{"id":23788,"date":"2022-12-11T19:35:54","date_gmt":"2022-12-11T18:35:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23788"},"modified":"2022-12-11T19:35:56","modified_gmt":"2022-12-11T18:35:56","slug":"joan-esculies-a-la-sala-de-maquines-de-la-moncloa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/joan-esculies-a-la-sala-de-maquines-de-la-moncloa\/","title":{"rendered":"Joan Esculies: A la sala de m\u00e0quines de La Moncloa"},"content":{"rendered":"\n

Un desembarcament semblant de catalans a Madrid no s\u2019havia vist mai. Ni quan el general Joan Prim<\/strong> presidia el govern el 1870<\/strong>, ni l\u2019any 1873<\/strong>, amb Estanislau Figueras<\/strong> al cim del govern de la Primera Rep\u00fablica amb Francesc Pi i Margall<\/strong> i Joan Tutau<\/strong> a Governaci\u00f3 i a Hisenda. Ni entre el 1917<\/strong> i el 1922<\/strong>, amb ministres de la Lliga Regionalista a Hisenda, Instrucci\u00f3 P\u00fablica o Foment. Ni tan sols durant la Segona Rep\u00fablica, quan gaireb\u00e9 cada executiu fins al 1938<\/strong> va comptar amb, com a m\u00ednim, un ministre catal\u00e0 republic\u00e0, d\u2019ERC, de la CNT-FAI o lligaire. Tampoc no s\u2019ha vist m\u00e9s despr\u00e9s, malgrat que els catalans han continuat ocupant ministeris i llocs de relleu als organismes estatals.<\/p>\n\n\n\n

No, la pres\u00e8ncia catalana durant el primer govern de Felipe Gonz\u00e1lez<\/strong> \u2014constitu\u00eft el 3<\/strong> de desembre del 1982<\/strong>, ara ha fet quaranta anys\u2014 no ha tingut equivalent en la governaci\u00f3 d\u2019Espanya. D\u2019inici van formar-ne part Narc\u00eds Serra<\/strong> a Defensa i Ernest Lluch<\/strong> a Sanitat i Consum. Els ministres van envoltar-se de perfils que coneixien, membres del PSC o afins. A Defensa, Llu\u00eds Ballb\u00e9<\/strong> va ser director del gabinet t\u00e8cnic; Llu\u00eds Reverter<\/strong>, director general de relacions informatives i socials, i Antoni Flos Bassols<\/strong>, secretari general t\u00e8cnic.<\/p>\n\n\n\n

Lluch<\/strong> va dur a Madrid professionals com Francesc Ravent\u00f3s<\/strong> de director general de l\u2019Institut Nacional de la Salut, Joan Josep Artells<\/strong> de director general de Planificaci\u00f3 Sanit\u00e0ria i Josep Artigas<\/strong> de secretari general t\u00e8cnic. Tamb\u00e9 Juli de Nadal<\/strong> de sotsdirector de coordinaci\u00f3 territorial de l\u2019Insalud. \u201cVam aterrar uns setanta c\u00e0rrecs catalans al govern per participar en un projecte pol\u00edtic de cambio , tots amb la vida resolta abans d\u2019entrar-hi i molts amb un alt i reconegut prestigi professional\u201d<\/em>, diu aquest a La Vanguardia <\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Alguns eren antics c\u00e0rrecs de la conselleria de Sanitat del govern d\u2019unitat de la Generalitat de Josep Tarradellas<\/strong>, que amb Ramon<\/strong> Espasa<\/strong> havien elaborat el mapa sanitari de Catalunya. Se\u2019n va aprofitar l\u2019experi\u00e8ncia per muscular un ministeri amb una missi\u00f3 complexa i no comen\u00e7ar de zero. Lluch<\/strong> tenia present la frase que li repetia el seu mestre Fabi\u00e0 Estap\u00e9<\/strong>, \u201csi has de navegar en un vaixell, val m\u00e9s que siguis a la sala de m\u00e0quines<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

A Serra<\/strong> i Lluch<\/strong>, l\u2019any 1985<\/strong> se\u2019ls va unir com a ministre d\u2019Ind\u00fastria i Energia Joan Maj\u00f3<\/strong>, que d\u2019entrada ocupava la direcci\u00f3 general d\u2019Electr\u00f2nica i Inform\u00e0tica del Ministeri d\u2019Ind\u00fastria. \u201cM\u2019ho va oferir Carlos Solchaga a inst\u00e0ncies de Miguel Boyer, amb qui havia tingut algun contacte abans<\/em>\u201d, explica a aquest diari. \u201cQuan el navarr\u00e8s va ocupar la cartera d\u2019Economia i Hisenda, em va proposar el seu lloc<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Els catalans, per\u00f2, no nom\u00e9s van formar part d\u2019aquests tres ministeris, sin\u00f3 que van tenir responsabilitats importants en altres carteres. Josep Borrell<\/strong> va exercir de secretari general de Pressupost i Despesa P\u00fablica a Economia i Hisenda, i Antoni Zabalza<\/strong>, com a director del gabinet del secretari d\u2019Estat d\u2019Hisenda. Tamb\u00e9 Rom\u00e0<\/strong> Cuy\u00e0s<\/strong> va ser secretari d\u2019Estat per l\u2019Esport i president del Consell Superior d\u2019Esports i del Comit\u00e8 Ol\u00edmpic Espanyol.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed mateix, Carmina Virgili<\/strong> va ocupar la secretaria d\u2019Estat d\u2019Universitats i Recerca, Jordi Carbonell Sebarroja<\/strong> va ser secretari general t\u00e8cnic d\u2019Agricultura i membre de l\u2019equip negociador de l\u2019entrada d\u2019Espanya a la Comunitat Econ\u00f2mica Europea (CEE). Baltasar Aymerich<\/strong> era sotssecretari del Ministeri d\u2019Obres P\u00fabliques i Urbanisme; Rafael de la Cruz<\/strong>, director general de Pressupostos del Ministeri d\u2019Hisenda, o Josep M. Bas<\/strong>, subdirector general d\u2019Educaci\u00f3 compensat\u00f2ria del Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

La penetraci\u00f3 catalana en la governaci\u00f3 d\u2019Espanya es va complementar amb la direcci\u00f3 d\u2019entitats estatals. Alfred Pastor<\/strong> va ser director de Planificaci\u00f3 i director general de l\u2019Institut Nacional d\u2019Ind\u00fastria, Enric Trillas<\/strong> va presidir el Consell Superior d\u2018Investigacions Cient\u00edfiques, i Ramon Boixadors<\/strong>, Renfe. En paral\u00b7lel, Narc\u00eds Andreu Must\u00e9<\/strong> va presidir el Banc de Cr\u00e8dit Local, i Rafael<\/strong> Su\u00f1ol<\/strong>, el Banc de Cr\u00e8dit Industrial.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 diversos catalans van exercir de representants de l\u2019Estat a Catalunya. Francesc Mart\u00ed Jusmet<\/strong>, de delegat del govern central. A les prov\u00edncies de Barcelona, Girona i Lleida, Ferran Cardenal<\/strong>, Miguel<\/strong> Solans<\/strong> i Antoni Pallar\u00e8s<\/strong> com a governadors civils. Per\u00f2 tamb\u00e9 a fora, com Jos\u00e9 Ignacio Urenda<\/strong>, de delegat del govern i governador civil a la Rioja. D\u2019entre aquests, el c\u00e0rrec m\u00e9s emblem\u00e0tic el va ocupar Joan Revent\u00f3s<\/strong> com a ambaixador d\u2019Espanya a Fran\u00e7a entre el 1983<\/strong> i el 1986<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Armet<\/strong>, que va viure de prop el proc\u00e9s, afirma a La Vanguardia <\/em>que \u201cla incorporaci\u00f3 de catalans al govern central deixava de ser anecd\u00f2tica per primera vegada a la hist\u00f2ria, a m\u00e9s, aquells quadres tenien un pes qualitatiu elevat<\/em>\u201d. Per l\u2019aleshores portaveu del grup dels socialistes al Parlament de Catalunya, \u201cla implicaci\u00f3 entusiasta amb el projecte de governabilitat estatal va tenir com a contrapartida una certa descapitalitzaci\u00f3 del PSC<\/em>\u201d. I afegeix que \u201caix\u00f2 va permetre a CiU concentrar el poder a Catalunya sense fugues a Madrid, mentre que els socialistes es desenvolupaven perif\u00e8ricament als municipis i a l\u2019Estat<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Guanyar influ\u00e8ncia a Madrid no va ser f\u00e0cil. Juli de Nadal<\/strong> assenyala un element rellevant. \u201cNo ens hi vam arrelar, cada divendres el pont aeri era una concentraci\u00f3 d\u2019alts c\u00e0rrecs catalans<\/em>\u201d. Maj\u00f3<\/strong> admet que l\u2019\u00fanica condici\u00f3 que va posar per acceptar el ministeri \u201cva ser poder anar a Barcelona el cap de setmana<\/em>\u201d. Aquest zel per marxar, segons Armet<\/strong>, no queia b\u00e9 a la capital. Tampoc les reunions de catalans entre ells, encara que no s\u2019actu\u00e9s com a lobby.<\/p>\n\n\n\n

\u201cUn cop al mes Rom\u00e0 Cuy\u00e0s ens reunia en un sopar multitudinari, a qu\u00e8 s\u2019afegien parlamentaris i periodistes catalans\u201d<\/em>, recorda Nadal<\/strong>. I afegeix que a les institucions de l\u2019Estat \u201cens van rebre amb gran respecte i curiositat, com si vingu\u00e9ssim d\u2019un m\u00f3n molt diferent, de m\u00e9s qualitat i amb poc coneixement directe. Ens escoltaven amb atenci\u00f3 i nosaltres vam posar-nos en contacte amb el poder real<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Paradoxalment, la designaci\u00f3 l\u2019octubre de 1986<\/strong> de Barcelona com a seu dels Jocs Ol\u00edmpics marca simb\u00f2licament l\u2019inici del declivi del nombre de catalans a la sala de m\u00e0quines de l\u2019Estat. Al segon govern del PSOE nom\u00e9s hi va continuar Narc\u00eds Serra<\/strong> com a ministre. I tot i que als seg\u00fcents Josep Borrell<\/strong> o Jordi Sol\u00e9 Tura<\/strong> hi obtindrien carteres, el nombre i relleu inicial no va tenir continu\u00eftat.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de participar en moltes de les ruptures amb el franquisme, les causes del retra\u00efment no s\u00f3n clares. Ferran Mascarell<\/strong>, en qualitat d\u2019historiador, sostenia en el volum col\u00b7lectiu editat pel periodista Xavier Vidal-Folch<\/strong>, Los catalanes y el poder <\/em>(1994), que a mitjans dels anys vuitanta a la societat catalana hi havia calat el missatge pujolista de limitar el catalanisme a Catalunya i confrontar la Generalitat a l\u2019Estat. Tamb\u00e9 que l\u2019aposta catalana s\u2019havia basat m\u00e9s en \u201cel regat curt que en la utilitzaci\u00f3 plena i conven\u00e7uda de tot el terreny de joc<\/em>\u201d per aconseguir-hi una entrada profunda. \u201cPotser hi va haver un cert desencantament des de Catalunya arran de la Loapa i un recel m\u00e9s gran des de Madrid envers el socialisme catal\u00e0<\/em>\u201d, conclou Maj\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

La Vanguardia<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Un desembarcament semblant de catalans a Madrid no s\u2019havia vist mai. Ni quan el general Joan Prim presidia el govern el 1870, ni l\u2019any 1873, amb Estanislau Figueras al cim del govern de la Primera Rep\u00fablica amb Francesc Pi i Margall i Joan Tutau a Governaci\u00f3 i a Hisenda. Ni entre el 1917 i el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23795,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,15,1],"tags":[],"class_list":["post-23788","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23788","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23788"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23788\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23794,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23788\/revisions\/23794"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23795"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23788"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23788"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23788"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}