{"id":24225,"date":"2023-02-02T09:27:01","date_gmt":"2023-02-02T08:27:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=24225"},"modified":"2023-02-02T10:57:44","modified_gmt":"2023-02-02T09:57:44","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-14-fins-i-tot-culla-ho-hauria-de-celebrar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-14-fins-i-tot-culla-ho-hauria-de-celebrar\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/15 (Fins i tot Culla ho hauria de celebrar)"},"content":{"rendered":"\n

Fins i tot Culla ho hauria de celebrar<\/strong><\/p>\n\n\n\n

2 de febrer de 2023<\/p>\n\n\n\n

\u00abSi el president de la Generalitat \u00e9s un ninot que pot ser obligat a retractar-se i a contradir-se, no nom\u00e9s s\u00f3n la persona o el partit, s\u00f3n tamb\u00e9 la dignitat, el prestigi, l’autoritat de la instituci\u00f3 les que pateixen<\/em>\u00bb, ha escrit Joan B. Culla<\/strong> en un article a l\u2019Ara<\/em><\/strong> (Un ritual d’humiliaci\u00f3<\/strong><\/a>), publicat durant la recta final de la negociaci\u00f3 dels pressupostos de la Generalitat.
El comportament del PSC<\/strong> en aquesta negociaci\u00f3, a Culla<\/strong>  li ha semblat \u00abretor\u00e7at\u00bb.  \u00abI no escric maquiav\u00e8l\u00b7lic\u00bb, <\/em>afegeix, \u00abperque Illa<\/strong> ha de menjar moltes sopes abans d’arribar-li a la sola de la sabata al diplom\u00e0tic florent\u00ed\u00bb.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Culla<\/strong> deu pensar que Illa<\/strong> \u00e9s un adversari que ressalta i destaca en la pol\u00edtica catalana d\u2019aquest moment, i que cal prendre\u2019l per objectiu i bescantar-lo. Est\u00e0 en el seu dret, i en l\u2019article ho fa a consci\u00e8ncia: diu que Illa<\/strong> \u00e9s \u00abaquell pol\u00edtic que fa cinc anys semblava un \u2018appar\u00e0txik\u2019 gris i ara s’ha transmutat en un \u2018killer\u2019 igualment gris<\/em>\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n

Persona ben informada, i en general de bon criteri, Culla<\/strong> ha de ser conscient de la desigualtat que existeix entre els judicis i expressions que es poden permetre els qui, com ell, opinen repetidament en els mitjans, i els marges de resposta disponible dels pol\u00edtics en exercici que son objecte de cr\u00edtica.
Si ara, posem per cas, IIla<\/strong> repliqu\u00e9s en reciprocitat (justa o no, segons cadasc\u00fa) que Culla<\/strong> \u00abha de menjar moltes sopes abans d\u2019arribar-li a la sola de la sabata a l\u2019\u00faltim guanyador del premi Pulitzer<\/strong><\/em>\u00bb, que \u00e9s \u00abun gris \u2018appar\u00e0txic\u2019 medi\u00e0tic del vell poder convergent<\/em>\u00bb, o que \u00e9s \u00abun gris \u2018killer\u2019 d\u2019alguna de les disperses colles d\u2019hereus escampa del pujolisme<\/em>\u00bb, seria jutjat (amb just\u00edcia), com l\u2019autor desmesurat d\u2019una reacci\u00f3 extempor\u00e0nia, incorrecta, inconvenient.  
D\u2019aquest desequilibri se\u2019n poden extreure, em sembla, dues recomanacions: la primera \u00e9s de resignaci\u00f3: els pol\u00edtics no s\u2019han de queixar i han de posar bona cara (qui no vulgui pols que no vagi a l\u2019era). La segona \u00e9s de moderaci\u00f3: els opinadors responsables haurien de mesurar (sobretot en per\u00edodes crispats, problem\u00e0tics i incerts com l\u2019actual), els judicis i qualificatius personals sobre els actors pol\u00edtics i institucionals.

Aragon\u00e8s<\/strong> \u00e9s un \u00abninot\u00bb <\/em>circumstancial, com afirma Culla<\/strong>? M\u00e9s aviat sembla que ha mostrat que sabia actuar amb pragmatisme i serenitat, i amb bons resultats. El principal: <\/strong>obtenir els vots necessaris  per continuar l\u2019acci\u00f3 de govern, amb un pressupost de  <\/em>41.025<\/strong> milions d\u2019euros, el m\u00e9s elevat de tota la hist\u00f2ria de la Generalitat. <\/p>\n\n\n\n

Aquesta negociaci\u00f3 ha estat llarga i complexa, per\u00f2 <\/strong>no ha estat un \u00abritual d\u2019humiliaci\u00f3<\/em>\u00bb. M\u00e9s aviat ha estat un \u201cexemple de pol\u00edtica \u00fatil<\/em>\u201d, <\/em>de \u00abresponsabilitat en un moment complex<\/em>“, d\u2019 \u201cintent expl\u00edcit i deliberat de buscar consensos a la societat catalana”<\/em>, com ha assenyalat Illa<\/strong>. No suposa un \u201cpacte de legislatura<\/em>\u201d per b\u00e9 que no evitar\u00e0 que els socialistes catalans puguin arribar a \u201cm\u00e9s acords<\/em>” amb l’executiu d\u2019Aragon\u00e8s<\/strong>.

Despr\u00e9s de tants anys des topades, tr\u00e0ngols, bronques i batusses; despr\u00e9s de tants anys d\u2019anar donant voltes a la s\u00ednia de l\u2019est\u00e8ril pou del \u00abcom pitjor, millor<\/em>\u00bb, em sembla que fins i tot Culla<\/strong> podria celebrar els efectes de l\u2019acord.

P.S.-<\/strong> Suposo que Salvador<\/strong> Illa<\/strong> no replicar\u00e0 a Culla<\/strong>. Fa pocs dies, parlant d\u2019Eduard Rivas<\/strong>, alcalde d\u2019Esparreguera, el va descriure com \u00ab <\/strong>un alcalde cre\u00efble i tranquil, que es prepara molt tot all\u00f2 que fa, que no opina sense estar informat i que \u00e9s molt endre\u00e7at<\/em>\u00bb. \u00abM\u2019agrada aquest tarann\u00e0 de pol\u00edtica \u00fatil i respectuosa<\/em>\u201d, va afegir. Podria veure\u2019s, perfectament, com un discret autorretrat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fins i tot Culla ho hauria de celebrar 2 de febrer de 2023 \u00abSi el president de la Generalitat \u00e9s un ninot que pot ser obligat a retractar-se i a contradir-se, no nom\u00e9s s\u00f3n la persona o el partit, s\u00f3n tamb\u00e9 la dignitat, el prestigi, l’autoritat de la instituci\u00f3 les que pateixen\u00bb, ha escrit Joan …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24346,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,285,1],"tags":[],"class_list":["post-24225","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24225"}],"version-history":[{"count":50,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24358,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24225\/revisions\/24358"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24346"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}