u00e9s observat.  <\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 porta a una discussi\u00f3, m\u00e9s vella que l\u2019anar a peu, sobre el car\u00e0cter objectiu o subjectiu de la bellesa. Partidari de la segona opci\u00f3, David Hume<\/strong> (1711-1776<\/strong>) afirmava que \u00abla bellesa no \u00e9s una qualitat existent en les coses mateixes: existeix nom\u00e9s en la ment de qui les contempla; i cada ment percep una bellesa diferent. Fins i tot una persona pot percebre una deformitat all\u00e0 on una altra hi veu bellesa; i cada individu ha d’acceptar el seu propi sentiment, sense pretendre regular els dels altres<\/em>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si la bellesa f\u00f3s quelcom d\u2019estrictament subjectiu, el terme tindria ben poc sentit: serviria nom\u00e9s per a denominar un determinat tipus  de sentiment intransferible.  D\u2019altra banda, tamb\u00e9 sembla absurda l\u2019alternativa: una bellesa totalment objectiva, sense cap connexi\u00f3 amb la resposta de qui la percep. Aquesta \u00e9s una de les discussions de la mena que encanten als fil\u00f2sofs. No \u00e9s estrany que hagi durat segles i encara continu\u00ef. <\/p>\n\n\n\n

Per sort, encara que entre nosaltres diferim en q\u00fcesti\u00f3 de judicis est\u00e8tics i de gustos, tendim a coincidir, de manera freq\u00fcent i  notable,   en l\u2019apreciaci\u00f3 de  coses que ens commouen per la seva bellesa. Per sort tamb\u00e9, a mesura que ens fem grans, no  perdem del tot la capacitat infantil de meravellar-nos (\u201cUn bon escultor \u00e9s com un infant\u201d <\/em>deia <\/em>l\u2019escultor <\/em>Joan Rebull<\/strong>. I  Gil de Biedma<\/strong>: \u00abQuien no sepa en alg\u00fan modo salvar su ni\u00f1ez, quien haya perdido toda afinidad con ella, dif\u00edcil es que llegue a ser artista<\/em>“. \u00abEl geni\u00bb<\/em> -deia Baudelaire<\/strong>– \u00ab\u00e9s la infantesa retrobada a voluntat\u00bb (<\/em>\u00abLe g\u00e9nie c\u2019est l\u2019enfance retrouv\u00e9e \u00e0 volont\u00e9\u00bb<\/em>). <\/p>\n\n\n\n

Si hagu\u00e9s de fer un balan\u00e7 de les \u00abavantguardes<\/em>\u00bb art\u00edstiques europees del segle xx<\/strong> -un objectiu desproporcionat i absurd, totalment fora del meu abast-, d\u2019una manera instintiva posaria al davant els avantguardistes dels primers anys de la revoluci\u00f3 bolxevic (la majoria ucra\u00efnians, com Mal\u00e8vitx<\/strong>) i, per descomptat, el moviment del Bauhaus<\/strong>; amb la recan\u00e7a fugissera que aquests dos moviments van deixar d\u2019explorar camins que van quedar obstruits per sempre. No deixa de ser significatiu que ambd\u00f2s moviments fossin escap\u00e7ats brutalment per dues dictadures sanguin\u00e0ries i kitsch<\/em>. <\/p>\n\n\n\n

P. S. – <\/strong>Aquests comentaris no volen ser pessimistes. Sempre es produeixen nous comen\u00e7aments.  D\u2019 artistes amb capacitat de meravellar-se i de meravellar-nos amb les seves creacions, ara no n\u2019hi ha gaires. Per\u00f2 en naixeran de nous i alguns seran molt bons. <\/p>\n\n\n\n

_____________<\/p>\n\n\n\n

  1. Feta excepci\u00f3 de Puppy<\/strong>, el gos floral de Jeff Koons, <\/strong>de gu\u00e0rdia davant del Guggenheim<\/strong>, que genera problemes administratius m\u00e9s que est\u00e8tics: el museu llan\u00e7\u00e0, el 2021<\/strong>, una campanya per a recaptar diners<\/a>, \u00abamb l\u2019esperan\u00e7a de d\u2019evitar que s\u2019 assequi\u00bb. <\/em>No \u00e9s una pe\u00e7a \u00fanica: el magnat Peter Brant<\/strong> i la seva dona, la model Stephanie<\/strong> Seymour<\/strong>, van comprar a Koons<\/strong> un duplicat per a la  seva finca de Connecticut. Fa deu anys es va calcular que  esmer\u00e7aven uns 75.000 d\u00f2lars a l\u2019any<\/strong><\/a> per hidratar el gos. Desconec l\u2019estat actual dels Puppies<\/strong> i els hi desitjo el millor.  <\/li><\/ol>\n\n\n\n
    \"\"
    Jeff Koons: Puppy<\/em>, Museu Guggenheim, Bilbao <\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"
    Basquiat, El hombre de N\u00e1poles<\/em> (Man from Naples<\/em>)<\/em>, Museu Guggenheim, Bilbao<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"
    Joan Rebull: Retrato de mi hijo Jordi<\/em>, Centro de Arte Reina Sofia, Madrid<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"
    Kazimir Mal\u00e8vitx, Dynamic Suprematism<\/em>, Tate Modern, Londres<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
    \"\"
    Lyonel Feininger: Siegesrausch [Euf\u00f2ria de la vict\u00f2ria]<\/em> Museum of Modern Art, Nova York.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    A prop\u00f2sit de les \u00abavantguardes\u00bb art\u00edstiques del seu temps, un Xavier Rubert de Vent\u00f3s de 22 anys va escriure, a meitat del segle XX (1968), el seu primer llibre: El Arte ensimismado.  Ell mateix  va comentar, quasi trenta anys despr\u00e9s, les seves intencions primig\u00e8nies, en el pr\u00f2leg que  va escriure l\u2019agost de 1996, a Sant …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24849,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,285,1],"tags":[],"class_list":["post-24836","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultura","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24836","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24836"}],"version-history":[{"count":50,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24836\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24962,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24836\/revisions\/24962"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24849"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24836"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24836"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24836"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}