Des de fa gaireb\u00e9 una setmana, la Uni\u00f3 Europea ha estat sacsejada per un esc\u00e0ndol, l’abast del qual encara est\u00e0 per determinar. Tot i que el cas \u00e9s extrem i visible a escala de la corrupci\u00f3, exposa a la llum quelcom menys notable: \u00e9s un recordatori suplementari, encara que groller, de la manera com la democr\u00e0cia de la UE i la seva llarga cadena de presa de decisions estan sotmeses a una pressi\u00f3 cont\u00ednua i intensa.<\/p>\n\n\n\n
La q\u00fcesti\u00f3 de l’\u00e8tica p\u00fablica no \u00e9s nova en el context de la Uni\u00f3 Europea. Els responsables pol\u00edtics de la Uni\u00f3 s’han confrontat repetidament a la q\u00fcesti\u00f3 des de la dimissi\u00f3 de la Comissi\u00f3 Santer<\/strong> el 1999<\/strong> per acusacions de corrupci\u00f3, un problema que no ha deixat de reapar\u00e8ixer regularment des d\u2019aleshores. Les al\u00b7legacions de corrupci\u00f3 de John Dalli<\/strong> a principis dels anys 2010<\/strong> i de conflictes d’interessos quan un expresident de la Comissi\u00f3, Jos\u00e9 Manuel Barroso<\/strong>, es va incorporar a Goldman<\/strong> Sachs<\/strong> el 2016<\/strong>, havien provocat onades de legislaci\u00f3 ad hoc<\/em>. En va. La situaci\u00f3 nom\u00e9s va empitjorar. De les alertes recurrents del Defensor del Poble Europeu sobre la omnipres\u00e8ncia dels conflictes d’interessos fins a l’informe de mar\u00e7 de 2022<\/strong> del eurodiputat Rapha\u00ebl Glucksmann<\/strong> “sobre la inger\u00e8ncia estrangera en els processos democr\u00e0tics de la Uni\u00f3 Europea<\/em>“, han aparegut indicis per totes bandes que indiquen que el proc\u00e9s de presa de decisions de la Uni\u00f3 estava no nom\u00e9s cada cop m\u00e9s exposat, sin\u00f3 tamb\u00e9 estructuralment mal equipat per afrontar el repte.<\/p>\n\n\n\n Continuar fallant?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quina \u00e9s doncs la manca de mitjans amb qu\u00e8 la Uni\u00f3 ha abordat la q\u00fcesti\u00f3 fins ara? Abans, fins i tot, d’intentar elaborar una llista de noves propostes i de (t\u00edmides) solucions miraculoses, cal reflexionar i analitzar els motius d’aquest frac\u00e0s col\u00b7lectiu.<\/p>\n\n\n\n El primer i probablement el m\u00e9s important rau en la profunda infravaloraci\u00f3 tant de l’envergadura del problema de la integritat p\u00fablica en el context de la Uni\u00f3 com dels seus costos difusos per a la democr\u00e0cia. Aix\u00f2 no sorprendr\u00e0 als soci\u00f2legs \u2014i als seus lectors\u2014 que durant molt de temps han demostrat com les elits en general, i les elits pol\u00edtiques en particular, tenen una propensi\u00f3 intr\u00ednseca a minimitzar, eufemitzar, fins i tot a excusar el problema, aix\u00ed com els costos dels conflictes d’interessos i de la corrupci\u00f3(1). I, tanmateix, aquesta incapacitat per prendre\u2019s seriosament la integritat p\u00fablica \u00e9s especialment greu en el cas de la Uni\u00f3, ben coneguda per ser un guardi\u00e0 cr\u00edtic de la reglamentaci\u00f3 del mercat interior m\u00e9s gran del m\u00f3n i un punt \u00fanic d’entrada per a les grans corporacions i els governs estrangers que busquen arribar a centenars de milions de consumidors i a milions d’empreses. En diverses ocasions, la Uni\u00f3 tamb\u00e9 ha avaluat malament els costos dels conflictes d’interessos i dels casos de corrupci\u00f3. Malgrat el que acostumen a pensar i dir molts pol\u00edtics de la Uni\u00f3, aquests costos no consisteixen principalment en debilitar la reputaci\u00f3 de determinades institucions \u2014la Comissi\u00f3 o el Parlament\u2014 o d’aquest o aquell grup de persones a Brussel\u00b7les \u2014diputats, alts funcionaris, etc. M\u00e9s aviat el que es veu soscavat pels conflictes d’interessos i la corrupci\u00f3 \u00e9s la nostra capacitat col\u00b7lectiva per abordar leg\u00edtimament els temes futurs d’import\u00e0ncia europea que tenim davant nostre: la guerra i la pau, la bifurcaci\u00f3 ecol\u00f2gica, la lluita contra les desigualtats, etc.<\/p>\n\n\n\n Tenint en compte aquesta manca de consci\u00e8ncia general del problema, no \u00e9s d’estranyar que els responsables pol\u00edtics de la UE hagin fallat repetidament a l\u2019hora de posar-hi remei. En la seva major part, han proporcionat reformes ad hoc<\/em>, disperses i espec\u00edfiques de cada instituci\u00f3, que van des de l’establiment de registres opcionals de transpar\u00e8ncia fins a comit\u00e8s assessors d’\u00e8tica sense un poder real d’investigaci\u00f3 o de decisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El “comit\u00e8 d’\u00e8tica ad hoc<\/em>” de la Comissi\u00f3, creat per regular la circulaci\u00f3 dels comissaris per les portes girat\u00f2ries, n’\u00e9s un bon exemple. Rebatejat com a “comit\u00e8 d’\u00e8tica independent<\/em>” el 2018<\/strong> despr\u00e9s de la revisi\u00f3 del codi de conducta dels membres de la Comissi\u00f3 Europea, finalment va ensenyar molt poc les dents. Dependent per la seva actuaci\u00f3 de la iniciativa de la Secretaria General de la Comissi\u00f3 de sol\u00b7licitar efectivament els seus dict\u00e0mens, integrada per tres antics notables europeus -generalment sortits del Tribunal de Just\u00edcia, la Comissi\u00f3 i del Parlament Europeu- s’ha convertit en una eina de protecci\u00f3 de la reputaci\u00f3 de la instituci\u00f3 m\u00e9s que un veritable instrument de control. A costa de fallar en els seus objectius inicials.<\/p>\n\n\n\n Finalment, per\u00f2 no menys important, hem confiat massa en la capacitat d’autoregulaci\u00f3 de les mesures de transpar\u00e8ncia. Durant les \u00faltimes d\u00e8cades, la Uni\u00f3 ha estat, de fet, l\u00edder en la promoci\u00f3 d’una pol\u00edtica de transpar\u00e8ncia per als actors p\u00fablics i privats amb el registre de transpar\u00e8ncia -no obligatori- per als grups de pressi\u00f3, els registres de reunions de comissaris, directors generals de la Comissi\u00f3 i grups restringits d’eurodiputats, els codis de conducta \u2014per als lobistes i els comissaris\u2014, etc. El sup\u00f2sit subjacent \u00e9s que la publicitat, o la por a la mala publicitat, ser\u00e0 un incentiu prou fort com per transformar els comportaments. No es pot negar que la transpar\u00e8ncia \u00e9s \u00fatil per a les ONG, els periodistes o fins i tot els investigadors a l’hora de documentar la vida quotidiana de les institucions de la UE i de demanar-los comptes; i tenim ra\u00f3 en demanar m\u00e9s transpar\u00e8ncia perqu\u00e8 subsisteixen nombroses zones d\u2019ombra o mancances, sobretot pel que fa als eurodiputats o als alts funcionaris de la Comissi\u00f3. I tanmateix, en el context d’una societat civil europea estructuralment feble, les esperances de transformaci\u00f3 posades en la transpar\u00e8ncia han estat \u00e0mpliament exagerades.<\/p>\n\n\n\n L’art de la separaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Quina \u00e9s la seg\u00fcent etapa? Quins podrien ser els principals pilars d’una nova estrat\u00e8gia de defensa de les institucions i de la presa de decisions democr\u00e0tiques?<\/p>\n\n\n\n En primer lloc, qualsevol estrat\u00e8gia d’aquest tipus requereix l’adquisici\u00f3 d’uns coneixements m\u00e9s complets, imprescindibles per a una consci\u00e8ncia real i completa del problema. Per tant, la comissi\u00f3 d\u2019d’investigaci\u00f3 parlament\u00e0ria de l\u2019afer actual hauria de tenir un ampli mandat per avaluar les amenaces sist\u00e8miques i les xarxes d’interessos que pesen sobre les decisions p\u00fabliques de la Uni\u00f3. Aix\u00f2 podria anar de la m\u00e0 de la creaci\u00f3 d’un Observatori permanent d’\u00c8tica P\u00fablica dotat dels mitjans per acumular els coneixements generals necessaris per elaborar un mapa prec\u00eds de les amenaces potencials en el temps, les institucions i els \u00e0mbits pol\u00edtics. Aix\u00f2, al seu torn, podria afavorir una conversa p\u00fablica entre els europeus sobre el nivell de permeabilitat que col\u00b7lectivament estem disposats a acceptar entre l’esfera p\u00fablica i el sector privat o, dit d’una altra manera, sobre el nivell de protecci\u00f3 que podem construir col\u00b7lectivament al voltant de la democr\u00e0cia europea i els seus representants i decisors. Sens dubte, hi ha diferents punts de vista sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 (2<\/strong>) i les properes eleccions al Parlament Europeu del 2024<\/strong> podrien ser una oportunitat per discutir l’abast de les normes d’incompatibilitats i conflictes d’interessos per als diputats, els comissaris, els alts funcionaris, els representants dels Estats membres en exercici. aix\u00ed com despr\u00e9s de la finalitzaci\u00f3 del seu servei si decideixen passar al sector privat (3<\/strong>).<\/p>\n\n\n\n En segon lloc, defensar la integritat de la democr\u00e0cia europea requereix superar la prefer\u00e8ncia general pel secret, el dret suau i l’autoregulaci\u00f3. Molts han proposat la creaci\u00f3 d’un nou \u00f2rgan o ag\u00e8ncia d’\u00e8tica interinstitucional de la Uni\u00f3 que tindria compet\u00e8ncies d’investigaci\u00f3 i d’execuci\u00f3 i tindria la tasca de controlar la sinceritat i l’exhaustivitat de les declaracions dels funcionaris o dels lobistes, aix\u00ed com decidir sobre l’admissibilitat dels salts de funcionaris al sector privat. Es tractaria certament dubte, d\u2019una passa endavant, ja que posaria tots els actors implicats en els processos de presa de decisions de la UE sota el mateix control p\u00fablic. I tanmateix, no s’ha de posar massa esperan\u00e7a en la capacitat transformadora d’un \u00f2rgan administratiu aix\u00ed. Perqu\u00e8 tot i que se’n poden extreure lli\u00e7ons, l’experi\u00e8ncia ha demostrat que no n’hi ha prou amb la creaci\u00f3 d’una nova ag\u00e8ncia que nom\u00e9s s’encarregui de localitzar l’abs\u00e8ncia o els defectes de declaracions (d’interessos, de reunions, etc.). L’Alta Autoritat per a la Transpar\u00e8ncia de la Vida P\u00fablica francesa, que va inspirar aquestes propostes, ha mostrat efectivament les seves pr\u00f2pies mancances pel que fa a la detecci\u00f3 de conflictes d’interessos. All\u00f2 que en l’actual cas de corrupci\u00f3 que est\u00e0 als titulars en aquests dies ha mostrat, sobretot, \u00e9s la import\u00e0ncia crucial del dret penal i de la investigaci\u00f3 a l’hora de trencar el vel de la corrupci\u00f3 i protegir els interessos del p\u00fablic en general. Per\u00f2 el que el Qatargate<\/strong> revela de manera contundent, en aquest sentit, \u00e9s la gran depend\u00e8ncia de la integritat de la democr\u00e0cia europea en relaci\u00f3 als sistemes policials i judicials nacionals. En aquest cas, \u00e9s la policia belga qui s’ha encarregat de la investigaci\u00f3 de les sospites de corrupci\u00f3 al Parlament Europeu (4<\/strong>). La nostra depend\u00e8ncia col\u00b7lectiva dels serveis policials dels estats membres on es troben les institucions de la Uni\u00f3 \u00e9s, per descomptat, tant m\u00e9s preocupant pel fet que aquestes revelacions coincideixen amb un moment en qu\u00e8 el descens significatiu dels est\u00e0ndards de les normes de l’Estat de dret esdev\u00e9 indiscutible en un cert nombre d\u2019Estats membres. En aquest context, la Uni\u00f3 s’ha de dotar de serveis capa\u00e7os de dur a terme de manera aut\u00f2noma aquestes investigacions i tractar aquests casos de corrupci\u00f3 per tal d’aplicar de manera efectiva la normativa ja vigent.<\/p>\n\n\n\n Ha arribat l\u2019hora de considerar la democr\u00e0cia i el proc\u00e9s de presa de decisions de la Uni\u00f3 com el b\u00e9 p\u00fablic m\u00e9s preuat d’Europa i d\u2019actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Fonts<\/strong><\/p>\n\n\n\n