{"id":23796,"date":"2022-12-12T10:59:32","date_gmt":"2022-12-12T09:59:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23796"},"modified":"2022-12-12T10:59:34","modified_gmt":"2022-12-12T09:59:34","slug":"javier-cercas-la-gran-revolucio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/javier-cercas-la-gran-revolucio\/","title":{"rendered":"Javier Cercas: La gran revoluci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n<p>Des de fa m\u00e9s o menys dos segles, vivim atrapats en el marc mental del nacionalisme.&nbsp; Aquesta idea, nascuda a Europa, va ser al principi emancipadora, perqu\u00e8 va permetre el tr\u00e0nsit pol\u00edtic des de la legitimitat divina, que es trobava en mans del rei, a la legitimitat humana: el fonament del poder va passar de residir en la voluntat de D\u00e9u, com a l&#8217;Antic R\u00e8gim, a residir en la de la naci\u00f3, constitu\u00efda per ciutadans.&nbsp; Per aquesta via el nacionalisme esdevingu\u00e9, en gran part del segle <strong>XIX<\/strong>, un impuls de progr\u00e9s;&nbsp; a m\u00e9s, de vegades -nom\u00e9s cal pensar en It\u00e0lia o Alemanya- no va ser una for\u00e7a segregadora, sin\u00f3 unificadora.&nbsp; Per\u00f2 el nacionalisme es basa en el sup\u00f2sit que tota naci\u00f3 t\u00e9 dret a un Estat, i que aquest Estat ha de ser ling\u00fc\u00edsticament i culturalment uniforme: una naci\u00f3, un Estat, una cultura, una llengua;&nbsp; el problema \u00e9s que no hi ha concepte m\u00e9s dif\u00fas que el de naci\u00f3 &#8211; cap naci\u00f3 \u00e9s real: totes s\u00f3n a la seva manera invencions- i que, a la pr\u00e0ctica, el que autoritza el nacionalisme \u00e9s que la naci\u00f3 m\u00e9s forta aixafi les m\u00e9s febles:&nbsp; el primer \u00e8xit d&#8217;aquesta idea \u00e9s la Fran\u00e7a moderna, filla del nacionalisme&nbsp; auroral de la Revoluci\u00f3, que suprim\u00ed las difer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques i culturales en el&nbsp; seu territori per&nbsp; a conformar un Estat immaculadament franc\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n<p>Per\u00f2 les idees evolucionen, i la del nacionalisme fou extrema: de ser una idea de llibertat a comen\u00e7aments del segle <strong>XIX<\/strong> pass\u00e0, despr\u00e9s d\u2019un tortu\u00f3s i dilatat periple, a ser en el <strong>XX<\/strong> una idea d\u2019esclavitud. Les formes diverses del feixisme van constituir la desembocadura sagnant del nacionalisme primigeni, i per aix\u00f2 el franquisme -apoteosi letal del nacionalisme espanyol- va combatre o relegar les manifestacions de pluralitat ling\u00fc\u00edstica i cultural a fi d&#8217;erigir l&#8217;Estat nacional compacte que el nacionalisme espanyol del XIX, a difer\u00e8ncia del franc\u00e8s, no havia estat capa\u00e7 de forjar.&nbsp; La resposta d&#8217;Europa al deliri nacionalista del feixisme va ser la creaci\u00f3 d&#8217;una Europa Unida, la millor destinaci\u00f3 de la qual, per no dir la l\u00f2gica, \u00e9s una Europa federal; la resposta d\u2019Espanya al deliri nacionalista del franquisme va ser la creaci\u00f3 dun Estat auton\u00f2mic, en gran part un Estat federal, o simplement un Estat federal que no gosa dir el seu nom.&nbsp; A m\u00e9s de paral\u00b7leles, s\u00f3n respostes raonables, perqu\u00e8 s\u00f3n les \u00faniques susceptibles de treure&#8217;ns del laberint nacionalista, dinamitant la t\u00f2xica unitat entre naci\u00f3, Estat, llengua i cultura, i permetent la conviv\u00e8ncia respectuosa de la unitat pol\u00edtica amb la pluralitat ling\u00fc\u00edstica, identit\u00e0ria i cultural : a Espanya, a Europa, un hauria de poder sentir-se catal\u00e0 (o espanyol o franc\u00e8s), parlar catal\u00e0 (o castell\u00e0 o franc\u00e8s) i advocar per la cultura i les institucions catalanes (o espanyoles o franceses) sense per aix\u00f2 deixar de creure amb&nbsp; passi\u00f3 que estem molt millor junts que separats, perqu\u00e8 all\u00f2 que ens uneix \u00e9s molt\u00edssim m\u00e9s que all\u00f2 que ens separa i perqu\u00e8 separats som m\u00e9s febles que junts.&nbsp; Per\u00f2, perqu\u00e8 aix\u00f2 sigui possible, \u00e9s indispensable superar un esquema de pensament tan arrelat que sembla formar part de la nostra pr\u00f2pia naturalesa (encara que en realitat sigui molt recent): tots haur\u00edem d&#8217;entendre, per exemple, que fomentar l&#8217;\u00fas del catal\u00e0 o el basc no equival -no hauria d&#8217;equivaldre- a fomentar la secessi\u00f3 de Catalunya o el Pa\u00eds Basc, sin\u00f3 a satisfer un desig leg\u00edtim dels parlants del catal\u00e0 i el basc.&nbsp; O que advocar per una Espanya, una Europa o fins i tot un m\u00f3n unit, com volia <strong>Bertrand Russell<\/strong>, no vol dir somiar amb la supressi\u00f3 de les difer\u00e8ncies, sin\u00f3 propugnar la unitat en la diversitat.<\/p>\n\n\n\n<p>&nbsp;Nacionalisme o federalisme: heus aqu\u00ed un dilema essencial del nostre temps. El nacionalpopulisme desencadenat per la crisi del <strong>2008<\/strong>, el l\u00edder visible del qual \u00e9s ara mateix <strong>Vladimir Putin<\/strong>, encarna l&#8217;\u00faltima o pen\u00faltima cuetada d&#8217;un nacionalisme que es resisteix a morir.&nbsp; Mal assumpte.&nbsp; Necessitem una revoluci\u00f3 incruenta que canvi\u00ef el marc mental nacionalista -de confrontaci\u00f3 identitats i sobiranies exclusives- pel marc mental federalista -de col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019identitats i sobiranies compartides-: una revoluci\u00f3 tan descomunal com indispensable.<\/p>\n\n\n\n<p><strong><a href=\"https:\/\/elpais.com\/eps\/2022-12-10\/la-gran-revolucion.html\">El Pa\u00eds<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des de fa m\u00e9s o menys dos segles, vivim atrapats en el marc mental del nacionalisme.&nbsp; Aquesta idea, nascuda a Europa, va ser al principi emancipadora, perqu\u00e8 va permetre el tr\u00e0nsit pol\u00edtic des de la legitimitat divina, que es trobava en mans del rei, a la legitimitat humana: el fonament del poder va passar de &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23801,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,15,16,1],"tags":[],"class_list":["post-23796","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-espanya","category-europa","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23796","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23796"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23796\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23802,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23796\/revisions\/23802"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23801"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23796"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23796"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23796"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}