{"id":23781,"date":"2022-12-10T18:22:25","date_gmt":"2022-12-10T17:22:25","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23781"},"modified":"2022-12-10T18:22:27","modified_gmt":"2022-12-10T17:22:27","slug":"lluis-bonet-mujica-serrat-un-home-ben-volgut-i-ben-viscut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-bonet-mujica-serrat-un-home-ben-volgut-i-ben-viscut\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Bonet M\u00fajica: Serrat, “un home ben volgut i ben viscut”"},"content":{"rendered":"\n

Fill de pares humils i lluitadors, Joan Manuel Serrat<\/strong> confessa sentir-se \u201cun home ben estimat i ben viscut<\/em>\u201d. El seu pare, Josep Serrat<\/strong>, havia estat un anarquista espanyol afiliat a la CNT ( Confederaci\u00f3 Nacional del Treball, creada a Barcelona el 1910<\/strong>). La seva mare, \u00c1ngeles Teresa<\/strong>, quan els nacionals van entrar al poble saragoss\u00e0 de Belchite, va aconseguir escapar a Barcelona, on es va casar amb el Josep<\/strong>. A la casa on va n\u00e9ixer Serrat<\/strong> convivien perfectament la llengua castellana per part de la mare i la catalana per part del pare.<\/p>\n\n\n\n

Per a l\u2019imprevist per\u00f2 futur artista de paraules, m\u00fasica i rebel\u00b7lia, tot va comen\u00e7ar el 27<\/strong> de desembre del 1943<\/strong>, en un barri popular de Barcelona, el Poble Sec, a la falda de la muntanya de Montju\u00efc. Te\u00f2ricament, era un barri de perdedors, perqu\u00e8 \u00e9s on buscaven refugi els que estaven \u2013com solia dir-se\u2013 amb una m\u00e0 al davant i una altra al darrere. \u00c9s a dir, en la m\u00e9s absoluta mis\u00e8ria i \u00adsense res menjable per emportar-se a la boca.<\/p>\n\n\n\n

Com passava en aquells temps recuperats per Serrat<\/strong> en les seves can\u00e7ons, la pantalla de les sales de cinema era l\u2019\u00fanica finestra oberta a un m\u00f3n que nom\u00e9s es trobava en altres llocs, encara que cada sessi\u00f3 de programa doble vingu\u00e9s precedida obligat\u00f2riament del nodo <\/em>( Noti\u00adciario y Documentales Cinematogr\u00e1ficos<\/em>), que en teoria posava el m\u00f3n (l\u2019autoritzat pel franquisme, naturalment) \u201ca l\u2019abast de tots els espanyols<\/em>\u201d, que estalviaven unes pessetes per poder pagar l\u2019entrada, si b\u00e9 m\u00e9s d\u2019un intentava colar-se directament.<\/p>\n\n\n\n

Serrat<\/strong> va deixar const\u00e0ncia de tot aix\u00f2 en la seva can\u00e7\u00f3 Los fantasmas del Roxy <\/em>, la lletra de la qual va escriure amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Juan Mars\u00e9<\/strong>. El Roxy al qual feia refer\u00e8ncia era un cinema situat a la pla\u00e7a Lesseps de Barcelona. Inaugurat el 1941<\/strong>, la seva pantalla desapareixia definitivament el 2<\/strong> de novembre del 1969<\/strong>, despr\u00e9s de travessar diverses etapes amb espectacles de varietats i programaci\u00f3 doble.<\/p>\n\n\n\n

Al seu \u00e0lbum Bienaventurados <\/em>, el vint\u00e8 de la seva carrera i editat el 1987<\/strong>, Serrat<\/strong> va cantar en castell\u00e0, amb direcci\u00f3 i arranjaments de Ricard<\/strong> Miralles<\/strong>, aquell tema sobre Los fantasmas del Roxy <\/em>. El seu idil\u00b7li f\u00edlmic, propi de l\u2019\u00e8poca, el portaria aix\u00ed mateix a situar-se davant les c\u00e0meres cinematogr\u00e0fiques, dirigit per Antoni Ribas<\/strong> a Paraules d\u2019amor <\/em>(1968<\/strong>), en el gui\u00f3 del qual va col\u00b7laborar Terenci Moix<\/strong>. Tamb\u00e9 va ser dirigit per Rovira<\/strong>–Beleta<\/strong> a La llarga agonia dels peixos fora de l\u2019aigua <\/em>(1970<\/strong>); per Jaime<\/strong> Camino<\/strong> a Mi profesora particular <\/em>(1973<\/strong>); o de nou per Antoni Ribas<\/strong> amb una col\u00b7laboraci\u00f3 en la problem\u00e0tica La ciutat cremada <\/em>(1976<\/strong>), el rodatge de la qual va comen\u00e7ar pocs mesos abans de la mort de Franco, el 20<\/strong> de novembre del 1975<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

En una de les diverses entrevistes que li vaig fer per a La Vanguardia<\/em>, Serrat<\/strong> ens va explicar alguns records relacionats amb el que a l\u2019\u00e8poca anomenaven cel\u00b7luloide: \u201cQuan jo era petit i a les pel\u00b7l\u00edcules dels germans Marx la gent del meu carrer les anomenava astracanades, a mi aquestes pel\u00b7l\u00edcules m\u2019encantaven. Em sentia estrany perqu\u00e8 anava al cinema on posaven dos llargmetratges amb set talls entre el \u2018 No-Do al alcance de todos los espa\u00f1oles \u2019 i els dibuixos animats. Els germans Marx m\u2019entusiasmaven. Vaig descobrir Groucho dient amb la seva sorna habitual i movent el cigar als llavis: \u2018 Senyora, m\u2019agrada tot de vost\u00e8… menys vost\u00e8<\/em>\u2019.<\/p>\n\n\n\n

Eren temps tumultuosos, amb amistats que podien acabar en odis, o viceversa, o simplement irregulars. Com la de Serrat<\/strong> amb el no menys emblem\u00e0tic Raimon<\/strong>, nascut a X\u00e0tiva el 1941<\/strong>. Van estar units o molt desunits segons les circumst\u00e0ncies. En una actuaci\u00f3 l\u2019any 2010<\/strong>, Raimon<\/strong> va dedicar una can\u00e7\u00f3 a Serrat<\/strong> quan aquest estava en un delicat estat de salut, \u201cperqu\u00e8 es restableixi i aviat torni als escenaris<\/em>\u201d, i el p\u00fablic va respondre amb un fort aplaudiment.<\/p>\n\n\n\n

En una entrevista, Serrat<\/strong> declarava sentir-se \u201cun home ben estimat i ben viscut, perqu\u00e8 he tingut un ofici que m\u2019ha perm\u00e8s con\u00e8ixer el m\u00f3n i con\u00e8ixer gent magn\u00edfica<\/em>\u201d. En el terreny m\u00e9s sentimental reconeixia: \u201cL\u2019amor m\u2019ha tractat molt b\u00e9, els meus fills estan sans i tinc cinc nets que m\u2019estimen i jo els estimo. Ah, i la Yuta<\/strong>\u201d<\/em>. Es refereix a la seva dona, Candela Tiffon<\/strong>, quinze anys m\u00e9s jove que ell i model publicit\u00e0ria. Es van con\u00e8ixer a Barcelona mentre ella estudiava a la universitat i el 1978<\/strong> es van casar pel civil. Tenen dues filles: la Mar\u00eda<\/strong>, nascuda el desembre del 1979<\/strong>, i la Candela<\/strong>, que va venir al m\u00f3n la tardor del 1986<\/strong>. La Mar\u00eda<\/strong> va estudiar Farm\u00e0cia i Periodisme i durant un temps va treballar com a periodista esportiva. El 2011<\/strong> va con\u00e8ixer l\u2019entrenador australi\u00e0 Stuart Smith<\/strong>, amb qui es va casar sis anys despr\u00e9s. Tenen dos fills, l\u2019Oliver<\/strong> i el Nicholas<\/strong>, i ara viuen a Austr\u00e0lia, on ella ha desenvolupat la seva altra gran passi\u00f3: el ioga. Candela<\/strong> Serrat<\/strong> \u00e9s actriu de teatre i s\u00e8ries de TV; casada amb l\u2019actor Daniel Muriel<\/strong> i mare d\u2019una filla. El Queco<\/strong>, el fill gran de Serrat<\/strong>, va n\u00e9ixer el 1969<\/strong>, fruit d\u2019una relaci\u00f3 anterior del cantautor amb la model Mercedes Dom\u00e8nec<\/strong>. El Queco<\/strong> es dedica a la producci\u00f3 audiovisual i s\u2019ha mantingut sempre en un segon pla. La seva filla Luna<\/strong>, en canvi, triomfa com a influencer <\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Serrat<\/strong> recorda que quan amb prou feines era un nen, cantava per cantar. No entenia exactament els mals del franquisme, ni tampoc els reclams independentistes. \u201c Cantava, jugava amb els amics i amb aix\u00f2 era feli\u00e7<\/em>\u201d. En aquesta infantesa innocent tamb\u00e9 gaudia de l\u2019escola, com un complement perfecte de la crian\u00e7a per part dels seus pares. Per\u00f2, mirant aquella \u00e8poca en retrospectiva qualifica aquell temps com un dels m\u00e9s \u201cfoscos<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El creador de Paraules d\u2019amor <\/em>o l\u2019\u00e0lbum Dedicado a Antonio Machado<\/strong>, poeta<\/em>, que va disparar la seva popularitat en llengua castellana, perdura gr\u00e0cies a la seva obra en l\u2019imaginari col\u00b7lectiu de moltes generacions. I probablement ho seguir\u00e0 estant. Amb la seva proverbial jocositat, ell ho explica aix\u00ed: \u201cHi va haver un catal\u00e0, universal i meravell\u00f3s, anomenat Francesc Pujols<\/strong>, que deia: \u2018Arribar\u00e0 un dia en qu\u00e8 els catalans, nom\u00e9s pel fet de ser-ho, anirem pel m\u00f3n i ho tindrem tot pagat\u2019<\/em>\u201d. B\u00e9, tampoc no \u00e9s exactament aix\u00f2, per\u00f2 Serrat<\/strong> admet amb humor: \u201cS\u00e9 que si em presento a qualsevol casa, em convidaran a dinar i posaran la vaixella dels diumenges. Em consideren un m\u00e9s de la fam\u00edlia! La gent em tracta molt b\u00e9<\/em>\u201d. Continuen fent-ho, es presenti tot sol Joan Manuel Serrat <\/strong>o en companyia del seu amic Joaqu\u00edn Sabina<\/strong>, com adequadament reflecteix el documental de Francesc Relea<\/strong> titulat El s\u00edmbolo y el cuate<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Serrat<\/strong> va comen\u00e7ar la carrera art\u00edstica el maig del 1965<\/strong> actuant en p\u00fablic com a membre n\u00famero tretze d\u2019 Els Setze Jutges<\/strong>, llegendari grup impulsor de la nova can\u00e7\u00f3, el nom del qual, com se sap, al\u00b7ludia a un popular embarbussament utilitzat com prova per saber si una persona pronunciava realment b\u00e9 el catal\u00e0: \u201cSetze jutges d\u2019un jutjat mengen fetge d\u2019un penjat <\/em>\u201d. Per\u00f2 la popularitat i les gires de Joan Manuel Serrat<\/strong>, en solitari o formant parella amb Sabina<\/strong> sota el t\u00edtol Dos p\u00e1jaros de un tiro <\/em>, han travessat continents. El cantant ha defensat sempre la llengua paterna (catal\u00e0) i la materna (castell\u00e0), i el 1968<\/strong> va renunciar a participar al Festival d\u2019 Eurovisi\u00f3 si no cantava en llengua catalana, la qual cosa fins i tot el portaria despr\u00e9s a l\u2019exili durant algun temps.<\/p>\n\n\n\n

\u201cHoy puede ser un gran d\u00eda, \/ plant\u00e9atelo as\u00ed, \/ aprovecharlo o que pase de largo, depende en parte de ti<\/em>\u201d. Aix\u00ed ho cantava en una de les seves c\u00e8lebres can\u00e7ons i aix\u00ed s\u2019ho tornar\u00e0 a plantejar el proper 27<\/strong> de desembre, quan s\u2019acosti m\u00e9s a la categoria d\u2019octogenari (abans gaireb\u00e9 una proesa; actualment un altre esgla\u00f3 en l\u2019escala de la vida). Per\u00f2 Joan Manuel Serrat <\/strong>sempre ho ha tingut molt clar: per aix\u00f2, ja fa temps, va crear aquest agut aforisme: \u201cNo pesen els anys, sin\u00f3 els danys<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Quan Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong> va morir el 18<\/strong> d\u2019octubre del 2003<\/strong>, Serrat<\/strong> va dir que tenia \u201cla sensaci\u00f3 d\u2019haver-se quedat orfe. Com quan un es queda sense una refer\u00e8ncia essencial. \u00c9rem amics i ens estim\u00e0vem. \u00c9s un dels autors que m\u2019ha escrit coses m\u00e9s boniques i que m\u00e9s he agra\u00eft, especialment per la seva franquesa. Recordo, per exemple, un llibre que va escriure sobre la nova can\u00e7\u00f3 que era molt complet. I recordo molt uns interessant\u00edssims articles publicats el 1971<\/strong> a la revista Triunfo . Ens agermanaven molt\u00edssimes coses. Els dos \u00e9rem xarnegos i de barri. Ens agermanaven el Bar\u00e7a, el bon menjar, el cinema, la literatura. El Manolo<\/strong> ens va posar el llist\u00f3 molt alt com a \u00e9sser hum\u00e0<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Serrat<\/strong> no ha presumit mai de les seves accions en el vessant m\u00e9s hum\u00e0 i ben\u00e8fic. Sempre recordar\u00e9 que durant una gira per l\u2019Argentina en la qual el vaig acompanyar per realitzar un ampli reportatge, es va girar d\u2019esquena als qui an\u00e0vem amb ell perqu\u00e8 no pogu\u00e9ssim veure com li donava menjar a un nen que vivia al carrer. Donava suport als m\u00e9s necessitats i possiblement vaig sentir vergonya pr\u00f2pia per la seva riquesa personal i social quan transitava per aquells llocs on imperava la mis\u00e8ria. El Nano<\/strong> sempre intenta auxiliar els desnonats per la vida i per una societat que tanca els ulls davant la ignom\u00ednia regnant. Una cosa que en el seu cas de figura immensament popular, resulta dif\u00edcil per\u00f2 no impossible.<\/p>\n\n\n\n

La seva dedicaci\u00f3 vin\u00edcola \u00e9s una altra de les passions que l\u2019acompanyen. Com ell indica, l\u2019atracci\u00f3 enol\u00f2gica va sorgir aviat perqu\u00e8 \u201cels meus avis materns aragonesos eren gent de camp i els paterns tamb\u00e9… Tots formaven part d\u2019agricultures de superviv\u00e8ncia, per\u00f2 la nissaga de cellerers s\u2019inicia amb mi. El meu avi matern elaborava el seu propi vi al poble, als anys trenta, per a l\u2019autoconsum. Aleshores, a les fam\u00edlies, es feia el vi com es feia l\u2019oli o el sab\u00f3 o tantes altres coses<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Abans de llan\u00e7ar-se a la seva vocaci\u00f3 musical, Serrat<\/strong> va cursar el que llavors s\u2019anomenava Peritatge Agr\u00edcola. Nom\u00e9s tenia setze anys i el seu cam\u00ed semblava ser aquell. Es va llicenciar per\u00f2 aviat s\u2019adonaria de l\u2019esc\u00e0s futur a qu\u00e8 podia aspirar. \u201cLa majoria dels meus companys de curs tenien terres o un futur planificat. Jo em vaig trobar amb un avenir en el qual les ofertes de treball es redu\u00efen a vendre maquin\u00e0ria agr\u00edcola, herbicides, pesticides… I, francament, era una sortida bastant decebedora per a mi. Aix\u00ed que em vaig abocar a la investigaci\u00f3: vaig ingressar al Consell Superior d\u2019 Investigacions Cient\u00edfiques i vaig estar treballant al Centre Pirinenc de Biologia Experimental, a Jaca. Alhora vaig comen\u00e7ar a estudiar Biologia i fer les meves primeres passes en la m\u00fasica. En un moment determinat, el cam\u00ed de la m\u00fasica va ser el que m\u00e9s em va atreure i, afortunadament, el que m\u2019ha ofert una possibilitat de realitzar-me, de descobrir el m\u00f3n, d\u2019expressar-me i de mantenir sempre encesa l\u2019 espelma de les il\u00b7lusions\u201d<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El negoci vin\u00edcola li ha reportat vict\u00f2ries i derrotes de caire econ\u00f2mic, per\u00f2 pensa que el vi \u201ct\u00e9 una pres\u00e8ncia en la vida de tot ciutad\u00e0 d\u2019aquest pa\u00eds. Apareix puntualment en alguna can\u00e7\u00f3, per\u00f2 la veritat \u00e9s que, per a mi, ha estat un company i una ajuda en l\u2019elaboraci\u00f3 del meu can\u00e7oner i jo soc un desagra\u00eft que no li ha dedicat cap can\u00e7\u00f3. Per\u00f2 encara hi soc a temps..<\/em>.\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Aixequem per tant una copa plena de sentiments cap a Joan Manuel Serrat<\/strong>, el Nano<\/strong>, molt\u00edssim m\u00e9s que una simple figura ornamental en el petit m\u00f3n de la fama ancorada en la ignor\u00e0ncia i la falsedat.<\/p>\n\n\n\n

La Vanguardia<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fill de pares humils i lluitadors, Joan Manuel Serrat confessa sentir-se \u201cun home ben estimat i ben viscut\u201d. El seu pare, Josep Serrat, havia estat un anarquista espanyol afiliat a la CNT ( Confederaci\u00f3 Nacional del Treball, creada a Barcelona el 1910). La seva mare, \u00c1ngeles Teresa, quan els nacionals van entrar al poble saragoss\u00e0 …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23786,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,18,1],"tags":[],"class_list":["post-23781","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-catalunya","category-cultura","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23781","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23781"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23781\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23787,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23781\/revisions\/23787"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23786"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23781"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23781"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23781"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}