{"id":23979,"date":"2023-01-25T08:18:29","date_gmt":"2023-01-25T07:18:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23979"},"modified":"2023-01-25T20:00:36","modified_gmt":"2023-01-25T19:00:36","slug":"raimon-obiols-lapunt-del-dia-7-tres-apunts-sobre-maquiavel-3-com-engegar-a-tomar-vent-el-dimoni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-lapunt-del-dia-7-tres-apunts-sobre-maquiavel-3-com-engegar-a-tomar-vent-el-dimoni\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/7 (Tres notes sobre Maquiavel 3: \u00abCom engegar a tomar vent el dimoni\u00bb)"},"content":{"rendered":"\n

Algunes llumeneres no sols han volgut interpretar Maquiavel<\/strong> a la seva manera, sin\u00f3 que han tendit a equiparar-se i a identificar-se amb ell, ni que fos de manera simb\u00f2lica. Despr\u00e9s de la desfeta dels nazis, Carl Schmitt<\/strong>, que durant alguns anys havia estat el Kronjurist<\/em> del III Reich, es retir\u00e0 a una casa de Plettenberg, que anomen\u00e0 \u201cSan Casciano<\/em>\u201d. Hi cercava, va dir, \u201cla seguretat del silenc<\/em>i\u201d. <\/p>\n\n\n\n

La seguretat del silenci! Hi van cercar empara tant Carl Schmitt<\/strong> com Martin Heidegger<\/strong>, que tamb\u00e9  havia acceptat Hitler<\/strong> i col\u00b7laborat amb els nazis. Ni l\u2019un ni l\u2019altre van pronunciar , despr\u00e9s de la guerra, cap frase de rectificaci\u00f3 (ni un breu \u201clo siento mucho, me he equivocado\u201d<\/em>). Devien pensar que si hagu\u00e8s dep\u00e8s d\u2019ells, no haur\u00eda mort ni una mosca. <\/p>\n\n\n\n


A l\u2019hora de prendre decisions pol\u00edtiques (abans se\u2019n deia \u201cprendre partit<\/em>\u201d) , les grans llumeneres -tal vegada per un sobrep\u00e8s d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia-, tendeixen a equivocar-se m\u00e9s sovint que la gent corrent, que fa servir el  discriminant b\u00e0sic, instintiu, de la dec\u00e8ncia comuna.<\/p>\n\n\n\n

Ara b\u00e9: \u00e9s en aquest \u201cSi de mi depengu\u00e9s<\/em>\u201d on rau precisament una gran q\u00fcesti\u00f3 que planteja Maquiavel<\/strong>.
<\/p>\n\n\n\n

No es tracta de la llufa que habitualment se li penja (l\u2019expressi\u00f3 “el fi justifica els mitjans<\/em>\u201d). Els tirans, dictadors o pol\u00edtics corruptes que invoquen aquesta m\u00e0xima no poden escudar-se en Maquiavel (1<\/strong>)<\/strong>. All\u00f2 que l\u2019obra del florent\u00ed planteja \u00e9s una interrogaci\u00f3 m\u00e9s complexa, a la que no d\u00f3na respostes, perqu\u00e8 aquestes no poden ser solucions preestablertes de manera abstracta. Es tracta de les fronteres que cal tra\u00e7ar, en cada situaci\u00f3 concreta, entre els principis i els c\u00e0lculs. Es tracta del valor moral i de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la nostra acci\u00f3 ( o de la nostra inacci\u00f3), dels efectes de les nostres paraules (i dels nostres silencis); dels  l\u00edmits que cal tra\u00e7ar entre all\u00f2 que desitgem i all\u00f2 que detestem, entre all\u00f2 que es pot acceptar en nom dels resultats futurs i all\u00f2 que ens \u00e9s definitivament insuportable. 
<\/p>\n\n\n\n

Partidari actiu de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica fonamentada i de les seves lli\u00e7ons, de la passi\u00f3 per llegir i con\u00e8ixer, de l\u2019\u00fas de l\u2019experi\u00e8ncia i de la mem\u00f2ria per a discernir entre la possibilitat i la fantasia, Maquiavel<\/strong> \u00e9s el nostre contemporani. De fet, la discussi\u00f3 sobre la seva obra no acabar\u00e0 mai, perqu\u00e8 la q\u00fcesti\u00f3 de fons que planteja (la relaci\u00f3 entre \u00e8tica i pol\u00edtica), com deia Raymond Aron<\/strong>, \u201cen el fons \u00e9s eterna<\/em>\u201d. <\/p>\n\n\n\n

Hem d\u2019agra\u00efr a Maquiavel <\/strong>que ens indiqu\u00e9s, cruament i amb duresa, que, quan els interrogants es plantegen, \u00e9s necessari evitar les  il\u00b7lusions i  les fantasies, per tal de no deixar-se entabanar pels il\u00b7luminats i els fan\u00e0tics del moment (2<\/strong>), i  \u00e9s primordial concentrar-se en el coneixement concret de la veritat efectiva de la cosa (\u201cla verita effettuale della cosa<\/em>\u201d).
<\/p>\n\n\n\n

\u201cS\u00f3c contrari<\/em>\u201d, va deixar escrit Maquiavel<\/strong>, \u201ca l\u2019opini\u00f3 dels  ciutadans que voldrien un predicador que els hi enseny\u00e9s el cam\u00ed del Parad\u00eds, i voldria trobar-ne un que els hi enseny\u00e9s com engegar a tomar vent el dimoni (\u2026) perqu\u00e8 crec que aquesta seria la veritable manera d\u2019anar al Parad\u00eds: con\u00e8ixer el cam\u00ed de l\u2019infern per tal de fugir-ne<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

P.S.<\/strong> – Avui, tal vegada Maquiavel<\/strong> ens advertiria tamb\u00e9 contra el risc de deixar-nos entabanar pels que representen el reflex sim\u00e8tric i antag\u00f2nic dels il\u00b7luminats i els fan\u00e0tics: els c\u00ednics i els moralistes de l\u2019antipol\u00edtica, escarxofats en el sof\u00e0.  
______<\/p>\n\n\n\n

(1<\/strong>) La frase no es de Maquiavel<\/strong>, sin\u00f3 d\u2019un cr\u00edtic literari del segle XIX, Francesco de Sanctis<\/strong>, que l\u2019us\u00e0 precisament amb la voluntat de desmentir-ne l\u2019autoria: <\/p>\n\n\n\n

“Han dit que El Pr\u00edncep<\/strong> \u00e9s un codi de tirania basat en la vil afirmaci\u00f3 que el fi justifica els mitjans, que l’\u00e8xit ho legitima tot, i han anomenat  maquiavel\u00b7lisme a aquesta doctrina (\u2026) N\u2019ha sortit un Maquiavel<\/strong> deformat<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

(2<\/strong>) Els Savonaroles<\/strong>, ha escrit Jordi Font<\/strong>, apareixen \u201cen tots els escenaris de canvi, sempre que la voluntat creixent de millora es debat entre la consci\u00e8ncia del l\u00edmit i la febre d\u2019absolut, entre la progressi\u00f3 raonable i el trencament ca\u00efnita\u2026 Sempre, <\/a><\/em>Savonarola<\/em><\/a><\/strong> ataca de nou<\/a><\/em>\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Algunes llumeneres no sols han volgut interpretar Maquiavel a la seva manera, sin\u00f3 que han tendit a equiparar-se i a identificar-se amb ell, ni que fos de manera simb\u00f2lica. Despr\u00e9s de la desfeta dels nazis, Carl Schmitt, que durant alguns anys havia estat el Kronjurist del III Reich, es retir\u00e0 a una casa de Plettenberg, …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":24026,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[261,285,1],"tags":[],"class_list":["post-23979","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-eleccionsalparlament","category-lapunt-del-dia","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23979","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23979"}],"version-history":[{"count":38,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23979\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24061,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23979\/revisions\/24061"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24026"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23979"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23979"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23979"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}