{"id":23819,"date":"2022-12-23T20:54:22","date_gmt":"2022-12-23T19:54:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23819"},"modified":"2022-12-24T13:27:09","modified_gmt":"2022-12-24T12:27:09","slug":"jordi-font-quico-sabate-i-joan-manuel-serrat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/jordi-font-quico-sabate-i-joan-manuel-serrat\/","title":{"rendered":"Jordi Font: Quico Sabat\u00e9 i Joan Manuel Serrat"},"content":{"rendered":"\n

Espira<\/strong> era una empresa dedicada a la comunicaci\u00f3, conformada per Alexandre Cirici Pellicer<\/strong>, Quico Sabat\u00e9<\/strong> i Lu\u00eds Poveda<\/strong>. L\u2019havien creada el 1963<\/strong>, al carrer Tuset, per iniciativa d\u2019en Quico<\/strong>. En Cirici<\/strong> hi aportava el seu prestigi i un pou de cultura. En Poveda<\/strong>, la seva extraordin\u00e0ria creativitat est\u00e8tica. I en Quico<\/strong>, les associacions espurnejants d\u2019idees i l\u2019activisme: furgava obsessivament totes les interrelacions sem\u00e0ntiques imaginables fins a fer aut\u00e8ntiques troballes comunicatives. Espira<\/strong> era \u00abuna de les ag\u00e8ncies de publicitat m\u00e9s creatives<\/em>\u00bb \u2013diu la cr\u00edtica d\u2019art Pilar Parcerisas<\/strong>\u2013, \u00abque actuava amb gran llibertat, incorporant els corrents art\u00edstics del moment, com l\u2019arte povera, el land art, l\u2019art cin\u00e8tic, l\u2019art conceptual, molt abans que aquests moviments tinguessin un ress\u00f2 en les noves generacions d\u2019artistes catalans<\/em>\u00bb (Cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 \u00abLuis Poveda<\/strong>, lectures visuals<\/em>\u00bb, Centre d\u2019Art Santa M\u00f2nica, 2000<\/strong>). Va tenir a veure amb alguns invents que passarien a l\u2019imaginari popular: el \u00abm\u00e9s que un club<\/em>\u00bb del Bar\u00e7a, la m\u00e0scara amb la boca tapada, per a la llibertat d\u2019expressi\u00f3, arran de l\u2019empresonament d\u2019Els Joglars\u2026 Des de finals dels 70<\/strong>, s\u2019ocuparia d\u2019il\u00b7lustrar i promoure els discos de Joan Manuel Serrat<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 Espira<\/strong> era m\u00e9s que una empresa de comunicaci\u00f3, era tamb\u00e9 la plataforma des d\u2019on en Cirici<\/strong> i en Quico<\/strong> en feien de les seves, sempre amb en Poveda als teclats. Joan Manuel Serrat<\/strong> ho explica aix\u00ed: \u00abLa clandestinitat comen\u00e7ava a trepitjar la ciutat demanant llibertat, amnistia i estatut d\u2019autonomia, i en Quico Sabat\u00e9 em duia a Espira [\u2026]. Espira era una empresa que aparentment es dedicava a la comunicaci\u00f3, el m\u00e0rqueting i la publicitat, per\u00f2 realment es tractava d\u2019un cau d\u2019agitaci\u00f3 art\u00edstica, cultural i pol\u00edtica. Diguem que era un grup de gent que a estones pencava i es guanyava la vida fent anuncis i mem\u00f2ries comercials, per disposar de possibles que els permetessin dedicar-se despr\u00e9s o simult\u00e0niament a les coses que realment els interessaven. Hist\u00f2ries apassionants que donen sentit a la vida com, per exemple, promocionar el nou art o crear la plataforma del Grup d\u2019Independents pel Socialisme.<\/em>\u00bb (Cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 \u00abLuis Poveda<\/strong>, lectures visuals<\/em>\u00bb, Centre d\u2019Art Santa M\u00f2nica, 2000).<\/p>\n\n\n\n

En efecte, l\u2019any 1976<\/strong>, l\u2019Alexandre Cirici<\/strong> i en Quico Sabat\u00e9<\/strong> van ser els impulsors del Grup d\u2019Independents pel Socialisme (GIS), format per personalitats diverses del m\u00f3n de la cultura, entre les quals el mateix Joan Manuel Serrat<\/strong>, Maria Aur\u00e8lia Capmany<\/strong>, Jordi Llimona<\/strong>, Guillermina Motta<\/strong>, F\u00e8lix Cucurull<\/strong>, N\u00faria Pompeia<\/strong>, Santiago<\/strong> Albert\u00ed<\/strong>, Gregori Mir <\/strong>i un llargu\u00edssim etc\u00e8tera. El GIS, en complicitat amb Raimon Obiols<\/strong>, de Converg\u00e8ncia Socialista de Catalunya (CSC), va llan\u00e7ar la crida cap al Congr\u00e9s Constituent del PSC (el primer PSC, que s\u2019acabaria adjectivant \u00abCongr\u00e9s<\/em>\u00bb), que incorporaria, a m\u00e9s de CSC i del GIS, el grup d\u2019ERC encap\u00e7alat per l\u2019hist\u00f2ric Josep Andreu Abell\u00f3<\/strong> (expresident del Tribunal de Cassaci\u00f3 de la Generalitat republicana), el PPC de Joan Colominas<\/strong>, el sector del POUM al voltant de l\u2019exiliat Enric Adroher Gironella<\/strong> (un dels fundadors del Moviment Europeu), etc.<\/p>\n\n\n\n

Espira va ser l\u2019obrador on prendria forma la innovadora imatge del nou partit: les seves sigles fetes amb lletra d\u2019estergir o \u00abde trepa<\/strong>\u00bb, el carnet dissenyat per Albert R\u00e0fols Casamada<\/strong>, la imatge del m\u00edting del Palau Blaugrana sota el lema \u00abVindr\u00e0 aquell dia que el treball vencer\u00e0<\/em>\u00bb (tret del \u00abLayret<\/strong><\/em>\u00bb de la Capmany<\/strong>), els cartells \u00abJo tamb\u00e9 soc del PSC<\/em>\u00bb il\u00b7lustrats per Cesc<\/strong>, els de la campanya contra el refer\u00e8ndum convocat per Su\u00e1rez<\/strong>, els prospectes il\u00b7lustrats per N\u00faria Pompeia<\/strong>, els cartells de la coalici\u00f3 Socialistes de Catalunya (entre el PSC i la FSC del PSOE) a les primeres eleccions democr\u00e0tiques (1977) sota el lema \u00abPer una Catalunya lliure, pr\u00f2spera i sense classes<\/em>\u00bb, de les quals va sortir guanyadora, en una aposta que resultaria decisiva per al restabliment de la Generalitat i per a la unitat civil.<\/a><\/p>\n\n\n\n

Amor a primera vista <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 entre Quico Sabat\u00e9<\/strong> i Joan Manuel Serrat<\/strong> va ser, ben segur, un \u00abamor a primera vista<\/em>\u00bb. Eren \u00e0nimes bessones, sense crosses ni cotilles, enemics de les convencions fossilitzades, de les formalitats buides, avesats a pensar pel seu compte, enll\u00e0 d\u2019ortod\u00f2xies de tota mena, observadors cr\u00edtics i tendres de la realitat i, sobretot, de la gent, dels seus neguits i anhels, de les seves maneres de fer i de dir. Es devien clissar nom\u00e9s veure\u2019s. La seva relaci\u00f3 venia d\u2019abans, per\u00f2 la seva amistat havia cristal\u00b7litzat sobretot aquell estiu en qu\u00e8 Serrat<\/strong> va tornar de l\u2019exili i va recalar a casa del Quico<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Havia estat el 29<\/strong> de setembre de 1975<\/strong>, en ocasi\u00f3 de l\u2019afusellament de cinc militants antifranquistes (d\u2019ETA i del FRAP), que Serrat<\/strong>, des de l\u2019aeroport de M\u00e8xic, va fer unes sonores declaracions de condemna del r\u00e8gim franquista. Tamb\u00e9 es va identificar amb la posici\u00f3 del president mexic\u00e0 (Luis Echeverr\u00eda<\/strong>), que s\u2019havia refermat en la den\u00fancia del r\u00e8gim franquista i en el reconeixement en exclusiva del govern de la Segona Rep\u00fablica a l\u2019exili.<\/p>\n\n\n\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el govern de Franco va processar Serrat<\/strong> \u00abpor injurias al Jefe del Estado<\/em>\u00bb i va emetre contra ell una ordre de cerca i captura, ra\u00f3 per la qual va haver d\u2019exiliar-se, mentre les seves can\u00e7ons eren retirades de la circulaci\u00f3. Va restar a M\u00e8xic i el va rec\u00f3rrer de punta a punta, en una gira de concerts a baix preu i amb molta c\u00e0rrega reivindicativa. Va intentar perllongar-la a tota l\u2019Am\u00e8rica Llatina, per\u00f2 va topar amb la prohibici\u00f3 de Pinochet<\/strong> i altres dictadors, amb qu\u00e8 va esdevenir, a tot el continent, un s\u00edmbol del combat per la llibertat i la just\u00edcia.<\/p>\n\n\n\n

Fins un any m\u00e9s tard \u2013l\u2019agost de 1976<\/strong>\u2013 no va poder tornar, despr\u00e9s d\u2019un primer decret d\u2019amnistia de Su\u00e1rez<\/strong>, per b\u00e9 que seguia vigent el Tribunal d\u2019Ordre P\u00fablic i hi havia risc que el detinguessin. Moment encara d\u2019incerteses. El van retenir dues hores a l\u2019aeroport, per\u00f2 finalment el van deixar anar. El r\u00e8gim s\u2019esquerdava. No trigarien, per\u00f2, les amenaces de mort dels Guerrilleros de Cristo Rey, escamots d\u2019ultradreta que campaven al seu aire i que de vegades semblaven actuar de refor\u00e7 de la policia contra els manifestants antifranquistes. Per aix\u00f2, entretant, Serrat<\/strong> va optar per resguardar-se en algun lloc secret i segur, que va resultar ser la casa d\u2019en Quico<\/strong> i l\u2019\u00c1ngeles<\/strong>, al carrer Rossell\u00f3, a tocar de l\u2019Escola Industrial. Hi vaig anar a passar m\u00e9s d\u2019una vetllada. Els recordo extremament divertits i ocurrents, prodigiosament enjogassats, sense cap noci\u00f3 del temps. Van fer una amistat definitiva, un nexe sense pal\u00b7liatius.<\/a><\/p>\n\n\n\n

\u00abNo vull ser un cabr\u00f3\u00bb <\/strong><\/p>\n\n\n\n

En efecte, el 1983<\/strong>, en Serrat<\/strong> i en Quico<\/strong> fundarien Taller 83 SA<\/strong>, productora de discos propis i aliens, recitals, gires, programes de r\u00e0dio (com La radio con botas <\/em>a RNE), etc., situada tamb\u00e9 al carrer de Tuset<\/strong>. Espira completava un cicle, en Cirici<\/strong> va esdevenir eurodiputat i en Quico<\/strong> va optar per deixar c\u00f3rrer el negoci. La publicitat, de sobte, se li havia entravessat, potser perqu\u00e8 la trobava massa engalipadora i no li agradava veure\u2019s abocat a defensar coses en les quals no acabava de creure: \u00abno vull ser un cabr\u00f3<\/em>\u00bb, em va dir un dia per explicar-m\u2019ho.<\/p>\n\n\n\n

Les seves opcions ideol\u00f2giques es feien opcions de vida, amb una radicalitat poc habitual. Segons com, em feia pensar en el protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula Charles, mort ou vif <\/em>d\u2019Alain Tanner<\/strong>, que abandona, fart, la seva condici\u00f3 d\u2019alt executiu i d\u2019empresari per adoptar un estil de vida oposat, en la l\u00ednia alternativa que prenia cos entre els joves de la revolta cultural del 1968<\/strong>. En Quico<\/strong> va optar per un nivell de vida modest, mentre orientava les seves extraordin\u00e0ries capacitats creatives a servir generosament les causes en qu\u00e8 creia.<\/p>\n\n\n\n

En Serrat<\/strong> dir\u00e0, d\u2019en Quico<\/strong>, que havia estat \u00abun brillant col\u00b7laborador de fa molts anys en els meus discos. Qu\u00e8 dic discos! M\u2019ha apuntalat en molts aspectes de la vida<\/em>\u00bb (Joan Baeza,<\/strong> blog Serrat Multimedia<\/em>). Als discos de Serrat<\/strong> d\u2019aquesta \u00e8poca, no \u00e9s dif\u00edcil endevinar-hi el terreny d\u2019aquella simbiosi, el llenguatge que els era com\u00fa, les seves converses lluminoses: \u00abMe privan m\u00e1s los barrios \/ que el centro de la ciudad \/ y los artesanos m\u00e1s que la factor\u00eda, \/ la raz\u00f3n que la fuerza, \/ el instinto que la urbanidad \/ y un siux m\u00e1s que el S\u00e9ptimo de Caballer\u00eda. \/ Prefiero los caminos a las fronteras \/ y una mariposa al Rockefeller Center \/ y el farero de Capdepera al vig\u00eda de Occidente<\/em>\u00bb (Cada loco con su tema<\/em>, Serrat, 1983).<\/p>\n\n\n\n

Una sintonia profunda <\/strong><\/p>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 d\u2019en Quico<\/strong> amb en Serrat<\/strong> nom\u00e9s era comparable a la que tenia amb en Raimon Obiols<\/strong>, entre els quals feia de nexe. La vor\u00e0gine imaginativa d\u2019en Quico<\/strong> alimentaria sovint la creativitat art\u00edstica de l\u2019un i la creativitat pol\u00edtica de l\u2019altre. L\u2019Obiols<\/strong> era, per a en Quico<\/strong>, el pol\u00edtic intel\u00b7ligent i noble que es resistia a la pol\u00edtica-espectacle, adust amb els \u00abtifa<\/em>\u00bb i els \u00abpilota<\/em>\u00bb, amic dels qui no duien defenses ni coturns. Per a l\u2019Obiols<\/strong>, en Quico<\/strong> era una alenada fresca, una mirada intu\u00eftiva i encertada sobre les coses, no gens elaborada intel\u00b7lectualment, franca i a tocar de la gent. I era un remol\u00ed d\u2019inspiracions, d\u2019idees suggerents, d\u2019invents incre\u00efbles, d\u2019imatges rutilants. Amb caracterologies molt diferents, disposaven d\u2019una sintonia profunda que els feia complementaris. En van sortir tantes coses\u2026<\/p>\n\n\n\n

En Quico<\/strong>, en Serrat<\/strong> i l\u2019Obiols<\/strong> eren amics de Joan Brossa<\/strong>, amb qui coincidien a la tert\u00falia del restaurant S\u00ed, senyor<\/strong>. Parlaven de tot i Brossa<\/strong> els feia jocs de mans. A trav\u00e9s seu, van con\u00e8ixer el sastre-mag del Clot, Fausto<\/strong>, a qui un dia l\u2019Obiols<\/strong>, sobtadament, va encarregar la seva roba de campanya mentre feien jocs de mans a la rebotiga (per a desesperaci\u00f3 dels responsables de la imminent campanya, que li tenien reservat i comprom\u00e8s un gran nom de la sastreria de moda, que restaria al marge). Era l\u2019any 1988<\/strong>. En Quico<\/strong> va organitzar els Comit\u00e8s 88<\/strong> a favor de l\u2019Obiols<\/strong>. En Serrat<\/strong> hi va aportar una extraordin\u00e0ria adaptaci\u00f3 al catal\u00e0 de\u00a0Le chiffon rouge (La roba roja<\/a><\/strong>)<\/em>, que s\u2019estrenaria en un m\u00edting al Teatre Grec, cantada per ell mateix, el Gato P\u00e9rez<\/strong>, la Guillermina Motta<\/strong>, i en Pere T\u00e0pias<\/strong>\u2026<\/p>\n\n\n\n

Esperan\u00e7a en la bona gent <\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al Quico<\/strong> no li disgustava gens que el seu nom i el seu cognom coincidissin amb els del fam\u00f3s maqui anarquista. Ben al contrari. La seva visi\u00f3 de les coses era llibert\u00e0ria, radicalment anticonvencional, des dels marges. Amb la mirada sorneguera dels qui endevinen tots els trucs. I sense que aix\u00f2 li prengu\u00e9s la capacitat de comprom\u00eds \u00e8tic i pol\u00edtic. Li agradava visitar el carrer, el barri, espiar-lo, gaudir-lo, passar-hi estona observant: la dona atrafegada que fa tard, l\u2019home enderiat que va i ve, la iaia que dona menjar als gats, el venedor de diaris que tot ho sap, el cec de la sort que tot ho veu, la noia de la bicicleta, el noi que passeja el gos\u2026 Els coneixia, els saludava, hi parlava\u2026 Se\u2019ls mirava amb tendresa, enriolat de l\u2019espectacle impagable de la vida. Sempre va conservar l\u2019esperan\u00e7a en la bona gent. <\/p>\n\n\n\n

Pol\u00edtica&Prosa<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Espira era una empresa dedicada a la comunicaci\u00f3, conformada per Alexandre Cirici Pellicer, Quico Sabat\u00e9 i Lu\u00eds Poveda. L\u2019havien creada el 1963, al carrer Tuset, per iniciativa d\u2019en Quico. En Cirici hi aportava el seu prestigi i un pou de cultura. En Poveda, la seva extraordin\u00e0ria creativitat est\u00e8tica. I en Quico, les associacions espurnejants d\u2019idees …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23824,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-23819","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23819","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23819"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23819\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23828,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23819\/revisions\/23828"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23824"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23819"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23819"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23819"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}