{"id":23600,"date":"2022-09-24T14:15:51","date_gmt":"2022-09-24T12:15:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23600"},"modified":"2022-09-24T14:15:54","modified_gmt":"2022-09-24T12:15:54","slug":"lluis-rabell-la-conjura-woke","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/lluis-rabell-la-conjura-woke\/","title":{"rendered":"Llu\u00eds Rabell: La conjura \u201cwoke\u201d"},"content":{"rendered":"\n

En la boca de la dreta, l’anglicisme woke<\/em><\/strong> s’ha convertit en un concepte d\u2019 extraordin\u00e0ria plasticitat que permet desacreditar l’esquerra en el seu conjunt, presentant l’elitisme i el classisme de les forces conservadores com “all\u00f2 que \u00e9s sensat<\/em><\/strong>” contra els deliris dels “progres<\/em><\/strong>“. Res de nou sota el sol. No obstant aix\u00f2, la cosa problem\u00e0tica \u00e9s que l’esquerra, especialment en la seva versi\u00f3 postmoderna, presta el flanc a aquest escarni. Amb el segle XX, es van esvair les grans utopies d\u2019emancipaci\u00f3 social. La lluita de classes s\u2019esfum\u00e0 en l’imaginari dels moviments contestataris que sorgiren sota la globalitzaci\u00f3 neoliberal. I, pas a pas, la il\u00b7lusi\u00f3 performativa<\/strong><\/em> de la realitat va anar despla\u00e7ant el combat per a transformar-la. Va arribar’imperi del pol\u00edticament correcte. Avui, s\u2019intenta cancel\u00b7lar<\/strong><\/em> la hist\u00f2ria en comptes  d’aprendre-la;  es reescriuen llibres per adaptar-los a la llengua dels nostres dies … Com en el G\u00e8nesi, el Verb adquireix una for\u00e7a incommensurable. Aix\u00ed, per exemple, la discapacitat f\u00edsica es designa com a “diversitat funcional<\/strong><\/em>“, cosa que m\u00e9s aviat desdibuixa all\u00f2  que hauria de preocupar a una esquerra seriosa: desplegar les pol\u00edtiques necess\u00e0ries perqu\u00e8 les persones afectades per aquestes limitacions puguin accedir efica\u00e7ment als mateixos serveis i qualitat de vida que la resta de la ciutadania. S\u00f3n les car\u00e8ncies socials i urbanes, els oblits de les seves necessitats espec\u00edfiques, all\u00f2 que realment of\u00e8n  i exclou les persones minusv\u00e0lides, no la suposada cruesa d’un llenguatge que diu les coses pel seu nom. Per\u00f2 l\u2019esquerra woke<\/strong><\/em> viu embadocada  en la celebraci\u00f3 de la diversitat, quan all\u00f2 que \u00e9s realment urgent  \u00e9s la consecuci\u00f3 d\u2019una major igualtat. I, per aquest cam\u00ed,  es desconnecta del sentir de les classes treballadores i populars. Les dures condicions materials de la seva  exist\u00e8ncia poca cosa tenen a veure amb la impotent rebel\u00b7li\u00f3 sem\u00e0ntica  dels campus nord-americans. <\/p>\n\n\n\n

Ja seria hora d\u2019anar despertant de la tonteria. La vida est\u00e0 enviant avisos molt greus. Tothom s\u2019ha posat les mans al cap despr\u00e9s del rebuig aclaparador del poble xil\u00e8 al projecte constitucional presentat a refer\u00e8ndum. Una part de l’esquerra ha reaccionat, insinuant que la gent ha votat malament, que hi ha hagut un problema de comunicaci\u00f3. El que v\u00e9 a significar que la poblaci\u00f3 ha estat incapa\u00e7 d\u2019apreciar les bondats que se li ofereixen. No \u00e9s el lloc aquest per analitzar un esdeveniment tan complex com aquest, ni em considero prou documentat i coneixedor de la realitat xilena com per aventurar-me a emetre opinions sobre aix\u00f2.Malgrat tot, \u00e9s pot  raonablement  sospitar que les performances<\/strong><\/em> que van marcar el treball de la Constituent no van contribuir a assentar una imatge de solv\u00e8ncia. \u00bfEs podia esperar que la dreta i el seu dispositiu medi\u00e0tic no ho aprofitessin? No s\u00e9 quin impacte va tenir en l’opini\u00f3 p\u00fablica – especialment entre la poblaci\u00f3 femenina – el feixuc llenguatge queer<\/strong><\/em> que esquitxa  tot el text i que va ser objecte de severes cr\u00edtiques  de destacades representants del feminisme internacional, alarmades per la constitucionalitzaci\u00f3 de l’esborrament de les dones<\/strong><\/em>. En qualsevol cas, costa imaginar que, en un pa\u00eds maltractat per a les injust\u00edcies profundes i greus quotes de viol\u00e8ncia machista, la crida a “totis<\/strong><\/em>” hagi  fet vibrar d’entusiasme el cor de les classes populars. La meitat de la poblaci\u00f3 xilena, que representen les dones, viu sotmesa a una opressi\u00f3 estructural a causa del seu sexe, una opressi\u00f3 espec\u00edfica que no \u00e9s soluble en cap dissid\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/strong>.<\/em> Diuen que no hi ha mal que per b\u00e9 no vingui. Tant de b\u00f2! Sera el cas d’aquest frac\u00e0s si, amb humilitat i rigor intel\u00b7lectual, f\u00f3ssim capa\u00e7os  aprendre d’ell. Remodelant el seu govern r\u00e0pidament, el president Gabriel Boric<\/strong> sembla inscriure’s en la l\u00ednia d’aquesta necess\u00e0ria reflexi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

 Per\u00f2, a Espanya, si atenem a  les not\u00edcies que ens arriben del Congr\u00e9s dels Diputats, sembla que all\u00f2 que passa amb els mars – i fins i tot en entorns m\u00e9s propers – no ens interpel\u00b7la. Heus aqu\u00ed que el govern ha sol\u00b7licitat – i acabat d\u2019obtenir de la Mesa del Congr\u00e9s – la tramitaci\u00f3 de la pol\u00e8mica  “Llei Trans”<\/em> … amb car\u00e0cter d’emerg\u00e8ncia<\/em><\/strong>. Ho dic des de la solidaritat i el suport a un govern progressista que ha tingut un resultat encomiable en moltes \u00e0rees: \u00e9s tracta d\u2019una greu equivocaci\u00f3 que pot acabar costant molt cara a l’esquerra. Res no justifica la tramitaci\u00f3 d’aquest projecte de llei per urg\u00e8ncia. Res … confessable. En efecte: els articles 93<\/strong> i 94<\/strong> del Reglament del Congr\u00e9s   preveuen que, a petici\u00f3 del govern, de dos grups parlamentaris o d\u2019una cinquena part de la cambra, un text s\u2019aculli a aquest procediment. El que suposa que “els terminis tindran una durada de la meitat dels establerts amb car\u00e0cter ordinari”<\/em>. Aquesta  tramitaci\u00f3 abreujada t\u00e9 tot el seu sentit en determinades circumst\u00e0ncies, quan la urg\u00e8ncia de l’objecte a tractar aconsella ajustar al m\u00e0xim les formalitats parlament\u00e0ries. (Formalitats que, recordem-ho, lluny de ser una nosa administrativa, condensen la quintaess\u00e8ncia del garantisme democr\u00e0tic). Aquest \u00e9s el cas de la tramitaci\u00f3 com a projecte de llei d’un decret governamental, adoptat per l’executiu per satisfer una situaci\u00f3 que no admet retard, per\u00f2 l\u2019abast del qual requereix  una presa en consideraci\u00f3 i una validaci\u00f3 – o no – pel Congr\u00e9s. En el fons,el  Reglament ve a ser  la codificaci\u00f3 del sentit com\u00fa democr\u00e0tic. Tots els parlaments del nostre entorn contemplen disposicions similars. <\/p>\n\n\n\n

De fet, l’\u00fanica ra\u00f3 que explica la voluntat d’imposar un tr\u00e0mit abreujat de la \u201cLlei Trans<\/strong><\/em>” \u00e9s evitar que sigui tractada amb el rigor cr\u00edtic que requereix un projecte d’aquesta entitat. Un debat que reclama, de manera vehement i carregada de raons, bona part del moviment feminista. Aquest projecte tanca tot un entramat  legislatiu i reglamentari que ha anat implementant-se sense un veritable debat social i les conseq\u00fc\u00e8ncies del qual comencen a ser visibles. En mat\u00e8ria de coeducaci\u00f3 i salut dels nens i adolescents, en la mesura que la desconsideraci\u00f3 del sexe biol\u00f2gic en favor de la seva percepci\u00f3 subjectiva fomenta tots els prejudicis sexistes i promou les disfories d\u2019inici r\u00e0pid – amb afectaci\u00f3 especial en les nenes – durant les fases m\u00e9s turbulentes i  angoixants de la seva maduraci\u00f3. Pel que fa als drets de les dones, el comprom\u00eds de les quals amb la conquesta de la igualtat passa per la lluita contra aquestes pautes de g\u00e8nere, la funci\u00f3 de les quals \u00e9s precisament subordinar-les als designis dels homes. Pel que fa als drets dels gais i lesbianes,  la seva orientaci\u00f3 es basa en l’atracci\u00f3 cap a  persones del mateix sexe, i no cap a una caricatura fetitxista d’aquest. Cada vegada m\u00e9s professionals, educadors, psic\u00f2legs, metges … alerten dels riscos de legislar contra les evid\u00e8ncies  cient\u00edfiques. Els pa\u00efsos que han adoptat  lleis similars estan reconsiderant-les – prohibint els tractaments hormonals a menors – o s’enfronten a aut\u00e8ntics esc\u00e0ndols m\u00e8dics, com \u00e9s el cas de   la cl\u00ednica  Tavistock<\/strong> d’Anglaterra, avui tancada i objecte de demanda judicial  per part d\u2019un miler de fam\u00edlies,  els nens de les quals es van ser indu\u00efts, sense un diagn\u00f2stic adequat al seu malestar, a un tractament de “reassignaci\u00f3<\/em>“, en gran mesura experimental, de conseq\u00fc\u00e8ncies greus i irreversibles per a la vostra salut. En una paraula: quan tot aconsella prud\u00e8ncia, ponderaci\u00f3, estudi en profunditat, atenci\u00f3 a la veu dels experts i a les experi\u00e8ncies d’altres pa\u00efsos … el govern opta per la imprud\u00e8ncia i la imposici\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Comparem el comparable. Fa cinc anys per aquestes dates, es va va viure al Parlament una aut\u00e8ntica cacicada de la majoria independentista.   Invocant un apartat del regulament dissenyat per resoldre amb agilitat q\u00fcestions  menors i consensuades, es va introduir ni  m\u00e9s ni menys que uns presumptes projectes de llei que abolien l\u2019ordenament  jur\u00eddic vigent i portaven a   la secessi\u00f3 de Catalunya. Per descomptat, no estem parlant d’una barbaritat similar pel que fa a la Mesa del  Congr\u00e9s. Per\u00f2 el recurs al procediment d’urg\u00e8ncia \u00e9s manifestament abusiu i no t\u00e9 cap altra pretensi\u00f3 que curtcircuitar un debat essencial. En aquest sentit, tant per  la forma com pel fons, comculca – o, almenys, restringeixi greument – el dret dels ciutadans a con\u00e8ixer un projecte legislatiu que afectar\u00e0 la vida de les seves fam\u00edlies, i que limita el dret dels seus representants leg\u00edtims a l\u2019hora d\u2019incidir en la confecci\u00f3 de la llei. No \u00e9s una banalitat, ni una decisi\u00f3 innocua. Fa de mal dir, per\u00f2 aquesta maniobra erosiona la democr\u00e0cia representativa i agreuja la  ja deteriorada credibilitat de les institucions. <\/p>\n\n\n\n

No som ingenus i entenem el rerefons d’aquest procediment. Podemos<\/em> ha fet bandera del transgenerisme. Aquesta llei s’ha convertit en un fetitxe i la ra\u00f3 de ser del Ministeri d’Igualtat. Tota coalici\u00f3, \u00e9s cert, imposa ren\u00fancies i compromisos. Dins del propi PSOE<\/strong> hi ha tot un lobby<\/strong> <\/em>que ven el discurs  queer<\/em> com una extensi\u00f3 dels drets  LGTBI<\/strong>. Per\u00f2 buscar la pau a l’executiu a costa de la qualitat democr\u00e0tica i del feminisme es revelar\u00e0 com un p\u00e8ssim negoci  per a l’esquerra. Aqu\u00ed s\u00ed que val la pena parlar d\u2019identitat<\/strong><\/em>, dels valors i  principis que defineixen la naturalesa de les forces progressistes<\/strong><\/em>. En moments dif\u00edcils com els actuals, en els que tot just hi ha marge per implementar reformes d’un cert abast, l’esquerra alternativa est\u00e1 temptada constantment a delimitar-se de la socialdemocr\u00e0cia mitjan\u00e7ant la radicalitat verbal … o abra\u00e7ant  modes ideol\u00f2giques que resulten de l’exacerbaci\u00f3 de l’individualisme en les nostres societats i de la frivolitat intel\u00b7lectual de la petita burgesia. Per\u00f2, en algun moment, caldr\u00e0 desmuntar la conjura woke<\/strong><\/em>. Si no volem que la dreta -o potser l’extrema dreta- encarnin la sensatesa en la mirada  desencantada de la nostra pr\u00f2pia gent.<\/p>\n\n\n\n

Llu\u00eds Rabell<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la boca de la dreta, l’anglicisme woke s’ha convertit en un concepte d\u2019 extraordin\u00e0ria plasticitat que permet desacreditar l’esquerra en el seu conjunt, presentant l’elitisme i el classisme de les forces conservadores com “all\u00f2 que \u00e9s sensat” contra els deliris dels “progres“. Res de nou sota el sol. No obstant aix\u00f2, la cosa problem\u00e0tica …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23611,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,15,1],"tags":[275,186],"class_list":["post-23600","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-espaisocialista","category-espanya","category-general","tag-feminisme","tag-socialisme"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23600","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23600"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23600\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23613,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23600\/revisions\/23613"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23611"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23600"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23600"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23600"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}