{"id":23637,"date":"2022-10-01T10:11:59","date_gmt":"2022-10-01T08:11:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23637"},"modified":"2022-10-01T10:12:01","modified_gmt":"2022-10-01T08:12:01","slug":"neus-tomas-que-va-ser-i-que-no-va-ser-l1-o","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/neus-tomas-que-va-ser-i-que-no-va-ser-l1-o\/","title":{"rendered":"Neus Tom\u00e0s: Qu\u00e8 va ser i qu\u00e8 no va ser l\u20191-O"},"content":{"rendered":"\n

La votaci\u00f3 de l’1-O<\/strong> del 2017<\/strong> era el pla. L’\u00fanic que hi va haver, abans i despr\u00e9s. Va ser un exercici de desobedi\u00e8ncia col\u00b7lectiva impressionant i en el qu\u00e8, per un dia, l’independentisme va tenir ra\u00f3 quan deia que el m\u00f3n mirava Catalunya. Centenars de persones van participar a mode de xarxa clandestina en el dispositiu que es va organitzar per aconseguir que arribessin les urnes i les paperetes als punts de votaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

L’1-O<\/strong> no el va fer la gent, per m\u00e9s que hi ha qui encara avui repeteix aquesta frase, per b\u00e9 que sense la gent no hauria estat possible. Dirigents i exdirigents de partits i entitats van dissenyar una organitzaci\u00f3 que va treballar sempre amb alternatives diverses per no fallar. I no va fallar. Quan aquell dia Jordi Turull<\/strong> i Marta Rovira<\/strong> van entrar de matinada al Palau de la Generalitat -van ser els primers pol\u00edtics a fer-ho- ning\u00fa sabia molt b\u00e9 qu\u00e8 acabaria passant. Per\u00f2 tots dos eren conscients que la imatge de les paperetes i les urnes seria el primer triomf. La de les porres, com va recon\u00e8ixer Artur Mas<\/strong> quan va veure a la BBC<\/strong> les primeres c\u00e0rregues policials, tamb\u00e9 va jugar a favor de l’independentisme.<\/p>\n\n\n\n

No es podia dir p\u00fablicament, per\u00f2 el formiguer de c\u00e0rrecs, diputats i exdiputats que aquell dia estaven repartits pel Palau ho sabien. Molts no eren conscients del call center<\/em> que s’havia ubicat als baixos de l’edifici (la majoria militants d’ERC<\/strong>) i dels hackers<\/em> (pr\u00f2xims a l’entorn de Julian<\/strong> Assange<\/strong>) que havien dormit a les golfes. Gr\u00e0cies a ells es van repartir milers de contrasenyes per esquivar els atacs inform\u00e0tics. Tot estava pensat, per b\u00e9 que la por va apar\u00e8ixer quan es va especular que hi podria haver morts i per un moment es va plantejar la possibilitat de parar les votacions. Van constatar que era impossible fer marxa enrere. Milers de persones eren als carrers, a les portes de col\u00b7legis i centres c\u00edvics, moltes actuant com a escuts humans davant uns policies i gu\u00e0rdies civils que feia dies que esperaven per complir unes ordres que cinc anys despr\u00e9s ning\u00fa vol assumir p\u00fablicament.<\/p>\n\n\n\n

Mar\u00eda Dolores de Cospedal<\/strong> va ser la \u00fanica ministra que aquell dia es va despla\u00e7ar a Barcelona. C\u00e0rrecs del PP<\/strong> catal\u00e0 feia temps que avisaven el Govern del que passaria i en el dinar que van celebrar a l’hotel Grand<\/strong> Marina<\/strong> aquell dia, m\u00e9s d’un ho va pensar. Ens ho van confessar al grup de periodistes que vam escriure ‘Tota la veritat<\/em><\/strong>‘ (Ara<\/strong>) publicat el 2019<\/strong>, encara que oficialment sempre han evitat contrariar la direcci\u00f3 de G\u00e8nova. Alguns eren partidaris d\u2019una m\u00e0 m\u00e9s dura. Altres, els que encara mantenien ponts amb dirigents de l’independentisme, pensaven tot el contrari. Per\u00f2 a Madrid no els van fer cas perqu\u00e8 mai no els escolten, cosa que els populars catalans porten amb no poca resignaci\u00f3 perqu\u00e8 ha passat sempre, estigu\u00e9s qui estigu\u00e9s al capdavant del partit. Encara sona divertit que Soraya S\u00e1enz de Santamar\u00eda<\/strong> presum\u00eds de rebre representants de l’anomenada societat civil durant aquelles setmanes pr\u00e8vies per escoltar la seva versi\u00f3 del que estava passant a Catalunya. Molts eren els mateixos empresaris i periodistes que ja havien passat per La Moncloa per explicar-ho a Mariano Rajoy<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

L’1-O<\/strong> era el pla que tenia el Govern de Puigdemont<\/strong> i va sortir b\u00e9, per\u00f2 aquella mateixa nit es va comprovar que ning\u00fa no sabia qu\u00e8 fer l’endem\u00e0. Es va guanyar temps, un parell de jornades, per no donar el resultat definitiu. Havien votat molts catalans, m\u00e9s de dos milions de persones, per\u00f2 era una xifra semblant a la consulta del 9-N<\/strong> i aix\u00f2 no permetia ni accelerar ni tampoc frenar. El Govern aquella nit va veure que estava atrapat i alguns ja van intuir que el pitjor estava a punt d?arribar.<\/p>\n\n\n\n

Es buscava for\u00e7ar una negociaci\u00f3, per\u00f2 als seus votants no se’ls hi havia dit aix\u00f2. Se’ls hi havia prom\u00e8s que es declararia la independ\u00e8ncia i que Catalunya passaria a tenir un nou estatus que tampoc no s’havia concretat. En realitat havia estat una votaci\u00f3 sense reconeixement internacional i menys en tindria una ruptura unilateral. Per\u00f2 tot aix\u00f2 no se’ls hi havia explicat. Un lustre despr\u00e9s encara hi ha dirigents, cada cop menys, que segueixen apel\u00b7lant al \u201cmandat de l’<\/em>1-O<\/em><\/strong>\u201d com si pel fet de repetir-ho, exist\u00eds. El cinqu\u00e8 aniversari seria un bon moment per dir-los la veritat encara que hi hagi qui encara no estigui disposat a escoltar-la.<\/p>\n\n\n\n

elDiario<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La votaci\u00f3 de l’1-O del 2017 era el pla. L’\u00fanic que hi va haver, abans i despr\u00e9s. Va ser un exercici de desobedi\u00e8ncia col\u00b7lectiva impressionant i en el qu\u00e8, per un dia, l’independentisme va tenir ra\u00f3 quan deia que el m\u00f3n mirava Catalunya. Centenars de persones van participar a mode de xarxa clandestina en el …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14,1],"tags":[],"class_list":["post-23637","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalunya","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23637","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23637"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23637\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23642,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23637\/revisions\/23642"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23637"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23637"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23637"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}