{"id":2480,"date":"2010-09-29T10:43:13","date_gmt":"2010-09-29T08:43:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2480"},"modified":"2010-09-29T10:44:02","modified_gmt":"2010-09-29T08:44:02","slug":"lluis-foix-catalanisme-al-segle-xxi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-foix-catalanisme-al-segle-xxi\/","title":{"rendered":"Lluis Foix: Catalanisme al segle XXI"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Moltes gr\u00e0cies per convidar-me a parlar als voltants de la Diada Nacional de Catalunya sobre un tema relacionat amb el moment pol\u00edtic actual.<\/p>\n

Els parlar\u00e9 del passat, del present i tamb\u00e9 de com penso que el catalanisme hauria de perfilar-se en el segle que ja hem encetat fa deu anys. Ho faig a Lleida que va rebre m\u00e9s que cap altra ciutat catalana la humiliaci\u00f3 i destrucci\u00f3 de les tropes de Felip V<\/strong> en el seu prop\u00f2sit d\u2019espanyolitzar Catalunya arran de la Guerra de Successi\u00f3 de 1700 a 1714, que \u00e9s el comen\u00e7ament dels mal entesos, lluites i imposicions d\u2019Espanya vers Catalunya.<\/p>\n

Conservar viva la mem\u00f2ria del passat no ens porta necess\u00e0riament a demanar una reparaci\u00f3 pels danys soferts per\u00f2 s\u00ed a estar preparat per les situacions noves que es plantegen, que son an\u00e0logues a viv\u00e8ncies ja viscudes.<\/p>\n

El passat mai est\u00e0 mort i ni tan sols est\u00e0 passat, deia William Faulkner<\/strong>, l\u2019escriptor que narr\u00e0 els sentiments dels sudistes nord americans que perderen la guerra civil davant dels unionistes comandats per Abraham Lincoln<\/strong>. La difer\u00e8ncia entre la guerra civil americana i la vict\u00f2ria borb\u00f2nica en la guerra de Successi\u00f3 \u00e9s que el president Lincoln va fer les paus honroses amb el general Lee<\/strong>, que avui encara descansa al cementiri d\u2019Arlington amb la flama perenne sobre la seva tomba.<\/p>\n

La guerra de Successi\u00f3 fou una guerra civil europea arran de la successi\u00f3 a la corona hisp\u00e0nica a la mort de Carles II<\/strong>, l\u2019\u00faltim monarca de la dinastia de la Casa d\u2019\u00c0ustria. Es calcula que moriren m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones per accions de guerra i malalties en una lluita que dur\u00e0 14 anys i que es pot dir que va acabar amb la caiguda de Barcelona l\u2019onze de setembre de 1714 i la de Cardona uns dies m\u00e9s tard.<\/p>\n

Catalunya fou ven\u00e7uda per\u00f2 no fou perdonada. \u00c9s recomanable la lectura de l\u2019\u00faltim llibre sobre la Guerra de Successi\u00f3 que ha publicat el professor Joaquim Albareda<\/strong> que fa esment a tants treballs que s\u2019han publicat sobre aquell conflicte, des del de Henry Kamen<\/strong> fins a les aportacions d\u2019Ernest Lluch<\/strong> que havia encetat una l\u00ednea de publicacions sobre els austracistes ven\u00e7uts que emprengueren el cam\u00ed de l\u2019exili o b\u00e9 tingueren que acceptar les condicions dels vencedors borb\u00f2nics.<\/p>\n

\u00c9s en aquest conflicte europeu on comencen les desavinences pol\u00edtiques peninsulars, molt particularment entre Espanya i Catalunya. El problema no es de fa quatre dies i encara avui no ha tingut una soluci\u00f3 satisfact\u00f2ria per ambdues parts.<\/p>\n

Est\u00e0vem davant d\u2019un pols de forces entre l\u2019imperi austr\u00edac, Anglaterra i les Prov\u00edncies Unides contra la Fran\u00e7a de Llu\u00eds XIV<\/strong> i el seu net Felip d\u2019Anjou<\/strong>, sense altres aliats que l\u2019imperi haubsburgu\u00e9s, l\u2019elector de Munic i l\u2019arquebisbe de Col\u00f2nia.<\/p>\n

El pretext d\u2019aquell llarg conflicte fou la successi\u00f3 espanyola per\u00f2 tamb\u00e9 estava en joc si l\u2019hegemonia europea estaria a Londres, a Par\u00eds o a Viena. I tamb\u00e9 si el comer\u00e7 amb Am\u00e8rica estaria en mans d\u2019Anglaterra o de Fran\u00e7a.<\/p>\n

Fou, per tant, una guerra civil europea en la que els catalans en sortir\u00edem m\u00e9s perjudicats que cap altre poble del continent pel fet que tot i lluitar al costat de forts aliats, f\u00f3rem abandonats per tots. Pel pretenent Carles, per Anglaterra que pact\u00e0 amb Fran\u00e7a a \u00faltima hora i tamb\u00e9 per les Prov\u00edncies Unides. El resultat \u00e9s que l\u2019antic regne de la Casa d\u2019\u00c0ustria, Espanya, qued\u00e0 en mans del model absolutista borb\u00f2nic que acab\u00e0 amb les institucions catalanes i aragoneses imposant el Decret de Nova Planta que pretenia i aconsegu\u00ed un Estat unitari i centralitzat.<\/p>\n

El comandament \u00fanic borb\u00f2nic s\u2019impos\u00e0 al desordre del ex\u00e8rcits aliats que acabaren depenent de la voluntat pol\u00edtica anglesa que va promoure, com deia, un pacte amb Fran\u00e7a per beneficiar-se dels interessos que es plasmarien en el Tractat de Utrecht i en els nous pactes que es signaren posteriorment.<\/p>\n

Anglaterra havia faltat a la seva paraula, \u00c0ustria ens abandonava i Fran\u00e7a es quedava Espanya per construir un nou Estat que esborraria els drets propis dels catalans.<\/p>\n

En aquell any 1714 es public\u00e0 a Londres The Deplorable History of the catalans<\/em>, des dels temps de les lluites armades fins a la seva claudicaci\u00f3 davant les forces borb\u00f2niques que prescindirien de tota singularitat catalana.<\/p>\n

Recorda el historiador Albareda com, despr\u00e9s de gaireb\u00e9 tres segles, el significat de la derrota catalana va mer\u00e8ixer l\u2019atenci\u00f3 de Manuel Aza\u00f1a<\/strong>, quan sent president del govern espanyol l\u2019any 1932, i en ple debat del Estatut de la Rep\u00fablica, era conscient de les conseq\u00fc\u00e8ncies que per Espanya va tenir la guerra de Successi\u00f3 que va obrir el cam\u00ed al triomf del absolutisme. Deia Aza\u00f1a que \u201cl\u2019\u00faltim Estat peninsular procedent de l\u2019antiga monarquia cat\u00f2lica que va sucumbir al pes de la corona desp\u00f2tica i absolutista fou Catalunya i que el defensor de les llibertats catalanes va poder dir, amb ra\u00f3, que ell era l\u2019\u00faltim defensor de les llibertats espanyoles.<\/p>\n

\u00c9s oport\u00fa situar hist\u00f2ricament aquella desgraciada derrota de fa tres segles per comprendre perqu\u00e8 Catalunya perdura com a fet nacional propi, malgrat la incomprensi\u00f3 i el constant afany de convertir-la en una mena de prov\u00edncia que ha d\u2019acceptar per sempre m\u00e9s la hegemonia espanyola.<\/p>\n

La Catalunya ven\u00e7uda no ha acceptat la seva derrota i ha tingut la voluntat de ser ella mateixa, malgrat tots els entrebancs i intents de dominar-la des d\u2019aleshores.<\/p>\n

Amb el desenvolupament econ\u00f2mic de Catalunya, un pa\u00eds amb pocs recursos naturals, privada durant generacions d\u2019obrir-se als mercats transatl\u00e0ntics, lluitant per la protecci\u00f3 dels seus productes \u2013eren altres temps en l\u2019economia mundial, ja ho sabem-, tutelada per tots els governs centralistes, fins al punt que Aza\u00f1a fa dir a un personatge de la seva obra la Velada de Benicarl\u00f3, que \u201ctengo una persona de mi conocimiento que afirma la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta a\u00f1os\u201d. Malgrat tots aquests problemes Catalunya sempre reneix novament.<\/p>\n

El catalanisme pol\u00edtic neix en una Catalunya m\u00e9s pr\u00f2spera i m\u00e9s lliure, m\u00e9s il\u2022lustrada, que la resta de terres peninsulars. El poeta Joan Maragall<\/strong> escrivia l\u2019any 1895 que el \u201cpensament espanyol \u00e9s mort. No vull dir que no hi hagi espanyols que pensin, sin\u00f3 que el centre intel\u2022lectual d\u2019Espanya ja no t\u00e9 cap significaci\u00f3 ni efic\u00e0cia actual dintre del moviment general d\u2019idees del m\u00f3n civilitzat. Per aix\u00f2 nosaltres, que tenim cor de seguir dintre d\u2019aquest moviment general, hem de creure arribada a Espanya l\u2019hora del campi qui puga, i hem de desfer-nos ben de pressa de tota mena de lligam amb una cosa morta\u201d.<\/p>\n

Ha passat m\u00e9s d\u2019un segle des de que el poeta Maragall escrivia aquestes sent\u00e8ncies radicals. El catalanisme pol\u00edtic neix en una era m\u00e9s pr\u00f2spera respecte a la resta de terres peninsulars. Com \u00e9s ben sabut el catalanisme pol\u00edtic t\u00e9 dues refer\u00e8ncies importants en Lo Catalanisme de Valent\u00ed Almirall <\/strong>i en La Nacionalitat Catalana d\u2019Enric Prat de la Riba<\/strong>.<\/p>\n

Aquest catalanisme pol\u00edtic ha omplert m\u00e9s p\u00e0gines de la seva hist\u00f2ria en dir com hauria de ser Espanya que com \u00e9s Catalunya. Hem perdut tantes energies en voler canviar Espanya que, si ens descuidem, els que canviarem serem nosaltres.<\/p>\n

Al marge dels per\u00edodes d\u2019euf\u00f2ria o de pessimisme i tristor, el catalanisme majoritari sempre ha tingut dos pilars: la defensa de l\u2019autogovern de Catalunya i el d\u2019una altra idea d\u2019Espanya. El tercer pilar, m\u00e9s recent perqu\u00e8 en formem part, es la dimensi\u00f3 europea de Catalunya que Jordi Pujol, seguint a Pierre Vilar, en deia la petjada carol\u00edngia que ha perdurat a Catalunya durant m\u00e9s de mil anys.<\/p>\n

Estem commemorant enguany el centenari del naixement de Jaume Vicens Vives<\/strong>, un historiador que malgrat haver mort als 50 anys fou una refer\u00e8ncia per la classe pol\u00edtica catalana que va fer la transici\u00f3. En Not\u00edcia de Catalunya, publicada el 1954, Vicens torna a assenyalar les dues solucions que es proposaren per tornar a plantejar la idea d\u2019Espanya en els temps de la Rep\u00fablica i que avui segueixen vigents tot i que cada vegada de forma m\u00e9s complexa.<\/p>\n

Una era abstracta, jacobina, uniforme, la dels intel\u2022lectuals castellans i andalusos. L\u2019altra era \u201cla real, historicista i pluralista dels pensadors del nord, des de Catalunya fins a la muntanya santanderina\u201d.<\/p>\n

La primera \u00e9s la que mantenia Ortega i Gasset <\/strong>quan deia que \u201chi havia raons per anar sospitant que nom\u00e9s testes castellanes tenien \u00f2rgans adequats per a percebre el gran problema de l\u2019Espanya integral\u201d. Aquesta visi\u00f3 de la conllevancia orteguiana ha fracassat del tot si tenim present que avui encara no s\u2019ha trobat el desllorigador per aquesta conviv\u00e8ncia pol\u00edtica i pac\u00edfica entre els pobles peninsulars.<\/p>\n

L\u2019alternativa a aquesta f\u00f3rmula estricta i tancada, Vicens la contraposa a l\u2019aportaci\u00f3 catalana del pacte bastint una comunitat moderna basada en el treball i en la creaci\u00f3 de riquesa. Ressalta la tasca dels catalans del segle XIX per afalconar Espanya a imatge d\u2019Europa.<\/p>\n

Aix\u00f2 s\u2019aconsegu\u00ed en bona part, fins al punt que Catalunya ha influ\u00eft, per b\u00e9 i per mal, en la pol\u00edtica espanyola dels \u00faltims dos segles. L\u2019aportaci\u00f3 catalana a la Constituci\u00f3 de 1978 i la creaci\u00f3 de l\u2019Estat de les Autonomies \u00e9s innegable. Aquesta influ\u00e8ncia segueix vigent avui encara que nom\u00e9s sigui per demanar una singularitat que mai se\u2019ns atorga.<\/p>\n

El que passa \u00e9s que aquesta participaci\u00f3 col\u2022lectiva en els afers peninsulars \u00e9s rebutjada avui per una Espanya que diu prou a donar m\u00e9s compet\u00e8ncies, m\u00e9s responsabilitats, m\u00e9s protagonisme i m\u00e9s capacitat d\u2019autogovern a Catalunya, com es fa pal\u00e8s amb les traves grotesques de les institucions de l\u2019Estat, des del Tribunal Constitucional fins a la totalitat del Partit Popular i alguns sectors del socialisme espanyol, passant per la maquin\u00e0ria de mitjans de comunicaci\u00f3 madrilenys que no accepten altra pluralitat que la que ells determinin.<\/p>\n

Vicens Vives estudia el pactisme dels catalans, el seny i la rauxa, els moments gloriosos i les etapes miserables dels catalans al llarg de la hist\u00f2ria. La vida dels catalans, diu, \u00e9s un acte d\u2019afirmaci\u00f3 continuada: es el S\u00ed, no el si. Per aix\u00f2 el primer ressort de la psicologia catalana no \u00e9s la ra\u00f3, com en els francesos; la metaf\u00edsica, com en els alemanys; l\u2019empirisme com en els anglesos; la intel\u2022lig\u00e8ncia com en els italians; o la m\u00edstica, com en els castellans. A Catalunya, afegeix, el m\u00f2bil primari \u00e9s la voluntat d\u2019\u00e9sser.<\/p>\n

Ens cal buscar un nou paradigma per al catalanisme del segle XXI, concretar una certa idea de Catalunya, v\u00e0lida per a les properes generacions, que vagi m\u00e9s enll\u00e0 del debat electoral que aquests dies est\u00e0 posant damunt la taula proposant sortides a una situaci\u00f3 que, si m\u00e9s no, ha creat un cert des\u00e0nim en l\u2019opini\u00f3, els sentiments, les ambicions i els interessos de una bona part de catalans.<\/p>\n

No ens podem tornar a equivocar o, per dir-ho altrament, no podem alimentar una nova frustraci\u00f3 deixant-nos emportar, i torno a citar a Vicens, \u201cper la desvetlla d\u2019un sentimentalisme torbador, que ens duu a mesurar el m\u00f3n amb els batecs del nostre cor, i sovint, al bell mig de l\u2019acci\u00f3, ens ennuvola l\u2019esguard i ens fa claudicar la passa. Enlairem banderes solit\u00e0ries, per a despr\u00e9s esquin\u00e7ar-les i amagar amb llurs parracs les nostres febleses\u201d.<\/p>\n

Cada temps porta les seves exig\u00e8ncies i comporta les seves regles pol\u00edtiques i socials. Vicens convida a meditar sobre el \u201cjaient pactista de la nostra mentalitat, que en ess\u00e8ncia no \u00e9s altra cosa que defugir qualsevol abstracci\u00f3, anar a la realitat de la vida humana i establir la mes estreta responsabilitat col\u2022lectiva i individual en el tractament de la cosa p\u00fablica.\u201d<\/p>\n

Rafael Jorba, un periodista molt l\u00facid, public\u00e0 l\u2019any 2004 el llibre Catalanisme o nacionalisme, Proposta d\u2019una nova la\u00efcitat en el que demanava una nova oportunitat d\u2019afrontar la reforma de l\u2019Estat sense apriorismes i sense caure en els esquemes tacticistes del passat. \u00c9s l\u2019hora d\u2019afirmar que si no som capa\u00e7os d\u2019articular la conviv\u00e8ncia entre \u201cels pobles d\u2019Espanya, les seves cultures i tradicions, lleng\u00fces i institucions\u201d, segons diu el pre\u00e0mbul de la vigent Constituci\u00f3, de tancar un debat que es remunta al segle XIX, dif\u00edcilment estarem, uns i altres, en condicions de respondre als reptes del segle XXI.<\/p>\n

Com podrem abordar, per exemple, la complexitat que planteja la nova immigraci\u00f3 si no hem resolt les velles disputes interhisp\u00e0niques?<\/p>\n

\u00bfSerem capa\u00e7os de definir un nou catalanisme transversal que ens permeti d\u2019encarar la complexitat del segle XXI? \u00c9s important que recuperem una certa manera de fer les coses que tant b\u00e9 retratava Josep Pla en l\u2019Homenot que dedic\u00e0 a Enric Prat de la Riba: En Prat hi ha sempre dos factors decisius: unes idees i un modus operandi. No tingu\u00e9 mai cap inconvenient, al contrari, a prendre com a col\u2022laborador un home que pens\u00e9s altrament que ell pensava. Accept\u00e0 totes les iniciatives \u00fatils encara que tinguessin una proced\u00e8ncia diversa del seu propi ambient.<\/p>\n

Els seus grans col\u2022laboradors pol\u00edtics foren els diputats que no eren del seu partit, gaireb\u00e9 en tots els camps d\u2019acci\u00f3 de govern, com Josep Pijoan, Pompeu Fabra, Ramon Turr\u00f3, Pere Colomines, Rafael Campalans <\/strong>que no pensaven mai com Prat i pol\u00edticament en foren de vegades aferrissats contraris.\u201d<\/p>\n

Ara assistim a un cert esgotament de les elits catalanes que han portat el pa\u00eds fins ara. Cal, al meu entendre, una renovaci\u00f3 que passa per posar al dia les institucions, p\u00fabliques i privades, i per la integraci\u00f3 efectiva dels nous sector socials, l\u2019anomenada primera i, ben aviat, la segona immigraci\u00f3, en aquesta tasca col\u2022lectiva.<\/p>\n

Fins quan ser\u00e0 sostenible socialment mantenir sense la plenitud de drets pol\u00edtics a una immigraci\u00f3 estrangera que representa m\u00e9s del 13 per cent de la poblaci\u00f3 catalana? Un dels fen\u00f2mens m\u00e9s positius dels darrers deu anys ha estat el fet d\u2019acollir tanta gent sense que hi hagu\u00e9s grans tensions socials. Aix\u00f2 ha estat m\u00e8rit de la majoria dels nouvinguts per\u00f2, sobre tot, ha estat un gran m\u00e8rit de la societat catalana que ha tingut la voluntat de integrar tanta gent en un per\u00edode tan curt de temps.<\/p>\n

Hi ha hagut tensions. \u00c9s cert. I m\u00e9s que n\u2019hi haur\u00e0. No perqu\u00e8 siguem catalans sin\u00f3 perqu\u00e8 les veiem en una Europa que viu els cops de la crisi encetant un debat que porta a un menyspreu a l\u2019altre que arriba a enfrontar als mateixos caps de govern com hem vist en la darrera cimera de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

On ets Europa? Qu\u00e8 fas amb la gent que t\u2019\u00e9s estranya? Com permets els brots de racisme que veiem en tants indrets, tamb\u00e9 a casa nostra, com hem pogut comprovar el darrer cap de setmana a Badalona? Aquesta Europa no la reconec ni la trobo en la ment d\u2019aquelles personalitats que despr\u00e9s de la desfeta de la Guerra Mundial digueren prou a les end\u00e8miques guerres continentals i projectaren una nova Europa en la que el humanisme barr\u00e9s el pas al populisme que acostuma a ser l\u2019avantsala del autoritarisme.<\/p>\n

Un pa\u00eds ha de tenir elits que tirin endavant la societat en el seu conjunt. El problema es quan aquestes elits siguin nom\u00e9s la reproducci\u00f3 de les elits del passat , com ho demostra el cas Millet, i no el resultat de la meritocr\u00e0cia, l\u2019afectiva igualtat d\u2019oportunitats i, per qu\u00e8 no, de l\u2019excel\u2022l\u00e8ncia.<\/p>\n

Deia que el que ha mantingut viva la flama de l\u2019esperit de Catalunya, t\u00edtol del fam\u00f3s llibre del Dr. Trueta<\/strong>, escrit des de l\u2019exili, ha estat la voluntat de ser.<\/p>\n

No cal bastir el futur nom\u00e9s sobre els drets passats, sin\u00f3 fer-ho sobre els drets i deures futurs que volem exercir i compartir. I aquesta tasca no exigeix l\u2019a\u00efllament si no l\u2019obertura amb un catalanisme que no vagi contra res ni contra ning\u00fa sin\u00f3 que defensi lliurement, democr\u00e0ticament, els nostres interessos i la nostra voluntat de ser.<\/p>\n

La gran pregunta que cal formular avui \u00e9s si aquest cam\u00ed el volem fer sols o b\u00e9 tornar a obrir la caixa de les eines i veure si podem compartir el cam\u00ed amb Espanya. L\u2019hegemonia cultural del nacionalisme, el seu univers simb\u00f2lic, no ho aconsella. Es m\u00e9s, hi est\u00e0 molt en contra, fins al punt que un conegut actor va dir la setmana passada que \u201cquan es giri la truita els que no son independentistes, seran considerats tra\u00efdors\u201d.<\/p>\n

He seguit amb atenci\u00f3 el discurs de Salvador Card\u00fas<\/strong> en els \u00faltims temps i que est\u00e0 plasmat en el seu llibre El Cam\u00ed de la independ\u00e8ncia. Card\u00fas diu que molts catalans ja n\u2019estem tips de l\u2019anar tirant i que em comprovat que no porta enlloc. Parla del canvi de circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques que expliquen el desvetllament nacional. Pren partit obertament, i reflexivament, a favor de la independ\u00e8ncia i suggereix uns criteris perqu\u00e8 la independ\u00e8ncia esdevingui la nostra propera destinaci\u00f3 nacional, sense retards in\u00fatils.<\/p>\n

Adre\u00e7a el seu discurs no als conven\u00e7uts sin\u00f3 als que no ho acaben de veure clar, als que diuen ja m\u2019agradaria per\u00f2 no \u00e9s possible. \u00c9s cert que l\u2019esgotament d\u2019una Espanya que no ens compr\u00e8n ni ens vols comprendre ha fet forat entre molts catalans. Jo tamb\u00e9 n\u2019estic una mica tip.<\/p>\n

Per\u00f2 s\u00f3c dels que no ho acaba de veure clar. Potser perqu\u00e8 he repassat amb atenci\u00f3 la nostra hist\u00f2ria i he vist com aquests moments d\u2019entusiasme han estat sovint desvirtuats per fer les coses de pressa i una mica m\u00e9s amb el cor que amb el cap.<\/p>\n

La independ\u00e8ncia plantejada com una delimitaci\u00f3 de fronteres geogr\u00e0fiques \u00e9s un concepte que ha portat a la creaci\u00f3 de m\u00e9s de cent estats nous al segle XX. Si tants n\u2019hi ha hagut, perqu\u00e8 Catalunya no en pot tenir un?<\/p>\n

Encara que sembli una quimera penso que encara hem de definir qu\u00e8 volem fer junts amb els ve\u00efns espanyols que hem compartit tantes trag\u00e8dies col\u2022lectives. I tamb\u00e9 amb els ve\u00efns del nord, amb Fran\u00e7a molt concretament.<\/p>\n

Res, diu el discurs del nacionalisme dominant que ha derivat darrerament en el sobiranisme i ara clarament a favor de la independ\u00e8ncia. Catalanisme, nacionalisme, sobiranisme, independentisme. Massa ismes en tan poc temps, massa sentiments i massa poca racionalitat, moltes abstraccions sense abans pensar la viabilitat de posar-les en pr\u00e0ctica.<\/p>\n

No tinc una resposta a com ser\u00e0 el catalanisme al segle XXI. La hist\u00f2ria sempre \u00e9s una ci\u00e8ncia que s\u2019inventa i aporta situacions inesperades.<\/p>\n

\u00c0lvar Thom\u00e0s<\/strong> i Jordi Manent<\/strong> acaben de publicar, a l\u2019editorial de Llu\u00eds Pag\u00e8s, la temptaci\u00f3 independentista, una an\u00e0lisi cr\u00edtica de la radicalitzaci\u00f3 del nacionalisme catal\u00e0. Son dos nacionalistes que ens alerten dels perills de fer les coses de qualsevol manera per tal d\u2019arribar el m\u00e9s aviat possible a la independ\u00e8ncia. Els autors plantegen la necessitat de concentrar la for\u00e7a del nacionalisme cap a objectius tangibles i abastables per continuar avan\u00e7ant nacionalment, amb el refor\u00e7ament del pa\u00eds i la seva cohesi\u00f3 interna com a prioritats. Cal, diuen, un nacionalisme auto exigent, amb sentit com\u00fa i amb visi\u00f3 hist\u00f2rica tant per afrontar les amenaces com per aprofitar les oportunitats que el futur ens deparar\u00e0.<\/p>\n

La clau de volta del segle XXI, m\u00e9s enll\u00e0 del marc de sobiranies nacionals \u00faniques en el qual ens movem avui majorit\u00e0riament, est\u00e0 en saber conrear l\u2019exercici efectiu de les ciutadanies compartides, \u00e9s a dir, aquells instruments que permeten ser alhora ciutadans de Catalunya, d\u2019Espanya i d\u2019Europa. Que ning\u00fa, aqu\u00ed o all\u00e0, ens obligui a haver d\u2019escollir, i que tothom pugui sentir-se all\u00f2 que li doni la gana, per\u00f2 que actu\u00ef com a ciutad\u00e0, subjecte al mateix codi de drets i de deures, entre els quals n\u2019hi ha un de molt important que \u00e9s el lligat a la resid\u00e8ncia.<\/p>\n

Un nou paradigma del catalanisme del segle XXI pot ser reivindicar els testimoniatges i actituds d\u2019aquell primer nou-cents que comportava la voluntat de ser, el modus operandi, el foment de la igualtat d\u2019oportunitats i la meritocr\u00e0cia.<\/p>\n

Amb estat o sense estat propi hem de repensar les coses, trencar motlles all\u00ed on calgui, fornir noves idees i nous estris, d\u2019incorporar els sector socials emergents a la vida col\u2022lectiva.<\/p>\n

Les idees for\u00e7a ja les podem aplicar des d\u2019ara. Es mouran en els \u00e0mbits de la transversalitat, el mestissatge, la cohesi\u00f3 social, la conviv\u00e8ncia, la civilitat, la renovaci\u00f3 de les elits i , no ho oblid\u00e9ssim pas, la necessitat de construir una societat m\u00e9s justa.<\/p>\n

El projecte ha de sumar i no fracturar el pa\u00eds que no pot bastir el seu futur entre un 52 i un 48 per cent, en qualsevol de les dues direccions. La complexitat de les societats del segle XXI, la seva diversitat, incrementada amb l\u2019arribada de la nova immigraci\u00f3, plantegen la necessitat d\u2019una democr\u00e0cia consensual pel que fa al respecte de les diferents identitats en escena.<\/p>\n

El problema, tant avui com ahir, passa per entendre que una gran majoria de catalans comparteixen les dues voluntats: volen que Catalunya sigui essent Catalunya per\u00f2 no volen anar-se\u2019n d\u2019Espanya.<\/p>\n

Perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui aix\u00ed cal que Catalunya pugui seguir sent Catalunya, amb m\u00e9s reconeixement institucional, m\u00e9s compet\u00e8ncies i, sobre tot, un finan\u00e7ament m\u00e9s just respecte al que els catalans aportem a Espanya. En tot cas, s\u00f3c partidari que els catalans decidim per nosaltres mateixos i en el temps m\u00e9s raonable possible se\u2019ns convoqui a un refer\u00e8ndum vinculant o b\u00e9 orientatiu. Sabr\u00edem on som cosa que ara ens movem a palpentes sota els efectes de la demosc\u00f2pica i de la cultura dels tertulians.<\/p>\n

Les propostes centrals de les properes eleccions dels tres corrents principals que estan en joc no podran ser realitzades la propera legislatura, guanyi qui guanyi. La independ\u00e8ncia no ser\u00e0 en els propers quatre anys. El federalisme \u00e9s molt dif\u00edcil pel sol fet que no hi ha cultura federal, ni a la dreta, i per suposat, tampoc a l\u2019esquerra. El concert econ\u00f2mic el veig tan lluny com les altres dues f\u00f3rmules.<\/p>\n

Qu\u00e8 ens queda? A mi em sembla que defensar el que tenim, millorar-ho, mentre cerquem noves f\u00f3rmules que ens garanteixin la nostra voluntat de ser. Abans de caure en una nova frustraci\u00f3, val m\u00e9s que ens hi pensem una mica, preparem, en tot cas, el pa\u00eds per arribar, si es donen les circumst\u00e0ncies, a tenir un independ\u00e8ncia no tutelada per Espanya.<\/p>\n

Per la via dels fets m\u00e9s que per la via de les paraules. Per les exig\u00e8ncies raonades i no per plantejaments de tot o res. Pensant en el vell dilema de si primer s\u00f3n els drets de les persones i despr\u00e9s els dels pobles. O a l\u2019inrev\u00e9s.<\/p>\n

Per acabar voldria dedicar un record al poeta lleidat\u00e0, M\u00e0rius Torres, en el seu centenari dient amb ell a la Ciutat llunyana que<\/p>\n

\u201cEntre tants crits estranys, que la teva veu pura<\/em><\/p>\n

Ens parli. Ja no ens queda quasi cap m\u00e9s consol<\/em><\/p>\n

Que creure i esperar la nova arquitectura<\/em><\/p>\n

amb qu\u00e8 bra\u00e7os m\u00e9s lliures pugin ratllar el teu sol\u201d<\/em><\/p>\n

Hem viscut ja tants canvis, la majoria molt positius, que res em sorprendr\u00e0. El que reivindico \u00e9s que la nova arquitectura nom\u00e9s ser\u00e0 possible si som un poble lliure en el que ning\u00fa es pugui sentir marginat per les seves idees, les seves conviccions i la seva proced\u00e8ncia cultural o la seva \u00e8tnia. El futur \u00e9s per a tots.<\/p>\n

Moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n

Confer\u00e8ncia pronunciada a la Paeria de Lleida el 21 de setembre de 2010<\/em>.<\/p>\n

“>Foixblog<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Moltes gr\u00e0cies per convidar-me a parlar als voltants de la Diada Nacional de Catalunya sobre un tema relacionat amb el moment pol\u00edtic actual. Els parlar\u00e9 del passat, del present i tamb\u00e9 de com penso que el catalanisme hauria de perfilar-se en el segle que ja hem encetat fa deu anys. Ho faig a Lleida que …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-2480","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2480","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2480"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2480\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2483,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2480\/revisions\/2483"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2480"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2480"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2480"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}