{"id":23931,"date":"2023-01-23T12:58:02","date_gmt":"2023-01-23T11:58:02","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23931"},"modified":"2023-01-24T15:22:50","modified_gmt":"2023-01-24T14:22:50","slug":"lapunt-del-dia-5-tres-apunts-sobre-maquiavel-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lapunt-del-dia-5-tres-apunts-sobre-maquiavel-1\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: L\u2019apunt del dia\/5 (Tres notes sobre Maquiavel, 1)"},"content":{"rendered":"\n

Tres notes sobre Maquiavel, 1<\/strong><\/p>\n\n\n\n

(23 de gener de 2023)<\/p>\n\n\n\n

En la hip\u00f2tesi d\u2019un m\u00e9s enll\u00e0, alguns sit\u00faen Maquiavel<\/strong> a l\u2019Infern i d\u2019altres al Parad\u00eds. L\u2019estiu de 1538<\/strong>, Reginald Pole<\/strong>, un cardenal angl\u00e8s que residia a Roma, viatj\u00e0 a Flor\u00e8ncia i es f\u00e9u amb un exemplar d\u2019El pr\u00edncep<\/em>, que s\u2019acabava de publicar.  “Amb prou feines comen\u00e7at el llibre<\/em>“, va escriure m\u00e9s tard, “ja<\/em> hi vaig recon\u00e8ixer el dit de Satan\u00e0s<\/em>“. Vint anys despr\u00e9s, El Pr\u00edncep <\/em>va ser incl\u00f2s a l\u2019Index Librorum Prohibitorum. <\/em>Massa tard:  ja se n\u2019havien fet quinze edicions i  corria per tot Europa tradu\u00eft al llat\u00ed. 
<\/p>\n\n\n\n

L\u2019impacte extraordinari del llibre derivava del fet que, com el mateix Maquiavel<\/strong> coment\u00e0, “Els altres han estat tractant de coses imagin\u00e0ries que no hem vist mai, jo tractar\u00e9 de la veritat efectiva de les coses<\/em>“.  Calia partir de la manera com actuaven els humans, de com es comportaven, i no de  com haurien de fer-ho.<\/p>\n\n\n\n

Podem considerar, doncs, El Pr\u00edncep<\/em> com un manual d\u2019instruccions maquiav\u00e8l\u00b7lic?  Carl Schmitt<\/strong> deia que si Maquiavel<\/strong>  hagu\u00e9s estat \u201cmaquiav\u00e8lic<\/em>\u201d  \u201chauria<\/em> escrit un breviari edificant, en comptes d\u2019un llibre de tan mala fama<\/em>\u201d.  Per\u00f2 tal vegada la veritable intenci\u00f3 de Maquiavel<\/strong> era que  discutissim sobre els seus llibres durant segles. Si aquest fos el cas, el seu maquiavel\u00b7lisme seria brillant.<\/p>\n\n\n\n


En comptes de veure\u2019l com l\u2019obra del diable, molts comen\u00e7aren a veure El Pr\u00edncep<\/em> com una encoberta den\u00fancia dels m\u00e9todes dels poderosos i al seu autor com un humanista republic\u00e0, el  Galileu<\/strong> de les moderna ci\u00e8ncia pol\u00edtica.  Spinoza<\/strong> no estalvi\u00e0 els elogis a Maquiavel<\/strong> (\u201cacutissimus<\/em>\u201d, \u201cvir sapiens<\/em>\u201d, \u201cvir prudentissimus\u201d)<\/em>; Rousseau<\/strong> el va descriure com \u201cun home just, un bon ciutad\u00e0 que, tot fingint donar lli\u00e7ons als reis, en donava als pobles<\/em>\u201d.
<\/p>\n\n\n\n

Cinc-cents anys despr\u00e9s de la mort de Maquiavel<\/strong>, , els seus escrits segueixen m\u00e9s vius, pimpants i pol\u00e8mics que mai, donant arguments als uns i als altres.\u00a0\u00c9s cert que va dir coses diferents en diferents moments, a vegades de manera ambigua (o potser par\u00f2dica, o sarc\u00e0stica). Ell mateix ho va admetre, en carta a un amic: \u201cDurant molt de temps no he dit el qu\u00e8 pensava ni he cregut el qu\u00e8 deia. I si a vegades he dit la veritat, l\u2019he amagat sota tantes mentides que \u00e9s dificil de trobar\u201d<\/em>. Les circumst\u00e0ncies ho expliquen: no va viure temps tranquils, \u00e9s el m\u00ednim que es pot dir. Els seus textos mostren prud\u00e8ncia i por, ironia i sarcasme truculent; deixen veure trets del seu car\u00e0cter, de la cultura, l\u2019humor i les circumst\u00e0ncies tr\u00e0giques del seu \u201ctemps desdeny\u00f3s i cruel<\/em>\u201d (sign\u00e0 cartes als amics com \u201cNiccol\u00f2 Machiavelli<\/strong>, historico, comico et tragico<\/em>\u201d).<\/p>\n\n\n\n

D\u2019adolescent, va contemporitzar amb el dominic Girolamo<\/strong> Savonarola<\/strong>: veia b\u00e9 el  suport del frare a un \u00abgovern ampliat<\/em>\u00bb de la Rep\u00fablica de Flor\u00e8ncia. S\u2019an\u00e0 allunyant del predicador, tip de sermons, somnis apocal\u00edptics, fogueres de les vanitats, i exortacions permanents a la virtut i a la penit\u00e8ncia. Savonarola<\/strong> confonia, reflexion\u00e0 Maquiavel<\/strong>, la seva pr\u00f2pia obstinaci\u00f3 amb els designis de l\u2019Alt\u00edssim i dividia  la ciutat (\u201cForm\u00e0 dos b\u00e0ndols, el  de D\u00e9u, i aquest era el seu i el dels seus partidaris, i el del diable, que era el dels seus adversaris<\/em>\u201d). <\/p>\n\n\n\n

En un llibre impressionant (1<\/strong>), Mart\u00ed de Riquer<\/strong> record\u00e0 que un avantpassat seu, el cardenal Francesc de Remolins<\/strong> (Il Romolino<\/strong><\/em>), <\/em>va ser enviat pel papa Alexandre VI<\/strong> a Flor\u00e8ncia amb la missi\u00f3 de jutjar Savonarola<\/strong>. S\u2019atribu\u00ed al cardenal, tot just arribat, la frase \u201cFaremo un bel fuoco<\/em>\u201d, i circul\u00e0 per la ciutat el rumor que un ciutad\u00e0 agra\u00eft (s\u2019havia acabat l\u2019abstin\u00e8ncia!) hab\u00eda ofert al cardenal \u201cuna noieta vestida de xicot\u201d. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Mort Savonarola<\/strong>, Maquiavel<\/strong> comen\u00e7\u00e0 a exercir de secretari i conseller de la Rep\u00fablica florentina. Durant quatorze anys no va parar: missions diplom\u00e0tiques (Roma,  Fran\u00e7a, Alemanya), funcions administratives, aventures militars. Tantes  coses  l\u2019ocuparen  que l\u2019anomenaren \u201cil Segretario fiorentino\u201d.  <\/em>Per\u00f2 quan els Medici<\/strong> tornaren al poder a Flor\u00e8ncia, la vida activa de Maquiavel<\/strong> s\u2019acab\u00e0 de cop. Multat, empresonat, sotm\u00e8s a tortura, va acabar desterrat a les afores de la ciutat, a San Casciano<\/strong>. Aleshores es pos\u00e0 a escriure. En sort\u00ed El Pr\u00edncep. <\/em><\/p>\n\n\n\n

Jos\u00e9 \u00c0ngel Valente<\/strong> transmut\u00e0 en poema (2<\/strong>) una carta de Maquiavel<\/strong>, on aquest contava a un amic seu, Francesco Vettore<\/strong>, la seva rutina de desterrat: \u201cEm llevo amb el sol\u201d <\/em>-escrivia-, \u201cvaig al bosc, paro trampes als tords, parlo amb els llenyadors i m\u2019hi discuteixo pel preu de la llenya, baixo a la font i llegeixo una estona el llibre que he dut sota el bra\u00e7, m\u2019apropo al cam\u00ed de l\u2019hostal i demano not\u00edcies a la gent de pas; me\u2019n torno a casa i, havent dinat, torno a l\u2019hostal i hi passo la tarda, jugant a les cartes amb el carnicer, el moliner i  dos forners\u2026<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Deixem que segueixi el poeta: <\/p>\n\n\n\n

\u201cLlega al cabo la noche.<\/em>\/Regreso al t\u00e9rmino seguro \/ de mi casa y memoria.\/ Umbral de otras palabras, \/mi habitaci\u00f3n, mi mesa. \/ All\u00ed depongo \/ el traje cotidiano polvoriento y ajeno. \/ Solemnemente me revisto \/ de mis ropas mejores \/ como el que a corte o curia acude. \/ Vengo a la compa\u00f1\u00eda de los hombres antiguos \/ que en amistad me acogen \/ y de ellos recibo el \u00fanico alimento \/ s\u00f3lo m\u00edo, para el que yo he nacido. \/ Con ellos hablo, de ellos tengo respuesta \/ acerca de la ardua o luminosa \/ raz\u00f3n de sus acciones. \/ Se apaciguan las horas, al af\u00e1n o la pena. \/ Habito con pasi\u00f3n el pensamiento. \/ Tal es mi vida en ellos \/ que en mi oscura morada \/ ni la pobreza temo ni padezco la muerte\u201d<\/em>. 
________________<\/p>\n\n\n\n

(1<\/strong>) Mart\u00ed de Riquer<\/strong>, Quinze generacions d’una familia catalana<\/em>, Quaderns Crema, Barcelona 1998.
(2<\/strong>) Jos\u00e9 Angel Valente<\/strong>, Maquiavelo en San Casciano<\/a>.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tres notes sobre Maquiavel, 1 (23 de gener de 2023) En la hip\u00f2tesi d\u2019un m\u00e9s enll\u00e0, alguns sit\u00faen Maquiavel a l\u2019Infern i d\u2019altres al Parad\u00eds. L\u2019estiu de 1538, Reginald Pole, un cardenal angl\u00e8s que residia a Roma, viatj\u00e0 a Flor\u00e8ncia i es f\u00e9u amb un exemplar d\u2019El pr\u00edncep, que s\u2019acabava de publicar.  “Amb prou feines …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23953,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-23931","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23931","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23931"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23931\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24006,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23931\/revisions\/24006"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23953"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23931"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23931"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23931"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}