{"id":2376,"date":"2010-09-02T12:52:10","date_gmt":"2010-09-02T10:52:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=2376"},"modified":"2010-09-02T12:54:31","modified_gmt":"2010-09-02T10:54:31","slug":"raimon-obiols-ens-volen-dividir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/raimon-obiols-ens-volen-dividir\/","title":{"rendered":"Raimon Obiols: Ens volen dividir"},"content":{"rendered":"<p><a class=\"highslide\" onclick=\"return vz.expand(this)\" href=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/tconsti.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-full wp-image-1474\" title=\"tconsti\" src=\"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/tconsti.jpg\" alt=\"\" width=\"385\" height=\"257\" srcset=\"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/tconsti.jpg 642w, https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-content\/uploads\/2009\/12\/tconsti-300x200.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 385px) 100vw, 385px\" \/><\/a>No va ser casual que Franco design\u00e9s com a primer governador civil de Barcelona Wenceslao Gonz\u00e1lez Oliveros, catedr\u00e0tic de filosofia del dret i fervent admirador de Hitler, que en ocupar el c\u00e0rrec, l&#8217;agost de 1939, va deixar ben clara la missi\u00f3 que tenia encomanada: \u201cCuarenta a\u00f1os de progresiva desespa\u00f1olizaci\u00f3n de Catalu\u00f1a exigen un esfuerzo inmediato y cont\u00ednuo de signo contrario. <!--more-->En la reespa\u00f1olizaci\u00f3n cultural de Catalu\u00f1a espero poner lo principal de mi empe\u00f1o, desde la primera ense\u00f1anza a la alta cultura\u201d. S&#8217;ha conservat un esborrany de discurs d&#8217;aquell governador que \u00e9s d&#8217;una comicitat sinistra: \u201cOs anuncio yo, castellano cien por cien, ribere\u00f1o del Duero, que a esa amable y admirable Catalu\u00f1a infalsificada, si se la pone en condiciones de consumar fisiol\u00f3gicamente el proceso de su liberaci\u00f3n y rectificaci\u00f3n internas, y de acelerar el peque\u00f1o ocaso de sus peque\u00f1os dioses fracasados, pronto reanudar\u00e1 su antigua y egregia colaboraci\u00f3n al Idioma Nacional, en tal medida que podr\u00e1 dec\u00edrsele sin reticencia, zozobra ni disgusto, antes bien con el mismo amplio gesto acogedor y fraternal que a Galicia y Asturias: \u00abGermans espanyols de Catalunya: parleu tamb\u00e9 c\u00e1tal\u00e1, si us plaut [sic]\u00bb\u201d.<\/p>\n<p>La refer\u00e8ncia a la \u201cconsumaci\u00f3 fisiol\u00f2gica\u201d, que recorda el discurs d&#8217;un president del gremi de fabricants de Sabadell que, donant la benvinguda a Franco, va dir que la seva ciutat \u201cten\u00eda para el invicto Caudillo una deuda de gratitud que reclama su satisfacci\u00f3n inmediata\u201d, mereixeria una an\u00e0lisi freudiana per a la qual no tinc temps, ni ganes ni compet\u00e8ncies. Per\u00f2 una reflexi\u00f3 s&#8217;imposa: en quines mans est\u00e0vem! Aquell governador civil perdonavides, les vides, no les perdonava: ha estat definit com \u201cuno de los m\u00e1ximos ejecutores de la po\u00edtica represiva del r\u00e9gimen\u201d. A Barcelona excel\u00b7l\u00ed: l&#8217;historiador Sol\u00e9 i Sabat\u00e9 ha comptat que en el seu mandat, de juliol de 1939 a desembre de 1940, es produ\u00efren el 85 per cent de les execucions de la postguerra, entre les quals la del president Companys. Fou premiat amb la presid\u00e8ncia del Tribunal Nacional de Responsabilidades Pol\u00edticas a Madrid, on continu\u00e0 la seva tasca.<\/p>\n<p>Si evoco aix\u00f2 no \u00e9s per un afany de reobrir velles ferides. Naturalment, ni se m&#8217;acut equiparar els magistrats que van votar la sent\u00e8ncia sobre l&#8217;Estatut amb aquells monstres del passat. Per\u00f2 s\u00ed que crec que \u00e9s leg\u00edtima i \u00fatil la comparaci\u00f3. Pels franquistes de 1939 els catalans \u00e9rem uns tra\u00efdors de lesa p\u00e0tria que calia perseguir i assimilar brutalment. Per aquests magistrats del 2010 els catalans ens hem equivocat i cal corregir-nos. La correcci\u00f3 que pretenen \u00e9s doble. En primer lloc, volen retallar l&#8217;Estatut, esmenant la plana al poble de Catalunya i als seus representants democr\u00e0tics, modificant restrictivament el pacte que v\u00e0rem establir amb l&#8217;executiu i el legislatiu espanyol i que ratific\u00e0rem en refer\u00e8ndum. Per\u00f2, en segon lloc, ens volen corregir a nosaltres, perqu\u00e8 ens veuen com una anomalia, un error i una indisciplina. No sols volen rectificar l&#8217;Estatut, sin\u00f3 que volen corregir Catalunya. Quina pretensi\u00f3 in\u00fatil i quina p\u00e8rdua de temps! I quina font de provocaci\u00f3 de conflictes!<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de quatre anys de normalitat en la vig\u00e8ncia i aplicaci\u00f3 del nou Estatut, un Tribunal Constitucional dividit i deslegitimat, despr\u00e9s d&#8217;un proc\u00e9s pen\u00f3s, an\u00f2mal i degradat, ha creat, d&#8217;una manera artificial i irresponsable, una situaci\u00f3 molt greu. Durant aquests quatre anys, el nou Estatut no ha generat cap problema rellevant, ni en els drets ciutadans, ni en el funcionament de les institucions i dels serveis p\u00fablics, ni en les relacions entre les nostres institucions nacionals i les de l&#8217;Estat central. En una situaci\u00f3 de crisi econ\u00f2mica i social, no s&#8217;ha produ\u00eft cap problema ni en la conviv\u00e8ncia di\u00e0ria de la ciutadania ni en la unitat civil del poble de Catalunya.<\/p>\n<p>Per contra, la sent\u00e8ncia del Constitucional ha comen\u00e7at a generar una situaci\u00f3 que el nacionalisme espanyol ha perseguit de manera calculada. La dreta espanyola pret\u00e9n trencar els consensos b\u00e0sics de la societat i de la pol\u00edtica catalanes. Vol crear una situaci\u00f3 de confrontaci\u00f3 entre sentiments oposats d&#8217;identitat, una divisi\u00f3 de Catalunya. Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 aix\u00f2 li ha donat uns r\u00e8dits considerables. A Catalunya no els haur\u00edem de fer el joc.<\/p>\n<p>Encara ahir, sortint de Barcelona, vaig veure algunes banderes als balcons, i han passat bastantes setmanes de la manifestaci\u00f3 del 10 de juliol i del final del mundial de Johannesburg. En un edifici de Sant Andreu hi havia una senyera al primer pis, una bandera espanyola al tercer i una estelada a l&#8217;\u00e0tic. \u00c9s un senyal minoritari, per\u00f2 no \u00e9s anecd\u00f2tic.<\/p>\n<p>Veiem en acci\u00f3 pol\u00edtiques de fabricaci\u00f3 de confrontacions identit\u00e0ries i el pitjor que podria succeir avui a Catalunya seria el divorci progressiu entre aquestes pol\u00edtiques, cada vegada m\u00e9s excitades i gesticulants, i una societat cada vegada m\u00e9s esc\u00e8ptica i abstencionista.<\/p>\n<p>Ara que entrem en un per\u00edode electoral \u00e9s exigible que, per damunt de les difer\u00e8ncies democr\u00e0tiques, reforcem la consci\u00e8ncia dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, siguin quins siguin els seus sentiments d&#8217;identitat, de pert\u00e0nyer a una naci\u00f3 que \u00e9s de tothom i que nom\u00e9s podr\u00e0 ser si \u00e9s de tothom. Aquesta consci\u00e8ncia comuna de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya \u00e9s la condici\u00f3 imprescindible de la nostra llibertat i d&#8217;un projecte de futur compartit i millor.<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/avui.elpunt.cat\/noticia\/article\/3-politica\/17-politica\/245375-ens-volen-dividir.html\">Avui<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>No va ser casual que Franco design\u00e9s com a primer governador civil de Barcelona Wenceslao Gonz\u00e1lez Oliveros, catedr\u00e0tic de filosofia del dret i fervent admirador de Hitler, que en ocupar el c\u00e0rrec, l&#8217;agost de 1939, va deixar ben clara la missi\u00f3 que tenia encomanada: \u201cCuarenta a\u00f1os de progresiva desespa\u00f1olizaci\u00f3n de Catalu\u00f1a exigen un esfuerzo inmediato &hellip;<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[9],"class_list":["post-2376","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general","tag-estatut"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2376"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2379,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2376\/revisions\/2379"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2376"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2376"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2376"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}