{"id":23587,"date":"2022-09-20T23:38:32","date_gmt":"2022-09-20T21:38:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/?p=23587"},"modified":"2022-09-20T23:38:34","modified_gmt":"2022-09-20T21:38:34","slug":"javier-melero-tip-de-la-pompa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/javier-melero-tip-de-la-pompa\/","title":{"rendered":"Javier Melero: Tip de la pompa"},"content":{"rendered":"\n

No s\u00e9 si els passa el mateix, per\u00f2 he acabat fins al capdamunt de la reina d\u2019 Anglaterra, dels funerals confusos i dels seus parents disfun\u00adcionals, un grup de subjectes que fan del nostre Froil\u00e1n disparant-se al peu el paradigma del seny. Reconec que la culpa no \u00e9s seva \u2013ocupats com estan sempre a semblar personatges dels Monty Py\u00adthon<\/strong>\u2013, sin\u00f3 del tractament desmesurat que els mitjans de comunicaci\u00f3 els dispensen, cosa que no evita el fastigueig.<\/p>\n\n\n\n

Tal com va passar al seu dia amb la vana lady Di<\/strong> \u2013una dona que sense tenir cap talent va ser una de les persones m\u00e9s idolatrades del segle XX<\/strong>\u2013 ara ens toca passar per l\u2019hagiografia de la difunta Elisabet II<\/strong>, que nom\u00e9s t\u00e9 inter\u00e8s hum\u00e0 com a personatge de les novel\u00b7les de S.J. Bennett<\/strong> en qu\u00e8 exerceix de detectiu privat: una esp\u00e8cie de Miss Marple<\/strong> una mica aficionada a la ginebra.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que encara resulta pitjor la contemplaci\u00f3 extasiada del nou rei, un cavaller que sempre es fa acompanyar per un servent que \u00adporta un petit seient de lavabo de cuir \u00adblanc per protegir les egr\u00e8gies natges; que s\u2019ha arribat a queixar que li posaven \u00admassa pasta de dents al raspall i que t\u00e9 unes \u00adaficions er\u00f2tiques que farien en\u00adrojolar el mateix Fernando Esteso<\/strong> (imagineu qu\u00e8 se n\u2019hauria fet del nostre Felip VI<\/strong> amb aquests antecedents!). O la d\u2019un parell de beneits com Meghan<\/strong> i Enric<\/strong>, que, per acabar-ho d\u2019adobar, resulten ser ducs del pobre \u00adSussex, un lloc bonic que no ha fet res per mer\u00e8ixer aquesta vergonya.<\/p>\n\n\n\n

La cosa \u00e9s per quedar at\u00f2nit. En un pa\u00eds com el nostre, que contempla la seva monarquia amb desinter\u00e8s desdeny\u00f3s i que t\u00e9 com a tradicions m\u00e9s solemnes les paelles\u00ad multitudin\u00e0ries i els finals de Lliga, l\u2019 embadaliment amb els Windsor<\/strong> causa alguna cosa a mig cam\u00ed entre l\u2019estranyesa i la hilaritat. \u00c9s aix\u00ed com una so\u00adcietat \u2013que destaca per la informalitat, en la qual el president del Govern central aconsella prescindir de la corbata i el Rei fa tot el que pot per comportar-se com un funcionari del Ministeri de Foment\u2013 es veu atrapada sobtadament pel complex ritual barroc i fatu format al voltant de la defunci\u00f3 real.<\/p>\n\n\n\n

Sembla que no hagin passat dos segles des que The black book<\/em>, una cr\u00edtica radical del poder i la corrupci\u00f3 de la classe \u00addirigent anglesa, va afirmar que: \u201cLa pompa\u00ad i l\u2019exhibici\u00f3, l\u2019ostentaci\u00f3 de co\u00adrones i diademes, de claus daurades, \u00adbastons, vares blanques i ceptres negres, d\u2019ermini i de lli, de maces i perruques, es converteixen en rid\u00edcules quan els homes es fan cultes, quan han apr\u00e8s que l\u2019au\u00adt\u00e8ntic objectiu del Govern \u00e9s donar al poble\u00ad la felicitat m\u00e9s gran possible al m\u00ednim cost<\/em>\u201d. En fi, tot resulta for\u00e7a estrany.<\/p>\n\n\n\n

Per b\u00e9 que els anglesos deuen estar encara m\u00e9s estranyats al veure que la se\u00adnyora D\u00edaz Ayuso<\/strong> es riu del m\u00f3n i decreta tres dies de dol per Elisabet II<\/strong>. Deu ser perqu\u00e8 la presidenta ha detectat que hi ha uns lligams fraterns entre Madrid i el Regne Unit dels quals ning\u00fa, ni a Chamber\u00ed ni a Buckingham Palace, no en tenia ni idea. O deu ser perqu\u00e8 es tracta d\u2019una dona plena d\u2019 ocurr\u00e8ncies a qui qualsevol ocasi\u00f3 li ofereix una oportunitat immi\u00adllorable d\u2019exhibir la seva desimboltura desacomplexada. Amb un encert similar, tot i que amb una discreci\u00f3 molt d\u2019agrair quan es tracta de fer el rid\u00edcul, la Generalitat es va limitar a penjar una corona de flors al reixat del palau.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s dif\u00edcil calcular quantes hores han dedicat els mitjans de comunicaci\u00f3 espanyols a les solemnes retransmis\u00adsions de la gira d\u2019un cad\u00e0ver que, a aquest pas, al desembre encara estar\u00e0 pendent de viatjar a Melbourne. Reportatges sempre acompanyats de disquisicions sobre la biografia de la difunta que acaben per resumir-se en l\u2019immens servei que va prestar al seu pa\u00eds quedant-se callada quan tocava. I en lloances sense fi al poder cohesionador d\u2019un conjunt de tradi\u00adcions que quan no s\u00f3n recents (com els tartans escocesos de quadres que va dissenyar un fabricant t\u00e8xtil del segle XIX<\/strong>) s\u00f3n directament inventades (com la ruta que ha de seguirel f\u00e8retre en q\u00fcesti\u00f3).<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s respectable que tot aix\u00f2 fascini els anglesos (aqu\u00ed tamb\u00e9 tenim unes quantes tradicions un p\u00e8l gracioses), el que em sorpr\u00e8n \u00e9s que estiguem a punt d\u2019aconseguir superar-los en mat\u00e8ria de devoci\u00f3 per la pompa.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 s\u00ed, malgrat l\u2019 embafament, els he de confessar que soc un admirador rendit del duc d\u2019 Edimburg<\/strong>, aquell home que va dir que la millor ra\u00f3 per abra\u00e7ar el re\u00adpublicanisme era escoltar-lo a ell. I tenia tota la ra\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La Vanguardia<\/a><\/strong> <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

No s\u00e9 si els passa el mateix, per\u00f2 he acabat fins al capdamunt de la reina d\u2019 Anglaterra, dels funerals confusos i dels seus parents disfun\u00adcionals, un grup de subjectes que fan del nostre Froil\u00e1n disparant-se al peu el paradigma del seny. Reconec que la culpa no \u00e9s seva \u2013ocupats com estan sempre a semblar …<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":23593,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[49,1],"tags":[],"class_list":["post-23587","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23587","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23587"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23587\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23592,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23587\/revisions\/23592"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23593"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23587"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.noucicle.org\/lhora\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}