Cinc anys despr\u00e9s del punt \u00e0lgid del proc\u00e9s independentista, s\u2019obre un per\u00edode nou de reflexi\u00f3 sobre les lli\u00e7ons que es poden extreure d\u2019aquesta experi\u00e8ncia hist\u00f2rica i de com Catalunya hauria d\u2019encarar el seu futur. Sis mirades des de diferents \u00e0mbits de la societat conviden avui, des d\u2019aquest passat pr\u00f2xim, a dibuixar, amb tons diversos, nous paisatges pol\u00edtics i socials.<\/p>\n\n\n\n
Andreu Mas-Colell<\/strong>, que va ser conseller d\u2019 Economia del 2010<\/strong> al 2016<\/strong> en el govern d\u2019 Artur Mas<\/strong>, afirma que el principal ensenyament del proc\u00e9s \u00e9s que Europa no accepta \u201ccap alteraci\u00f3 de fronteres externes o internes<\/em>\u201d, per tant, l\u2019agenda sobiranista \u201cno \u00e9s viable<\/em>\u201d si es fixa com a objectiu \u201cculminar en la independ\u00e8ncia<\/em>\u201d o la creaci\u00f3 d\u2019un nou Estat europeu. L\u2019horitz\u00f3, aix\u00ed doncs, es posa molt m\u00e9s enll\u00e0 de Madrid, en la Uni\u00f3 Europea de fa cinc anys, i en la d\u2019ara.<\/p>\n\n\n\n En aix\u00f2 coincideix l\u2019historiador, especialista en catalanisme, Joan<\/strong> Esculies<\/strong>, per qui \u201cla geografia mana<\/em>\u201d. Catalunya, a l\u2019hora de pensar el seu futur, \u201cha de saber on \u00e9s geopol\u00edticament\u201d<\/em> i quin paper pot exercir a la Mediterr\u00e0nia i a Europa, assegura.<\/p>\n\n\n\n El medievalista Jos\u00e9 Enrique Ruiz-Dom\u00e8nec<\/strong>, investigador de la cultura mediterr\u00e0nia, destaca, per la seva part, que l\u2019independentisme \u201chauria d\u2019haver ent\u00e8s que no podia anar en direcci\u00f3 contr\u00e0ria a Europa, i hauria d\u2019haver plantejat millor l\u2019envit<\/em>\u201d, ja que la Uni\u00f3 Europea, recorda, \u201cno estava per la feina<\/em>\u201d i observava la \u201cpulsi\u00f3<\/em>\u201d catalana amb recel creixent.<\/p>\n\n\n\n \u201cAquesta convulsi\u00f3 no va tenir en compte les veus que reclamaven prud\u00e8ncia i, com altres vegades al llarg de la seva hist\u00f2ria, Catalunya es va deixar portar per la rauxa <\/em>\u201d, explica Ruiz<\/strong>–Dom\u00e8nec<\/strong>. Un argument que Esculies<\/strong> amplia contraposant el desig d\u2019una part de la societat a una realitat social que s\u2019ha tornat \u201cmolt complexa<\/em>\u201d els \u00faltims anys, sobretot despr\u00e9s de l\u2019arribada d\u2019una onada d\u2019immigrants procedents d\u2019arreu del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n \u201cCatalunya \u00e9s dif\u00edcilment governable sense tenir en compte aquesta nova immigraci\u00f3<\/em>\u201d, assegura Esculies<\/strong>, per qui l\u2019independentisme va patir un excessiu voluntarisme. \u201cEn l\u2019\u00e0mbit social, cal buscar solucions sense anar a l\u2019enfrontament directe quan saps que no pots guanyar<\/em>\u201d, reitera, i afegeix que si el proc\u00e9s va fracassar no va ser per la resposta de l\u2019 Estat espanyol, sin\u00f3 perqu\u00e8 li faltava la gent necess\u00e0ria perqu\u00e8 culmin\u00e9s. Molts catalans vinculats emocionalment a la vella immigraci\u00f3, tot un sector de la poblaci\u00f3 \u201cque fins aleshores havia estat callat<\/em>\u201d, es van oposar clarament a la independ\u00e8ncia quan va arribar l\u2019octubre del 2017<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Aquests llargs moments convulsos han deixat un p\u00f2sit que tamb\u00e9 convida a la reflexi\u00f3 amb una ciutadania no tan implicada en el seguiment del dia a dia de la pol\u00edtica. L\u2019arque\u00f2leg Eudald Carbonell<\/strong>, que es declara comunista i independentista, considera que el proc\u00e9s s\u2019ha trencat i que s\u2019ha de metabolitzar el que ha passat. Cal treballar, explica, perqu\u00e8 la identitat, la identitat catalana, sigui diversitat. No pot desenvolupar-se un projecte en qu\u00e8 nom\u00e9s una part de la poblaci\u00f3 se sent incumbida, indica, ja que no s\u2019ha d\u2019anar cap a un proc\u00e9s d\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 social, sin\u00f3 cap all\u00e0 on la riquesa sigui la diversitat. \u201cSom en aquest moment: hem d\u2019admetre la diversitat<\/em>\u201d. Una pluralitat que, al seu entendre, Espanya sempre ha negat en la seva relaci\u00f3 amb Catalunya.<\/p>\n\n\n\n De la diversitat com a realitat i riquesa, una q\u00fcesti\u00f3 que el professor Ruiz-Dom\u00e8nec<\/strong> associa a la vida cosmopolita i l\u2019energia creativa de la Barcelona de la transici\u00f3, en parla tamb\u00e9 Carme<\/strong> Portaceli<\/strong>, directora del Teatre Nacional de Catalunya. La societat s\u2019ha polaritzat, sembla que tot ha de ser blanc o negre, fet que provoca \u201cuna ignor\u00e0ncia que no ajuda a entendre\u2019s<\/em>\u201d, analitza la dramaturga.<\/p>\n\n\n\n Per Portaceli<\/strong>, \u00e9s fonamental recuperar la capacitat i la possibilitat de debatre, en una refer\u00e8ncia que va m\u00e9s enll\u00e0 del debat sobre el proc\u00e9s. I reivindica la ideologia no com una caixa tancada, sin\u00f3 com una manera de viure i de conviure amb els altres. A Catalunya hi va haver polaritzaci\u00f3, per\u00f2 considera que es va girant full i ara es configura un moment vital en qu\u00e8 caminar junts \u00e9s \u201canar a millor, con\u00e8ixer, saber<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Des de l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic, Joan Gu\u00e0rdia<\/strong>, rector de la Universitat de Barcelona, reivindica el car\u00e0cter identitari d\u2019aquesta Diada cinc anys despr\u00e9s de l\u20191- O.<\/strong> L\u2019Onze de Setembre com a s\u00edmbol sempre de la identitat nacional, subratlla, per\u00f2 en un cam\u00ed en qu\u00e8 \u00e9s indispensable un projecte per \u201crepensar el pa\u00eds<\/em>\u201d.<\/p>\n\n\n\n Gu\u00e0rdia<\/strong> situa com a refer\u00e8ncia el Congr\u00e9s de Cultura Catalana, que va posar als anys setanta \u201cles idees i projectes per construir una identitat nacional de Catalunya<\/em>\u201d. I proposa un nou congr\u00e9s de cultura que, allunyat del soroll i el \u201cdesori<\/em>\u201d pol\u00edtic, redefineixi nous objectius compartits.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a les perspectives de futur davant un \u201ccanvi de civilitzaci\u00f3 profund<\/em>\u201d a escala global i despr\u00e9s de la \u201ccat\u00e0strofe<\/em>\u201d local del 2017<\/strong>, \u201cque sens dubte ha deixat empremta<\/em>\u201d, en paraules de Ruiz-Dom\u00e8nec<\/strong>, Catalunya, segons el professor Mas-Colell<\/strong>, hauria de \u201cjugar a fons la carta d\u2019una Europa on es vagin diluint les fronteres<\/em>\u201d i contribuir a inclinar les majories de govern a Espanya cap al reconeixement del car\u00e0cter plurinacional de l\u2019 Estat.<\/p>\n\n\n\n En aquest sentit, Esculies<\/strong> recomana, \u201cm\u00e9s enll\u00e0 dels anhels<\/em>\u201d d\u2019una part de la societat, ser conscients de \u201cles palanques de qu\u00e8 disposa Catalunya per augmentar el seu autogovern<\/em>\u201d, que \u00e9s el denominador com\u00fa entre la majoria de la ciutadania catalana. Optimista, Ruiz-Dom\u00e8nec<\/strong> diu que est\u00e0 segur que \u201cl\u2019esperit catal\u00e0 sempre es regenera i hi haur\u00e0 remuntada<\/em>\u201d. I recorda que en altres cru\u00eflles hist\u00f2riques, com en el pas del segle XIX<\/strong> al XX<\/strong>, Catalunya va saber aprofitar el seu potencial i modernitzar-se. \u201cL\u2019entotsolament program\u00e0tic quedar\u00e0 enrere i Catalunya es focalitzar\u00e0 m\u00e9s cap al lloc que ocupa a la Mediterr\u00e0nia occidental que no pas cap a l\u2019identitari per retrobar el cam\u00ed espl\u00e8ndid que es va iniciar a Barcelona als anys setanta<\/em>\u201d, conclou.<\/p>\n\n\n\nLa principal lli\u00e7\u00f3 del proc\u00e9s \u00e9s que la UE no accepta cap alteraci\u00f3 de fronteres<\/h3>\n\n\n\n
Catalunya ha de saber on \u00e9s en termes geopol\u00edtics i el seu paper al Mediterrani<\/h3>\n\n\n\n
Cal recuperar la capacitat i la possibilitat de debatre; caminar plegats \u00e9s anar a millor<\/h3>\n\n\n\n
L\u2019abstracci\u00f3 program\u00e0tica quedar\u00e0 enrere; l\u2019esperit catal\u00e0 sempre es regenera<\/h3>\n\n\n\n
\u00c9s necessari un nou Congr\u00e9s de Cultura Catalana que repensi els objectius del pa\u00eds<\/h3>\n\n\n\n
La identitat catalana ha de ser diversa perqu\u00e8 tota la societat s\u2019hi senti incumbida<\/h3>\n\n\n\n