{"id":23713,"date":"2022-11-16T11:22:31","date_gmt":"2022-11-16T10:22:31","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23713"},"modified":"2022-11-16T11:22:33","modified_gmt":"2022-11-16T10:22:33","slug":"ignacio-sanchez-cuenca-final-de-la-sedicio-final-dun-relat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/ignacio-sanchez-cuenca-final-de-la-sedicio-final-dun-relat\/","title":{"rendered":"Ignacio S\u00e1nchez-Cuenca: final de la sedici\u00f3, \u00bffinal d\u2019un relat?"},"content":{"rendered":"\n

\u00c9s una not\u00edcia molt positiva que el govern de coalici\u00f3, amb el suport parlamentari de l’anomenat “bloc d’investidura<\/em>“, modifiqui el codi penal eliminant el delicte de sedici\u00f3, \u00e9s a dir, el delicte que, segons el Tribunal Suprem, van cometre els l\u00edders independentistes la tardor del 2017<\/strong>. En lloc de l’ambigu “aixecament tumultuari” al que es referia la llei en l’article sobre la sedici\u00f3, hi haur\u00e0 un delicte de desordres p\u00fablics agreujats, amb penes sensiblement inferiors a les que es contemplaven anteriorment per als “actes sediciosos<\/em>“. Entre altres coses, s\u2019est\u00e0 buscant convergir amb les penes que s’apliquen en altres pa\u00efsos d’Europa occidental per a aquest tipus de delictes.
<\/p>\n\n\n\n

No \u00e9s la meva intenci\u00f3 entrar en consideracions jur\u00eddiques. D\u2019 experts n\u2019hi a dojo que podran discutir si amb aquesta reforma s’obren espais d’impunitat o si es restringeix indegudament el dret a la protesta i manifestaci\u00f3. All\u00f2 que m\u2019interessa destacar ara \u00e9s el significat pol\u00edtic d’aquesta iniciativa, que \u00e9s, al meu entendre, de gran abast.
<\/p>\n\n\n\n

Tant els indults atorgats pel Govern el juny del 2021, com ara la proposta de reforma del delicte de sedici\u00f3, suposen, a la pr\u00e0ctica, una rectificaci\u00f3 substancial de la resposta de l’Estat i del sistema pol\u00edtic espanyol a la crisi catalana, resposta que compt\u00e0, a m\u00e9s, amb un ampli suport a la societat.
<\/p>\n\n\n\n

Abans que fes crisi el problema catal\u00e0 el 2017<\/strong>, el Govern, presidit en aquells anys per Mariano Rajoy,<\/strong> es va negar a enfrontar pol\u00edticament les demandes procedents de Catalunya, especialment la demanda de celebraci\u00f3 d\u2019un refer\u00e8ndum, que tenia un suport molt ampli tant en el Parlament com en la societat catalana. Aix\u00f2 no vol dir que el govern no reaccion\u00e9s, ja que, de fet, va implementar diverses operacions secretes, amb una burla total de l’Estat de dret, per tal de destruir la reputaci\u00f3 dels l\u00edders independentistes. S\u2019usaren fons reservats per finan\u00e7ar aquelles operacions, amb el comissari Villarejo<\/strong> enmig, que inclo\u00efen la participaci\u00f3 de mitjans de comunicaci\u00f3 que es va prestar a aquest joc publicant not\u00edcies falses. En definitiva, les clavegueres de l’Estat, agitades pel Ministeri de l’Interior de l’\u00e8poca (Jorge Fern\u00e1ndez D\u00edaz<\/strong>, Ignacio Cosid\u00f3<\/strong>, Francisco Mart\u00ednez<\/strong> i companyia), sempre, per descomptat, des del m\u00e9s elevat patriotisme.<\/p>\n\n\n\n

Quan va esclatar el conflicte, el setembre de 2017<\/strong>, el Govern no es va limitar a rec\u00f3rrer les lleis 19\/2017<\/strong> i 20\/2017<\/strong>, de refer\u00e8ndum i de la transici\u00f3 jur\u00eddica i fundacional de la Rep\u00fablica de Catalunya, respectivament, aprovades pel Parlament i clarament inconstitucionals, sin\u00f3 que va optar per utilitzar la for\u00e7a per evitar el refer\u00e8ndum de l’1<\/strong> d’octubre. Les imatges de la policia carregant i colpejant ciutadans pac\u00edfics, de totes les edats i condicions, que volien votar en aquell simulacre de refer\u00e8ndum, van donar la volta al m\u00f3n i van situar Espanya en una posici\u00f3 compromesa.
<\/p>\n\n\n\n

Lluny de frenar la crisi, la intervenci\u00f3 maldestre i desproporcionada de la policia va excitar encara m\u00e9s els \u00e0nims. El discurs del rei Felip<\/strong> VI<\/strong> dos dies despr\u00e9s no nom\u00e9s va tancar cap possibilitat de reconduir la situaci\u00f3 pol\u00edticament, sin\u00f3 que a m\u00e9s va encoratjar a les dretes en la seva voluntat de donar un escarment final i definitiu als independentistes catalans mitjan\u00e7ant l’\u00fas de la via penal.
<\/p>\n\n\n\n

Com assenyalava Jordi Amat <\/strong>fa unes setmanes, la dreta judicial espanyola era conscient des de feia molt temps que una declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia no \u00e9s, com a tal, un delicte. Evidentment, si aquesta declaraci\u00f3 es realitza al marge de l’ordenament constitucional, constitueix un acte pol\u00edticament inv\u00e0lid, per\u00f2 sense rellev\u00e0ncia criminal. El Tribunal Constitucional, de fet, va anar anul\u00b7lant tots els passos pol\u00edtics i legislatius que es van donar a Catalunya per avan\u00e7ar cap a la separaci\u00f3 de l’Estat. L’\u00fanica manera d’empresonar els l\u00edders independentisres passava per realitzar una interpretaci\u00f3 “creativa<\/em>” dels esdeveniments, transmutant una protesta multitudin\u00e0ria davant la seu de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, mentre els agents judicials van registraven l’edifici, en un acte de rebel\u00b7li\u00f3 (un al\u00e7ament violent). Aquesta va ser l’acusaci\u00f3 a la qual va rec\u00f3rrer el fiscal general de l\u2019Estat. Per aix\u00f2, com dic, era necessari tor\u00e7ar els fets que tots hav\u00edem pogut veure, interpretant la protesta pac\u00edfica com a acte violent. Els arguments no podien ser m\u00e9s febles: en un auto judicial del Suprem s\u2019arrib\u00e0 a responsabilitzar els l\u00edders independentistes de provocar la policia per animar els ciutadans a votar l\u20191-O<\/strong>; tamb\u00e9 es va dir que aquests mateixos l\u00edders havien assumit la viol\u00e8ncia que podria<\/em> haver sorgit en les mobilitzacions populars (i que, per\u00f2, no s’havia produ\u00eft).
<\/p>\n\n\n\n

L’acusaci\u00f3 delirant de rebel\u00b7li\u00f3 va servir de coartada perqu\u00e8 els tribunals poguessin actuar sense obstacles, amb greu perjudici en ocasions dels drets pol\u00edtics fonamentals (com impedir que c\u00e0rrecs elegits democr\u00e0ticament puguessin exercir la representaci\u00f3 pol\u00edtica). Perqu\u00e8 aquesta acusaci\u00f3 tingu\u00e9s alguna versemblan\u00e7a, va ser necessari que la dreta pol\u00edtica i medi\u00e0tica insist\u00eds sense pausa en que el que va passar al setembre i octubre de 2017<\/strong> havia estat un cop d\u2019Estat fallit, un cop fet amb la finalitat de posar fi a la democr\u00e0cia espanyola. En una esp\u00e8cie d’al\u00b7lucinaci\u00f3 col\u00b7lectiva, bona part de la societat espanyola, inclosos prestigiosos intel\u00b7lectuals, acad\u00e8mics i periodistes, va fer seu aquest relat dels esdeveniments. En la versi\u00f3 m\u00e9s suau, es va parlar de “cop postmodern<\/em>” o de “pronunciament<\/em> civil<\/em>“, conceptes inventats ad hoc<\/em> i sense cap base. El Tribunal Suprem, tractant de no perdre del tot el principi de realitat, finalment sentenci\u00e0 que no hi havia hagut tal cop o rebel\u00b7li\u00f3, sin\u00f3 “nom\u00e9s<\/em>” una sedici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

l\u2019indult i la reforma del delicte de sedici\u00f3 suposen una correcci\u00f3 fonamental al diagn\u00f2stic inicial de colpisme i a la reacci\u00f3 antipol\u00edtica de l’Estat. Sense q\u00fcestionar les responsabilitats penals en les van inc\u00f3rrer els l\u00edders independentistes desobeint greument el Tribunal Constitucional, el que es tracta d\u2019entendre d\u2019una vegada que all\u00f2 que es va produir a la tardor de 2017<\/strong> va ser una crisi constitucional en la que ambdues parts actuaren , per b\u00e9 que en un grau diferent, amb un profund menyspreu dels principis democr\u00e0tics m\u00e9s elementals. Els l\u00edders independentistes no comptaven amb el suport social per parlar en nom de Catalunya en el seu conjunt, ni tan sols d\u2019una majoria dels catalans; i les autoritats pol\u00edtiques i judicials d’Espanya, en lloc d’oferir una producci\u00f3 pol\u00edtica, van anar “a por ellos<\/em>“, abusant del Codi Penal. All\u00f2 fou un frac\u00e0s col\u00b7lectiu en tota regla; no vam ser capa\u00e7os de processar les difer\u00e8ncies d’interessos i projectes des de par\u00e0metres plenament democr\u00e0tics.
<\/p>\n\n\n\n

Afortunadament, tant el Govern d’Espanya com el Govern catal\u00e0 estan donant passos importants per tal de sortir del pou pol\u00edtic on el pa\u00eds va caure en el seu conjunt. Primer va ser l’alliberament dels presos a trav\u00e9s d’un indult. I ara s’elimina el delicte al que es va agafar el Tribunal Suprem per realitzar una condemna exemplaritzant i venjativa que satisf\u00e9s l’orgull ferit del nacionalisme espanyol. Tota aquesta etapa negra de la democr\u00e0cia espanyola i catalana ha de quedar enterrada. Tot i que ja no es produir\u00e0 en aquesta legislatura, val la pena somiar que en la seg\u00fcent s\u2019enfoqui pol\u00edticament, de manera constructiva, la reforma constitucional que Espanya necessita per tal d\u2019establir un model territorial que es reconcilii amb la nostra condici\u00f3 plurinacional. Seria la millor manera de garantir que crisis com la de la tardor de 2017<\/strong> no es repeteixin.<\/p>\n\n\n\n

El Pa\u00eds<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00c9s una not\u00edcia molt positiva que el govern de coalici\u00f3, amb el suport parlamentari de l’anomenat “bloc d’investidura“, modifiqui el codi penal eliminant el delicte de sedici\u00f3, \u00e9s a dir, el delicte que, segons el Tribunal Suprem, van cometre els l\u00edders independentistes la tardor del 2017. En lloc de l’ambigu “aixecament tumultuari” al que es …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23726,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15,1],"tags":[],"class_list":["post-23713","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espanya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23713","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23713"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23713\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23725,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23713\/revisions\/23725"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23726"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23713"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23713"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23713"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}