{"id":24761,"date":"2023-02-10T06:50:42","date_gmt":"2023-02-10T05:50:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=24761"},"modified":"2023-02-10T12:28:25","modified_gmt":"2023-02-10T11:28:25","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-23-el-pais-embussat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-23-el-pais-embussat\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/23 (El pa\u00eds embussat)"},"content":{"rendered":"\n

El pa\u00eds embussat <\/strong><\/p>\n\n\n\n

10 de febrer de 2023<\/p>\n\n\n\n

En una recent entrevista a la revista Pol\u00edtica&Prosa<\/em><\/strong><\/a>, Amadeu Cuito<\/strong> deia que \u00abCatalunya oscil\u00b7la entre el possibilisme i la protesta<\/em>\u00bb. \u00c9s cert, i aix\u00ed estat durant molts anys, en efecte; i en els darrers, m\u00e9s. El problema \u00e9s que aquesta oscil\u00b7laci\u00f3 pendular podia ser fecunda en el passat, per\u00f2 ha deixat de ser-ho. Valgui la paradoxa: haur\u00edem d\u2019aturar aquest p\u00e8ndul per tal d\u2019evitar l\u2019immobilisme. Perqu\u00e8 Catalunya est\u00e0  en un cercle vici\u00f3s,  donant voltes a la s\u00ednia. \u00c9s una situaci\u00f3 que recorda la  que descrivia Gramsci<\/strong>: \u201cel que \u00e9s vell mor i el que \u00e9s nou no pot n\u00e9ixer: en aquest interregne es verifiquen els fen\u00f2mens morbosos m\u00e9s variats<\/em>\u201d. D\u2019aquests fen\u00f2mens en tenim uns quants, i alguns  s\u00f3n per sucar-hi pa. <\/p>\n\n\n\n

S\u2019ha dit molt -amb commiseraci\u00f3, o amb indissimulable satisfacci\u00f3 – que depr\u00e9s de deu anys de Proc\u00e9s, Catalunya era \u00abun pa\u00eds dividit<\/em>\u00bb. No haur\u00edem de seguir el joc dels qui viuen pol\u00edticament d\u2019una pretesa divisi\u00f3 etnoling\u00fc\u00edstica que no existeix. \u00c9s m\u00e9s cert dir que el nostre \u00e9s un pa\u00eds amb esquerdes, o -m\u00e9s precisament-  un pa\u00eds clivellat. El clivellat (craquel\u00e9<\/em>) caracter\u00edstic de les velles pintures  (que els falsificadors solen imitar), \u00e9s perfectament normal en un  pa\u00eds com el nostre, que n\u2019ha vist de totes.  \u00c9s un signe d\u2019experi\u00e8ncies acumulades, amb els corresponents desenganys. Per\u00f2 \u00e9s una fet de superf\u00edcie; no  \u00e9s un signe de  problemes estructurals, ni genera danys irreparables. \u00c9s una mostra de veterania, fins i tot d\u2019antiga noblesa.  L\u2019arruga \u00e9s bella. <\/p>\n\n\n\n

El problema de la Catalunya actual no \u00e9s que la seva superf\u00edcie mostri velles o noves clivelles. El problema \u00e9s que el pa\u00eds est\u00e0 embussat. El problema \u00e9s que en els \u00faltims anys <\/strong>ha acumulat tota mena de brossa, que les aig\u00fces estancades han anat creixent, amb els corresponents fen\u00f2mens de descomposici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Com que ha estat un proc\u00e9s paulat\u00ed i esmaltat d\u2019incid\u00e8ncies, no ens n\u2019hem adonat gaire, o ens hi hem anat fent. Durant aquests anys, la premsa ens ha subministrat, quasi cada dia, incid\u00e8ncies i esc\u00e0ndols en abund\u00e0ncia. En realitat, ja no ens sorprenen gaire, i ens indignen poc, per b\u00e9 que a  les xarxes hi hagi gent (molta an\u00f2nima) fent grans escarafalls. Pel que fa a la corrupci\u00f3, un ample sector de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica (l\u2019enlluernat per les promeses processistes) ha tendit a acceptar que el patriotisme ho excusa gaireb\u00e9 tot, siguin deixes, contractes fraccionats, o tres per cents. Ha anat baixant el llist\u00f3 que separa all\u00f2 que \u00e9s acceptable d\u2019all\u00f2 que no ho \u00e9s.   <\/p>\n\n\n\n

Amb tot, all\u00f2 que ens hauria de preocupar m\u00e9s no \u00e9s la multiplicaci\u00f3 d\u2019esc\u00e0ndols de p\u00e8ssim nivell, sin\u00f2 l\u2019alt nivell que han assolit les aig\u00fces estancades.  A Catalunya, pel que fa als projectes i estrat\u00e8gies que afecten el conjunt del pa\u00eds, gaireb\u00e9 tot est\u00e0 embussat des de fa temps. Han estat aturats pels anys del Proc\u00e9s. No s\u00e9 si aquest, com diuen,  s\u2019ha acabat o no. El que s\u00ed s\u00e9 \u00e9s que ja no processa, que s\u2019ha aturat, i que ha aturat masses coses. Entre elles, la circulaci\u00f3 d\u2019idees entre els diferents sectors d\u2019opini\u00f3 d\u2019una societat plural com la nostra. S\u2019han creat  guetos mentals, que es mostren sords a les idees dels altres (o autom\u00e0ticament hostils, amb silencis i proscripcions, amb desqualificacions i anatemes). <\/p>\n\n\n\n


Aix\u00f2 ha fet que la imposici\u00f3 d\u2019uns grans objectius inaplicables erosionessin les idees concretes aplicables.  L\u2019exaltaci\u00f3 i les confrontacions causades per unes idees grandioses han immobilitzat els projectes reals (i en ocasions els ha pura i simplement liquidat). Per\u00f2 un pa\u00eds, una societat, t\u00e9 poc present (i cap futur) sense  que circulin i propostes, sense expectatives, sense una pr\u00e0ctica de projectes viables. Si no ens espavilem, la situaci\u00f3 pot fer-se realment molt dolenta.
<\/p>\n\n\n\n

Es pot enquistar, en una part important de la poblaci\u00f3, un  clima  d\u2019introversi\u00f3 ansi\u00f2gena i claustrof\u00f2bica (l\u2019angoixa de si Catalunya i la  llengua catalana es \u00abminoritzen<\/em>\u00bb o no, sobretot) fomentada per un processisme que, d\u2019altra banda, es va decantant per una agenda de discussions incessants i bastant deplorables (les darreres que he vist: si som o no som una col\u00f2nia; si cal unir o no les candidatures   independentistes; si cal crear-ne de noves (c\u00edviques) o no; si CDC<\/strong> i el gen convergent perviuen o no, etc\u00e8tera). <\/p>\n\n\n\n

Aquest donar voltes inacabables a la s\u00ednia comporta un risc obvi de frustraci\u00f3 i ressentiment entre els que es van creure les promeses processistes i comproven que eren paper mullat. El risc \u00e9s que aix\u00f2 es converteixi, en aquests  sectors de bona gent, en t\u00edrria general contra la pol\u00edtica i en una deriva etnicista.  <\/p>\n\n\n\n

Un dels efectes que ha tingut l\u2019acord ERC-PSC<\/strong> sobre els pressupostos de la Generalitat \u00e9s que serveix per comen\u00e7ar a desembussar aquest estat de coses. Ha desobstruit unes quantes  canonades, per\u00f2 no ens enganyem, per favor: altres segueixen obturades, i el pa\u00eds segueix embussat en molts aspectes. Tant de bo siguem capa\u00e7os, entre tots,  de netejar la brossa, desblocar els debats i els projectes, amb els peus a terra, obrint nous horitzons concrets i compartits que ens facin avan\u00e7ar.
<\/p>\n\n\n\n

P.S.- <\/strong>Ahir, Francesc Trillas <\/strong>difonia a Twitter<\/a> aquest gr\u00e0fic del Financial Times<\/em> <\/strong>sobre els efectes econ\u00f2mics de l\u2019embussament. Impressiona. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El pa\u00eds embussat  10 de febrer de 2023 En una recent entrevista a la revista Pol\u00edtica&Prosa, Amadeu Cuito deia que \u00abCatalunya oscil\u00b7la entre el possibilisme i la protesta\u00bb. \u00c9s cert, i aix\u00ed estat durant molts anys, en efecte; i en els darrers, m\u00e9s. El problema \u00e9s que aquesta oscil\u00b7laci\u00f3 pendular podia ser fecunda en el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24796,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285,1],"tags":[24],"class_list":["post-24761","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia","category-general","tag-raimon-obiols"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24761","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24761"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24761\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24795,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24761\/revisions\/24795"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24796"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24761"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24761"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24761"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}