{"id":24310,"date":"2023-02-03T07:43:40","date_gmt":"2023-02-03T06:43:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=24310"},"modified":"2023-02-03T08:40:59","modified_gmt":"2023-02-03T07:40:59","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-16-el-que-ens-devem-els-uns-als-altres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-16-el-que-ens-devem-els-uns-als-altres\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/16 (El que ens devem els uns als altres)"},"content":{"rendered":"\n<p>La Universitat de <strong>Columbia<\/strong>, als EUA, estar\u00e0 dirigida per una dona per primera vegada en els seus <strong>269<\/strong> anys d&#8217;hist\u00f2ria (fou fundada el <strong>1754<\/strong>). \u00c9s <strong>Nemat Talaat Shafik<\/strong>, m\u00e9s coneguda com <strong>Minouche<\/strong> <strong>Shafik<\/strong>, nascuda a Alexandria el <strong>1962<\/strong>, una economista que t\u00e9 una lllarga carrera al darrere (Banc d\u2019Anglaterra, Banc Mundial, FMI), i que dirigeix la <em><strong>London School of Economics<\/strong><\/em> des del <strong>2017<\/strong>. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>(Entre par\u00e8ntesi: fa un mes, la Universitat de <strong>Harvard<\/strong> va anunciar que <strong>Claudine Gay<\/strong>, filla d\u2019immigrants haitians, ser\u00e0 la seva <strong>30\u00aa<\/strong> presidenta. \u00c9s la primera persona de color i la segona dona a liderar la instituci\u00f3 des de la seva fundaci\u00f3, el <strong>1636<\/strong>).&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>En un llibre recent (1), Minouche Shafik repassa la seq\u00fc\u00e8ncia dels paradigmes econ\u00f2mics i pol\u00edtics de les darreres d\u00e8cades (que jo resumiria, per fer-ho r\u00e0pid, amb aquestes etiquetes:  \u00ab<em>keynesianisme socialdem\u00f2crata\u00bb > \u00abreaganotatcherisme hayeki\u00e0\u00bb > \u00abtercera via blairclintoniana\u00bb > \u00abnacionalpopulismes i sobiranismes varis<\/em>\u00bb, i creu que hem arribat un cul-de-sac que reclama a crits\u00a0 un nou contracte social: <\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Heus-nos ac\u00ed, una altra vegada, necessitats d&#8217;un nou paradigma. Una s\u00e8rie de profunds canvis en la tecnologia i la demografia estan plantejant un desafiament seri\u00f3s a les velles estructures. La crisi clim\u00e0tica, la pand\u00e8mia mundial i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques inevitables han posat de manifest fins a quin punt el nostre contracte social vigent ja no funciona\u00bb.&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;El seu llibre, diu <strong>Shafik<\/strong>, \u00e9s una temptativa de&nbsp; \u00ab<em>presentar una perspectiva alternativa sobre com podria ser un contracte social apte per al segle XXI.&nbsp; No es tracta d&#8217;un pla d&#8217;acci\u00f3 concret i complet, per\u00f2 espero que contribueixi,&nbsp; encara que sigui de manera modesta,&nbsp; a fomentar el debat i a proporcionar un rumb per a orientar les pol\u00edtiques futures\u00bb.&nbsp;<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Minouche Shafik<\/strong> cita, a l\u2019hora d\u2019introduir el seu llibre, a una fundadora de la <em>London School of Economics<\/em>, la socialista <strong>Beatrice Webb<\/strong>, que sostenia la necessitat d\u2019un nou contracte social per al Regne Unit que servis per \u00ab<em>Garantir un m\u00ednim nacional de vida civilitzada [&#8230;] oberta a tohom per igual, d\u2019ambd\u00f3s sexes i de totes les classes;  i per aquest m\u00ednim entenem nutrici\u00f3 i educaci\u00f3 adequades per als nens i joves, un salari suficient quan s&#8217;estigui en edat i disposici\u00f3 de treballar, tractament sanitari quan s\u2019estigui malalt, i un m\u00ednim suport vital assegurat per incapacitat o jubilaci\u00f3<\/em>\u00bb. &nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p>Constata <strong>Shafik<\/strong> (i el m\u00ednim que es pot dir \u00e9s que t\u00e9 ra\u00f3), que \u00ab<em>m\u00e9s de cent anys despr\u00e9s, aquesta<\/em> <em>segueix sent una <em><em>aspiraci\u00f3<\/em><\/em><\/em> <em>encara per complir a la majoria dels pa\u00efsos del planeta<\/em>\u00bb.&nbsp;Tamb\u00e9, citant l\u2019<strong><a href=\"https:\/\/www.edelman.com\/trust\/2022-trust-barometer\">Edelman Trust Barometer<\/a><\/strong>, constata una creixent insatisfacci\u00f3 general: \u00ab<em>Avui assistim a un descontentament generalitzat. A la Xina, els Estats Units, Europa i l&#8217;\u00cdndia, quatre de cada cinc persones creuen que el sistema els est\u00e0 funcionant en contra, i a la majoria de pa\u00efsos avan\u00e7ats els pares temen que els seus fills els surti pitjor que ells<\/em>\u00bb. <br><\/p>\n\n\n\n<p><strong>Shafik<\/strong> diu que un nou contracte social ha d\u2019anar m\u00e9s  enll\u00e0 de les pol\u00edtiques redistribuidores tradicionals. Ha d\u2019implicar una  \u201c<em>reorganitzaci\u00f3 en profunditat de la societat, de manera que es reparteixin de manera m\u00e9s igualit\u00e0ria les possibilitats i la seguretat econ\u00f2miques<\/em>\u00bb.  En el fons, all\u00f2 que demana \u00e9s un nou cicle d\u2019estrat\u00e8gies progressistes de govern per avan\u00e7ar en els canvis necessaris: taxar el que ens perjudica, com l\u2019especulaci\u00f3 improductiva o el carboni, i subvencionar all\u00f2 que ens cal incentivar, com l\u2019educaci\u00f3, la salut o la transici\u00f3 vers una economia clim\u00e0ticament neutra.&nbsp;<br>\u00ab<em>Els moments cr\u00edtics tamb\u00e9 s\u00f3n moments d&#8217;oportunitats<\/em>\u00bb, escriu <strong>Shafik<\/strong>, per\u00f2 el futur dep\u00e8n de les idees i de les pol\u00edtiques que s\u2019acabin imposant: <\/p>\n\n\n\n<p>\u00ab<em>Algunes crisis se salden amb decisions que canvien la societat a millor: va ser el cas de les mesures del \u2018<strong>New Deal\u2019<\/strong>,  introdu\u00efdes per contrarestar els efectes de la Gran Depressi\u00f3, o el de l&#8217;ordenament legal internacional sorgit despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial.<\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>Altres crisis actuen m\u00e9s aviat com un germen de nous problemes: aix\u00ed va passar amb la inadequada resposta que es va donar a la Primera Guerra Mundial o amb la reacci\u00f3 populista suscitada per la crisi financera del <strong>2008<\/strong>. <\/em><\/p>\n\n\n\n<p><em>Encara cal veure quin ser\u00e0 l&#8217;impacte de la crisi de la <strong>COVID-19<\/strong>. Que desemboqui en millores o no dependr\u00e0 de quines siguin les idees alternatives disponibles i de com evolucioni la pol\u00edtica, decantant-se per les unes o per les altres\u00bb. <\/em><br>_______________<\/p>\n\n\n\n<p>(1) <strong>Minouche Shafik<\/strong>, <a href=\"https:\/\/www.momox-shop.fr\/minouche-shafik-what-we-owe-each-other-a-new-social-contract-taschenbuch-M01529112796.html?gbraid=0AAAAADjx3M7FQn747ByQ_JzvXWF_DKZym&amp;variant=UsedVeryGood&amp;gclid=CjwKCAiAuOieBhAIEiwAgjCvctGU5aV15sI9-cnrifay2G_cX5ZarSp5Tj5uf_5x1l4x9Ppdy0vk_BoC_KsQAvD_BwE\"><strong><em>What We Owe Each Other: A New Social Contract for a Better Society<\/em>.<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/books.apple.com\/be\/book\/what-we-owe-each-other\/id1524403857\">Edicci\u00f3 digital<\/a> <\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>Traducci\u00f3 al castell\u00e0, <em> <\/em><a href=\"https:\/\/www.planetadelibros.com\/libro-lo-que-nos-debemos-unos-a-otros\/342567\"><strong>Lo que nos debemos unos a otros<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n<p><a href=\"https:\/\/books.apple.com\/be\/book\/lo-que-nos-debemos-unos-a-otros\/id1597919093\"><strong>Edici\u00f3 digital<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La Universitat de Columbia, als EUA, estar\u00e0 dirigida per una dona per primera vegada en els seus 269 anys d&#8217;hist\u00f2ria (fou fundada el 1754). \u00c9s Nemat Talaat Shafik, m\u00e9s coneguda com Minouche Shafik, nascuda a Alexandria el 1962, una economista que t\u00e9 una lllarga carrera al darrere (Banc d\u2019Anglaterra, Banc Mundial, FMI), i que dirigeix &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24368,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[285],"tags":[],"class_list":["post-24310","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lapunt-del-dia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24310","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24310"}],"version-history":[{"count":37,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24381,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24310\/revisions\/24381"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24368"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24310"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24310"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}