{"id":24701,"date":"2023-02-09T07:33:52","date_gmt":"2023-02-09T06:33:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=24701"},"modified":"2023-02-09T22:36:28","modified_gmt":"2023-02-09T21:36:28","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-22-despres-de-la-travessia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-22-despres-de-la-travessia\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/22 (Despr\u00e9s de la travessia)"},"content":{"rendered":"\n

El recent acord sobre els pressupostos de la Generalitat ha agullonat a tres bons periodistes a escriure uns articles interessants sobre el PSC<\/strong> (Neus Tom\u00e1s<\/strong>, \u00abEl PSC<\/strong> es mucho PSC<\/strong> (para lo bueno y lo malo<\/a>)\u00bb; Francesc-Marc \u00c0lvaro<\/strong>, \u00abEl retorn del PSC<\/strong><\/a>\u00bb; Antoni Puigverd<\/strong>, \u00abPSC<\/strong>: abans i despr\u00e9s del desert<\/a>).<\/p>\n\n\n\n

Com que conec (he viscut) la traject\u00f2ria d\u2019aquest partit des dels seus inicis, durant molts anys, aquests articles tamb\u00e9 m\u2019han agullonat a m\u00ed a fer un comentari.    <\/p>\n\n\n\n

Dels nombrosos partits que van conformar les 19<\/strong> candidatures presentades, a Catalunya, a les eleccions del 15 de juny de 1977<\/strong><\/a>, nom\u00e9s segueixen, vius i actius, el PSC<\/strong> I ERC<\/strong>. El PSUC, Converg\u00e8ncia, Uni\u00f3<\/strong>, la UCD<\/strong>, AP<\/strong>, i una gran quantitat de partits menors, de dreta i d\u2019esquerra, han desaparegut. <\/p>\n\n\n\n

Una q\u00fcesti\u00f3 que es deriva d\u2019aquesta constataci\u00f3 \u00e9s la seg\u00fcent: el PSC<\/strong> i la ERC<\/strong> d\u2019avui, segueix essent els mateixos partits d\u2019aleshores? Pel que fa a ERC<\/strong>, com diu Puigverd<\/strong>, el partit de Junqueras<\/strong> i Aragon\u00e8s<\/strong> \u00abposseeix una entitat que el de <\/em>Carod<\/em><\/strong> no ten\u00eda\u00bb<\/em>. Es podria dir m\u00e9s, si ens remuntem a l\u2019\u00e8poca de Joan<\/strong> Hortal\u00e0<\/strong><\/a>. 
<\/p>\n\n\n\n

I el PSC<\/strong>? Tamb\u00e9 ha canviat, a mesura que han canviat els temps. Amb el temps, el partits canvien (malament, si no). En el moment de la seva constituci\u00f3 va ser una conflu\u00e8ncia de grups i persones, moguts per una voluntat comuna, en un per\u00edode molt especial i extraordinari, el del tr\u00e0nsit de la dictadura franquista a la democr\u00e0cia.

Com que \u00e9s cert que les imatges diuen m\u00e9s que les paraules, recomano, als interessats, el film  de Josep Maria<\/strong> Forn<\/strong> \u00abEl m\u00edting de la llibertat<\/strong><\/em>\u00bb (disponible a Youtube<\/em><\/strong>, en tres parts, aqu\u00ed<\/strong><\/a>, aqu\u00ed<\/strong><\/a> i aqu\u00ed<\/strong><\/a>). Reflexa molt b\u00e9 l\u2019atmosfera que viviem quan vam posar en marxa el proc\u00e9s constituent del PSC<\/strong>. Era un ambient probablement excepcional i irrepetible (encara que no se sap mai): un moment d\u2019esperan\u00e7a i d\u2019un entusiasme extraordinaris, uns motors que generaven un moviment quasi explosiu d\u2019intensa participaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

En general, es pot dir que, de ser organitzacions socials summament participatives en els per\u00edodes fundacionals, els partits tendeixen despr\u00e9s a formes m\u00e9s institucionals, m\u00e9s diversificades i professionals. Si es vol preservar-ne les intencions primig\u00e8nies (i l\u2019\u00e0nima) d\u2019un partit, all\u00f2 que cal evitar \u00e9s que es capgirin els seus incentius. \u00c9s a dir: evitar que esdevinguin dispositius freds i autoreferencials, al servei exclusiu de les ambicions personals o de grup. \u00c9s un risc que augmenta quan la participaci\u00f3 de base disminueix i es participa en les institucions.
<\/p>\n\n\n\n

Jo crec que aquest risc, el PSC<\/strong> l\u2019ha evitat en molt bona mesura. Max Weber<\/strong> deia que “el resultat final de l’activitat pol\u00edtica rarament es correspon amb la intenci\u00f3 primitiva dels seus autor<\/em>s”. Si fos aix\u00ed, el PSC<\/strong> seria una excepci\u00f3: el partit de Salvador<\/strong> Illa<\/strong> \u00e9s el mateix que el de Joan Revent\u00f3s<\/strong> i dels altres fundadors i fundadores del PSC<\/strong>.
El partit es fund\u00e0 el 1978<\/strong>, fa quasi mig segle. Una traject\u00f2ria tan llarga sense cap error, badada o deixadesa (1<\/strong>), seria un aut\u00e8ntic miracle. Per\u00f2 el balan\u00e7 \u00e9s positiu: est\u00e0 viu, en cos i en \u00e0nima, i en les darreres eleccions fou el primer partit de Catalunya en vots.
Ha estat aix\u00ed per la combinaci\u00f3 de diferents factors: una imprompta origin\u00e0ria (que t\u00e9 molt a veure amb el tarann\u00e0 personal, l\u2019estil pol\u00edtic i la integritat d\u2019en Joan<\/strong> Revent\u00f3s<\/strong>); la continu\u00eftat d\u2019una determinada her\u00e8ncia del moviment obrer catal\u00e0 (una tradici\u00f3 oposada al joc personalista, a l\u2019autoritarisme, a l\u2019adulaci\u00f3; una cultura pol\u00edtica on fan riure els que pontifiquen en nom d\u2019 una \u201dortod\u00f2xia<\/em>\u201d o volen imposar la seva estricta ambici\u00f3 personal); les successives   generacions d\u2019excel\u00b7lents alcaldes i alcaldesses; i last but not least<\/em>, l\u2019acci\u00f3 de persones que s\u2019han pres seriosament la tasca de construir organitzaci\u00f3 i garantir-ne els treballs de manteniment. <\/p>\n\n\n\n

El PSC<\/strong>, escriu Puigverd<\/strong> \u00abha hagut de fer una travessa del desert, tan dura com interessant<\/em>\u00bb. \u00c9s cert, i li desitjo, de cara al futur, que pugui evitar la vella maledicci\u00f3 xinesa: “Que visquis temps interessants!”<\/em>. Com recorda Neus<\/strong> Tom\u00e0s <\/strong>en el seu article, \u00abva arribar a quedar-se despr\u00e9s de les auton\u00f2miques del 2015<\/strong> amb 16<\/strong> diputats<\/em>\u00bb. I va patir, si no una escissi\u00f3, unes doloroses ren\u00fancies. \u00abNo se\u2019n va anar mai, per\u00f2 ho va semblar<\/em>\u00bb, com escriu \u00c0lvaro<\/strong>, i \u00abara, retorna i ho fa per la porta gran<\/em>\u00bb.. <\/p>\n\n\n\n

Que el PSC<\/strong> prossegueixi la seva funci\u00f3 federadora i federalista, que es mantingui fidel a la seva vocaci\u00f3 d\u2019unitat civil i de progr\u00e9s del pa\u00eds, no ha d\u2019interessar \u00fanicament als socialistes. En bona part, el futur de Catalunya en dep\u00e8n. Ho indiquen els tres articles que he esmentat, escrits des de visions l\u00facides i diferents. En recomano vivament la lectura, no solament als meus \u00abcorreligionaris<\/em>\u00bb (com es deia en l\u2019antigor) sin\u00f3 a tots els interessats en les coses pol\u00edtiques, presents i futures, del nostre pa\u00eds. 
_______________<\/p>\n\n\n\n

(1<\/strong>) Una badada del PSC<\/strong> \u00e9s, per exemple, la seva indifer\u00e8ncia als articles de Viquip\u00e8dia<\/strong> que s\u2019hi relacionen. No es tracta de quedar-hi m\u00e9s o menys b\u00e9, ni d\u2019edulcorar res, sin\u00f3 d\u2019evitar errors o mancances objectives de dades i imatges. Els lectors actuals i futurs de Viquip\u00e8dia<\/strong> s\u2019ho mereixen.
Dos exemples, triats entre altres: 1) a l\u2019article \u00abPartit dels Socialistes de Catalunya<\/strong>\u00bb s\u2019hi llegeix, a les primeres l\u00ednies, que \u00abEl partit est\u00e0 liderat per Miquel Iceta<\/strong>, primer secretari des de 2014<\/strong><\/em>\u00bb; 2) la biografia pol\u00edtica de la meva amiga Laia Bonet<\/strong>, actualment activa regidora socialista de l\u2019Ajuntament de Barcelona, s\u2019acaba fa vuit anys, el 2015<\/strong>. Etc\u00e8tera. <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El recent acord sobre els pressupostos de la Generalitat ha agullonat a tres bons periodistes a escriure uns articles interessants sobre el PSC (Neus Tom\u00e1s, \u00abEl PSC es mucho PSC (para lo bueno y lo malo)\u00bb; Francesc-Marc \u00c0lvaro, \u00abEl retorn del PSC\u00bb; Antoni Puigverd, \u00abPSC: abans i despr\u00e9s del desert). Com que conec (he viscut) …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24703,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,285,1],"tags":[],"class_list":["post-24701","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24701","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24701"}],"version-history":[{"count":51,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24701\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24772,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24701\/revisions\/24772"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24703"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24701"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24701"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24701"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}